About Me
.

20/1/17

LA INFORMACIÓ  COM IL·LUSIÓ DEL CONEIXEMENT

LA INFORMACIÓ COM IL·LUSIÓ DEL CONEIXEMENT


Tenir estat de consciència en els temps que ens han tocat viure, comporta caure en l'angoixa, la crispació, la desesperació o la indiferència, i no per les actuals circumstàncies polítiques propiciades per aquests paranoics del PP i les seves manifestacions obscenament extemporànies. Ni pel “groguisme” de la Brunete mediàtica, que ni molt menys ajuden, aquest és ja l’extrem últim on no hi ha res a fer, llevat d’esperar que vingui de nou Jesús de Natzaret i com als fariseus els faci fora a tots del temple de la democracia. 
Però no vull arribar a aquest punt que ho fa tot ja gairebé insostenible, al que volia referir-me en el comentari d'avui, és que en unes circumstàncies diguéssim “normals” en un país democràtic normal, un ciutadà normal i conscient del seu entorn, és una persona que intenta i pretén estar informat. Per tant, llegeix el, o els diaris que considera oportú, escolta la o les ràdios i veu la o les Televisions que té al seu abast i es connecta a Internet. Òbviament doncs, aquest ciutadà, d'entrada està sobresaturat d'informació, que és incapaç de pair, analitzar i racionalitzar, bàsicament perquè l'únic que rep en el cas dels tres mitjans informatius esmentats, és saturació i desinformació. Hi ha molt poc anàlisi al seu abast i a més, sempre amb el dubte de a quins interessos serveix l'analista, per més honest que sobre el paper pugui semblar.
La proliferació de noticies gairebé sempre negatives, els constant anar i venir de sigles, incomprensibles en més d'un i dos casos. 
El degoteig de declaracions i contra declaracions, la quantitat de inexactituds que constantment escolta quan toquen un tema que ell més o menys coneix, etc. etc. I aleshores, el ciutadà vol arribar a tot arreu, pretén ajudar a tothom, entendre-ho tot, no te veu per opinar o replicar - el temps es escàs pels oients a ràdios i diaris - i és va enrocant en si mateix, fins arribar a l'estat d'angoixa que us deia en principi. O bé, i encara és pitjor o més preocupant, pot arribar a caure en un estat de total i absoluta indiferència.
No pretenc criminalitzar els medis, entre d'altres coses per que ja ho fan ells tots sols, però si és cert que una mateixa noticia, te un abast i un tractament molt diferent segons el mitjà que la difon. Aixó si la arriba a difondre. No cal - suposo - que em prengui la molèstia de donar-vos exemples pràctics. Demà mateix, compreu tres o quatre diaris, escolteu les noticies del mateix número de ràdios i veieu els Telenotícies d'unes quantes cadenes, i observareu la magnitud del fenómen.
No pots refiar-te tampoc d'Internet, que en algun moment algun il·lús va pensar que era l’únic reducte de llibertat, tot i que si és cert que és potser el que més si assembla, encara que també s’ha d’anar en molt de compte i separar molt bé el gra de la palla. A banda que no hem d’oblidar que a la blogosfera encara estem a les beceroles, o per dir-ho d'una manera cinematogràfica, en l’època del Salvatge Oest.
Jo, com no sóc ni polític, ni periodista ni psicòleg, no us poc donar pas la solució, nomès heu de saber, ser conscients de que no sabeu res, que cada vegada esteu més desinformats, aquí toquen el tema en profunditat.

19/1/17

UN FRAU DE 12 MIL MILIONS D'EUROS

UN FRAU DE 12 MIL MILIONS D'EUROS


Aqui podreu trobar l'explicació a tot el sarao de la llum, l'abusiu preu del que paguem i tot el compinxeo de Govern, eléctriques i algú més en els comptadors digitals de la llum. Val la pena llegir-ho tot amb atenció, i potser començar a fer quelcom més que queixar-nos, i passar a l'acció d'una vegada. Estafaluz.comUn frau de més de 12.400 milions d'euros (a 31.12.2016), estafats la meitat d'ells mitjançant el Butlletí Oficial de l'Estat, amb la protecció dels tribunals i el Congrés, i un tal Soria de mestre de ceremònies.
Antonio Moreno Alfaro, un jubilat andalús es qui ho ha denunciat...., deia avui Gabriel Rufiàn que tot això de l'abusiu preu de la llum és terrorisme d'Estat, i a fe que té raó.



