· BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

MÉS QUE UN XOC DE TRENS


El Tribunal Constitucional (TC) va reprendre abans del previst la seva intervenció en els conflictes entre l'Estat i les institucions catalanes. El nou president del TC, Juan José González Rivas, ha hagut de canviar els seus plans inicials sobre l'ordre de les reunions de la institució, i ha decidit anticipar la primera de tipus jurisdiccional del seu mandat. El canvi de calendari ve motivat per la presentació del recurs d'inconstitucionalitat que ha interposat el Govern contra les normes del projecte de pressupostos de la Generalitat que preveuen la celebració d'un referèndum aquest any. El ple del TC es reunirà demà -o com a molt el dimecres, encara que és menys probable- per examinar la impugnació de l'Executiu i la seva sol·licitud que les normes recorregudes siguin suspeses. 
Sembla mentida que a Madrid segueixin sense entendre de què va el Procés. No entenen que només un referèndum evitará la independència de Catalunya, que en no autoritzar-lo el que aconsegueixen és conduïr el país fins a aquesta independència si o si. Cal estar cec per no veure-ho, i mira que les pistes amb la intenció de vot hi són, una intenció de vot que a l'hora de la veritat encara baixaria pel que fa al SI, que no arribaria ni al 45%, però no ho veuen, no se n'adonen de lo equivocat de la seva estratègia, Puigdemont convocarà el referendum i aqui més que xoc de trens hi haurà descarrilament i uns quants prendran mal, quan se n'adonin ja serà massa tard per evitar-ho, i després que sigui el que Déu vulgui.

FAVES, FAVES, FAVES

Hom malgrat haver nascut en un poble com Sant Feliu de Codines, no pot dir que és de pagés, primer per què a Sant Feliu tot són pedres i poca terra cultivable hi ha, algun que altre sauló i poca cosa més, i segon, perquè de fet només hi vaig néixer, a casa dels avis com solia fer la gent abans, i jo sóc d'abans. i malgrat això reconec que sóc més urbà que un semàfor. Dic això perquè aquest matí he sortit amb la bicicleta a donar una ullada a les vinyes que té l'ajuntament a l'altra banda de l'autopista, a tocar de Sant Quirze del Vallès.
Ja pel camí m'he adonat que enguany no havien conreat blat als camps, i el que hi ha semblàvem faveres, però com era una extensió tan gran, m'he dit no pot ser, així que després de donar una ullada a les vinyes i de tornada pel polígon fantasma de Can Gambús, he preguntat a un home que m'ha confirmat que eren faves el que hi havia plantat i a l'altra banda cap a Can llong també n'està ple - m'ha dit - són faves petites per fer pinso pel bestiar i està subvencionat el seu conreu per la Comunitat Europea.


Efectivament abans d'arribar a Can llong hi havia també un bona estesa de faveres, però el que m'ha cridat l'atenció és gairebé a tocar del camp de futbol del Can Rull, el camp que podeu veure a la foto semblava de colza, però no crec ho fos, fa dos anys que hi sembren blat. Malgrat tot, sota la grogor hi ha també plantades..... faves
Efectivament abans d'arribar a Can llong hi havia també un bona estesa de faveres, però el que m'ha cridat l'atenció és gairebé a tocar del camp de futbol del Can Rull, el camp que podeu veure a la foto semblava de colza, però no crec ho fos, fa dos anys que hi sembren blat. Malgrat tot, sota la grogor hi ha també plantades..... faves. Per faves que no quedi doncs.
Per faves que no quedi doncs. Ah! i la vinya de l'ajuntament va fent la seva, mica en mica i sense presses el raïm es va fent.....

