· BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

I AM A CATALAN



Help Catalonia ha comptat amb personalitats catalanes que llegeixen fragments del text en un vídeo subtitulat en cinc idiomes. L'entitat Help Catalonia, amb l’ajuda de diverses personalitats catalanes, acaba d'iniciar una campanya de difusió del discurs pronunciat per Pau Casals a les Nacions Unides el 24 d’octubre de 1971. En el marc de la internacionalització del cas català, l’entitat ha elaborat un vídeo subtitulat en cinc llengües amb les imatges de l'històric esdeveniment. La novetat és que el text és llegit en fragments -que s'alternen amb les imatges originals de Casals- per polítics com Ferran Mascarell, Anna Simó, Antoni Castellà, Irene Rigau, Carles Campuzano, Oriol Amorós, Joan Rigol, Jordi Cuminal, o artistes com Quim Masferrer i Núria Feliu, i personalitats de la societat civil com Daniel Mundet o Muriel Casals. Help Catalonia creu que "el discurs de Pau Casals és una de les millors cartes de presentació de la nostra nació i va ser fet quan un terç de l’actual població catalana ni havia nascut. Per això val la pena redescobrir-lo." L’edició, com és habitual en les accions de Help Catalonia, es fa en cinc llengües: anglès, francès, alemany, italià i espanyol. Aquests són els enllaços dels idiomes subtitulats del video "What is more, I am a Catalan":

l'he publicat unes quantes vegades, però l'encès i emotiu discurs de Pau Casals a les Nacions unides  el 24 d’octubre de 1971, em segueix posant a dia d'avui, la pell de gallina.





PACO ELVIRA


"Mor el fotoperiodista Paco Elvira en caure des d'una roca al Garraf. Havia obtingut nombrosos premis i se'l considerava un dels principals professionals del país. El fotoperiodista Paco Elvira ha estat trobat mort aquest dilluns a tres quarts de deu del matí en un paratge del massís del Garraf, segons ha confirmat a l'ACN el diari El Pais, mitjà en el qual havia col·laborat. Els Mossos d'Esquadra han localitzat el cos sense vida del fotògraf, del qui se'n va denunciar la desaparició fa dos dies, en una zona de difícil accés a prop de la roca la Falconera, des d'on es pensa que va caure." 

Ignorant de mena com és hom, fins llegir la noticia no tenia ni idea de qui era Paco Elvira, i en el mateix moment, m'he fet la pregunta de rigor, ha caigut? com Goytisolo?. Si ha caigut de caure, és una mort estúpida i sinó tambè. Potser si, però el terrible dubte apareix, i, amb tots els respectes, a mi m'agradaria caure sovint com ell, però no goso. No tinc la valentia de cometre un acte tant covard.

DÉU NO HA MORT: HO SENTO SR. NIETZSCHE

-


Parlava fa un parell d'anys a Collonades d'aquesta campanya que va començar a Anglaterra organitzada per un grup d'ateus i que ens va arribar aquí, de posar un anunci als autobusos amb el text: "probablement déu no existeix, deixa de preocupar-te i gaudeix de la vida". El Sr. Miró i Ardèvol i els de e-cristians es veu volen contraatacar i fer un anunci similar per contrarestar aquest.
Curiós, uns diuen que probablement déu no existeix, els altres que manifestaràn tot el contrari, i Nietzsche va dir que havia mort.

A veure, deixem-ho clar d'una vegada: Déu no existeix, és un personatge que els humans s'han inventat a la seva imatge i semblança per aquesta vanitat que els fa considerar-se superiors als altres animals que sobreviuen com nosaltres en aquest petit planeta. Per tant, no pot morir allò que no ha existit mai, aquí anava errat Nietzsche, i per tant també, si Déu no existeix, ni el dels cristians ni els altres déus o subdéus, tots el qui es proclamen legals representants seus a la terra son uns farsants i uns usurpadors que no es mereixen el més mínim respecte i menys encara un sol euro per part de l'Estat per finançar la seva estafa endèmica.

Reclamo doncs al Govern de l'estat Espanyol que deixi de finançar l’església Catòlica que tan indignament presideix el Sr. Rouco Varela, llevat de la creu marcada en la declaració de renda, però sense afegir-hi ni un sol euro més, cosa que ara fan per arribar al cupo pactat amb el Concordat amb la Santa Seu. Que els seus béns siguin confiscats atès s'han obtingut amb sang, engany o impost revolucionari i el mateix es faci amb les altres confessionalitats, amb totes!, i acabem d'una vegada amb aquesta ridícula farsa que no duu enlloc i ha causat tants morts al llarg de la seva sinistra historia. Déu no ha mort, simplement no existeix, ni el nostre ni el dels altres, i agradi o no, empíricament és així, i en aquesta terrible certessa hem d'aprendre a viure, per a no res, com qualsevol fràgil animaló.
.

EL BOIG


No heu sentit parlar d'aquest boig que va encendre un fanal en ple dia i va córrer al mercat cridant sense parar: “Busco a Déu!, Busco a Déu!”. Com precisament estaven allí reunits molts que no creien en déu, els seus crits van provocar enormes riallades. 
És que se t'ha perdut?, deia un. S'ha perdut com un nen petit?, deia un altre. O s'ha amagat? Té por de nosaltres? S'haurà embarcat? Haurà emigrat? - així cridaven i reien engrescats. 
El boig va saltar enmig d'ells i els va traspassar amb la seva mirada. “Què a on se n'ha anat Déu? -va exclamar-, us ho vaig a dir. L'hem matat: vosaltres i jo! Tots som el seu assassí. Però com hem pogut fer-ho? Com hem pogut beure'ns el mar? Qui ens va deixar l'esponja per esborrar l'horitzó? Què vam fer quan varem desencadenar la terra del seu sol? Cap a on caminarà ara? Cap a on anirem nosaltres? Lluny de tots els sols? No caurem contínuament? Cap a davant, cap a enrere, cap als costats, cap a totes parts? 

