· BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

EL RAMPELL MÍSTIC DEL MINISTRE


El ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, és un home de fe i creu que des del cel ens estan ajudant. El polític del PP s'ha mostrat convençut que Santa Teresa de Jesús estarà sent "intercessora" per a Espanya "en aquests temps durs" que està travessant el país i ha animat a apropar-se a l'obra literària, mística i extens treball que va realitzar la religiosa durant els seus prolixos anys de vida.

"Santa Teresa parlava d'temps durs" a afirmat, i estic segur que a hores d'ara estarà sent una important intercessora per a Espanya en aquests temps també durs que està travessant", ha dit el ministre després de recordar l'important paper que ha jugat Santa Teresa a la història de l'Església catòlica.

Fernández Días, hauria de plegar ja, o ser cessat, un Ministre no pot dir bestieses com aquesta, perquè, o s'ha begut l'enteniment o potser alguna una altra cosa. A més, Santa Teresa de Jesús no se jo si seria el millor ejemple, en ser una persona que es movia entre la mistica i l'orgasme i ara que ja no és entre nosaltres, deu estar enfeinada amb el seu Senyor i no crec es preocupi gens ni mica per Espanya, entre altres qüestions, perquè d'ella en resten amb sort quatre ossos i prou.

No es podria dir que és patrimoni només dels ministres del Pp la fe religiosa amb les Santes o Mares de Déu, però tenen bastant tirada en aquest assumpte. Recordeu la Ministra (això si que és un misteri i no el de la Santíssima Trinitat) deia, la Ministra Fàtima Báñez i la seva Verge del Rocío, que havia d'arreglar l'atur.

Com deia no és només patrimoni de la dreta, l'exconseller Baltasar també es va encomanar a la Moreneta quan teníem sequera, una sequera que ens deien en aquells temps que seria ja crònica i ara, i fa ja temps, ens sobra aigua pels descosits, i això que les canonades en perden molta.

Resumint, el Sr. Fernández Díaz, o se'n fot en fer aquestes declaracions, o ens vol prendre el pèl, o simplement ha tingut un rampell místic, no sé si amb orgasme o sense, que amb la cara que té, no l'hi se veure.



TÉMER EL BUIT


Per què témer el buit que ens espera si no difereix en res del que ens va precedir? Aquest argument dels antics contra la por a la mort no pot servir-nos de consol. Abans, es tenia la sort de no existir, ara s'existeix, i és aquesta parcel·la d'existència, és a dir d'inforntuni, la qual tem desaparèixer. Parcel·la no és la paraula, ja que cadascú, es prefereix, o almenys, s'iguala a l'Univers.

E.M.CIORAN

ARREST CIUTADÀ


El record de la guerra de l'Iraq segueix indignant a molts ciutadans a tot el món. La prova és que un jove britànic va voler fer un 'arrest ciutadà' a l'exprimer ministre del Regne Unit Tony Blair quan aquest sopava amb la seva família en un popular restaurant de l'est de Londres, segons un publica la revista Vice.

Twiggy García, empleat a la barra del bar del Tramshed, explica a la revista digital com va acusar divendres passat l'exlíder laborista de crims de guerra per declarar el conflicte a l'Iraq el 2003, sense mandat de l'ONU.

García explica que coneixia el dret a l'arrest ciutadà - pel qual un particular deté un sospitós o autor d'un delicte - després d'haver informat a la web ArrestBlair.org., que ofereix una recompensa per la detenció de Blair.

El cambrer li va posar la mà a l'espatlla a Blair i li va demanar acompanyar-lo a una comissaria per respondre per "la matança de civils iraquians després de portar al Regne Unit a una guerra il·legal".

"Senyor Blair, això és un arrest ciutadà per un crim contra la pau, concretament la seva decisió de llançar una guerra contra l'Iraq sense provocació", li va dir, segons Vice.

"No, no hauries d'estar preocupat per la situació a Síria?", Li va replicar l'exprimer ministre, i va afegir: "no estàs d'acord que Saddam ( Hussein ) era un dictador brutal que havia de ser enderrocat?".

"No amb una guerra il·legal", li va respondre García.

Enmig d'aquest intercanvi, un dels fills de Blair va avisar als guardes de seguretat, de manera que el cambrer va decidir abandonar el local "ràpidament" i no ha tornat a la feina des de llavors.

Aquesta és la cinquena vegada que un ciutadà intenta 'aturar' Tony Blair, qui segueix sent una figura molt polèmica al Regne Unit per la guerra de l'Iraq i la seva política exterior. Segons García, aquests arrestos, encara que no fructifiquin i acabin sent actes simbòlics, han de servir "perquè la gent no s'oblidi que és un criminal de guerra".

I parlant de recordar, a la foto de les Azores hi havia dos individus més a banda de Blair: George W.Bush i José Maria Aznar López, i possiblement com ja s'ha dit en més d'una ocasió es podria acusar als tres per crims de Guerra, però no crec que ni a l'un als EUA, ni a l'altre a Espanya, a algú se li ocorres no ja acusar-los formalment per aquests crims, sinó dur a terme un simbòlic 'arrest ciutadà', diria que en sortiria bastant malparat. S'ha de tenir en compte que l'acte simbòlic d'arrest ciutadà pot donar-se en un país de cultura democràtica com la Gran Bretanya, o almenys amb més cultura democràtica que Espanya, on no estem preparats per actes d'aquest tipus, atès acabaríem arrestant-nos els uns als altres i els altres als uns, fins a quedar tots arrestats.

LA IRONIA


Contra el bé i contra el mal - contra les pretensions de l'un i de l'altre - només tenim una defensa: la ironia, deia Joan Fuster; i en la situació actual ens en farà falta molta d'ironía, perquè amb el que lladren devem cavalcar molt i pel bon camí. encara que tinc la percepció que ens quedarem a mig  - camí - entre el tot i el no res, i alguna solució intermitja acabarem pactant - com sempre -

Llavors caldrà veure com ens ho expliquen. De moment i pel que es veu, fins el juny o al setembre, la 'Mesa del Congreso' no dirà si autoritza o no la consulta, que es veu que tenen una feinada amb les autonomies que no se la treuen del damunt, o ves que no sigui més tard la autorització, ja en plena tardor, abans o fins i tot després del 9N, lo qual ja va bé als dos Governs; es tracte d'anar guanyant temps al temps mentre es mareja la perdiu emmig d'un no dialeg de sords o autistes.
NOTICIAS 24/7 - EL PERIODICO