EUROPA ESTÀ AÏLLADA

EUROPA ESTÀ AÏLLADA


Ara ja sabem què significa la frase de Theresa May «brexit és brexit». Un adeu total. Un tall net. Un retorn als temps d’aquell cèlebre titular que anunciava: Boira al Canal, el Continent aïllat. La insularitat elevada a màxima categoria política en un temps en què tot està interrelacionat. Ni mercat únic, ni justícia europea, ni res que s’hi assembli. Per contra i a partir d’ara, un tracte de tu a tu entre ells i nosaltres, ho expliquen a elperiodico.cat.

És d’agrair que la primera ministra hagi aclarit la incertesa que regnava al voltant de la sortida del Regne Unit de la UE, però falta una dada fonamental. ¿Quant costarà l’abandonament? Segurament és prematur posar-li una xifra perquè la complexitat és enorme, i encara més quan no hi ha precedent d’una cosa semblant. Però May no pot donar a entendre que no tindrà un cost econòmic quan aquest serà molt pesat per al Regne Unit (i també per a Europa). Ha d’explicar als britànics que no serà gratis ni low cost. Ahir la primera ministra va insistir en el que s’estalviarà el país al no haver de contribuir al pressupost de la UE, obviant que les quotes tornen al Regne Unit en forma de serveis i altres prestacions i que ara haurà de ser Londres el que directament pagui per això perquè, com deia May, brexit és brexit. May dona la sensació que quan es lleva pensa que és Matgaret Thatcher i cap al vespre pensa que és Victoria Beckham.

Quan als britànics i la seva decisió, s'explica l'anècdota que el primer ministre britànic i el seu "chambelán" són a les costes de Dover, intentant observar algun rastre de mar o de França en un dia d'intensa boira. "Sire" li diu el "chambelán", Europa està aïllada de Gran Bretanya per la boira. És una manera de veure el món molt britànica quan encara no ha entès que ho ha perdut tot i nomès són la resta del no res de l'imperi perdut i extorsionat al límit, i instal·lats en la seva decadència es resisteixen a acceptar la realitat, encara que en la cosa aquesta del Brexit, la percepció és que qui mès hi perd és Europa. Els anglesos saben que volen i on volen anar, i Europa no.
SOLIDARITAT RELATIVA

SOLIDARITAT RELATIVA


Quan es parla de la solidaritat dels ciutadans europeus vers els migrants que tenim tancats sota zero en camps de concentració, em venen dubtes raonables sobre aquesta solidaritat de la que tan ens en vantem la majoria. Cert és que hi ha una solidaritat de sofà, o de teclat, fins i tot de contribució econòmica d'estar per casa que no representa massa esforç i tranquil·litza consciències, però quan el migrant arriba a l'àmbit proper, aquesta solidaritat relativa desapareix i dona pas a una hostilitat real i aleshores es quan els solidaris desapareixen o es poden comptar amb els dits de la mà.
Perque sino a Europa cada vegada tenen més exit els Polítics xenòfobs contraris als migrants?, a aquesta gent els vota cada vegada més gent, gent que deu ser solidaria, pero solidaris relatius de cap de setmana des del sofa o un teclat d'ordinador.
Ser solidari, potser seria acollir-los de veritat, físicament, o manifestar-se cada dia davant els nostres governs fins que es decideixin a solucionar aquest greu problema agreujat amb el fred d'aquest hivern més fred. Però això no ho fem, ho deixem per altri i altri no està per la labor.

Una nit vaig somiar que hi havia una marxa cap a Grecia, hi anàven milers de persones de tota classe i condició, hi anàvem per conscienciar als governs de la gravetat de lan situaciò i per ajudar en el que fes falta. Pero nomès era un somni, i ja fa temps que ens varen dir que els somnis somnis són.

