L'esclau rarament es rebel·la. Un  home enfonsat en la misèria, en una misèria absoluta, tendeix al suïcidi, o a la resignació. La revolta, fins i tot la revolta social, només es produeix quan els oprimits comencen a deixar de ser-ho. És a dir: quan l'opresor  ja ha cedit una mica, per descuit o per bondat. 
Aquestes paraules del falcó de Sueca fa dies ronden pel meu cap. En quin estat estem? resignats o a punt del suïcidi?, o potser la resignació és un lent i doloros suïcidi, perquè no veig per enlloc que s'albiri una revolta. Si estem, com sembla, resignats, no ens queixem, tenim el que ens mereixem, pel que es veu. 
Deia l'altre dia Gregorio Luri que quan més gent coneix, millor li cauen els politics, i aquesta frase que en principi em va semblar una provocació, és una gran veritat, car els polítics són, alguns més que altres la suma dels nostres defectes i petites miseries, i com a ningú li agrada reconèixer aquests defectes com a seus, els hi encoloma als polítics, que tampoc es mereixen se'ls doni tanta importància, com per exemple la culpabilitat de la crisi actual, car la sensació, és que estàn més desconcertats que nosaltres i com al joc de trencar l'olla van donant cops a l'aire amb el pal sense encertar l'olla.
Als generals romans, quan tornàven d'alguna guerra llunyana que havien guanyat per l'Imperi, eren rebuts a Roma amb tots els honors i una gran desfilada amb quàdrigues. Al seu costat i posaven un ilota que els anava repetint de tant en tant mentre eren aclamats per les mases: "recorda que nomès ets un home", i  aixó potser si que se li hauria de recordar de tan en tant a més d'un alt responsable polític i a més d'un opinador també.