LA PERMANÈNCIA DELS RECORDS


El Pentàgon ha creat 'xips de la memòria' per implantar-los en els cervells i recuperar records. Els dispositius poden millorar la vida de milions de nord-americans que han patit una lesió cerebral traumàtica o pèrdua de memòria.
Científics de l'Agència de Projectes d'Investigació Avançats de Defensa del Pentàgon (DARPA) estan construint implants cerebrals que podrien permetre restaurar els records de milions de nord-americans que han patit lesions cerebrals traumàtiques o pèrdues de memòria, informa el portal Tech Insider. Encara que imagino que el projecte va més enllà i és controlar la memòria de tots els ciutadans.
Aquesta notícia mes que portar-me a Mart m'ha recordat una pel·lícula: La memòria dels morts. El xip Zoë, un implant de memòria, es col·loca en el cervell quan neixes, i la seva missió és gravar absolutament tota la teva vida. Quan mors, aquesta gravació s'edita en una "rememortizació" de tot el que ha passat, com una pel·lícula que es mostra en el teu funeral amb les peces unides per un muntador. Joguina per als privilegiats, els xips Zoë estan canviant la interacció dels humans, ja que saben que estan sent gravats. Alan Hackman (Robin Williams) és el millor editor del mercat, gràcies a la seva habilitat per abstreure dels pecats dels seus clients, pel que és molt demandat en la poderosa professió de ser l'editor final dels records de les persones.

Hi ha terrenys que no s'haurien trepitjar, per personals i delicats, al cap i a la fi la memòria ja és selectiva per si mateixa i - afortunadament - oblida moltes coses, gairebé totes negatives de manera automàtica. Aquest xip o el xip Zoë - d'existir - no ens deixarien manipular impunement els records com fem ara i això no és una qüestió intranscendent, seria terrible, la permanència de tots els records acumulats al llarg d'una vida, els bons i els dolents, seria insuportable i fins i tot em temo que podrien ser usats o manipulats pels seus creadors.

DIA MUNDIAL DEL DIA MUNDIAL


Avui estan els altres molt enfeinats, resulta que és el dia mundial del reciclatge, el dia mundial d'internet, i també, el dia mundial contra la homofòbia, la transfòbia la bifòbia, i.... de la gilifòbia, que és el dia mundial dels gilipolles que celebren algun d'aquests dies, perquè ja està bé amb la conyeta del dia mundial del dia mundial del dia mundial de, que és l'únic dia de l'any que es parla del tema a tractar i ja, fins a l'any vinent. Reciclar és de covards, i d'antiquats, no hi ha ningú que reconegui la seva homofòbia, transfòbia o bifòbia que no se que és ni m'importa, per tant no existeix, i quan a Internet no entenc perquè necessita un dia de l'any si els té tots. I és que aquesta societat nostra cada vegada està més despoblada de gent amb el mínim de sentit comú necessari per anar per la vida, i si curull d'idiotes o gilipuà. A banda que aquestes etiquetes s'apliquen malament, i ús en posaré dos exemples:

1.- Si hom llegeix que a Ourense en una clínica on una dona anava de part, dues famílies s'emboliquen a trets, encara que les primeres informacions no ho diguin, hom dedueix - i no sàviament sinó per lògica apostoflant - que les dues famílies són gitanes, i òbviament, l'endemà en ampliarse la informació ho pot constatar. Això que algú podria titllar de racisme, o algun tipus de fòbia, no ho és, és simplement una aplicació pràctica del sentit comú.

2.- Si el mateix hom d'abans, o sia jo, contemplant el penós i limitat espectacle d'Alemanya i Espanya a la final del campionat sub17 de futbol, manifesta que el futbol no està fet per les dones, no és masclisme, ni misogínia, és la pura constatació que el senyor no ha cridat a les dones per a la practica mínimament digna del futbol, sobretot les porteres que és on més es noten les mancances.

I amb dos ja n'hi ha prou. Res, que tot això del dia mundial, del dia mundial del dia mundial de...., no és més que una de les múltiples bestieses d'aquesta societat hedonista i decadent que es mira el melic i no sap ni on el té.

TREBALL FIX I SEGUR


El president de la CEOE, Joan Rosell, considera que el treball "fix i segur" és "un concepte del segle XIX", ja que en el futur caldrà "guanyar-se'l cada dia". En aquesta línia va demanar dimarts un major impuls de la digitalització a Europa i a Espanya, especialment en educació, perquè "corre perill de perdre el tren de la revolució digital". Rosell ha fet aquestes declaracions durant la seva intervenció en la presentació d'un estudi sobre la transformació digital per la consultora Roland Berger i patrocinat per Siemens, en la qual va considerar que la digitalització serà fonamental per al treball, ja que "hi haurà moltes sorpreses en un futur immediat ".

