blog d'en francesc puigcarbó

actualitat

ÚLTIMS ESCRITS

6.3.15

ON VAIG DIR DIC VOLIA DIR DIDAC



Cambio en la política sobre contenidos pornográficos de Blogger.

Esta semana anunciamos un cambio en la política sobre pornografía de Blogger: los blogs que distribuyen imágenes sexualmente explícitas o representaciones gráficas de desnudos deben hacerse privados.

Hemos recibido muchos comentarios sobre un cambio en la política que afectaría a blogs de varios años y sobre el efecto negativo que podría tener para los individuos que publican contenidos sexualmente explícitos como medio de expresar su identidad.

Os agradecemos vuestros comentarios. Hemos decidido que no vamos a hacer este cambio y que vamos a conservar nuestra política de antes.

Qué implica esto para los propietarios de blogs

Sigue prohibida la pornografía con fines comerciales.

Si tienes contenidos pornográficos o sexualmente explícitos en tu blog, debes activar la configuración de contenido para adultos para que se muestre una advertencia. Si en Google detectamos un blog con contenido para adultos que no tiene la advertencia, nosotros activaremos la página intersticial de advertencia. Si esta falta se repite, podríamos terminar eliminando el blog.

Si no tienes contenidos sexualmente explícitos en tu blog y cumples el resto de la Política de contenido de Blogger, no tienes que modificar tu blog.


PU LU TANT, CONTINUARÉ PUBLICANT LES COLLONADES AQUÍ...

5.3.15

CINC DIES PER BALLAR


I els nois i noies d'un institut es varen posar a ballar.........

 
Una parella de ballarins apareix un matí a l'aula d'un institut. És dilluns i anuncien a un grup d'adolescents que tenen cinc dies per pujar a un escenari i ballar. Una setmana per canviar les coses. Un petit termini però un gran repte: moure a les persones quan el món ens paralitza. La dansa obliga a aquests joves a trencar els seus rols just en el moment de les seves vides en què els rols socials s'estan forjant. El líder deixa de ser el més admirat, el tímid fa un pas endavant ... Ballar els obliga a tocar-se. Es comuniquen, s'igualen. Algun no s'alliberarà fins a l'últim instant. Wilfried Van Poppel i Amaya Lubeigt són els coreògrafs. Ell holandès, ella basca. La dansa és el llenguatge comú. No importa el lloc. Cinc dies, una classe d'adolescents, un microcosmos en el qual succeeix un petit big-bang. 

El director Rafa Molés Vilar és periodista i guionista. El 2012, va rebre el premi de "Periodista de l'Any" a la III Edició dels Premis de Periodisme de la Comunitat Valenciana. És el creador de l'equip d'investigació de RTVV i l'autor de 18 documentals televisius. Pepe Andreu Ibarra és un productor llicenciat en Ciències de la Informació, Imatge Visual i Auditiva. Té 15 anys d'experiència com a productor televisiu, director de documentals i reporter d'informatius. 
Si teniu Canal plus, no us ho perdeu, és sense cap mena de dubte, el documental del més....., i sinó el teniu us en deixo aquest tast.

 

LES CONSEQÜÈNCIES DE BADAR


"Corria l'any 1799, quan el capità Amasa Delano, de Duxbury (Massachusetts), al comandament d'un gran veler mercant, va ancorar amb un valuós carregament a la cala de Santa Maria, una illa petita, deserta i deshabitada, situada cap a l'extrem sud de la llarga costa de Xile.
Hi havia atracat allà per proveir-se d'aigua.

Al segon dia, poc després de l'alba, quan encara es trobava estirat al seu camarot, el seu primer oficial va baixar a informar-li que una estranya vela estava entrant a la badia. Aleshores, en aquestes aigües les embarcacions no abundaven com ara. Es va aixecar, es va vestir i va pujar a coberta.

L'alba era característic d'aquesta costa. Tot estava mut i encalmat; tot era gris. El mar, creuat per les llargues ones de l'onatge, semblava fix, amb la superfície brunyida com plom ondulat que s'hagués refredat i solidificat en el motlle d'un fonedor. El cel apareixia totalment gris. Bandades d'aus de color gris tèrbol estretament barrejades amb esquinçalls de vapors d'un gris igualment tèrbol passaven a ratxes en vol rasant sobre les aigües, com orenetes sobre un prat abans d'una tempesta. Ombres presents que anunciaven l'arribada d'ombres més profundes..... Començament del conte llarg o  novel·la curta de Herman Melville.

