Se m'acut que l'aplicació de l'article 155 que ha permès que les obres del Museu de Lleida hagin estat sostretes de matinada per forces armades´, no és culpa ni de mossos, ni de la Guardia Civil, ni de l'Aragó ni tan sols de l'alcalde Ros. Que el barrut de Lomban furgui en la ferida dient que les obres estàven mal conservades, quan si de ell o dels seus antecessors haguès depés ja no hi serien, tampoc es culpa d'ell ni del seu oportunisme estúltic. Que un germà del Ministre d'incultura provisional de la Generalitat sigui el vicepresident de la fundació del patronat de les monges de Sixena tampoc és important ni hi té massa a veure. El culpable o culpables d'aquests fets són els que romanen a Brussel·les i Estremera, que varen jugar a aprenents de bruixot i es vàren rajar a última hora, i han deixat als seus i als qui no som dels seus amb el cul a l'aire  enmig d'un gran ridícul, que fa que tots s'hi vegin am cor de fotre-se'n de nosaltres, de tots nosaltres. 
Deia Tarradellas allò de que en polítitca es pot fer tot menys el ridicul, i aquests han fet el ridicul i a més a més ni tan soils s'han disculpat ni ho ha reconegut. Mai tant pocs han fet tant de mal a tot un país, i això, tota aquella gent que va ser estomacada o no el dia 1-O (tres milions de valents), no s'ho mereix i ni tan sols han tingut ni un d'aquests passerells covards la mínima dignitat de demanar perdó i disculpes a la gent, a la bona gent que el dia 1-O varen tenir el valor i la fermesa que a ells els hi ha faltat. Amb mi que no hi comptin.


Francesc
Puigcarbó