Rosell va assenyalar que el procés de transformació digital "ho canvia tot, en el món dels negocis i en el dia a dia de les cases", i fa que "el que avui sembla impossible, en unes hores, dies o setmanes sembli possible" , pel que veu un gran "repte polític econòmic i social a nivell global".

En aquest sentit, va destacar que la digitalització incrementa el PIB mundial i la competitivitat de manera que "és bàsic adaptar-nos i agafar el tren", ja que tots els sectors estan patint ja una "gran irrupció" en el seu model de negoci, tant a nivell públic com privat, sectorial i Subsectorialment, i, encara que hi ha més de 1.200 milions de persones sense internet, "ja hi ha més mòbils que habitants i en els últims anys s'han emmagatzemat més dades que en tota la història anterior".

A el Periódico critiquen Rosell per aquestes declaracions, diuen que dir que el treball estable és cosa del segle XIX indica un menyspreu a la idea que es pot treballar dignament sense estar sotmès a l'estímul de la inseguretat, i desconeix que aquesta conquesta social es va aconseguir al segle XX, després de dues guerres mundials, encara que fins a mitjans segle XX si existía una feina fixa i segura. Dit això, discrepo de el Periódico, Rosell té tota la raó en les seves afirmacions, és la pura i dura realitat del que parla sobre el treball, en la línia del que comentaba ahir sobre les declaracions del Fòrum de Davos i la tempesta perfecta. 
A el Periódico no han entès res i critiquen Rosell de manera sistemàtica, suposo que toca per guió; però en aquesta ocasió entenc que no han estat gens encertats. Insisteixo, Rosell, té raó, molta raó, tota la raó: el treball "fix i segur" és "un concepte del segle XIX", ja que en el futur caldrà "guanyar-se'l cada dia" i aquest futur és ja aquí, a la volta de la cantonada, i ens agafarà amb el pas canviat.

UNA CIUTAT SENSE COTXES

  • En un extens i documentat article, Jordi Sabater a la Vanguardia ens dóna 8 raons per plantejar-nos des de ja prohibir els motors dièsel a la ciutat. El poder contaminant d'aquest carburant supera en quatre vegades com a mínim el de la gasolina, però està fortament incentivat des dels governs europeus.
  • D'un any ençà el dièsel està de moda, però no per bons motius. Al setembre de 2015 va saltar a la primera pàgina dels mitjans l'escàndol de les manipulacions de les emissions dels motors dièsel per part de Volkswagen, l'anomenat 'Volkswagen Gate'. Lluny d'afectar només a Volkswagen, l'escàndol s'ha anat estenent a altres fabricants, tant alemanys com francesos o asiàtics.
  • En resum, més o menys tota la indústria de l'automòbil ha amagat durant els últims anys els seus nivells reals d'emissions de motors dièsel en països tan exigents com els Estats Units, on la legislació limita molt el nivell d'emissions contaminants. No ha passat el mateix a Europa, ja que les normes comunitàries permeten nivells d'emissió més alts, tot i que en cada revisió de la normativa els va reduint.
  • L'objectiu en la majoria de països és eradicar a la llarga els motors dièsel de les carreteres, donat el seu alt nivell de contaminació. No obstant això, hi ha raons objectives per ser radicals i plantejar-se una prohibició accelerada d'aquest tipus de carburant en pocs anys, sobretot a les grans ciutats. De fet, algunes grans capitals com Londres i París estan ja mans a l'obra, ia Madrid i Barcelona hi ha projectes en la mateixa direcció.
  • Per què aquesta malvolença amb aquest combustible si es suposava fa vint anys que era menys contaminant que la gasolina? A continuació t'exposem vuit raons per les que el dièsel hauria de desaparèixer del nostre asfalt el més aviat possible .... llegir article sencer.


En parlàvem l'altre dia amb els meus germans i el que jo els hi deia és que a ciutat no haurien de circular cotxes, en primer lloc perquè no és necessari, hi ha transport public que fins i tot es podria potenciar, i els cotxes de particulars, aparcats a l'entrada de les ciutats, o simplement, que la gent es tregui el cotxe, és un ens obsolet com a mitja de transport i si entenem la nova filosofia, la nova manera en què haurem i hauríem de viure tal com estan les coses, ho comprendrem. Jo fa molt de temps que ja no agafo el cotxe per a res, baixo a Barcelona en tren, em surt més barat i còmode. Suprimint l'automòbil a ciutat, deixem d'importar tones i tones de petroli, i si és cert que s'enviaria a molta gent de la industria de l'automòbil a l'atur, de totes maneres hi acabaran anant també. La tempesta perfecta descrita en l'escrit d'ahir pronosticada pel Fòrum de Davos apunta clarament en aquesta direcció.

