Copyrights@Journal 2014Blogspot Templates by Templateism

dimecres, setembre 17, 2014

EL SENTIT DE LA VIDA


Aquest parell de sapastres, (97 el pare i 7 el Roberto), els he retratat aquest mati abans de dur al petitó a l'escola. Li comentava a la Nuri: miral's, el futur i el passat. El petitó que sempre té l'antena disposada, ha contestat: jo soc el futur, oi?... Clar, li he dit. I aleshores ha comentat: Quan jo sigui vellet com el besavi no llegiré el diari al mati, ja no n'hi hauràn de paper. 
Tantes voltes que li donem al sentit de la vida, que si no en té, que si precisament com no en té, és pel que val la pena viure-la, que el sentit de la vida està en l'art. I possiblement tot sigui més senzill, la foto és la resposta.

DE SALTAR PER LA FINESTRA


Si alguna vegada veuen saltar per la finestra a un banquer suís, saltim darrere d'ell, segur que hi ha alguna cosa a guanyar, diuen que va deixar escrit o dit François Marie Arouet, més conegut com a 'Voltaire'. Potser ara caldria canviar l'aforisme o reflexió i millor llençar... o ajudar a saltar per la finestra al banquer suís, perquè, sincerament, tirar-se al darrera d'ell, pot ser perillós per a la salut pròpia i fins i tot mortal, a més a més, segurament abans que vostè o jo, com en té tants, anirà després el banquer un fill de Jordi Pujol.

dimarts, setembre 16, 2014

FLOÏD I GOMINA


"Desde 1932 el masaje Floïd Genuino mentolado vigoroso se elabora de acuerdo con una fórmula exclusiva cuyos efectos resultan beneficiosos para la piel. Calma cualquier irritación producida por el afeitado, proporcionando una maravillosa sensación de frescura en la piel. Esta edición especial recrea las formas de los famosos... primeros frascos de Floïd. Los productos Floïd nacieron en 1932 para las barberías españolas y llevan desde entonces desarrollando productos para el cuidado de la piel del hombre. "Del hombre muy hombre!"... como afirma su publicidad."

Aquesta olor de l'after shave o massatge Floïd que es deia o encara es diu, anys ha, m'agradava i en canvi ara em molesta, la trobo com us ho diria, antiga, hortera. El Santiago, el pare, l'ha gastat tota la vida i encara ara el fa servir.
Em preguntava ahir que perquè jo no feia servir after´shave Floïd o un altre després d'afaitar-me. La resposta és de manual: amb els gel del d'afaitar que s'empren avui i les fulles d'afaitar (que no són Palmera) sinó Gilette, la pell no s'irrita i ja no cal posar-se massatge de cap mena.

Succeeix, que les persones sovint seguim una serie de rutines, practiquem una serie d'hàbits, per què si, per què sempre s'ha fet així i a ningú se li acut questionar-se deixar-los. El pare es posarà Floïd fins l'últim afaitat, i no sabrà encara perqué ho fa. 
Aixó passa amb molts àmbits de la vida, fins que algú decideix trencar el costum, la rutina, i se li acut - per exemple - convocar una consulta. Ningú hi havia caigut, mai s'havia fet, i no deixa de ser curiós que, els qui s'hi oposen ho fan perquè de sempre se suposa que s'hi han d'oposar, sense aportar cap explicació raonable a la seva oposició, i no s'adonen - per exemple - que si és cert com diuen que nomès el Govern de l'Estat pot convocar referendums, la Generalitat de Catalunya, és Govern de l'estat tambè (per la part est), i per tant té tot el dret a convocar-lo. Però els del Govern (els de Madrid) encara fan servir Floïd a banda de molta gomina i no se n'han assabentat, ni volen assabentar-se. Els trens són a punt de xocar

PARÀSITS DE LA POLÍTICA


"El vicesecretari d'Estudis i Programes del PP, Esteban González Pons, ha afirmat que agressions com la que va patir a Tarragona una militant de Noves Generacions durant la Diada "no passaven abans» i ha responsabilitzat de la situació al president de la Generalitat, Artur Mas , i les... seves polítiques.
El dirigent popular ha advertit que després del 9 de novembre -per quan està prevista la consulta sobiranista- seguirà havent atur, deslocalitzacions d'empreses i impagats. «Els problemes de tots seguiran i res s'haurà solucionat», ha assegurat.