18/1/17

SOBREVIURE AL FRED DE VERITAT

SOBREVIURE AL FRED DE VERITAT


Una mostra de la superficialitat de la nostra societat la podreu trobar en aquesta noticia.... aquest fred si que ens hauria de preocupar i no el ventet siberià de chichinabo del que tan en parlem aquests dies. 
Cooperants i diverses organitzacions de les Nacions Unides fa setmanes que denuncien la situació en què malviuen els refugiats a les illes gregues de l'Egeu a causa de les baixes temperatures i un fred que ja ha causat víctimes mortals. Fa deu dies la Comissió Europea qualificava d'“insostenible” la situació i aquest dimecres el comissari d'Immigració, Dimitrios Avramopoulos, ho ha comprovat directament. “Hem de trobar solucions avui, ni demà ni la setmana que ve, avui”, ha advertit durant una visita a l'illa de Lesbos.
Ho diuen, en parlen, reclamen, però ningú fa res, ningú intenta solucionar-ho, mentre aquesta pobra gent continua sobrevisquent al fred en aquests camps de refugiats, ningú o si algú ho fa no ens n'assabentem, fer el bé no és noticia.
L'INÚTIL ESPAI DEL TEMPS

L'INÚTIL ESPAI DEL TEMPS


Parlava un setembre passat de la inutilitat de l'espai del temps. He recuperat l'escrit a ran de la suposada onada de fred siberià que es veu havia d'haver arribat ahir i avui, i que almenys a Sabadell no l'hem vist ni patit. Aquest matí estàvem a -3º però sense humitat, i per tant era un fred més que suportable, pitjor va ser ahir a 6º però un vent que donava (maleïda expressió) una sensació de -10º. Per cert que el sapastre de la poda que ahir es va carregar internet al barri ha tornat, ho ha fet quan han marxat els de Cobra, dotze n'hi havia intentant arreglar el desastre, que per cert ha afectat a la Farmàcia i a la de la Loteria que a hores d'ara segueixen incomunicats amb la xarxa, i jo sort del Frankurt, que si no estaria com ells.
Parla sovint en Sala i Martin dels psicòpates de la borsa, però hauríem de començar a parlar també dels psicòpates del temps, que com els arbitres assistents, per la seva poca capacitat d'encertar, són totalment prescindibles. Els hostalers de Girona, agrairien i molt la supressió d'aquest espau a ràdios i teles. Afortunadament la gent molt més sensata, no fa cas ni dels del temps ni de les recomanacions del Govern, i aquest matí quan he sortit cap el riu amb la bici m'he trobat més o menys a la mateixa gent de cada dia, inclosos els pagesos que conreen els horts que hi ha a la vora del riu, potser perquè som els únics que en sabem del temps, almenys del del nostre microclima, cadascú del seu, com quan  anavem a l'estiu a Camprodón i en aparèixer quatre  boires per damunt de Setcases, per més seré que estés ja sabiem que al cap d'una hora pluja segura.

l'escrit del setembre de fa temps.
"Dissabte al matí vaig anar a Vilanova del Vallès. No vaig agafar la bicicleta atès els del temps havien avisat el dia abans que el dissabte plouria molt. Tan a l'anada com a la tornada, a Catalunya informació anaven avisant periòdicament que la gent anés en compte atès els aiguats serien molt forts i sobretot que vigilessin amb les rieres.
No va caure ni una gota al Vallès el dissabte en tot el dia i quatre gotes el diumenge al matí. Les rieres segueixen resseques i els del temps han ben errat en el seu pronòstic."
És una de les coses que no acabo d'entendre, que als informatius radiats o televisius donin tanta importància al temps, quan no tan sols no en té, sinó que no té sentit que donin els pronòstics. Erren massa quan la situació s'aparta de la normalitat, espanten a la gent i perjudiquen a l'hostaleria i als llocs d'esbarjo. I quan encerten és quan ja sabem - cadascú al seu territori - el temps que farà. Si algú vol informació té on consultar per informar-se i no cal malbaratar el temps radiat o televisiu. La vida segueix cada dia faci el temps que faci, i el que succeeix és que s'ha generat com una obsessió per saber el temps que farà.