La humanitat ha estat milers i milers d'anys sense disposar d'un automòbil i no ha passat res, simplement hem d'aprendre a moure'ns d'una altra manera, més pausada, més calmada, més sana i mes ecològica, és qüestió de voluntat i costa molt menys del que la gent es pensa, obsessionada com est'a a agafar el cotxe per anar fins i tot a la cantonada de casa seva a dur els nens a l'escola. Hem d'eliminar la pressa, canviar fins i tot la manera de desplaçar-nos en l'àmbit laboral, o anem camí del, pedregar, on ja no fan falta automòbils, contaminin o no.

LA PARADOXA DE DAVOS


Caldria recordar la paradoxa plantejada al World Economic Forum de Davos del passat gener, on deien: 

No podrem preparar professionals suficients per cobrir la demanda de noves competències.. digitals en el món i no estem preparant a la Generació Z per a això.

El que ja és una realitat és que el 2015 hi va haver a Espanya un milió de vacants difícils de cobrir, expliquen al huffpost. Es tracta de llocs de desenvolupament mòbil, ciberseguretat o especialistes en màrqueting SEO/SEM, però també de consultoria, comercials o enginyers amb idiomes i disposats a viatjar davant la gran activitat de les constructores a l'estranger. "Hi ha moltes oportunitats, però hi ha una bretxa entre competències i demandes que no es soluciona lamentant-se, cal fer alguna cosa", "el primer problema que té Espanya és que hi ha molta gent a l'atur que ha de renovar-se, agafar noves habilitats i adaptar-se al món ".

Però al Fòrum de Davos van molt més enllà i parlen de la tempesta perfecta:

"La quarta revolució industrial ja és aquí i, com no espavilem, el seu impacte social serà més gran que el de totes les anteriors". Aquesta és a grans trets la principal conclusió d'un voluminós informe sobre el futur del treball que han elaborat els investigadors del Fòrum Econòmic Mundial, més conegut com el Fòrum de Davos, a ran de la seva Assemblea Anual del més de gener.

En la seva opinió, hi ha sis factors que determinaran el futur del treball, i més val que ciutadans, empresaris i polítics els tinguin en compte, si no volem que l'atur sigui molt més intens i durador del que hem conegut fins ara.

1. En 5 anys patirem una tempesta perfecta

En només un lustre, la disrupció tecnològica interactuarà amb altres variables socioeconòmiques, geopolítiques i demogràfiques per generar una tempesta perfecta que farà que el mercat laboral salti pels aires.

El desenvolupament tecnològic en camps prèviament inconnexos com la intel·ligència artificial i l'aprenentatge per reforç invers, la robòtica, la nanotecnologia, la impressió 3D, la genètica i la biotecnologia, s'està interconnectant i amplificant entre si.
Paral·lelament a aquesta revolució tecnològica, s'estan desenvolupant ja un conjunt de canvis socioeconòmics, geopolítics i demogràfics més amplis, com l'auge del teletreball, l'augment de la classe mitjana en els mercats emergents o el canvi climàtic, que en conjunt suposen un impacte gairebé equivalent al dels factors tecnològics.

2. Hi haurà nous oficis, però no serà suficient

Durant tota la història de la Humanitat els avenços tecnològics han acabat amb determinats llocs de treball i n'han creat altres, però pocs dubten ja que durant els pròxims anys la destrucció de professions serà molt més gran que la nostra capacitat per crear-ne de noves.

Segons l'informe de Davos, els canvis tecnològics i demogràfics destruiran més de set milions de llocs de treball abans de 2020, dos terços dels quals seran rutinaris treballs d'oficina, com la majoria de rols administratius. També s'espera que pateixin molt els empleats en processos de fabricació i producció, però aquests tenen una mica més de marge per millorar la seva qualificació, pel que podran optar a una reconversió si reaccionen a temps.
Cert és que es crearan també dos milions de nous oficis en camps relacionats amb la informàtica, les matemàtiques, l'enginyeria i l'arquitectura, però n'hi ha prou fer una senzilla resta per veure que no seran suficients. Més de cinc milions de persones aniran a l'atur per sempre.