A més, ha destacat que té família que viu Catalunya, a la qual no està disposat a considerar «estrangera», i ha afirmat que els espanyols «portem segles convivint junts i no hi ha raó per trencar a aquesta convivència».

«Si aquest tros d'Espanya se separés a tots ens aniria pitjor», ha manifestat González Pons, qui ha advertit que «es trencarien llaços econòmics, culturals i afectius, ja que partirien famílies per la meitat».

El vicesecretari del PP s'ha dirigit a la militant agredida, qui es trobava a la sala, per dir-li que està orgullós d'ella, de ser el seu company i de la seva lluita, i ha lamentat que quan les agressions es produeixen «l'altre costat, es magnifiquen, i quan es produeixen en aquest costat cal callar ».

A Catalunya, en democràcia i en la pau «no hi ha dos costats», ha assegurat, abans d'afegir que les persones agredides «són totes iguals pertanyin al costat que pertanyin» i de recordar que la Constitució «empara el dret dels milers de persones que es van manifestar », però també 'dels milions de persones que no ens manifestem i no volem que ni se separi ni es trenqui Espanya'."

Compte en apagar el foc amb benzina, que és el que fa el Sr. González Pons i altres membres del Partit popular. no miren res amb tal de desestabil·litzar i insuflar la seva teoria de la por. Ja que es preocupen per molts dels catalans que no estàn per la independencia ni la consulta, seria bo que no emmetzinessin l'ambient amb insides i mentides que no ajuden gens a la convivència i se'ls hi poden girar en contra. Aqui som un poble pacífic i no estem ni hem estat mai per la violència, i el sr. Gonzalez Pons amb les seves diatribes està generant violència. Algu prendrà mal de veritat i aleshores, qui en serà el responsable?

Gentussa com ell, vàrem propiciar el que va passar a Espanya i a Catalunya abans que esclatès la Guerra Civil. No han aparegut encara els pistolers, però és questió de temps. González Pons, i altres a ambdós bàndols, no son més que paràsits de la política, que viuen d'ella, no per ella, i ho fan sense cap escrùpol; etica o dignitat no són paraules que estiguin en el seu diccionari, i en ambdós casos com en altres, el poble no és res més que la víctima i ells els botxins. 

Recordava mentre escrivía, unes paraules de Joan Fuster que venen com anell al dit: M'odien, i això no té importància, però m'obliguen a odiar-los i això si que en té.

G20, UNA QÜESTIÓ D'OUS


'Quan es considera que el producte del treball i de la intel·ligència de trenta o quaranta segles ha servit per lliurar tres-cents milions d'homes repartits sobre el planeta a una trentena de dèspotes, majoritàriament ignorants i imbècils, cadascun d'ells governat per tres o quatre pervertits, algunes vegades estúpids..., què pensar de la humanitat, i què esperar d'ella per al futur?', publicava l'altre dia. Doncs bé, ja som al futur i d'ell o d'ells es poden esperar mesures imbècils com aquestes.

"La possessió d'ous serà restringida com a part de les mesures de seguretat implementades a la ciutat australiana de Cairns, que celebrarà aquest cap de setmana una reunió ministerial preparatòria a la cimera del G20, van informar avui mitjans locals. L'ajudant del comissionat en funcions de la Policia, Paul Taylor, va explicar que els agents podran detenir sospitosos de cometre algun acte il·legal i, a més, "hi haurà un nombre d'objectes que seran restringits, però això està vinculat a l'ús que li vulgui donar aquesta persona ".

"Un exemple clàssic són els ous, si bé és legal que la gent tingui ous, òbviament serà considerat com una activitat il·legal que siguin usats per apuntar als membres de les delegacions", ha aclarit Taylor en declaracions citades per l'ABC. El representant de la Policia ha afegit que fins al moment no es coneix cap protesta a Cairns durant la reunió del G-20, encara que la habitatge d'una dona de 60 anys va ser aplanada per pegar calcomanies contra el G20 en un lloc públic. 
També els indigents han estat evacuats del centre de la ciutat de Cairns davant aquesta reunió ministerial, que precedeix la cimera de líders al novembre pròxim a la ciutat australiana de Brisbane, en la qual participaran uns 800 delegats ia la qual acudiran uns 200 periodistes."