Podries provar de reconciliar-te amb la novel·la amb les petites joies del Lovecraft o amb una cosa tan brillant com el "Benito Cereno" del Melville, que no arribar a les 100 pàgines de genialitat.  Aquesta suggerencia me la feia en Lluís Bosch un 25 de setembre de 2013, en un escrit meu sobre l'art de badar en el que parlava de la mandra que em feia llegir novel·les, i ves per on mira que tal, un any i mig tard li he fet cas, l'he penjat a Contexto, tret d'una bona traducció a Ciudad Seva, i de moment hi estic ben enganxat, ja tinc feina per tota la tarda.

NOMOFÒBIA


Caminant, aturats o esperant l'autobús. Qualsevol situació és bona per consultar el telèfon mòbil. La por de sortir de casa sense el mòbil ja té nom: nomofòbia. Segons el Centre d'Estudis de Trastorns de l'Ansietat, més de la meitat dels espanyols ens hi hem tornat addictes. En parlen avui a el periódico i vaig comentar-ho tot just fa un any aqui mateix.

Potser per que fa vint anys que tinc mòbil i ja ho tinc superat o possiblement perquè vaig entendre des del primer moment quina era la funció lógica de l'estri, trucar i rebre trucades, més tenint en compte que estaba sempre de viatge lluny de casa i aqui si que és molt útil el móbil.
El que passa és que la funció de trucar i rebre trucades amb els mòbils actuals ha passat a ser secundaria, la gent es comunica per whatsapp, més que per trucada i el mòbil és com un ordinador portatil que serveix a molta gent per la seva fein a diaria, i a molts tambè per teclejar compulsiva e inultiment foteses. 

A la pregunta que fan a el periódico, puc contestar rotundament que si em deixo el mòbil a casa no passa res, ans al contrari recupero una sensació de llibertat i no dependència que és d'agraïr. Ja vaig explicar que l'ùltim que em vaig comprar ni tan sols fa fotos ni té internet, la seva utilitat és simplement per si quan surto a caminar o amb la bicicleta em passa alguna cosa (un ja té una edat) poder avisar a casa. 

Però al pas que anem i si es veritat (ho dubto) que deixarem de pagar en diners per fer-ho a travès del mòbil, a mi que no em busquin, i ja s'ho faran, per aquí no hi penso passar, i ja sé que els qui ens manen son indolents mentals compulsius, però no em poden obligar a deixar de pagar en efectiu.


SAPS QUE ÉS LA NOMOFÒBIA


Si ets de les persones que en oblidar el telèfon mòbil a casa els entra el pànic i envaeix l'ansietat per sentir-se desconnectats de la resta del món, pot ser que siguis un dels molts ( més de la meitat ) al voltant del món que pateixen de nomofòbia .
El 96 % dels espanyols tenen mòbil, xifra que supera als EUA, Xina o França. El 26 % dels usuaris té dos mòbils i el 2 % té fins a 3 telèfons. El 33 % dels espanyols navega per Internet a través del seu telèfon .

Espanya és el país amb més telèfons mòbils per habitant, gairebé 10 milions d'espanyols utilitzen WhatsApp per enviar missatges, fotos, etc. "Totes aqueste s xifres fan que el nostre país sigui especialment sensible a aquest tipus de noves malalties", han advertit des del centre d'Estudis Especialitzats en Trastorns d'Ansietat (CEETA ) .
Estudis realitzats per aquest centre van revelar que gairebé el 53% dels usuaris de telèfons mòbils tendeixen a sentir ansietat quan " perden el seu telèfon mòbil , se'ls esgota la bateria, el saldo, o no tenen cobertura a la xarxa", explica la directora d' CEETA a Espanya , Marina Dolgopol .

Símptomes de la nomofòbia

Sortir al carrer sense mòbil pot crear inestabilitat, agressivitat i dificultats de concentració (símptomes típics dels trastorns d'ansietat). Sol estar acompanyada de símptomes com ara malestar general, hipervigilància, inquietud, por a estar desconnectat o aïllat: sentir que el telèfon o les converses mantingudes generen tranquil·litat, comprovació constant de la recepció de missatges, mails i visites a les aplicacions de xarxes socials, pèrdua d'oportunitats laborals, consulta permanent de notícies, preocupació desmesurada pel que pogués passar si la persona no està connectada, crisi de pànic, agorafòbia.

