BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ

BLOC D'ACTUALITAT

COLLONADES

NOTICIES FRIKIS, CURIOSES, RARES, FOTESES I VÍDEOS....

INSTANTS

BLOC DE FOTOGRAFIA

TALLERET D'ART

OLIS, DIBUIXOS, CÒMICS I FOTOS....

SEGÚN UN ESTUDIO

ESTUDIS RARS, INÚTILS, ABSURDS FINS I TOT FRIKIS...

ANOARRA

BLOC DE POESIA

SIETE HORAS EN LA HABANA

19 POEMAS Y UN SON....

dilluns, 25 de maig de 2015

SABADELL: MOLT SOROLL PER NO RES


A la vista dels resultats electorals a les Municipals d'ahir, i tenint en compte que això de pactar i gobernar més d'un partit no és costum del personal, a Sabadell la distribució de regidors és més que distreta, no se pas com s'ho faran i si s'en sortiran, però la cosa promet: Si pàrlessim en termes de loteria de Nadal, podriem dir alló de que els regidors han estat molt repartits: 
5 PSC - 4 UPCS-E - 4 ERC-AM - 4 CPSBD -4 CIu 4 - 3 C's 3 - 2 GUANYEM - 1 PP. 
Important la davallada del PSC, confesso que Iniciativa per Catalunya,  verds i ecologistes de debó, no se amb quines sigles es presentaba, (com n'hi ha que les amaguen), suposo que amb Guanyem; CIu i ERC en la línia habitual, i el PP a la cua que és on li correspon. Tot plegar molt soroll per no res, i sinó al temps.

UN POBRE A LA TAULA


Publicàven els diaris la noticia que a Alabama (EUA), una mare i el seu fill de 5 anys van arribar a un restaurant de menjar ràpid i, abans d'entrar, van veure un indigent a la porta. El nen va voler saber qui era aquest senyor, i la mare li va explicar que era algú que vivia al carrer perquè no havia tingut sort a la vida. Llavors, el xaval va preguntar a la seva mare si podia convidar-lo a menjar, i ella li va dir que si. El sense sostre va acceptar la invitació, i va demanar un entrepà. El petit li va dir que demanés tot el bacó que volgués. I hi va haver un aplaudiment general de la resta de clients del local. 
La noticia és molt Frank Capra i està bçe, sobre tot si no s'hagués difós, que simplement s'hagues prodüit sense vanmtar-se'n, potser poerquè no és nou i passa bastant sovint,  és sovint del que us podeu pensar, i ho dic per experiència pròpia, sense aprofundir més en la noticia. La gent, sovint posa als pobres a la taula.
De fet he recordat aquesta noticia en llegir el comentari de Jordi Évole a l'ùltima pàgina de El periódico, i el que m'ha fet més gràcia és al final del seu escrit:
"A Canton (Xina) van fer un a enquesta amb aquesta pregunta ¿Que vols ser quan siguis gran?, i una nena de 6 anys va contestar: Jo vull ser funcionaria corrupta, perquè els funcionaris corruptes tenen moltes coses.

diumenge, 24 de maig de 2015

OBJETS TROUVÉS

No és bo quedar-se a casa, i menys encara un diumenge de Festa Major de la Creu Alta. Aquesta tarda, de fet com gairebé totes, sobre les 4 de la tarda, un cop col·locat el Santiago davant la tele a veure el giro, he sortit a donar un tomb amb la bici, res de l'altre món, he anat fins a Matadepera i baixant cap a Can llong, i a donar una volta pel centre.
Ja de tornada en comptes de pujar pel centre, ho he fet per un carrer lateral i just on abans hi havia la vella Creu Alta, i ara hi ha pisos i pisos, al costat d'un contenidor dipositats al terra, hi havia tots aquests llibres,....


..... bé, tots aquests, i sis més que he agafat i guardat a la motxil·la i que farien les delicies d'Allau, Lluís Bosch o Júlia: Pratchett, Lovercraft i Pedrolo. Vaja! una bona collita d'objets trouvés