Els indigents està bé que els evacuin, fan lleig en una societat moderna i avanzada, com les putes, no existeixen, i per tant s'han d'amagar encara que sigui un contrasentit, perquè es veuen malgrat no existir oficialment. Ara, lo dels ous, compte amb els grangers que en tenen molts, els poden acusar de terroristes gallinacis. No acaba de quedar clar si es castigarà igual llençar ous als senyors polítics de la reunió del G20, si s'encerta o no; diu la policia que 'serà considerat com una activitat il·legal que siguin usats per apuntar als membres de les delegacions', però si els hi llencen, suposo serà més greu la falta, i si encerten, suposo que aniràn directes a Guantánamo. Tampoc queda clar, si els ous prohibits són només els de gallina, o tots, com els d'estruç o de guatlla, i entenc que la prohibició no afectaria en principi als tomàquets que van bé per llençar i fan un fort impacte també, encara que no tant com els dels ous. Vaja, que tot plegat és un joc d'ous.

I és que els dèspotes ignorants i imbècils, ens han crescut i són encara més estùpids del que preveia Chamfort.

dilluns, setembre 15, 2014

DESOBEDIENCIA CIVIL


Crec de tot cor en el lema "El millor govern és el que ha de governar menys", i m'agradaria veure-ho fer efectiu més ràpida i sistemàticament. Ben portat, finalment resulta en alguna cosa en el que també crec: "El millor govern és el que no ha de governar... en absolut". I quan els pobles estiguin preparats per a això, aquest serà el tipus de govern que tinguin. En el millor dels casos, el govern no és més que una conveniència, però en la seva majoria els governs són inconvenients i tots han resultat ser-ho en algun moment....

"Hace seis años que no pago el impuesto de empadronamiento. Me apresaron una vez por eso, por una noche. Y mientras meditaba sobre el grosor de los muros de piedra, de dos o tres pies de ancho, de la puerta de madera y hierro de un pie de espesor, y de las rejas de hierro por las que se colaba la luz, no pude evitar aterrarme de la tontería de aquella institución que me trataba como si yo no fuera más sino carne, sangre y huesos que encerrar.  Concluí finalmente que ésta era la mayor utilidad que el Estado podía sacar de mí y que nunca pensó en beneficiarse de alguna manera con mis servicios. Pensé que si había un muro de piedra entre mis conciudadanos y yo, había uno mucho más difícil de trepar o atravesar antes de que ellos pudieran llegar a ser tan libres como yo. Nunca me sentí encerrado, y los muros semejaban un gran desperdicio de piedra y argamasa. Sentí que yo era el único de mis conciudadanos que había pagado el impuesto. Ciertamente no sabían cómo tratarme; pero se comportaban como tipos maleducados. En cada amenaza y en cada lisonja se pifiaban, porque creían que lo que yo más quería era estar del otro lado del muro. Yo no podía sino sonreír de ver con qué laboriosidad cerraban la puerta a mis meditaciones, lo que los dejaba de nuevo sin oposición ni obstáculo, y esas meditaciones eran realmente lo único peligroso que allí había. Como no me podían atrapar, resolvieron castigar mi cuerpo, como niños, que si no pueden llegar a la persona a la que tienen tirria, le maltratan el perro. Observé que el Estado era ingenioso sólo a medias, que era tímido. Como una viuda en medio de su platería, y que no diferenciaba sus amigos de sus enemigos, y así perdí lo que me quedaba de respeto por él y le tuve lástima"   .... (llegir el text sencer)


Desobediencia Civil por Henry David Thoreau

LA HISTÒRIA A L'INREVÉS


No hi ha res més tèrbol i capciosament manipulat que gran part del que se'ns ven com a història en les llibreries que encara subsisteixen, que ometen dir-nos que l'Administració és universalment idèntica a si mateixa, i el pitjor d'això és que les intencions en joc, alguna vegada... són fins i tot ingènuament honestes.  
Al cap i a la fi la veritable història és una meditació interessada sobre la pròpia història. Potser, si escrivís a l'inrevés, la història tindria algun sentit i seria més fàcil d'analitzar un cop succeïts els fets.  
De fet, la veritable història d'un poble seria la història de les seves pors i els seus fracassos.

