· BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

D`ELIMINAR LES CREENCES RELIGIOSES


El biòleg nord-americà Edward Osborne Wilson sosté que la Terra està patint "una mort a través de mil ferides" per culpa de la religió i que aquesta hauria de desaparèixer en benefici del progrés humà. Wilson, conegut com el "pare de la sociobiologia" i guanyador del premi Pulitzer, adverteix en el seu pròxim llibre que la gent encara no s'ha adonat que l'estructura tribal ha destruït el planeta a través de "mil ferides", informa Raw Story. "Totes les ideologies i les religions tenen les seves pròpies respostes a les grans preguntes, però, en general, estan vinculades com a dogma a algun tipus de tribu", assegura. "Les religions, en particular, presenten elements sobrenaturals que altres tribus -altres religions- no poden acceptarEl que ens està fent enfonsar-nos és la fe religiosa". "Ha estat segrestada per les religions tribals", afirma el científic. "Així que jo diria que, en nom del progrés humà, el millor que podríem fer seria disminuir, fins al punt d'eliminar, les creences religioses", conclou Wilson.

Hi ha coses que no poden ser per mes que si entesti algú de bona fe com el Sr. Osborne, que hauria de saber que tot i ser cert el que diu, el que no es pot eliminar és les religions, primer perquè formen part de l'ADN dels homínids, i segon perque mouen massa interessos econòmics i sociopolitics com per que aixo sia possible, i segon, els ateus, els agnostics tenen tambè la seva religió o un substitutiu de la religió, de manera que uns i altres es barallen, maten, anorreen i ho seguiran fent amb la religió com a  excusa o sense, no importa, la querstió és matar per matar, per conquerir el poder, per dominar i sotmetre l'altre.

Que les religions fan i han fet molt de mal és palès, més que les religions, han estat els qui han actuat sovint impunement en nom d'elles, i encara en tenim bastants a qualsevol d'elles, fins i tot a la secta catòlica, la gran vergonya eterna de la humanitat, que és a punt de perdre la posició envers l'Islam radical.




EN QUE PARLEM?


En Pau Vidal ha publicat el llibre El bilingüisme mata, on es diu (per primer cop?) que el model de la política lingüística de la Generalitat de Catalunya és un fracàs. La immersió lingüística ha estat un fracàs, i aquesta conclusió la sabíem tots, explica en Lluís Bosch al seu bloc. Efectivament, no es la primera vegada que és parla del fracàs del model d'ensenyament bilingüe al nostre país, un sistema d'ensenyament que tan preocupa a Madrid, no per el seu fracàs si nó perquè creuen. o volen fer creure que genera una supremacía del català vers el castellà, lo qual no tan sols no és cert, sino que és a l'inrevès.
A l'abril del 2011 parlava d'aquest tema:

LA DEGRADACIÓ NATURAL DE L'IDIOMA

"A Catalunya som uns set milions set-cents mil habitants (segons targetes de la seguretat social), dels quals uns sis milions parlen i viuen en castellà sense cap necessitat de saber o entendre el català, tot i què la majoria (un 80%) l’entén i fins i tot més de la meitat el podrien parlar. Perquè en contra del que puguin dir els brètols ignorants o maldients de torn de Madrid, a Catalunya no cal entendre ni parlar el català per anar per a tot arreu sense cap problema, llevat del món de la hostaleria costanera i turística, que és ple de cambrers asiàtics, aleshores ja no val ni el castellà: o anglès o per signes. 

Dels milió set-cents mil que resta, un milió i mig llarg som els que sovintegem català i castellà i fem alló tant mal fet de canviar de idioma en trobar-nos una persona de parla castellana tot i saber que ens entén o ens hauria d’entendre, però aquesta no militància no és pas nova i és fa difícil canviar l’actitud, el mal vici és ja adquirit a base d’anys.I ens en queden més o menys uns dos-cents mil que son els de soca-rel, de la ceba, militants per la llengua, que son els qui estan realment preocupats. Tot i que la realitat es tossuda i 200.000 contra 7.700.000 em temo que ja es veu qui en serà el guanyador de la comtessa.