Abans ho pelaven ràpid, però cada vegada ocupen més temps d'un TN com el de TV3 prou escadusser. Com els arbitres assistents, si erren més del compte, vol dir que no serveixen per a gran cosa i serà millor suprimir-los. El gremi d'hostaleria ho agrairia, els xiringuitos de la platja també, i els de la neu encara més." Això de l'espai del temps, és cosa de pobre i de provincians, com diria Nacho de Sanahuja. Fixeu-vos que al TN de tele3, entre el Barça i el temps ocupen mig telenoticies.
INCOMUNICAT

INCOMUNICAT


Des d'ahir a les 12 del migdia estic sense internet, com vaig per cable, no va el telèfon fix, la xarxa ni tampoc la Televisió, i l'internet del mòbil tampoc funciona, Com no és habitual, vaig deixar-ho estar, i després de dinar i fer la migdiada vaig veure que seguía encara incomunicat. 
Vaig trucar al 1004 i després d'estar molta estona parlant amb veus grabades, finalment s'hi va posar un tècnic persona, va començar a mirar, varem fer un reset, però la cosa no anava. Finalment varen obrir una incidencia amb el seu número i tot i em van enviar un missatge dient-me (cagati lorito) que ja em dirien alguna cosa i que si tenia alguna incidencia o volia informació m'adreçés a:

:http://movistar.es/particulares/atencion-cliente/soporte.tecnico...

... lo qual tenint en compte que no tinc internet no és el més adequat. 
I ara estic en un 'cul de sac', Si truco al 1002 0 al 1004 em diuen que ja tenen constancia de la incidencia i que están trabajando en ello. I clar, no els hi puc dir que ahir hi havien pel barri en Pepe Gotera i Otilio de l'Ajuntament fent la poda d'arbres i com venia la passada dels semovents de Sant Antoni, en apartar-se la grua no es va adonar que tenia el braç mecànic alçat i es va carregar una caixa d'instal·lació, de fet a l'exterior de casa per on entra el cable, n'hi ha un que penja...., pero clar, no els hi puc dir perque com ja saben la incidencia y están trabajando en ello, no em poden escoltar. És el que té la societat de la INCOMUNICACIÓ.

afegitó: i com és que estàs publicant?, doncs per què agafo el wifi que em cedeix el Frankfurt de sota de casa.
LES TRES LLEIS DE LA ROBÓTICA

LES TRES LLEIS DE LA ROBÓTICA


Europa prepara lleis per al boom dels robots intel·ligents. La comissió d'assumptes jurídics de l'Eurocambra reclama la regulació de la intel·ligència artificial amb un codi ètic Els eurodiputats advoquen per la creació d'un estatus de "persona electrònica" per als androides més avançats.
Les lleis de la robòtica les va definir en el seu moment Isaac Asimov, que és de qui vull parlar avui. Autor prolífic, (es deia que cobrava de l'editorial a tant per paraula, com Dickens) i així va haver de ser, els que ens hem empassat els tres volums de la Fundació podem donar fe. 
Però Isaac Asimov serà recordat sobretot pels seus relats sobre robots, va escriure molts contes i novel·les en què els humans interactuaven amb robots. El primer relat va ser "Robbie" l'any 1940, després van venir "Raó" i "Mentider", els personatges robots dels contes d'Asimov actuaven seguint unes pautes que serien batejades per Asimov com les tres lleis de la robòtica molt abans que el concepte robòtica s'utilitzés. Les va definir en el relat de 1941 "el cercle viciós". Asimov va contemplar la possibilitat que unes màquines sense lleis es podien posar en contra del seu propi creador i va decidir dotar a les seves robots d'aquestes lleis que el robot de cervell positrónico -i no electrònic- havia de seguir a la força i davant de les quals no podia oposar-se.

Asimov explicava que les Tres Lleis van ser creades per John W. Campbell en una conversa van mantenir el 23 de desembre de 1940. Campbell, al seu torn, que ell les va extreure d'alguns relats d'Asimov i de diverses converses entre tots dos, i que el seu paper era merament el d'haver-elles redactat explícitament.

Les Tres Lleis de la Robòtica són:
.
1.- Un robot no pot lesionar a un ésser humà o, per mitjà de la inacció, permetre que un ésser humà sigui lesionat.

2.- Un robot ha d'obeir les ordres donades pels éssers humans, excepte si aquestes ordres entressin en conflicte amb la Primera Llei.

3.- Un robot ha de protegir la seva pròpia existència en la mesura que aquesta protecció no sigui incompatible amb la primera o segona llei.

Sembla que darrerament ha disminuït l'interès dels lectors per les novel·les d'anticipació o ciència-ficció, però en la nostra joventut tenien molt auge i predicament, escriptors com Asimov, Conrad, Huxley, Orwell, Bradbury, Philip K.Dick i d'altres que eren devorats gairebé amb religiositat pagana, però com les modes i costums van i vénen, ara s'ha posat de moda a partir del Codi da Vinci, parlar del passat en comptes del futur, potser perquè aquest futur el veiem excessivament previsible, la qual cosa és òbviament un error, doncs el futur és precisament el que ens ha de devorar i del que ho ignorem gairebé tot.

