Select Menu
Select Menu

Favourite

ÚLTIMS ESCRITS

ACTUALITAT

CULTURA

INFORMACIÓ

POLÌTICA

OPINIÓ

DE LA VIDA

MÉS ESCRITS

DESTACATS

Fraga amb Carrero  Blanco - 

El secretari general del PSOE ha interpel·lat al president del Govern, Mariano Rajoy, a la sessió de control d'aquest dimecres: "Només li falta recuperar aquella frase franquista de 'la calle es mia'. Aquesta frase va ser pronunciada el 1976 pel llavors vicepresident i ministre de Governació, Manuel Fraga Iribarne. El secretari general del PSOE és massa jove i apunta a pipiolo, no és gran cosa més que una agradable i fotogènic somriure i darrera hi ha el buit absolut i encefalograma pla, i sinó al temps.

Quan Fraga va pronunciar aquesta frase, Franco ja havia mort i el cap de l'Estat era el rei Joan Carles. El president del seu Govern, Carlos Arias Navarro, i el seu vicepresident i ministre de Governació, Manuel Fraga Iribarne, qui en una etapa anterior havia estat ministre d'Informació i Turisme, aleshores, sí, sota el jou del General Franco. Fraga, qui mai va simpatitzar amb les posicions sindicals ni esquerranes, va prohibir tot tipus de manifestació, i va encunyar la frase "la calle es mia", davant les queixes per la repressió policial. Segons creia i deia Fraga, els carrers no pertanyien al poble, sinó a ell, com a ministre de Governació que representaba l'Estat.

La frase potser la havia d'haver atribuit Sánchez a mossen Fernandez Diaz que gràcies a la llei mordassa, serà seu el carrer, el nostre ordinador, el mòvil i el que faci falta, podrà espiar-nos impunement, aturar-nos i trencar-nos la careta si li abelleix, tot això en nom de la llei l'ordre, Déu i la seva democràcia.

De qui és el carrer? dels ciutadans? no ho tinc tan clar, dIria que ara en comptes de Fraga, el carrer es del Sr. Fernández Diaz. Per cert que al març de 1976, quan Fraga va dir això de que el carrer era seu, es van produir els lamentables successos de Vitòria en què la Policia Armada va matar a trets a cinc obrers en sortir de l'Església de Sant Francesc d'Assís i va ferir a més de 100 persones, o els de Montejurra, amb dos morts i diversos ferits tirotejats per militants de l'extrema dreta internacional, davant la passivitat de l'amo del carrer, que era, va ser i ho va seguir sent fins a la seva mort, franquista i feixista, i criminal de guerra per afegit, i fins i tot criminal de pau. Res! coses de la 'modèlica' transició espanyola.

Alguns aforismes són fragments de converses - reals?, retòriques? - amb presència només d'un dels interlocutors: Quan destronaren Faruk a Egipte, un viatjant de comerç em deia molt assenyadament:
Ser rei, avui, és una equivocació.
A vegades, la intervenció ve replicada fora del terreny del diàleg, una altra manera de dir-hi la seua el mestre Fuster:

Als pobles encara  hi ha alguns nietzscheans, reressagats o instintius. N'he conegut un que afirmava:
La pietat és un vici dels déus.
... però aquest propendia al sarcasme.


CPI: pag . 137,.2 - Aforismes Joan Fuster.

Existeix un plaer innegable en saber que el que es fa no té cap base real, que dóna el mateix fer un acte que no realitzar-lo. No obstant això, en els nostres gestos quotidians contemporitzem amb la vacuïtat, és a dir, alternativament i de vegades a la vegada, considerem aquest món com a real i irreal. Barregem veritats pures amb veritats sòrdides, i aquesta amalgama, vergonya del pensador, és la revenja del ser normal. No són els mals violents els que ens marquen, sinó els mals sords, els insistents, els tolerables, aquells què formen part de la nostra rutina i ens minen meticulosament com el temps. 
Té raó Cioran, però tambè ens marquen els mals violents, malgrat la reiteració els dilueixi i els faci suportables. L'assassinat ahir de 132 estudiants i  9  professors a Pessawar en nom de déu, és dels mals sords, sòrdids, per la seva bestialitat amparada en nom de no sé quin Déu. No arribaré a entendre mai com es pot matar ningú, i menys encara a innocents em nom d'un déu, no importa de quin déu. De fet aquest suposat déu dels talibans pakistanis és l'excusa, és la violència per la violència, matar per matar, pel plaer de matar, sense  motiu real, ni raó real, sense penediment... heus ací l'home en pur estat salvatge.

El paisatge ja no el veurem mai més igual, són milers, sí, milers, els arbres caiguts. Es tardarà anys a netejar el bosc que serà ja d'una altra manera. La majoria de camins estan tallats i s'ha de passar per on es pot amb el perill de que encara caigui algun que altre arbre. Les fotos que veureu a continuació són del bosc de Can Deu i del cami de Bonvilar que va de Matadepera als camps de golf.