Ara, de moment nomes s’estan perdent batalles com la del carrer o el pati de l’escola, però ni molt menys la guerra, entre d’altres coses, perquè la resistència és forta i comença a organitzar-se, de manera que els qui son activistes ho son amb escreix.I és que un dels problemes que tenim i veig molt difícil de solucionar, és el fet de ser bilingües. Vol dir doncs que així com un immigrant que va a França, Alemanya, Itàlia, etc, no te més remei que aprendre l’idioma del país on hi pensa residir i treballar, aquí, a casa nostra, en el cas dels immigrants sud-americans que parlen castellà o els magribins que molts també, no tenen cap necessitat de parlar en català per moure’s pel país. A banda que en el cas del magribins en no tenir tampoc ganes d’arrelar (en general), l’interès encara és més minso. Per tant, els que decideixen parlar en català ho fan purament per interès propi i consciencia del que representa la nostra llengua, fet que és d’agrair però bastant minoritari. Compte, i no cometem l’error dels francesos de tancar-los en guetos, que encara ho empitjorarem. Forçats pel temps i les circumstàncies ja ho varem fer fa seixanta anys i així ens ha anat, nomes en la mida que s’ha anat integrat gent en la zona catalanoparlant s’ha incorporat amb naturalitat a parlar la llengua. I té la seva lògica: Si jo visc en un barri on gairebé tothom parla castellà, o sigui que en anar a buscar el pa, queviures o qualsevol altre tipus d’establiment m’atenen i m’entenen en castellà, no tinc necessitat de fer cap esforç per aprendre català, més si tenim en compte i amb tots els respectes, que el substrat social sol ser de nivell baix, No ens ha de sorprendre doncs que els costi d’integrar-se en tots els sentits.

I el remei, és que no hi ha remei, així ha estat i així seguirà i no és un problema generacional, és ara ja en molts del casos, d’actitud, d’aquest renaixement del nacionalisme espanyol que tant de mal està fent a Espanya i a nosaltres mateixos, que fa que gent que mig parlava o xampurrejava el català, ara s’enquisti a parlar nomes en castellà, i és aquesta una actitud que va en augment dia a dia.

Amb aquest panorama incert, no se si la salvarem la nostra llengua, però costarà de preservar-la, depèn de la quantitat de catalans que siguem capaços d’estimar-la prou com per evitar la seva desaparició. Però: I després de nosaltres?"

EL JUTGE ANDREU I LA XOCOLATA DEL LLORO

El jutge Andreu ha imputat als 78 titulars de les targetes 'B' de Caja Madrid i Bankia, o dit d'una altra manera, el jutge Andreu ha imputat a la xocolta del lloro, així, el gros de l'estafa, tots els credits concedits i prorrogats ad infinitum PER BANKIA que no es tornaran mai i en els qui n'hi ha de tots els colors polítics pasaran a l'oblit i els acabarem pagant els contribuients, l'erari PÙBLIC QUE NO PÙBIC, vaja. Vergonya! han trobat el jutge adequat després de petarse al canari Silva per maquillar la gran estafa de Bankia, la grossa i no precisament de Nadal sinó del dia dels innocents, QUE SOM NOSALTRES, ELS PAGANOS. Però potser obliden que el pitjor precisament, és la venjança dels innocents, és de llarg la més irada, la dels que no tenen res a perdre quan aquests cràpules els hi han robat tot, i aquesta venjança és cada vegada més a prop. Passaran cosses.... s'ha d'aturar i acabar amb aquesta impunitat.

Nomès un petit apunt: Blesa sap de Banca el que vosaltres o jo, o sia res, i va de lliure encara, i lliure seguirà amb la seva bonica indemnització que es va auto adjudicar de 2,7 milions d'euros de res.  Per que si algun  encara té algun dubte, aquests 77 més 1 angelets se n'aniran impòluts, 'de rositas'...
NOTICIAS 24/7 - EL PERIODICO