.

17/1/17

MÒBILS, L'EVOLUCIÓ DE L'ESPÈCIE

MÒBILS, L'EVOLUCIÓ DE L'ESPÈCIE


Només vull un aparell telefònic que sigui 'movible' per poder portar-lo a la butxaca - Josep María Espinàs.

Al llarg dels anys he anat bastantes vegades a diverses poblacions de Catalunya per parlar d’algun llibre que havia publicat. Un cop acabat l’acte, telefonava a casa per avisar que trigaria poc o molt a tornar. Això s’ha acabat. Ja no cal que pregunti on és el telèfon. Porto un mòbil a la butxaca. Celebro aquesta simplificació tan pràctica. Però al mateix temps m’excuso per no aprofitar tots els recursos que ofereix aquest invent. Tots els amics i coneguts que tinc estan mobilitzats, és a dir, fan servir el mòbil com a eina útil per fer operacions matemàtiques, per arxivar noms, per comprar i vendre, per buscar destins turístics... 
Quan feia caminades pel país, i sonava inesperadament el meu telèfon només podia ser que hi hagués un inquietant problema familiar. Almenys això era el que immediatament pensava. ¿Què pot passar? Ara ja m’atabalen prou telefonant al telèfon fix per proposar-me la renovació del bany o oferir-me invertir en el futur. Sospito que desconeixen l’edat del desconegut. 
Sembla que tots els nens i totes les nenes tenen mòbil i alguns els porten a l’escola. La capacitat informativa dels mòbils és admirable. Si abans es parlava del primer cigarret que un noi havia fumat, el primer mòbil infantil és també un senyal d’incorporació a la societat. Jo tinc un mòbil que ja és antic de capacitats limitades, i si algun amic l’agafa em diu: «¿On vas amb això?», li dic que jo només vull un mòbil que sigui movible, com poder portar un telèfon a la butxaca. Intento defensar-me amb un punt d’ironia: «Sí, em perdo la segona trepitjada –la primera ja l’he rebut– d’un noi que caminava contra mi absort en el seu mòbil». 
Segons la meva experiència, la primera cosa que fan quatre clients que s’asseuen en un restaurant és deixar els quatre mòbils a la taula. Proposo una innovació gastronòmica que pot tenir molt èxit: «Macarrons amb acompanyament de mòbils». @jmespinas - elperiodico.cat.

Fa vint anys que tinc mòbil, i des del primer moment vaig tenir clar que era un fòtil per trucar i rebre trucades, la resta de funcion s ja no m'interessen, és més, ara quan surto de casa ja no porto ni el mòbil, tinc un rellotge que vaig comprar al 'mercadillo' que es més que suficient, per trucar o rebre trucades.

I és que la telefonia en questió de no massa anys ha canviat i molt. Fa un temps quan en aquest país circulàvem per la vida amb més calma, fins i tot amb certa indolència, no hi havia telèfons mòbils. Sí! amiguets i amiguetes joves que m'esteu llegint, no n'hi havia, i no tothom en tenia de fixe, ni al replà d'un bloc de pisos com tenien a Barcelona en alguns edificis...
Durant la postguerra i fins i tot més endavant, quan en aquest país encara no érem 2.0 ni whatssapejavem i altres fotesses modernes, per trucar de Sabadell a Sant Feliu de Codines - per exemple - s'havia de despenjar el telèfon negre i demanar conferència (podien ser dues o tres hores) Aleshores, s'hi posava la telefonista - Conxita es deia - i li demanaves que et poses amb el 42 (els telèfons eren de dos dígits), o directament li demanaves que et poses amb el Dorsé que en aquest cas és en qui volia parlar el meu pare. 
La Conxita qual una precursora de la Cia com ha destapat Snowden, escoltava totes les converses, i la prova la tenim en que un dia el Santiago, el meu pare no recordava a quina hora havia quedat l'endemà amb el Dorsé (el meu tiet), i com aquest no contestava li ho va preguntar a la Conxita: a les 9 del matí heu quedat - li va dir -. sbd - 11.04.2016