EL PODER

Llarg temps va durar el domini del dictador, fins que per fi es va acabar. Al capdavant del descontentament popular estava una jove i ambiciós general, comandant d'una guarnició de províncies. A marxes forçades va arribar a la capital, al capdavant dels destacaments sota el seu comandament, i va envoltar el palau presidencial. Els guardaespatlles del dictador van resistir fins al final, però la victòria de la revolució era inevitable.
Després d'un breu setge, els destacaments revoltats es van llançar a l'atac i van irrompre al palau. Mentre donaven els cops de gràcia als últims pretorians, el General, uns oficials i un corresponsal de premsa estrangera es van dirigir al gabinet privat del Dictador. Era un búnquer subterrani al centre mateix del palau, el més secret dels llocs secrets, envoltat de llegenda. Ningú, excepte el Dictador, hi tenia accés, es deia que allà es trobaven tots els tresors de l'estat i tots els documents importants concernents a la política interior i exterior.
La porta blindada estava entreoberta. Darrere d'un enorme escriptori daurat de caoba, a la cadira imperial, estava assegut el Dictador, amb el front sobre la taula. Davant seu, sobre l'escriptori, que llevat d'això estava completament buit, jeien el revòlver i la clau. El bunker no tenia cap altre moble, excepte l'escriptori i la cadira. En canvi, des del terra fins al sostre, estava ple de caixes de cartró.
Van trencar amb baionetes la primera, a l'atzar, i després, cada vegada més impacients, les següents, una per una, fins a l'última. Però totes contenien el mateix: el petit Ratolí Miguelito de plàstic de pacotilla, en una enorme quantitat d'exemplars. Munts, allaus i allaus del Ratolí Miguelito van caure de les caixes de cartró i els van envoltar per tot arreu, fins als genolls. 
- És una revelació! - Va cridar el corresponsal estranger-. De seguida telegrafiaré: "Un descobriment sensacional al palau del president". O no, tinc un títol millor: "El secret del poder revelat!" -Em sembla que no ho farà-va dir el general, i ell mateix li va disparar un tret al corresponsal. Després va agafar la clau de la taula, va sortir del lloc amb els seus guàrdies, va tancar la porta exterior i va guardar la clau a la butxaca. Després va donar ordres que afusellessin als guàrdies immediatament, abans que poguessin dir-li res a ningú. 
L'alegria per la caiguda del Dictador era total. El General, proclamat per unanimitat president de la República, va començar a governar. La lliure premsa, renascuda sota el seu culte mecenatge, anunciava la florida de l'estat renovat, l'arribada de l'era del benestar i de la creixent importància de la nació en l'escena internacional. La garantia de l'èxit eren les enormes riqueses i els documents d'extraordinària importància trobats al palau presidencial. A més, ara servirien no a una dictadura egoista, sinó al poble i als interessos de tota la nació.

Slawomir Mrozek

315.- No us hi feu il·lusions: el poder canvia de mans, però rarament vscil·la - Joan Fuster

dissabte, 23 de maig de 2015

SIS VEGADES GRÀCIES


El capità del FC Barcelona, Xavi Hernández, ha aixecat l'última Lliga com a jugador blaugrana, en el partit que ha significat per acomiadar-se de l'afició que ha gaudit del seu joc durant 17 anys. Gràcies Xavi encara que siguis de Terrassa. Que et vagi molt bé a Qatar!. Sis vegades gràcies, o disset... o mil, et trobarem a faltar.

 


´

ANALFABET DIGITAL


Espanya és el líder mundial en l'ús d'emoticones relatius a la festa, amb la sevillana i les icones que porten confeti com preferits WF. El 2001, any dels atemptats de l'11-S, va ser Ground Zero; el 2011, quan van emergir els moviments dels indignats, Occupy; el 2014 la paraula més usada en el món de parla anglesa, segons Global Language Monitor, ja no va ser una paraula, sinó un ideograma que representa un cor, és a dir, una emoticona, la icona que expressa emocions. 

L'emoji és la llengua més escrita del món, la nova lingua franca. Va passar dels nens als adults, o als adults nens, perquè de fet, l'us d'emoticons es un problema de manca de creixement personal, o una moda passatgera més, com la dels gintonics, els hipster, o els vermuts. De fet, més que modes, són símptomes de la decadència d'una societat avorrida, hedonista i superficial, insta·lada en la banalitat del no res.

Ahir vaig rebre un SMS de Movistar en que m'ofereixen gratis un Smartphone per ser de Fusión. Ni de conya el penso anar a buscar, l'Smartphone té internet i per tant Whatsapp, lo qual em convertiria en un zombie a punt de desaparèixer misteriosament com al vídeo. 