Perquè us en feu una idea, la foto de portada i la de sota està presa exactament al mateix lloc, fa quatre anys.

                   
el mateix paisatge abans de la ventada





I emmig d'aquest desastre, i no és la primera vegada, ha florit la ginesta el més de desembre. La naturalesa és aixi, que hi farem.



Ginesta


Bosc de Can Deu


Bosc de Can Deu


Bosc de Can Deu


Bosc de Can Deu



Carretera que du a Bonvilar


la mateixa carretera on s'entreveu l'asfalt






Els mossos d'esquadra han començat a quarts de cinc de la matinada un gran desplegament policíac en diversos indrets de Catalunya, entre els quals l'anomenada Kasa de la Muntanya del barri de la Salut de Barcelona, i han fet onze detencions, entre les quals un bomber, segons la CUP de Barcelona. Als detinguts, segons la policia, els atribueixen atemptats amb artefactes explosius, però no precisen quins són aquests atemptats. Avui al matí els agents escorcollen alguns domicilis i locals, en cerca de gent presumptament vinculada amb aquesta organització. L'operació s'inscriu en el cas Pandora, la coordina l'Audiència espanyola, per ordre del jutge Javier Gómez Bermúdez, i diu que és contra el 'terrorisme anarquista'. També es fan actuacions policíaques a Madrid.

Segons fonts de la policia que cita l'agència ACN, no hi haurà un desallotjament de la Kasa de la Muntanya; el desplegament té l'objectiu de fer-hi un escorcoll i practicar-hi detencions.

Uns fort desplegament d'agents de la brigada mòbil dels mossos d'esquadra s'han desplegat pel voltant de l'edifici i impedeixen d'acostar-s'hi. També s'hi ha desplaçat la guàrdia urbana per regular el trànsit. A quarts de vuit hi ha hagut una protesta d'unes quantes desenes de veïns que ha tallat la Travessera de Dalt. Després de la intervenció de la policia, s'ha reobert al trànsit.

L'operatiu policíac es duu a terme simultàniament en diversos punts de Barcelona, de l'àrea metropolitana i també de Madrid. Com a mínim, a Barcelona, a més de la Kasa de la Muntanya, hi ha hagut escorcolls aquest matí als ateneus llibertaris dels barris de Sant Andreu i de Poble Sec.

No dexa de ser curiós que siguin els autèntics terroristes els qui persegueixen suposats terroristes anarquistes. Ah! i digueu-me mal pensat, o gat escaldat, però tota aquesta inùtil i fugissera parafernàlia em sona a un anti, o contra 'Podemos' i el moviment llibertari a veure que trobem, i sinó ja ens ho inventarem. Per cert, aquests 300 mossos  movilitzats en la operació, deuen ser els que trobava a faltar servidor el dia de la ventada, possiblement perquè aquest cos represiu policial es dedica nomès a això, a reprimir, a fotre als ciutadans, i ara a més a més amb patent de cors amb la llei mordaça. Heus ací la il·lusió de la llibertat de la que ens parlava Zappa.




Si poguéssim conservar l'energia que prodiguem en aquesta successió de somnis realitzats nocturnament, la profunditat i subtilesa de l'esperit arribaria a proporcions insospitades. L'argument d'un malson exigeix un malbaratament nerviós més extenuant que la construcció teòrica millor articulada. Com, després del despertar, recomençar la tasca d'alinear idees quan, en la inconsciència, estàvem immersos en espectacles grotescos i meravellosos, i deambulàvem a través de les esferes sense l'obstacle de la antipoètica causalitat?. Durant hores vam anar semblants a déus ebris i, sobtadament, quan els ulls oberts suprimeixen l'infinit nocturn, hem de tornar a enfrontar-nos, sota la mediocritat del dia, amb un afartament de problemes incolors, sense que ens ajudi cap dels fantasmes de la nit. 

La fantasmagoria gloriosa i nefasta haurà estat doncs inútil; el somni ens ha esgotat en va. En despertar, un altre tipus de cansament ens espera; després d'haver tingut escassament temps per oblidar el del vespre, restem aquí enfrontats amb el de l'alba. Ens hem esforçat hores i hores a la immobilitat horitzontal sense que el cervell aprofités absolutament res de la seva absurda activitat. Un imbècil que no fos víctima d'aquest malbaratament, que acumulés totes les seves reserves sense dissipar-en somnis, podria, possessor d'una vigília ideal, desintrincar tots els replecs de les mentides metafísiques o iniciar-se en les més abstruses dificultats matemàtiques.
Després de cada nit estem més buits: els nostres misteris, com els nostres tot, han fluït en els nostres somnis. Així la tasca del son no només disminueix la força del nostre pensament, sinó també la dels nostres secrets ...

E.M.CIORAN - Breviari de putrefacció