TRENDING TOPIC


En el fons, un trending topic, no és gran cosa més que mil cretins difonent una banalitat no contrastada o una simple paraula com 'croqueta' (Bosch a Rac1) que no té cap importància, que deixarà de tenir el seu minut de glòria al cap d'una estona, en que... serà substituida pel següent trending topic igual de banal i no contrastat que l'anterior i els que els seguiràn.
Qui poca feina té, el gat pentina, i el nombre de cretins, d'indigents digitals que no nadius 2.0, augmenta exponencialment, enganxats al Facebook, Twitter o el Wasap, el més odiable de totss aquestes  app 2.0 i el seu sorollet reiteratiu cada vegada que es rep un missatge de gent que escriu bestiesses en ells i que no tenen la més mínima importància. 
Potser la gent ha oblidat que el que s'ha de recuperar és xerrar, a poder ser pausadament, sense preses, davant una bona taula o qualsevol lloc on dues persones es puguin asseure tranquil·lament per fer-la petar, i no donar per bona la primera noticia que els arriba, obviàment, sense contrastar. 


A Rùssia una noia ha mort en fer-se una selfie damunt d'un edifici. Mentre queia - segons abans de morir- devia pensar estùpidament que el hashtag de la seva mort seria trendig tòpic mundial. El seu nom era Xenia Ignatyeva, i el tràgic succés va tenir lloc quan intentava fer-se una foto des d'un pont de 9 metres d'altura, va perdre l'equilibri, va caure i va voler agafar-se d'un cable que va acabar electrocutànt-la. Morir d'accident, per se és estùpid, però en aquest cas ho és doblement, ara és una mort 2.0

diumenge, setembre 14, 2014

VOSTÈS SON PUTES?

El Govern del sr, Mariano Rajoy, hauria de conèixer la història del Quilili. Devia ser pels anys cinquanta i poc quan encara manava a Espanya l'embrió del que ara és el partit Popular, i el personatge del Quilili, deambulava per Sabadell. Tronat, vestit amb una vella americana, portava... la culata d'una pistola a la  butxaca interior, que ensenyava sovint fent-se el fatxenda. Deien que havia estat un alt comandament militar feixista que havia embogit i vivia pràcticament en la indigència. De fet quan va morir, explicàven en aquells temps, que havien anar molts alts càrrecs al seu enterrament. Aquí en Ramón Alberich parlava abastament del peculiar personatge.
S'explicaba tambè d'ell, que quan rondava per l'Euterpe, en veure a les noietes els hi espetava: senyoretes: vostès són putes?, i clar, aquestes s'esvalotaven i li deien de tot, a lo que ell reblava, no es preocupin, si no ho són no passa res, era per saber-ho, per si hi havia alguna possibilitat de sucar el melindro.

Deia lo de conèixer la història del Quilili, perquè haurien de prendre nota. El Govern de la Generalitat vol fer una consulta on hi ha una pregunta, i la gent contestarà si,si, no,si, si,no, ono anirà a votar, i possiblerment al Sr.Rajoy no li agradarà la resposta de la ciutadania, encara que hom diria que si es fes aquesta consulta, a qui no agradaria la resposta és al Govern i a ERC. I ja que és la resposta la que incendia l'edifici, com en el cas de les noies, si no són putes no passa res i s'en van, molestes amb del Quilili, però s'en van, mentre que aquí qui se n'anirà cap a casa és Artur Más, que políticament ja està amortitzat i fa ferúm, i ell  - cal rec ordar-ho -. no és puta, és ramoneta.

Gairebé segur que el dia 9 de Novembre anirem a votar en una urna, però no la consulta, sinó aixó que tant li agrada dir al Sr.Mas de consulta plebiscitaria, com sin totes les eleccions no ho fossin de plebiscitaries, i aqui és on ell i la federació tindràn el seu aquelarre final.
Tot això haurien de saber-ho el Sr. Rajoy i la senyora Sáez de Santamaria, I NO HAURIEN DE RECÒRRER a la llei de Consultes, i per tant deixar que aquesta es fes. Haurien derrotat l'independentisme almenys per 300 anys més, i de gràtis. Però no ho saben veure, no donen per a tant....no són ni putes ni ramonetes.

LA SOCIETAT



Els assots físics i les calamitats de la naturalesa humana van fer necessària la societat. La societat es va agregar als desastres de la natura. Els inconvenients de la societat van fer necessari al Govern, i el Govern es va agregar als desastres de la societat. Aquesta és... la història de la naturalesa humana. És més fàcil legalitzar certes coses que legitimar-les.

