D'un temps ençà, no hi ha manera que la ciència ficció agafi una distància raonable amb la realitat. Només cal donar una ullada als mitjans informatius (o, si no, al Telediario de TVE) per comprovar que se'ns està posant el país d'un distòpic angoixant. Aquí estan, per exemple, els policies municipals nazis imputats per una conversa privada. O això crèiem, que era privada, fins que, en un sorprenent gir dels esdeveniments, se'ns ha explicat que privat ja no hi ha res. 
Imagini assabentar-vos d'això mentre camineu per Madrid, a la nit, per un d'aquestes carrers de sentit únic, sense possibilitat de donar mitja volta, encara que us hagiu deixa't alguna cosa. Imagineu-vos repassant els vostres grups de Whatsapp o Twitter, desglossant els possibles delictes aquí comesos i fent un càlcul de la multa. O si viviu a Màlaga els vostres fills no podran jugar a basquet, o a Catalunya 45 mil ciutadans emigren de cop, abduïts, en un sol dia, a més a més de les empreses, inclosa la de la cosina del President @Krls Puigdemont. No em digueu que no seria una arrencada fantàstica per "Blade Runner 3: La Democràcia distòpica".
Si voleu més context, jo l'aporto. Suposeu que, en aquest món de polis feixistes, privacitat arrabassada i carrers de trànsit unidireccional, teniu una visió i descobriu que us governa una banda de corruptes. Una que, durant anys, ha mentit sense conseqüències a l'opinió pública, ha mangonejat mitjans de comunicació privats amb promeses i amenaces, i ha convertit la televisió pública en el seu particular vomitori de propaganda. Res de nou en aquest país, direu i tindreu raó. Però imagineu ara que aquests mateixos corruptes anuncien, sense ni una mica de vergonya, el seu ferm compromís de lluitar contra les notícies falses (les fake news) i en favor de la veracitat informativa. Francament, si això no us posa els pèls de punta, no sé què més necessiteu. Ah! potser que una de les colonia espanyoles s'hagi prohibit el color groc al carrer i façanes, potser per culpa de Moliére, ves tu a saber.
Acabarem, escoltant cançons, veient pel·lícules, la tele o llegint novel·les, sense saber si realment ens agraden o algú ens les va programar per que ens agradessin. Tots a una, la mateixa. Que el pes de la llei caigui sobre qui se surti del cami de la llei i l'ordre de les persones 'normals', igual que caurà sobre qui tingui el desvergonyiment de caminar en direcció contrària, o de jugar a basquet a Màlaga. Tots?, no, M.Rajoy indiciariament corrupte continuarà en llibertat, i amb ell uns 800 dels seus sequaços que volen lluitar contra les noticies falses que ells mateixos propaguen impunement.