ÚLTIMS ESCRITS


servidoret amb el seu tumilet -
- A casa tenim tres caixes de sabates plenes de fotografies, de velles fotografies, dels pares i nostres, moltes en blanc i negre, d'aquelles tan petites, i.... també de més grans i en colors. Però fa molt de temps que no n'incorporem a les capses, ja no les portem a revelar. ni les imprimim, totes són a la xarxa, la memòria física del passat ha acabat fa temps, ara, el passat més recent, el present i el futur romanen en un fràgil i esmunyedís núvol, que en qualsevol moment es pot dissoldre, com els núvols, sense deixar la llavor de l'aigua de la seva pluja.
A les nenes els hi agrada molt mirar les fotos antigues, ho fan sovint quan vénen a sopar a casa; s'ho passen pipa, però no sé si són conscients que als seus fills i nets quan siguin grans no els hi podran ensenyar més fotos que les que tenen a la xarxa, i no serà el mateix, ja no serà mai més el mateix, és com agafar un llibre vell de tapa dura i olor de rescumit i obrir-lo emocionat, o engegar una freda tauleta.
En una entrevista que publiquen avui a el Periódico Jorge Valdano diu que és alèrgic a la nostàlgia, que no guarda ni una samarreta, ni una foto, res. Potser i en certa manera em passa el mateix, i és per això que no m'agrada mirar velles fotografies, per no evocar un passat sovint dolorós que ja no existeix, on hi falta cada vegada més gent, només que jo puc escollir fer-ho o no, i els nostres néts no tindran aquesta opció.

El candidat de Ciutadans a la Presidència del Govern, Albert Rivera, ha concedit la seva primera entrevista després del seu viatge de dos dies a Veneçuela. Rivera relata com ha vist la situació... del país caribeny a les 48 hores que va passar a Caracas i respon si el que va veure es correspon amb una dictadura: "Jo diria que és fins i tot pitjor. Les dictadures no tenen llibertat, però tenen certa pau i ordre perquè tothom.... sap el que hi ha, però allò és pitjor, és una tirania arbitrària ".

  • P.- És Veneçuela una dictadura?
  • R.- Jo diria que és fins i tot pitjor. Les dictadures no tenen llibertat, però tenen certa pau i ordre perquè tothom sap el que hi ha, però allò és pitjor, és una tirania arbitrària. No respecta res.... més
No deixa de ser curiosa la justificació de la dictadura que fa el Sr. Rivera, de fet, en temps de Franco de manera similar s'expressava molta gent, que fins i tot parlava de dictablanda, potser per què la pau a la que es refereix el Sr. Rivera és la pau dels cementiris on reposen els afortunats d'estar enterrats allí, car molte de les víctimes d'aquesta pau i ordre tenen la pau de les voreres, de les foses comunes de les que no els deixen desenterrar els fills de Franco, amb els que sembla tenir molta sintonia el Sr. Rivera.

Peró hi ha més, hi ha un pla ocult del chavisme per dominar Espanya:
  1. Acabaran aconseguint que Pablo Iglesias guanyi les eleccions per efecte rebot, amb tanta sobreactuació electoral sobre Veneçuela, escriu Isaac Rosa a l'Diario.es
Tant Jijí i tant jaja amb l'ús electoralista de Veneçuela, però acabo de caure de l'arbre: és tot cert. És fins i tot pitjor: el chavisme té un pla per dominar Espanya. I va camí d'aconseguir els seus objectius. Jo estic cagat, he començat a fer les maletes. I la majoria de vostès faran el mateix quan llegeixin el que vaig a explicar. Atents, diu Isaac....

Ho vaig entendre tot aquest dijous, quan el govern va anunciar que convocava el Consell de Seguretat Nacional i incloïa Veneçuela entre els temes del dia. Al principi m'ho vaig prendre a broma, com la majoria. Però a l'estona vaig coincidir a l'ascensor amb un veí gens sospitós de simpaties bolivarianes, i em va dir: "com es passen, primer el numeret de Rivera, i ara el govern...". Llavors ho vaig entendre tot. Horror. Estem perduts. El chavisme està cada vegada més a prop d'hissar la seva bandera a Colón, amb Maduro desfilant per la Castellana (rebatejada com Avinguda de Bolívar). I no sé si encara som a temps d'impedir-ho.

Fins ara coneixíem només una part del seu pla, la més evident: Hugo Chávez va triar a un grupet de joves professors universitaris, els va instruir i els va donar una milionada perquè muntessin del no-res un partit amb el qual prendre el poder. Però si només fos això, seria massa fàcil. Els enxampariem de seguida, com així ha estat. Això és el que volien: que els enxampessim, que creguéssim que havíem descobert el seu pla. Típic dels dolents, posar un esquer perquè cantem victòria i baixem la guàrdia.