3. Qui no estudiï ciències el tindrà cru

Segons els directius participants en l'informe del Fòrum de Davos, tres tipus de treball acaparen gran part de les noves contractacions en els temps venidors, en gairebé totes les indústries i països:
Un és el paper d'analista de dades, que les empreses potenciaran esperant que el maneig de la cada vegada més voluminosa informació disponible els ajudi a generar estratègies amb les que sortejar la disrupció tecnològica.
La majoria dels nous treballs requeriran formació en ciència, tecnologia, enginyeria o matemàtiques. Són mals temps per a les lletres
Un altre és l'ocupació com a agent de vendes especialitzat, aquests comercials hauran d'explicar les noves ofertes de les companyies als seus clients, que no estaran familiaritzats amb els seus serveis.
En darrer lloc, les empreses necessitaran un nou tipus de directiu que pugui orientar la companyia a través de tots aquests canvis i disrupcions.
Els experts consultats creuen que la majoria d'aquests llocs requeriran una formació en ciència, tecnologia, enginyeria o matemàtiques (el tipus d'habilitats que els experts agrupen sota l'acrònim STEM). No sembla per tant un bon moment per estudiar una carrera d'Humanitats -encara que n'hi ha que pensen just el contrari-.


La d'matemàtic és ja una de les professions més demandades i millor pagades. (IStock)

4. Les empreses no cobriran tots els llocs

Segons l'informe, donada la disrupció general que experimentaran totes les indústries, no és d'estranyar que augmenti la demanda d'informàtics, matemàtics, arquitectes i enginyers, així com la competència entre ells. Però atès que no tothom pot desentelar el seu paper, hi haurà molts llocs impossibles de cobrir, tot i els enormes nivells d'atur.
Trobar maneres de retenir els millors talents serà una prioritat per a totes les empreses. Fins i tot en els camps laborals en els quals es va a destruir ocupació, els rols seran cada vegada més especialitzats, fent que sigui més difícil cobrir els llocs si les habilitats i l'educació dels treballadors no evoluciona.

5. Tots ens haurem de reciclar

En gairebé totes les indústries, l'impacte de la tecnologia escurçarà la vida útil de les habilitats dels treballadors, que hauran de formar-se durant tota la vida. És més, en aquest nou entorn, els canvis en el model de negoci es converteixen de manera immediata en un canvi de les competències demandades, gairebé sense temps de transició. Fins i tot en els treballs cada vegada menys demandats es requeriran habilitats inexistents fins ara.


En 2015
En 2020
1Resolución de problemas complejosResolución de problemas complejos
2Coordinación con otros trabajadoresPensamiento crítico
3Gestión de personalCreatividad
4Pensamiento críticoGestión de personal
5NegociaciónCoordinación con otros trabajadores
6Control de calidadInteligencia emocional
7Orientación al servicioJuicio y toma de decisiones
8Juicio y toma de decisionesOrientación al servicio
9Escucha activaNegociación
10CreatividadFlexibilidad cognitiva

Com s'observa a la taula, més d'un terç de les habilitats bàsiques que demandaran les empreses en 2020 no es consideren crucials a dia d'avui. A més, qualsevol destresa tècnica haurà de ser complementada amb fortes habilitats socials i de col·laboració.

6. Una lenta reacció agreujarà el problema

L'amenaça de l'automatització pot esdevenir una profecia autocomplerta si empleats i ocupadors no aborden el problema des d'avui mateix. Segons l'informe de Davos, si no ens anticipem a l'amenaça, haurem d'estar disposats a pagar un altíssim cost econòmic i social. I els líders empresarials, tot i que són conscients que vénen corbes, no estan actuant de forma contundent per prevenir el desastre.
Només el 53% dels directors de Recursos Humans consultats per elaborar l'informe confien en l'estratègia de la seva empresa per enfrontar-se els propers anys als canvis en el mercat laboral. Alhora, els treballadors menys qualificats podrien patir un acomiadament sense cap possibilitat de reciclar-se per exercir una altra funció.