Per ventura hi ha encara un a dalt i un a baix? No errem com a través d'una res infinita? No ens frega el bufo de l'espai que varem buidar? No fa més fred? No ve de continúar la nit i cada vegada més nit? No hem d'encendre fanals al migdia? No sentim encara el soroll dels enterramorts que enterren a Déu? No ens arriba encara cap olor de la putrefacció divina? També els déus es podreixen! Déu ha mort! I nosaltres l'hem matat! Com podrem consolar-nos, assassins entre els assassins? 

El més sagrat i poderós que posseïa fins ara el món s'ha dessagnat sota els nostres ganivets. Qui ens rentarà aquesta sang? Amb quina aigua podrem purificar-nos? Quins ritus expiatoris, quins jocs sagrats haurem d'inventar? No és la grandesa d'aquest acte massa gran per a nosaltres? No haurem de tornar-nos nosaltres mateixos déus per semblar dignes d'ella?

Mai va haver-hi un acte tan gran i qui neixi després de nosaltres formarà part, per mor d'aquest acte, d'una història més elevada que totes les històries que va haver-hi mai fins ara ”Aquí, el boig va callar i va tornar a mirar al seu auditori: també ells callaven i el miraven perplexes. Finalment, va llançar el seu fanal al sòl, de tal manera que es va trencar en diversos trossos i es va apagar. “

Vinc massa aviat -va dir llavors-, encara no ha arribat el meu temps.

Aquest enorme succés encara està en camí i no ha arribat fins a les oïdes dels homes. El raig i el tro necessiten temps, la llum dels astres necessita temps, els actes necessiten temps, fins i tot després de realitzats, a fi de ser vists i oïdes. Aquest acte està encara més lluny d'ells que els més llunyans estels i, no obstant això són ells mateixos els que l'han comès.” 

Encara s'explica que el boig va entrar aquell mateix dia a diverses esglésies i va entonar en elles el seu Requiem aeternan deo. Una vegada conduït a l'exterior i interpel·lat va contestar sempre amb aquesta única frase: 

“Doncs, què són ara ja aquestes esglésies, més que les tombes i panteons de Déu?”.

Federico Nietzsche

DE PASSEJAR ICONES PAGANES


No entenc ni penso entendre que una colla de piscòpates perillosos disfressats de Ku-kux-klan, plorin i es preocupin perquè per culpa de la pluja no puguin treure a passejar una icona pagana mig despullada pels carrers de Sevilla o altres contrades amb greus problemes de consciència lúcida. 
A vegades sembla que el temps s'atura per alguns homínids del sector ranci i intransigent. Crec que la polícia - per el seu propi bé - els hauria de detenir. Ofenen la inteligència.

L'OPACA TRANSPARÈNCIA DEL Pp



Li va bé la Setmana santa al Partit popular, que creu que aquestes vacances serviran per desviar  l'atenció de la premsa  i dels ciutadans pel cas Bárcenas. Obliden al Gran Wyoming que ens recorda Bárcenas cada vespre, i continuarà fent-ho com ho faran els diaris, a partir del dimarts.  L'estratègia del PP és la mateixa que la de Mariano Rajoy: qui aguanta acaba guanyant. I a vegades és millor quedar-se callat que fer com Maria Dolores de Cospedal  per donar explicacions simulades, distorsionades o dubtoses fregant el ridícul.  La direcció del Pp porta ja més d'un mes sense fer una roda de premsa, i tenen callada com deia a de Cospedal perquè no fiqui més la gamba.

Fa ben bé dos mesos que varen prometre ensenyar-nos en un exercici de transparència, les declaracions de la renda dels dirigents del partit, i no ho han fet, com tampoc se'n sap res de la auditoria externa que està en parador desconegut. Tot això ho ha fet el partit més transparent - segons ells - del món mundial. 

Ja sé que la memòria dels fets en l'imaginari de la societat és com la dels peixos i que una noticia en tapa una altra i això es pot fer extensiu a la premsa. I que bé que els hi ha anat als del Pp el tema dels 'escraches' per marejar la perdiu, però cal no oblidar que el jutge Ruz ha imputat Sanchís, el tercer tresorer del Pp, que ja va estar implicat en el cas Naseiro, un cas com un cabàs. Sembla mentida el que està donant de si allò que Rajoy en deia 'l'ombra de l'ombra d'un indici manipulat' referint-se als papers de Bárcenas.

Ara, tenim en compte els precedents, de com el cas del Tunel de Soller, Naseiro o Francisco Camps, sense oblidar a l'inefable Fabra, han acabat en no res. El cas Gúrtel amb Bárcenas de 'special guest star' semblaria que seguirà pel mateix camí, tot i que potser aquesta vegada algú (i ja seria hora) haurà de pagar per les seves malifetes.

A tot això, Millet i Montull estàn bé, gràcies.

DE PLOMES


Sobre l'excepcionalitat de l'escriptor. - Certament, l'home és un bípede implume. Però l'escriptor en té una, almenys, de ploma. Encara que aquesta només siga metafòrica. Això li confereix un lleuger aire de familia amb els pells roges i tambè en alguns casos, amb els paons reials - JOAN FUSTER
NOTICIAS 24/7 - EL PERIODICO