Aquest patiment va créixer 13% en els últims quatre anys, ja que cada vegada són més els consumidors que es veuen lligats als seus telèfons intel·ligents ja que la tecnologia és cada vegada més accessible i econòmica . "Una persona consulta el seu telèfon mòbil una mitjana de 34 vegades al dia", expliquen des CEETA.

"Les persones que pateixen de nomofòbia expressen que el seu telèfon és la seva vida, que ho és tot, i els brinda la sensació sobretot de sentir-se acompanyats ", assegura Marina Dolgopol. Les dones i els adolescents solen ser més propensos a patir-la. Els adults exerceixen una influència importantíssima en la vida dels nens a través del seu comportament portant-loa a situacions tals com no poder deixar-lo, fins i tot en els moments de reunió familiar com pot ser compartir un sopar o reunió . Els joves d'entre 18 i 24 anys són els més propensos a patir nomofòbia . Dins d'aquest rang , el 8 % dels universitaris són els que més ho pateixen .

Per prevenir aquest problema, es recomana als pares evitar que els fills tinguin connexió a la xarxa des de la seva habitació i establir uns horaris per a un ús correcte de les tecnologies. "Cal separar moments. La nit és per dormir i, per tant, el mòbil ha d'estar apagat, de la mateixa manera, que el sopar és per menjar i no per estar amb el mòbil", explica la directora de CEETA .
Des del Centre d'Estudis Especialitzats en Trastorns d'Ansietat es recomana acudir a un psicòleg per solucionar el problema el més aviat possible si ja s'ha detectat tenir alguns d'aquests símptomes.

4.3.15

'CON OCHO BASTA'



A set mesos per a les eleccions catalanes, el panorama de l'escenari electoral es complica i cada vegada la dispersió i la fragmentació del vot són més acusades. Avui CiU seria el partit més votat, però només tindria el recolzament del 20% dels votants. Relativament a prop quedarien ERC i Ciutadans; el partit d'Oriol Junqueras superaria en escons el d'Albert Rivera, però aquest aconseguiria més vots que els republicans. De fet, alguns dels canvis més rellevants que fa evidents el Baròmetre tenen a veure amb aquestes dues forces. ERC obté la seva intenció directa de vot més baixa des de les eleccions, i per més enquestes que es facin els resultats que pugui assolir Podemos és una incógnita.

Dit això, amb mi que no hi contin cap d'aquests partits, ja he deixat de creure-hi i sé que cap d'ells em solucionarà ni un dels problemes que pugui tenir com a ciutadà ni els del conjunt del país, i en canvi que tots em costaran diners.



El que no entenc és com por haver-hi gent a Catalunya que voti Pp o Ciutadans, sóc incapaç de trobar una sola raó objectiva per votar a ambdós, prescindint de qui lideri l'espectre en un moment o altre. Al Pp encara ho puc mig entendre, ara Ciutadans, i més amb el personal demagògic, populista lerrouxista que hi deambula si que no ho entenc, i això que Rivera ara que ha volgut escampar el seu partit per Espanya ja ha aixecat els recels dels qui més el recolzaven, el Pp i alguns mitjans afins al règim de Madrid, que s'han afanyat a desqualificar Rivera i el seu partit, que ara ja no és Ciudadanos sinó Ciutadans, quan en realitat no és ni una cosa ni l'altre, com UPyD, no és més que un reducte per arribistes demagogs populatxeros, i de la mateixa manera que UPyD és Rosa Diaz i prou, Ciutadans és Albert Rivera i prou, amb alguns subalterns de tercer ordre rebotats d'altres partits tan l'un com l'altre, o sia pocs i pura xusma política.
De fet Ciutadans s'ha empassat UPyD que és ja purament residual, com hauria de ser i ho acabarà sent Ciutadans, car els vots que pugui treure a les properes eleccions seran de gent que no ha entes res, i no no pot ser que a Catalunya n'hi hagi tants, encara que tambè n'hi haura que votarà Podemos, que si fa no fum....
'Con ocho basta' deia una vella serie de TV, però aquí, amb vuit en sobren molts, exactament això 8. Sincerament, no em veig amb cor de votar per cap d'ells....
Hi havia un projecte que no se com està actualment, em refereixo a Ciutadans en Blanc, que s'autodefineix com un moviment ciutadà espanyol que es presenta a les eleccions polítiques espanyoles, i persegueix que els vots en blanc en aquestes eleccions siguin computats de manera que si arriben els suficients per obtenir un escó al Congrés dels Diputats i en els respectius autonòmics, aquest quedi buit. Per aconseguir-ho varen formar un partit polític amb el mateix nom. L'únic objectiu del partit és aconseguir que el vot en blanc sigui computable, i excepte per aprovar la llei que ho faci, els representants del partit haurien de deixar buits els escons que poguessin aconseguir i retornaran els seus sous, havent de comprometre a això per escrit per poder formar part de les llistes. A dia d'avui si s'emet un vot en blanc actualment no computarà a l'hora de repartir els escons del Congrés, cosa que es pretén que sí que passi amb els vots a favor de Ciutadans en Blanc. M'imagino que ha acabat en no res, de fet tampoc seria la solució, car la solució és deixar el Govern d'un pais en mans de gestors qualificats i profesionals i prescindir dels polítics,  perquè ja hem pogut comprovar que els polítics no són el remei de la democracia,  sino la malaltia i aquesta pel que es veu és incurable.