L'automatització de processos en els magatzems fa que una persona faci avui el treball de centenars d'operaris del passat. (Reuters)

Conclusió: necessitem una nova mentalitat

Segons els autors de l'informe, per evitar el desastre hem d'apostar per una revolució del talent: i les empreses, acostumades a ser consumidors passius de treballadors amb talent, són les primeres que han de fomentar-la sinó volen perdre el tren del progrés.
Les empreses hauran d'apostar pel desenvolupament del talent com a pilar mateix del seu creixement futur. Més complex si cap és el el paper que han de complir els polítics, que hauran de liderar un canvi en el sistema educatiu i la regulació del mercat de treball, que porten dècades de retard en molts països. I a tots nosaltres, com a treballadors, no ens quedarà una altra que desenvolupar el nostre talent, abraçant encara que ens pesi l'aprenentatge permanent. 
Tenim un problema, hi ha solucions, però estem deixant passar el temps, un temps que ja no recuperarem i ens agafarà, almenys a Europa, amb el pas canviat. La tempesta perfecta és més a la vora del que pensem i hem oblidat fins i tot de nedar i guardar la roba, o la feina.


INVENTAR APARENCES



Com suportaríem la massa i la profunditat gastada de les obres i de les obres mestres, si uns esperits impertinents i deliciosos no haguessin afegit a la seva trama les franges d'un menyspreu subtil i de primaverals ironies? I com podríem suportar els codis, els costums, els paràgrafs del cor que la inèrcia i el benestar han superposat als vicis intel·ligents i fútils, si no existissin aquests éssers xalants el refinament del quals els col·loca juntament als cims i al marge de la societat? 
Cal estar agraïts a les civilitzacions que no han abusat del que és seriós, que han jugat amb els valors i que s'han delectat en engendrar-los i destruir-los. Es coneix fora de les civilitzacions grega i francesa una demostració més lúcidament festiva de l'elegant no res de les coses? El segle d'Alcibíades i el segle XVIII francès són dues fonts de consol. Mentre que no és fins al seu últim estat, fins a la dissolució de tot un sistema de creences i costums, quan les altres civilitzacions van poder gaudir de l'exercici alegre que dona un gust d'inutilitat a la vida. 
En plena maduresa, en plena possessió de les seves forces i del seu futur, aquests dos segles van conèixer el fàstic despreocupat de tot i permeable a tot. Hi ha millor símbol d'això que Madame Deffand, vella, cega i clarivident, que, tot i que execrava la vida, era agradosa però dels esbarjos de l'amargor? 
Ningú arriba tot d'una a la frivolitat. És un privilegi i un art; és la recerca del superficial per aquells que havent advertit la impossibilitat de tota certesa, han adquirit fàstic per ella; és la fugida lluny d'aquests abismes naturalment sense fons que no poden portar enlloc. 

Queden, però, les aparences: per què no elevar-les al nivell d'un estil? Això és el que permet definir tota època intel·ligent. S'arriba a concedir més prestigi a l'expressió que l'ànima que la sustenta, a la gràcia que a la intuïció; l'emoció mateixa es torna cortès. L'ésser lliurat a si mateix, sense cap prejudici d'elegància, és un monstre; no troba en si més que zones fosques, on ronden, imminents, el terror i la negació. Saber, amb tota la seva vitalitat, que un es mor i no poder ocultar-ho, és un acte de barbàrie. Tota filosofia sincera renega dels títols de la civilització, la funció consisteix a tamisar els nostres secrets i disfressar-los d'efectes buscats. Així, la frivolitat és l'antídot més eficaç contra el mal de ser el que s'és: gràcies a ella enganyem al món i dissimulem la inconveniència de les nostres profunditats. 
Sense els seus artificis, com no enrogir de tenir una ànima? Les nostres solituds a flor de pell, quin infern per els altres!. Però és sempre per a ells i de vegades per a nosaltres mateixos per a qui inventem les nostres aparences ... EM.Cioran 

D'ÉSSERS HUMANS NORMALS


Aquest text l'he trobat aquí, m'ha semblat molt divertit, i m'he pres la llibertat d'intentar traduir-lo, atès està en anglès.....