CHAMFORT.

dissabte, setembre 13, 2014

AIXÍ DE SENZILL, AIXÍ D'HUMÀ


Qui devia ser el primer home que es va inventar un déu?, abans, algú havia d'haver inventat la vanitat, sense ella no es pot imaginar la creació d'un déu, un déu que només tenim els homes, ni tan sols les dones, un déu que per més inri (perdó)... va ser creat a imatge i semblança d'aquest primer home, amb tota la seva crueltat, manca de justícia, intransigència. L'home va crear, va imaginar un déu venjatiu, cruel, o sia com ell, una manera com una altra de justificar les seves malvestats, els seus crims.

Han passat més de dos mil anys i continua la farsa, potser com a justificació d'aquests crims inherents als homínids, l'únic animal capaç de matar per matar, sense motiu, raó, ni cap penediment.

Abomino de tots els déus, de totes les religions, els maleeixo, ells han estat l'excusa, la gran farsa per matar, anorrear i destruir-ho tot, homes i dones, nacions. Deia no recordo qui que quan l'home deixa de creure en déu es capaç de creure en qualsevol cosa, i oblidava també dins la seva vanitat, que és possible no creure en res, ni en els déus ni en els homes, i sobreviure a ambdós, només cal honestedat, absència de vanitat i lucidesa, i se'n diu intel·ligència emocional, lúcidament emocional.

Per què són les emocions el que ens diferència de la resta d'animals, no el culte obscé a les divinitats que ens hem inventat, ni les consequencies que comporta aquesta fe desaforada; i les emocions no es poden controlar, hi són, apareixen i desapareixen sense que hi podem fer res; i són les emocions, disfressades d'ideals patris les que empenyen als pobles, i a vegades, només a vegades, les senyores maries agafen una estelada i empenyen a tot un país, i no hi ha déu que les aturi. I això, de tan senzill, de tan obvi, pocs hi han caigut, i creuen que tot ve de més amunt, quan el moviment és d'abaix, i és el que el fa fort, imparable. Aixi de senzill, aixi d'humà i gens diví.

EN UNA PRESÓ SENSE SORTIDA



- Quan es considera que el producte del treball i de la intel·ligència de trenta o quaranta segles ha servit per lliurar tres-cents milions d'homes repartits sobre el planeta a una trentena de dèspotes, majoritàriament ignorants i imbècils, cadascun d'ells governat per tres o quatre pervertits, algunes vegades... estúpids, què pensar de la humanitat, i què esperar d'ella per al futur? 

- Els reis i els sacerdots han proscrit la doctrina del suïcidi, tractant d'assegurar la durada de la nostra esclavitud. Ens volen tenir tancats en una presó sense sortida. Com aquest malvat, al Dante, que fa emmurallar la porta de la presó que tanca l'infeliç Ugolin.

Nicolas Chamfort.

divendres, setembre 12, 2014

MIGRANYA I SEXE


Aquest acudit hegelià és un dels favorits de Žižek, l'he tret del bloc de 'don Gregorio':
 

'Un home vol tenir sexe amb la seva dona i ella li contesta:" Ho sento, estimat. Tinc una terrible migranya. No puc fer-ho ". Aquesta posició inicial ha estat negada/invertida amb el... progrés del feminisme. Ara és la dona la que vol sexe i el pobre home esgotat replica que té una terrible migranya. Però a aquesta situació li passa la negació de la negació que inverteix de nou la lògica. Ara és la dona la que exclama: "Estimat, tinc unes terribles migranyes, així que tindrem una mica de sexe per refrescar-me". Però un pot imaginar-se un moment posterior encara més depressiu de radical negativitat: els dos tenen migranya i decideixen prendre una tassa de te.'
 

I el més bo, és el comentari que li han deixat: "If women are so bloody perfect at multitasking, how come they can't have a headache and sex at the same time? Billy Connoll"

Que traduït al català, més o menys ve a dir:

"Si les dones són tan condemnadament perfectes en les multitasques, com és que no poden tenir migranya i sexe a la vegada? Billy Connoll."

AIXÍ (NO) SI ES FA PAIS


"Tant de bo l'any que ve em convidin a escriure una altra vegada en aquesta capçalera i pugui fer, des d'aquí, un relat diferent. Tant de bo el 2015 la Diada torni a ser la festa de tothom amb tothom." 

