.png "English"){kind=small}
Prohibit aparcar a tot el nucli urbà. Aquesta norma, que a molts ciutadans els pot semblar lògica i assumible, no destil·la aquesta mateixa percepció quan s'aplica a un poble. L'exemple és a Àger, un nucli de la Noguera que no arriba als 300 habitants i on des d'aquest estiu està prohibit –la novetat rau que la mesura també val per als veïns– aparcar als carrers de tot el cas urbà.
La decisió de l'Ajuntament, valenta i pionera, ha generat postures encontrades i caldejat l'ambient. Mentre alguns veïns l'aplaudeixen; altres, aquells que es creuen amos del tros de carrer que hi ha davant de casa seva, s'enfilen per les parets. I incompleixen sistemàticament, és clar, la nova norma. L'habitant rural està acostumat a desplaçar-se amb el cotxe a tot arreu. És molt habitual que a la majoria de pobles s'agafi el vehicle per fer desplaçaments (cosa impensable a la ciutat) que no arriben als 300 metres. Es va motoritzat de porta a porta, de casa a l'hort o de l'habitatge a la botiga o al corral. I els cotxes s'aparquen –o aparquen malament, seria més correcte– davant de les cases o el destí visitat. És una norma no escrita molt estesa a l'univers rural i a més a ningú estranya que cada veí assumeixi com a propi aquest tros de via pública proper a la porta de casa seva. Fins al punt d'enfadar-se si un altre conductor, encara que també sigui habitant del poble, ocupa aquest aparcament “privat” en carrers que són de tots.
Amb aquests antecedents no estranya l'enrenou generat a Àger després que l'Ajuntament col·loqués senyals verticals de prohibit aparcar per tot el nucli urbà. Només està permès estacionar en aquests carrers per a càrrega i descàrrega. Hi ha permissivitat, però, amb els veïns amb problemes de mobilitat. Tenen una targeta d'estacionament. La novetat, en aquest cas, és que aquesta nova norma no està pensada només per a turistes i forasters, com ja fan altres pobles. A Àger el senyal de prohibit aparcar deu ser respectat també pels veïns que viuen tot l'any en aquest nucli.
Mireia Burgués és l'alcaldessa d'aquell petit poble enclavat a la comarca de la Noguera amb atractius turístics molt relacionats –cosa que encaixa com a anell al dit amb aquesta mesura– amb el medi ambient i la sostenibilitat. Àger presumeix de tenir un cel, el de la serra del Montsec, lliure de contaminació lumínica. Una singularitat reconeguda amb el certificat Reserva Starlight (Llum de les estrelles) i Destinació Turística Starlight. Aquí s'alça el Parc Astronòmic del Montsec. I té a un pas un tresor natural únic, com és el congost de Montrebei. A més d'haver-se convertit en una destinació reputada per als aficionats als vols en parapent.
L'afluència de turistes ja va obligar temps enrere a construir aparcaments als afores de la població per treure del cas urbà els cotxes dels viatgers. I, per altra banda, també a actuar contra les autocaravanes que aparcaven fora dels estacionaments habilitats. Ara s'ha fet un pas més i per preservar i donar una major qualitat a “aquest segell de sostenibilitat que ens caracteritza s'han tret els vehicles dels veïns del nucli urbà”, afirma Mireia Burgués. L'alcaldessa assegura que "la majoria dels habitants estan contents amb aquesta mesura". I revela que “ara els nens poden jugar a la plaça, abans envaïda pels cotxes”. La mesura no busca la sanció, encara que els Mossos ja han imposat algunes multes als veïns que la incompleixen.
L'Ajuntament ha fet també aquest pas, recalca Burgués, "pels problemes que tenien diàriament els vehicles de repartiment, sense espai per circular pels carrers i el problema que la presència de turismes a tots els racons del cas urbà podia generar en cas una emergència". L'alcaldessa és la primera que es va aplicar la recepta. “Abans anava de casa a l'Ajuntament amb cotxe; ara aquest trajecte el faig caminant”. Per posar les coses més fàcils als veïns que no tenen garatge, s'ha habilitat un aparcament a l'interior del nucli urbà. "El veí que té més lluny casa seva d'aquest estacionament no ha de recórrer ni dos-cents metres caminant", assegura Mireia Burgués.
Els habitants que incompleixen de manera sistemàtica la norma "poden comptar-se amb els dits d'una mà", revela l'alcaldessa. I una última apreciació: “Ara, en anar caminant a tot arreu, ens veiem més que mai”, acaba Burgués. Javier Ricou a la vanguardia.
Ja veieu, si hi ha dificultats per treure els cotxes d'un poble de 300 habitants, imagineu-vos Barcelona, i es important tenir en compte que a Barcelona, almenys el 60% dels vehicles que hi circulen no en tenen necessitat perentoria, servidoret fa molts anys que per baixar a Barcelona ja no agafa el cotxe, clar que els Catalans no són rodalíes. I aqui està la clau de volta de tot, si rodalíes funciones com funciona el metro del Vallès de Sabadell i Terrassa, el trànsit a Barcelona es reduiria almenys en un 30%. El que sen poc seria ja molt.
.jpg)