Poc a poc els científics han procedit a la reintroducció d'un Grup petit d'éssers humans normals. Un membre del subtipus en perill d'extinció de l'ésser humà, que posseeix les habilitats inusuals per reflexionar amb calma sobre les situacions i veure el món des de la perspectiva d'altres, es reintrodueix en la població.

En un ambiciós intent de reviure una població considerada durant molt temps d'estar a la vora de l'extinció, els científics van anunciar divendres que han començat lentament a reintroduir els éssers humans normals, ben adaptats a la societat.

D'acord amb funcionaris de la Universitat de Cornell, on durant els últims 18 anys, els investigadors de conservació han operat en un santuari tancat amb els éssers humans que són sensats i el converteixen en un hàbit com pensar abans de parlar, el grup en perill d'extinció està sent cautelosament reintegrat en certes localitats a tot el país amb l'esperança que que poden restablir les comunitats permanents i un dia tornar a prosperar com a espècie.

"Hem treballat durant anys per estabilitzar la minvant població de la nostra societat de la gent sana, generalment raonables, i dins dels límits segurs del nostre refugi per fi hem vist que els seus números comencen a rebotar cap enrere una mica," va dir Josh Adelson, director de l'equip d'investigació de Cornell, que es va traslladar a la resta de membres del grup en un hàbitat protegit el 1998 per evitar que morin per complet. "Ara, podem començar molt gradualment a alliberar aquesta rara raça d'éssers humans racionals de nou entre el públic en general. Amb sort, poden sobreviure i prosperar".

"Fins i tot si aquest petit grup d'éssers humans capaços de fer front a les seves emocions negatives d'una manera no destructiva aconsegueix florir, encara no se sap si la propera generació serà capaç de sobreviure."
"La nostra esperança és que d'aquí a un segle o així, els trets per prendre decisions sòlides a llarg termini i ser capaç de tolerar la gent diferent d'un mateix es propagarà i començar a ressorgir dins de l'espècie en el seu conjunt", va continuar.

Abans dels esforços de conservació, es creu que les persones amb bon judici i la capacitat de posar les necessitats d'altres abans que ells mateixos havien disminuït a menys de 150 dins de les fronteres del país equànime, i s'havia extingit completament en els negocis de la nació i institucions cíviques. Els experts coincideixen que sense aïllament, protecció i programes de cria en captivitat, els individus reflexius, previsors restants haurien estat totalment destruïts.

Tot i que admet que la fase de reintroducció del projecte serà complexa i el seu èxit lluny de ser segur, Adelson ha posat èmfasi que aquestes mesures eren, però, absolutament necessàries, sense els éssers humans responsables i emocionalment madurs capaços de veure més enllà de la satisfacció immediata dels seus desitjos més baixos mai es pñodria restablir aquest punt de suport en la societat.

"Òbviament, hem pres grans precaucions abans de l'alliberament d'aquests individus en un entorn on les manifestacions de bon sentit, ment oberta, i l'empatia humana bàsica són percebudes com a signes de debilitat", va dir Adelson, que va assenyalar que per facilitar la transició durant el seu primer mes per aclimatar-se a la societat, la població en perill d'extinció es mantindria lluny de la televisió, Internet, els anuncis, i totes les altres formes de mitjans de comunicació. "Per exemple, els hem entrenat pels inevitables trobades que s'enfrontaran amb grans grups de persones incapaces de separar les emocions dels arguments."

"No ha estat fàcil", va continuar Adelson. "El mes passat, els membres del nostre grup de prova es van enfrontar a diversos individus agressius i abusius, i un altre estava gairebé destrossada per hordes d'ira en les xarxes socials dins de tan sols 48 hores d'haver estat reintroduïda en una àrea metropolitana, que ens va obligar a portar-ho de tornada a la nostra refugi immediatament ".

Tot i que els investigadors han expressat un caut optimisme per al programa de reintroducció, molts científics líders han assenyalat que el nombre d'àrees als EUA capaços de sostenir els éssers humans equilibrats ha disminuït dràsticament. Segons els experts, no hi ha gairebé cap possibilitat que la població prosperarà de nou en qualsevol part de l'estat de Florida.