Com amb això no n'hi havia prou, van activar la segona part del pla. Sabedors que els espanyols no ens deixaríem enganyar per un partit filochavista, calia vèncer la nostra resistència. I per això, van ficar molts més milions per comprar voluntats: subornar als estrategs electorals dels principals partits, als directors de diaris, televisions i ràdios, i un munt de columnistes i tertulians. A tots els van donar una instrucció clara: "cal donar canya a Podem amb el tema Veneçuela, però de forma desproporcionada, sobreactuada, histèrica. Sense descans. En un crescendo imparable. Fins que els ciutadans s'afartin. Fins que els ciutadans es mosquegin. Fins que vegin rar tant interès a parlar de Veneçuela. Fins que sospitin si no serà tot una maniobra per desgastar Podem. Fins que simpatitzen amb Podem, per efecte rebot, davant l'evident i grotesc dels atacs."

Jo imagino a Maduro com un d'aquests dolents que en el seu lúgubre despatx acaricia un gatet mentre veu a la pantalla a Rivera tirant unes llagrimetes de cocodril a Caracas. Gairebé puc sentir el seu riure sinistre quan veu els tertulians repetir les acusacions contra Iglesias, els portaveus polítics insistint en la consigna, les portades de diari monotemàtiques, Rajoy convocant el Consell de Seguretat, i el meu veí a l'ascensor dient "com es passen ...", i afegint, en acomiadar-me:" fins i tot em vénen ganes de votar Podem ".

Així de brillant és el pla del chavisme per dominar Espanya: aconseguir que els espanyols donem la majoria absoluta a Podem per efecte rebot davant la desproporcionada campanya dels seus enemics. Sona retorçat, ho sé, però el mal, el Mal amb majúscules, sempre és retorçat, així gaudeix més la seva victòria.

Imagino que s'hauran gastat una milionada de petrodòlars per aconseguir que tants participin en el pla: PP, PSOE, Ciutadans, els grans mitjans, columnistes, tertulians. A no ser que hagin confiat en la niciesa humana, i així sobre els surt gratis. Podria ser. El mal mai descansa.



Mitja dotzena de protestes coincidiran aquest cap de setmana a Barcelona, després d'una setmana de protestes i disturbis a Gràcia pel desallotjament del Banc Expropiat. a aquesta reivindicació... se li sumaran altres molt dispars, com la que convoquen els legionaris dissabte amb la cabra i tot -que ha motivat una de signe contrari al final del recorregut- i la que preveien des de fa setmanes entitats sobiranistes per aquest diumenge contra les recents sentències del Tribunal Constitucional . Actes i causes que molt poc tenen a veure entre si, però que obliguen els Mossos d'Esquadra a preparar un ampli desplegament en diferents barris de la ciutat de forma simultània.
Se'ls gira feina als mossos d'esquadra, que ja saben que facin el que facin no acontentaran a ningú, ah! i si algú creu que totes aquestes manifestacions juntes en un cap de setmana son casuals, que s'ho faci mirar, res és casual, tot està programat per que conflueixi....., estem en precampanya.

Esperem que si hi ha aldarulls, en cap d'aquestes manifestacions a algú se li ocorreixi buidart-se un ull per tal perjudicar a la nostra policía nacional.

Ben mirat, l'actor principal dels sarao que s'ha organitzat al Barri de Gracia amb el desnonament dels ocupes al local ocupat abans per la difunta Catalunya caixa, és el senyor o la societat que va comprar un local sabent que estaba ocupat, i que l'ocupació anava per llarg. 
¿Qui faria una operació aixì per més rebaixa en el preu de compra del local si no tingues garantíes de cobrar el lloguer i estalviar-se els impostos?. Saber el nom del propietari del local aclararía més d'un dubte. Beneit no és, però una mica Keyser Söze Sozé potser si.