Aixi acaba l'escrit de Rosa Diez de UPyD... a Nació Digital. L'article de titol 'Així no es fa pais'. L'article és un compendi de topics i mitges veritats, escrit des de la ceguesa de qui veu el que vol veure i no la realitat. De fet ella mateix és una contradictio in termino, car parla de segrestar als ciutadans, a l'opinió pública; que si els mitjans ho controlen tot, i un mitjà com Nació Digital li ha donat la oportunitat de publicar aquest escrit i difondre'l. Li preguntaria, o li diria a la Señora Rosa Díez que es pregunti si a Oriol Junqueras li demanarien un article els d'ABC o la Razón, i si li publicarien tal qual.
No vaig anar ahir a la manifestació de la 'V' a Barcelona, com no vaig anar a la via catalana de l'any passat, i puc estar en desacord en alguns aspectes amb el moviment sobiranista, però si precisament alguna cosa fan manifestacions multitudinàries com la d'ahir, és precisament Pais, el contrari del que manifesta Rosa Díez, per qui fer pais es limita a bramar Egpaña!, Egpaña!, Egpaña! i insultar als catalans titllant-no's de nazis.

CREUS

George Saunders -

Tots els anys, després del sopar d'Acció de Gràcies, el meu pare treia la disfressa de Pare Noel i l'arrossegava fins una mena de creu metàl·lica que havia aixecat al jardí. Nosaltres formàvem una pinya darrere d'ell i el seguíem fins que col·locava allà la... disfressa. Durant la setmana prèvia a la Super Bowl, la creu lluïa un jersei i el casc de Rod, i si aquest volia agafar el casc, primer havia de demanar permís al meu pare. El quatre de juliol, la creu es convertia en l'Oncle Sam; el Dia dels Veterans, era un soldat; i per Halloween, un fantasma. 
Aquella creu era l'única concessió del meu pare a les festes. D'altra banda, no ens permetia treure de la caixa més d'un llapis de cera alhora; una nit de Nadal li va cridar a Kimmie per desaprofitar un tros de poma; cada vegada que ens posàvem kétchup, el teníem a ell a sobre dient «acord, d'acord, ja n'hi ha prou»; i en les festes d'aniversari hi havia magdalenes en lloc de gelat. La primera vegada que vaig portar allà a una cita, la noia em va preguntar: «Què és el que passa amb el teu pare i aquest pal?», I l'únic que vaig poder fer va ser quedar-me assegut parpellejant com un beneit. 
Amb el temps, Kimmie, Rod i jo varem marxar, ens vam casar, vam tenir fills i vam veure florir també en nosaltres una llavor de mesquinesa. Mentrestant, el meu pare va començar a vestir la creu de forma cada vegada més complexa i seguint una lògica prou feines perceptible. El Dia de la Marmota li va posar una mena d'abric de pell i va col·locar un focus per assegurar l'ombra. Després d'un terratrèmol que va sacsejar Xile, la va tombar i va pintar una esquerda a terra amb un aerosol. 
Quan la meva mare va morir, va disfressar a la creu de Mort i penjar del travesser fotos d'ella quan era un nadó. Sempre que passàvem per allà, trobàvem amulets estranys de la seva joventut disposats al voltant de la base del pal: medalles del exèrcit, entrades de teatre, dessuadores velles o tubs de maquillatge de la meva mare. Una tardor va pintar la creu de groc, la va cobrir de cotó per proporcionar abric aquest hivern i li va assegurar descendència creuant 6 pals de fusta i clavant a cops de martell en diversos punts del jardí. Va tendir cordes entre la creu gran i les tres petites i enganxar-hi, utilitzant cinta adhesiva, fitxes d'arxiu en què demanava disculpes, admetia errors i pregava comprensió, tot amb una cal·ligrafia frenètica. 
Va penjar de la creu metàl·lica un rètol en el qual havia escrit AMOR, va fer un altre en què va escriure Em perdones? i va morir al vestíbul amb la ràdio encesa. Poc després li vam vendre la casa a una parella jove que va arrencar tot allò i el va deixar al carrer el dia de recollida d'escombraries

«Creus», un relat de George Saunders.