Prefereixo ser un analfabet digital.


divendres, 22 de maig de 2015

DE BANDERES


L'Ajuntament de Sant Pol de Mar, ha canviat l'estelada per la bandera danesa, per complir amb el requeriment de la Junta Central Electoral i alhora recordar la moció en suport del dret a decidir dels catalans aprovada pel Parlament de Dinamarca aquest dimarts. O sia, una rucada és el que han fet, una criaturada d'elis, elis. Fins i tot la noticia, l'he publicat a Collonades que de fet és el lloc que l'hi pertoca, i fins i tot he fet conyeta amb un parell d'anuncis de retirada de bandera més.
Ho dic perquè això d'aquest ajuntament no és seriòs, més aviat és de sainet o de vodevil dolent; si l'estelada és anti constitucional, no s'ha, no es pot penjar en cap ajuntament, i punt. Fer-ho, és un acte que no dignifica ni significa, i l'únic que fa és atiar inùtils discussions bizantines, a banda de donar carnassa a l'altri, que poc i menys necessita per abraonar-se contra nosaltres. 
De la mateixa manera que a l'Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts no oneja cap estelada (com m'ha recordat en Miquel) pel que deia, la seva inconstitucionalitat, no hauria d'onejar a cap ajuntament de Catalunya, fer-ho, no deixa de ser una rebequeria fàcil, que a més surt gratuïta, car aconseguir que aquesta bandera no sigui anti constitucional costa sang, suor, temps i llàgrimes, i a aixó s'hi apunten pocs, per massa complicat i arriscat. Ara, a penjar la bandera, com a lluir un llaç del color que sigui per ser solidari contra el que sigui, com no costa res, ni compromet a res, s'hi apunta tothom, fins i tot qualsevol ajuntament.

PERSPECTIVA NEVSKI


En sortir, eren les dotze tocades i la nit era blanca. La Nevski estaba inundada de llum, buida i silenciosa. Amb en Valeri vam passejar pel moll del riu Fontanka i pel Canal del Cigne. Al Camp de Mart, grups de joves s'escalfaven vora de la torxa encesa en record dels revolucionaris de 1917. Feia fred sota la serena i, cap a les dues vam tornar a l'hotel. Però jo no volia perdre'm una matinada que ja no tornaria mai més i, després de desitjar-li bona nit a Valeri, vaig tornar a sortir. La diejurnaia en mirà malament. I jo em sentia com una col·legiala.
Vaig passejar, primer, per la Nevski, irreal com un paisatge lunar. Tot era ple de fantasmes: els qui no volien quedar-se a casa i preferien la llum. Els borratxos dansaven al jardi de l'Almirallat, sota l'agulla daurada,  ningú no es ficava amb ells, ells no es ficaven amb ningú. Lluny se sentien els acords tristos d'una guitarra.
Davant de la plaça d'Hivern hi havia una llarga filera de cotxes aturats. Tot de gent s'acostava al riu, com si esperessin un fenòmen. Miraven cap al Neva, silenciosos, sense inquietud. Aleshores, el pont del Palau s'aixecà com dos braços que imploressin al cel. I un vaixell passà per sota. Tranquil·lament. En un instant, la naturalesa i la ment humana es reconciliaven. Com si l'univers hagués retrobat l'armonia perduda. No hi havia passat, ni Història, ni por. La ciutat acabava de nèixer, feta riu i cel, llum i pont, vaixell i gent. Tots una sola cosa. Un cosmos únic, sense esquerdes. I vaig pensar que, en un segon, havia vist l'eternitat...

L'Agulla Daurada (fragment) - Montserrat Roig

dijous, 21 de maig de 2015

LA CORRUPCIÓ DE LA MENT


La corrupció que a mi més em preocupa en el nostre país no és tant la de les coses, els tripijocs, el desvergonyiment, sinó la de la ment. La corrupció del cap, de la mentalitat, el justificar l'injustificable; i no només justificar-ho, sinó no saber ja què és el que has de pensar, el que has de desitjar, el que has de voler. A «La República» hi ha un text meravellós de Plató que diu que hi ha tres nivells en la vida: l'econòmic, el cos i la ment. El deixar en primer lloc el purament material, la cobdícia del tenir, i deixar el de la ment en últim lloc és una corrupció que acaba trencant la ciutat on això es practiqui. Per tant, les humanitats és el fruit del nostre treball, dels nostres desitjos, dels nostres somnis, del que hem volgut ser. La idea de justícia, de bondat, de bellesa, de cultura, ha sorgit perquè els éssers humans ho han necessitat. 

                                                                                                             Emilio Lledó