Per desmentir als descreguts que acusen a Espanya d'insolidària, o al Govern Espanyol, o als mitjans afins al Govern Espanyol, nomès cal veure la preocupació que tenen per Veneçuela, que es veu és l'ùnic país amb problemes de democracia pel que el Govern i el partit del Govern han decidit ajudar i denunciar els fets de la detenció injusta dels opositors al Govern del Sr. Maduro. Ah! que important és ara Veneçuela per la dreta rancia i amorfa d'aquests país.
De la mateixa manera, un conflicte amb uns quants dropos antisistema, del que no en té cap culpa, s'està usant sistemàticament contra l'Alcaldessa de Barcelona, mentre ens hem assabentat que lo Trias pagaba un lloguer pels pobres ocupes que feien una gran tasca social a l'edifici desallotjat, però això no importa, l'objectiu és l'àlcaldessa terrorista antisistema amiga d'ETA i de la Veneçuela que tan preocupa als xoriços del Pp, el partit en tota la democràcia espanyola que més diners ha robat i més imputats té, i no pressumptament.
I el que fot, és que tota aquesta campanya de desgast, 'acoso i derribo' contra Colau, Carmena o Podem, acabarà fent forat i arrossegant vots cap aquesta xacra del Partit Popular, fill d'Alianza Popular, el Partit fundat per un feixista criminal de pau, que com el seu cap, tambè va morir al llit sense pagar pels seus crims.

Compte donat s'han ses senyories il·lustrades de la RAE que en la publicitat Espanyola a Espanya s'inclouen moltes frases en anglès, dites anglicismes; en francès per als anuncis de perfums encara no se n'han assabentat. Els saberuts savis de les paraules encara que tard han caigut en això, potser perquè gent del seu nivell poc ha de veure la televisió, i és que potser ha estat el recent incorporat l'intel·lectual català Félix de Azúa que potser vegi l'invent de la caixa quadrada, rectangular o corbada i hagi caigut en l'ús exagerat de l'idioma anglès en els anuncis. Vegeu el video.
No deixa de ser curiós que la RAE que habita en una zona on els seus aborígens pronuncien Madriz o Valladoliz, es preocupi ara per l'ús de l'anglès en els anuncis de la tele.
Arriben les seves senyories com sempre, tard, i no crec els facin gaire cas les agències de publicitat, fixin-se que, paradoxalment, l'execució de la iniciativa contra l'abús d'anglicismes va ser encarregada a la filial espanyola de l'agència publicitària nord-americana Grey Group, que utilitza majoritàriament l'anglès a les pàgines web de les seves filials a diferents països. La RAE i Espanya, són asín.

  • Els grups antiavalots dels Mossos d’Esquadra han hagut de tornar a intervenir amb contundència aquest dimarts a la nit durant la segona jornada de protesta pel desallotjament de l'anomenat ‘banc expropiat’ de Gràcia. La manifestació s'ha iniciat a les vuit del vespre a la plaça del Diamant amb unes 500 persones i posteriorment s'ha dirigit al local que ha sigut desallotjat.
  • Ha sigut allà on s'han produït els principals incidents, poc abans de les 22 hores, igual que va passar dilluns a la nit. La policia catalana ha carregat a cops de porra contra unes 200 persones que han envoltat el local i que han trencat algunes de les xapes amb què havia sigut tapiat, aparentment amb la intenció de tornar a ocupar-lo. ep.cat.
Ja s'ha embolicat la troca, l'Alcaldesa Colau acusada per reprimir als okupes, la CUP pixant fora de test esbiaixant la mirada dels fets i corrent a demanar dimissions, mentre Trías toca el flabiol i la caga a twitter. I tot per una qüestió tan simple com que no es poden ocupar edificis privats que tenen un propietari i visqui no, i menys per que els qui ho fan que no necessiten gairebé mai ocupar un edifici per viure. Per què tot aquest moviment tranuitat dels okupes, fora de lloc i temps no té cap sentit ni cap necessitat de ser, d'existir, és il·legal, i no té una base sòlida que justifiqui les seves ocupacions ni les seves intimidacions sovint grolleres i barroeres. Els okupes no tenen cap sentit ni utilitat, els seus objectius difosos no s'aguanten per enlloc per manca d'una base sòlida, ni tan sols és una filosofia de vida, amb perdó, és cosa de dropos amb poca feina i menys ganes de tenir-ne, d'estètica dubtosa i per descomptat sense idees ni ideals, no els tenen ni els necessiten. Són una xacra, una molèstia, una nosa que s''hauria d'eradicar, per ètica i per estètica. Okupes, No gràcies!

Recordar nomès, que si aneu de vacances i algú ocupa casa vostra en aquesta absència, no tindreu un problema, tindreu un problemás, que ni els mossos ni la justicia us podràn solucionar, i n'hi ha uns quants casos.... .... Ah! també hi ha unes portes anti okupes que costen uns 800 euros.