HE SABUT QUE ERES TU


He sabut a l'instant que eres tu, no ho havia escoltat ni llegit mai enlloc, però el cop de vent, el brogit curt i intens que fins i tot m'ha bellugat la bicicleta en un matí tranquil quan passava per Torre Romeu, en aquell instant estrany, he sabut oh mort! que acabaves de passar pel meu costat, i com no sols errar, és que no anaves per a mi, però he sabut... que eres tu, i no m'ho invento, simplement ho he sabut, ho he intuït.
Després, baixant cap a Santiga quan m'he fotut la castanya amb la bici, per un instant, mentre queia, he pensat que havies tornat a buscar-me, però no ha estat aixi, l'incident s'ha saldat amb rascades varies i alguna contussió, i diria que m'ha salvat que en el moment de l'accident estava pensant en les paraules de Punset de que no està escrit enlloc que ell s'hagi de morir, producte possiblement de l'incident anterior a Torre Romeu. Ja veig que m'hauré de dedicar a anunciar pa de plàstic de 'doble horneado'.

dijous, setembre 11, 2014

SOMNIS ANCESTRALS


"Si execució de somnis ancestrals és poder volar amb els ocells i navegar amb els peixos, penetrar com la broca en els cossos de muntanyes gegants, enviar missatges a velocitats divines, albirar l'invisible i percebre el remot, sentir parlar als morts, negar-en salutífers somnis miraculosos, veure amb ulls... vius l'aspecte que tindrem vint anys després de morts, descobrir en nits resplendents mil coses de sobre i de sota d'aquest món que abans ningú coneixia, si llum, calor, força, plaer, comoditat són els somnis primordials de l'home, en aquest cas les investigacions actuals no només són ciència, sinó també una màgia, un ritu de poderosíssima força sentimental i intel·lectual que indueix a Déu a doblegar un sobre l'altre els plecs del seu mantell, una religió la dogmàtica està regida i basada en la dura i valenta lògica de la matemàtica, aguda i desbocada com la fulla d'un ganivet..... " 

... l'Home sense atributs, de Robert Musil.

SABER ESTAR




La mort del banquer santanderí Emilio Botín, a causa d'un infart, no ha deixat indiferent a ningú. Des del món de la banca, passant pel empresarial i arribant fins a les diferents formacions polítiques, tots els dirigents s'han pronunciat i han deixat els seus opinions al voltant de... la figura d'aquest home de banca.
Les xarxes socials s'han convertit en un formiguer de crítiques, tant a favor com en contra des que Esquerra Unida Béjar llancés un twitt a primera hora del matí amb el següent text: "Emilio Botín passa de dirigir un banc a regentar una caixa. li donem l'enhorabona per aquest gir social en les seves inversions."

Miguel Rodero, dirigent d'IU Comarca de Béjar afirma que no estan disposats a assumir la "hipocresia institucional", que "cal oblidar la benevolència d'altres formacions, ja que Emilio Botín té al darrere la mort de molts ciutadans al fer que l'impagament de les seves hipoteques no s'hagin pogut solucionar".  I tot i ser cert, hi ha coses que se les podrien haver estalviat com el Twitt citat més amunt. Tan menyspreables són les lloances excessives, com una crítica tan sarcàstica, d'humor negre com aquesta. Ni una cosa ni l'altra, hi ha un terme mig, un saber guardar les formes que s'està perdent  el saber estar i comportar-se, en un extrem i en l'altre.

Posem que ahir va morir un home de 79 anys d'un infart, com en moren molts cada dia arreu del món, i ja está. Fi de trajecte, però sense insultar-lo ni menysprear-lo, això se li havia d'haver fet en vida.

ENS ENGANYEN, S'ENGANYEN, O SÓN IDIOTES



Segons 300 científicis, la capa d'ozó es recuperarà completament en quaranta anys. Per a la dècada de 2050 la capa d'ozó de la Terra s'haurà regenerat completament, aquests científics que han avaluat les mesures de seguretat de la capa protectora en cooperació amb el programa de l'ONU per... al medi ambient (UNEP) i l'Organització Meteorològica Mundial citats per Efe. Segons l'informe, la capa d'ozó es recuperarà fins al nivell de la dècada dels 80 a causa de la prohibició de les substàncies químiques que destrueixen la capa protectora, com ara els clorofluorocarburs (CFC). 

El text següent és de l'any 2010, on ja avisaven que s'estaba dient que es reduia el forat de la capa d'ozó, i el comentari posterior meu crec no cal modificar-lo en res, era vàlid fa quatre anys y ho és avui.

"06.12.2010 - L'Institut Nacional de l'Aigua i Investigació Atmosfèrica de Nova Zelanda ha informat que el forat de la capa d'ozó s'ha anat reduint darrerament fins arribar al tamany actual, el més petit dels últims 5 anys. Els científics, segons informava l'agència EFE, calculen que la mida del forat és de 22 milions de quilòmetres quadrats, mentre que l'any passat era de 24 i el 2000 era de 29 milions, la bretxa més gran mai registrada.