CONSELLS EVANGÈLICS


Estimeu-vos els uns als altres... Sí, però sense excedir-vos. La gent sensata de sempre ho ha vist així, car si estimeu desorbitadament el vostre proïsme, correu el risc de ser així mateix estimats desorbitadament per ell, i això acaba sent incòmode. 'Hay amores que matan' diuen en castellà. Uf! I, ¿Per què no 'odieu-vos els uns als altres', segons la lògica de la lluita de classes. 

aforismes: Joan Fuster.

3.3.15

CINC PARAULES


En la seva columna gairebé centenària a el Periódico, l'Espinàs parla avui d'obituaris, d'esqueles curioses publicades als diaris. De fet, a la Vanguardia i sobretot a l'ABC n'hi ha un bon mostruari. A tall d'inventari us en poso un parell que he trobat per ahi. 


Però a mi, a nivell personal, l'esquela que em fa mes gracia és un acudit que em va explicar la Vane, la meva filla mitjana: A un català se li mor la dona, i els de l'Ocaso li diuen que te dret per la quota que ha pagat durant tota la seva vida a unes paraules en la seva esquela al diari. L'home, redacta un bonic i emotiu text: Estimada Marta, te n'has anat en la flor de la vida i ens has deixat sols.... STOP! diu el senyor Ocaso, nomès pot posar-hi cinc paraules. I aleshores el vidu canvia el text i a la premsa el que surt és: MARTA MORTA, VENC OPEL CORSA. Actualment dirien del vidu que és un emprenedor.


IN MEMORIAM


"Quan va esclatar la guerra, jo tenia catorce anys i dos mesos. De moment no em va fer gaire efecte. El cap m'anava tot ple d'una altra cosa, que encara jutjo més important. Vaig descobrir Les Fleurs du mal, i això volia dir la poesia, certament, però hi ha una altra cosa, que no sé com dir-ne i és la que compta. La revolta? No. Així en deia aleshores. Ajagut dins d'un avellaner, al cor d'una rosa de fulles moixes i molt verdes, com pells d'eruga escorxada, allí, ajaçat a l'entrecuix del món, m'espesseia de revolta feliç, mentre el pais espetegava de revolta i contrarevolta, no sé si feliç, però mes revoltat que no pas jo."

Aquest text en prosa són en realitat les primeres estrofes d'un llarg poema de Gabriel Ferrater 'In Memoriam' que enceta un recull de poemes amb el títol de 'les dones i els dies', que vaig trobar als encants del diumenge a la plaça del Mercat per 1 euro. Qui diu que llegir es car?

Ho he escrit en prosa, i és que sovint tinc dificultats per diferènciar en segons quin tipus de text, el perque s'ha d'escriure com a poesia i no com a prosa poética.

SBD - 3.3.2015

últims escrits

 

anteriores

Distributed By Free Blogger Templates | Design by FBTemplates | BTT