A TALL D'INVENTARI

Hores després que el desallotjament de l'antiga sucursal bancària del barri de Gràcia es saldés amb una primera nit de disturbis, l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, es va afanyar a recordar que durant l'anterior mandat CiU va estar pagant el lloguer del local, de 5.500 euros al mes. Una decisió que s'explica, segons l'alcaldessa, per evitar nous incidents abans de la campanya de les municipals després dels disturbis que va causar el desallotjament de Can Vies. 
«Entenc que per no tenir problemes», va relativitzar Colau, que tampoc coneixia que l'Ajuntament havia signat un contracte anual amb la immobiliària de 66.500 euros. Amb el canvi de govern, va explicar Colau, es va deixar de pagar el lloguer i «vam oferir fer mediació entre les dues parts i buscar altres locals». «De moment no ho han volgut però estem oberts a intervenir», va reiterar l'alcaldessa.

O. Cala Canyelles (Roses) estiu del 2152 (D.C.) -

L'home s'aixeca de la taula, apura un got d'aigua i s'acosta a la calaixera que té rere seu, l'obre i agafa un manuscrit que hi ha dins.... Un munt de records i vivències li passen pel cap en el moment de tenir-lo a les seves mans, l'ha llegit tantes vegades que gairebé se'l sap de memòria, tot i què no és ell ara qui te de submergir-se en les seves pàgines, ha arribat el moment que ho faci la persona per a qui li van donar l'encàrrec, fa ja bastant de temps.
Surt al porxo, el sol l'obliga a aclucar els ulls, fa servir el palmell de la ma de visera per apaivagar l’impacte de la llum i dona una ullada al seu entorn. A primera hora del matí l'astre escalfa ja de valent, lluny de la tebiesa de la primavera, ara apressa, deslliurat de la tramuntana que estranyament absent, el deixa que campi amb tota la seva força.
Una lleugera calitja esborrona el paisatge donant-li un punt de irrealitat, però es el seu, el de sempre, igual i diferent alhora, un quadre cromàtic que canvia constantment malgrat ser exactament el mateix. La mar, després de les primeres verdors costaneres, té aquell punt de blau intens tan peculiar del Cap de Creus, salpebrat de minúscules espurnes blanques de les onades en trencar-se.
Aspira l'aire a fons, baixa les escales i s'acosta a la platja, allí, la seva filla aliena als seus pensaments està prenent el sol. La mira mentre pensa en tots els esdeveniments que els han portat fins al dia d'avui i somriu, sense poder evitar però, un cert deix de tristesa.
Ara - es diu - tots és molt més planer, però de no haver estat per Abraham, difícilment haurien aconseguit superar el repte de sobreviure, d'arribar fins on som al dia d'avui. Ell fou en gran manera l'artífex de l'estat actual i ara ha arribat el moment de complir allò que li vaig prometre abans de morir.


- Sort! - crida -
La noia es dona la volta en sentir la seva veu, s'aixeca de la sorra, agafa la tovallola i tot somrient s'hi acosta.
- Bon dia pare, que vols?
Somriu mentre li diu:
- Tinc una cosa per a tu.
L'expressió de la noia és de sorpresa.
- És veritat, ho havia oblidat, això que ahir en varem parlar, però avui m'he llevat i feia un dia tan bonic que després d'esmorzar he vingut a la platja, m'hi trobava tant bé que no hi he pensat gens en que era el meu aniversari.
- I que és el que tens per a mi? Un regal? - pregunta tafanera tot i que ja s'ho imagina.
- No ben bé, de fet és molt més que un simple regal, és tracte d'un manuscrit que Abraham em va deixar per a tu, em va dir que te'l dones quan fessis divuit anys, pensava que era el moment escaient per que el poguessis llegir en ple estat de consciència.
Aquí ho explica tot, tu ja vas escoltar de més petita una gran part de la seva historia, però aquí hi és sencera, des d'abans que comences tot fins al final. Es tracte d'una espècie de diari novel·lat que va començar a escriure a l'illa i continuà en arribar aquí. Aquesta va ser la seva última voluntat i l'he respectada.
Ara és teu. Llegeix-lo.
La noia s'aixeca, agafa el manuscrit i l'apressa contra el seu pit, la imatge de Abraham es projecta en la seva ment, llunyana i fresca alhora.
Abraham, que s'anomenava a ell mateix el darrer home fins que la va trobar a ella, o millor dit ella el va trobar a ell aquell llunyà dia d'un més de Novembre en aquesta mateixa platja. Una gran part de la seva infància i adolescència estava molt lligada a aquell home, amic, company i conseller, mai oblidat, però en aquest moment present un altre cop amb molta més força.
No diu res al seu pare de tots els pensaments que se li amunteguen de cop, prou que els sap ell que també l'ha trobat molt a faltar, com en Jean Claude, la Nicole o la resta dels habitants del seu entorn. L'empremta d'Abraham està fortament arrelada i viva encara per molt de temps en la seva petita comunitat.
Només doncs, es limita a dir-li:
- Gràcies pare, me'l llegiré de seguida.
Pugen tots dos cap la casa, ell entra dins, prefereix deixar-la sola. La noia s'asseu al porxo, nota que la criatura que porta a la panxa es belluga nerviosa, una cama es dibuixa perfectament a través de la pell, l'acaricia i somriu, aquest serà el seu tercer fill, però no l'últim.
Encara pot recordar com si fos ara mateix les paraules d'Abraham aquell dia que estaven al passeig de Roses amb la Nicole:

"Heu de tenir fills, criar-los i pujar-los com cal, ells i vosaltres sou l'esperança de continuïtat com espècie d'aquesta petita comunitat.
Cada vegada que es mori algú, n'heu de tenir un altre, igual que els pagesos recullen la collita i després tornen a sembrar, això es el que heu de fer vosaltres, repartir la llavor de la vida.
Aquesta és la vostra responsabilitat."

Ja n'hi ha dotze Abraham - es diu - i aquest que ara s'està bellugant el que en farà tretze, ja veus que hem fet cas dels teus consells.
S'aixeca i entra dins la casa, en asseure's al sofà la criatura sembla que s'està més quieta.
Obre el manuscrit, dins hi ha un sobre a la seva atenció. Nerviosa l'estripa, agafa el foli i el comença a llegir:


Estimada Sort:

Quan vaig decidir continuar la narració d'aquesta historia tot just arribar a Roses on després de molts anys vaig trobar-hi el meu sojorn, encara no et coneixia, després en fer-ho aquell matí de Novembre a la platja, fou quan vaig prendre la decisió de continuar-la i també que en el moment que jo considerés fos el més oportú, llegissis aquest manuscrit.
Ara, quan arribi a les teves mans i llegeixis aquestes paraules, voldrà dir que farà temps que jo estaré mort i el teu pare haurà considerat que és el moment adequat d'acord amb les instruccions que en el seu dia li vaig donar.
Li vaig demanar aquest favor, doncs per l'estimació profunda que sento per tu, volia que tinguessis ple estat de consciència en el moment d'assabentar-te de tota la veritat, d'aquelles coses que a mitges durant el temps que vaig gaudir de la teva presencia, més o menys t'havia anat explicant, però moltes d'altres que considerant la teva joventut conscientment i penso que pel teu bé, vaig decidir ometre.
He intentat ser el màxim d'honest possible en narrar-te tots els fets que és varen esdevenir abans i després i penso que conscientment no he omès res. Només he volgut explicar-te la veritat, no tan sols la meva, si més no la aproximació màxima als fets terribles que és varen precipitar com una cascada, ara fa ja més, bastant més de cent anys.
Espero la teva condescendència envers la meva persona per la decisió que vaig prendre en aquells moments de desconsol i ensuperbiment.
Ara que ets major d'edat i ja ets capaç de comprendre fins on pot portar de vegades la vida a les persones i, com tindràs de començar a prendre decisions què, encara que petites, veuràs que és molt difícil d'encertar, penso que podràs comprendre-ho tot molt més be.
Pensa que si prendre qualsevol decisió sovint ja és difícil, per quotidiana que pugui ser, la que jo em vaig veure obligat a decidir en uns moments tan difícils i complicats per la humanitat com aquells, era la més difícil de totes i, vaig errar, Sort, ho sé ara i ho sabia o ho tenia d'haver sabut en el seu moment.
I em vaig equivocar Sort, però ja era tard, massa tard quan en vaig ser plenament conscient.
No vull dir-te res més.
Només et demano que llegeixis el manuscrit i decideix per tu mateixa. Com hereva d'un futur incert que ets, intenta fer sempre el que creguis que és correcte, calcula el risc de les teves decisions i no t'oblidis mai de pensar en els altres i en tu mateixa ta

mbé.
Espero i desitjo que tal com t'he aconsellat tinguis fills i els eduquis en la llibertat i el respecte que els teus pares t'han ensenyat i desitjo que us en sortiu d'aquest atzucac en que sense ser-ne en absolut responsables, resteu encara immersos.

Fins sempre, Abraham.


Pròleg de la novel·la 'recóndita' "el Darrer home"

- aquest és el pròleg, però hi ha un capítol d'aquesta novel·la que al seu moment podia semblar agosarat o exagerat, però tal i com es van desenvolupant els esdeveniments, cada vegada li trobo menys. El podeu  llegir aquí.