I un ja no entén res. Ens varen espantar amb aquest forat, dient que el pitjor estava per arribar atès el gas dels clorofluocarburs  -CFC - dels aerosols tardava 70 anys a arribar a l'alçada del forat. Ens varen ensenyar imatges de nens a Nova Zelanda que avaven a l'escola amb ulleres de sol i barret al cap per a protegir-se dels raigs ultraviolats que penetràvem pel forat de la capa d'ozó, avisant-nos que aqui acabariem també així. Durant molt de temps ens varen estar entabanant amb la capa d'ozó i tot el de dolent que ens passaria en un futur no molt llunyà, fins que es dedicaren a parlar d'una altra cosa com sol passar.

I ara com aquell qui res, diuen que pel 2080 ja estarà tancat, i és precisament pel 2080 o una mica abans, quan tots els gasos que diuen provocaven el forat a la capa d'ozó hauràn arribat al seu lloc. 

No hi entenc res de l'ozó, ni de CFC, ni de Grip N1H1, ni de controladors que ara contraataquen, ni hi entenc gairebé de res, però em temo que ens estàn prenent el pel, o ells tampoc hi entenen un borrall de res, i en aquest apartat s'hi poden incloure els del canvi i els del climàtic.

aqui trobareu un que parlava dels problemes de la capa d'ozó, de manera catastrofista, clar. Com sinó!"

dimecres, setembre 10, 2014

MOR EL PUTO AMO




Si alguna cosa em molesta és que en morir algú que precisament no era cap bon exemple de res, es lloi fins el fàstic la seva figura, vida i obra. El que s'ha mort avui era un banquer, el banquer vermell, l'home de les galtes sospitoses, de qui sincerament dubtava que tingues intel·ligencia, la sensació és que més aviat era un espavilat, un tril·lero, un listillo que va estar en el moment oportú en el càrrec oportú. Llest si ho devia ser, encara que per ocupar el càrrec que ocupaba tampoc cal ser-ho molt, ja hi ha qui et fa la feina, i arribar-hi si no és per mèrits propis tampoc costa gaire. El text de Kike Garcia, es aparentment de conya però no tanta com pugui semblar, i defineix molt bé el que era o poca cosa havia estat el personatge: el banquer vermell, un dels pirates als que es devia referir José Maria Mena en l'entrevista a el Diario.es, un dels pirates que per cert que havia tingut problemes amb el fisc per la cosa de tenir diners fora del país (molts més que Pujol, tot sigui dit), però com era un dels seus tot va acabar en no res. Avantatjes de no ser català ni independentista.

"Tras una vida dedicada por entero a “petarlo”, esta mañana ha fallecido el puto amo, también conocido como “the winner” o “el más grande de la zona euro”, como él mismo se hacía llamar según confirman a la prensa fuentes cercanas al entorno del crack. El puto amo, de 79 años, habría sufrido un infarto “probablemente mientras hacía cosas de puto amo”.

El fallecido, que empezó a ser la hostia desde joven, era bisnieto, nieto, sobrino, hijo, hermano y padre de otros putos amos.

La vicepresidenta del Gobierno, Soraya Sáenz de Santamaría, ha expresado este miércoles el pésame del Ejecutivo por el fallecimiento del “presidente de ser la puta leche” que supone, a su juicio, una pérdida irrecuperable para España.

La vicepresidenta ha hecho hincapié en que fallece una de las personas más importantes de España y “comprometida con su país”, con cuya carrera haciendo “lo que le salía de ahí” ha contribuido a la “Marca España”, convirtiéndola en una “referencia de calidad respecto a ir a tope y arrasar con todo”.

“Era el puto amo de España y punto y lo seguirá siendo en nuestra memoria. Viva el Papa, viva el Rey, viva el orden y la ley. Pim, pam, toma Lacasitos”, ha declarado un admirador, claramente afectado, a la prensa.

“A cualquiera de esos de la Forbes me los paso por la piedra”, solía decir el puto jefe, a quien no se le acababa el dinero ni tirándolo, según él mismo reconoció en muchas ocasiones haciéndose el chulo.

Este miércoles se reunirá una comisión para designar a un nuevo jefazo en sustitución del puto amo.


LOS JEFAZOS TAMBIÉN LA PALMAN - Publicado por Kike García el 10 de septiembre, 2014 a El Mundo Today.