"Fins i tot si aquest petit grup d'éssers humans capaços de fer front a les seves emocions negatives d'una manera no destructiva aconsegueix florir, encara no se sap si la propera generació serà capaç de sobreviure", va dir Adelson. "Hi ha una gran quantitat de variables desconegudes, i ens adonem que estem prenent un gran risc aquí. Però aquest programa és la nostra última i millor esperança d'assegurar que les persones que estan disposats a sortir de la seva manera d'ajudar a algú que no es els pot oferir immediatament res a canvi segueixen sent una part del nostre món ".

Els investigadors van confirmar que era ja massa tard per aturar la raça dominant al país dels humans - culs -(*), de manera incontrolable a totes les regions de la terra.


(*) assholes m'ho tradueix com a culs, a no ser que es refereixi que pensen i actuen amb el cul.

EL MINISTRE FAL·LAÇ


El ministre de l'Interior en funcions assegura que "el 15M va ser absolutament pensat i planificat" i critica els integrants del moviment que van arribar a les institucions.
  • "Al Congrés van se'n va a treballar pel bé comú i no a fer 'teatre' com els que s'han vist en aquesta legislatura", ha afirmat
  • Ha afegit que a la cambra baixa es va amb els vots dels ciutadans, "no amb manifestacions, ni intentant conquistar-lo i assaltar-lo", en referència a 'Envolta el Congrés'
El ministre de l'Interior en funcions, Jorge Fernández Díaz, ha carregat aquest diumenge contra el moviment 15M, que compleix avui cinc anys i que va irrompre amb fortes crítiques a la política, els mitjans i els poders econòmics. El polític del PP ha afirmat que al Congrés estan alguns dels seus impulsors, en referència a Podem, i els ha recordat que el Congrés es va a treballar pel bé comú i no a fer "teatre" ni espectacles com els que s'han vist aquesta curta legislatura, segons ell.

En roda de premsa aquest diumenge a Barcelona, ​​ha desitjat que aquesta experiència serveixi per a posar de manifest que Espanya és una democràcia parlamentària, i per demostrar que "s'entra al Congrés amb els vots dels ciutadans i s'ocupen dels escons democràticament" amb la legitimitat que dóna ser votat pels ciutadans.

Fernández ha indicat que "el 15M no va ser un moviment improvisat; va ser absolutament pensat i planificat", i ha considerat que, al costat de les demandes legítimes i democràtiques hi havia altres "iniciatives que no eren pròpies d'una societat democràtica", com l'intent de envoltar el Congrés i el d'impedir que els diputats accedissin al Congrés i al Parlament.

"Els promotors d'aquest moviment estan avui asseguts als escons del Congrés", ha dit el ministre, i ha afegit que, si algú tenia algun dubte, és públic i notori que els membres de Podem van promoure i van participar en les iniciatives d'aquest moviment com la d'envoltar el Congrés, que ell ha criticat.

"Cal prestigiar les nostres institucions des del treball en les institucions", segons el ministre, que ha valorat que el Congrés es va amb els vots dels ciutadans i no amb manifestacions, ni intentant conquistar-i assaltar-.

Fal·laç és el ministre, la gent del 15M està al Congrés gràcies als vots dels ciutadans, fins i tot ell ho reconeix malgrat manifestar el contrari, i no fan teatre que això és cosa del sr. Ministre amb el seu àngel de la Guarda i les seves condecoracions a verges, o a periodistes sospitosos habituals, o les seves deportacions d'immigrants, quan no els tirotegen els seus servidors. Dir que el 15M no va ser improvisat, a part d'una afirmació profundament ignorant és una estupidesa, com el moviment del maig del 68, el 15-M va sorgir de manera espontània, per part de gent indignada, molesta, precisament amb individus com el Sr. Ministre de l'Interior i la seva llei mordassa, les seves condecoracions, la seva intransigència, el seu fanatisme religiós. Un ministre nefast que no ha entès res, obsessionat amb les seves neures que li impedeixen veure i entendre la realitat d'aquest moviment i d'altres qüestions. Un Ministre que donat el seu estat emocional, hauria d'haver estat ja inhabilitat del seu càrrec, aquest home no està bé, ni en condicions d'exercir un càrrec tan important com el de Ministre de l'Interior.
NOTICIAS 24/7 - EL PERIODICO