· BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

COACHING


El coaching personal és un sistema pràctic d'exercicis i higiene personalitzat, individual i fet a mida per a ampliar el coneixement i la bona gestió dels recursos personals (competències, emocions, etc.) d'una persona. El professional que acompanya i aconsella s'anomena en anglès coach, és un professional amb un màster en coaching obtingut en algun centre adscrit a la federació internacional, coneixements superiors de filosofia i psicologia sovint complementat amb altres disciplines. Proposa exercicis pràctics i mètodes a fer en el dia a dia i en fa un seguiment, d'una manera anàloga als entrenadors personals en exercici físic. 
El coaching o entrenament personal és propi de la cultura occidental de l'època post-moderna, a la majoria de cultures existeixen sistemes d'entrenament personalitzat físic i psíquic integrats, pràctics i enfocats a l'acció, com per exemple el ioga. El coaching personal és un procés on el client es marca uns objectius i està obert a aprendre i a passar a l'acció. És un procés d'acompanyament en l'assoliment dels objectius que el client es marqui com a importants i necessaris per assolir un grau més alt de rendiment, d'autoestima i de gaudi de la seva vida. El procès pot comportar també creixement personal del client.

Resumint una moda més amb el nom en anglès (faltaria més) típica i tópica d'aquesta societat avorrida i decadent.

Explicava l'altre dia Sergi Pàmies al versió Rac 1, que s'havia trobat a una persona de qui no recorda el nom, però si que recordava vagament la persona, que aquesta se li havia acostat, i parlant-li d'un germà que tenia problemes i és veu estava en mans d'un Coach, li havia deixat anar aquesta deliciosa definició:

"un coach es una persona que et dona els mateixos consells que la teva mare, pero cobrant."

Diria que aquestes coses en Pamies se les inventa ell, no importa, la definició és perfecte, sense arribar a un psicòleg de Radio 4 que pensant que el micròfon estava tancat, va contestar en ser preguntat: els coach són un colla d'imbècils. Tot i que diria que si de cas, ho són els qui reclamen els seus serveis, bàsicament perquè, ells, cobren. No se jo si Elena Francis podia ser considerada un/una Coach. 

El que succeeix és que a vegades, una visió dels problemes d'un, vistos des d'una perspectiva externa, poden ser una bona ajuda per solucionar els mateixos. En certa manera és com quan algú entra a treballar a una Empresa i detecta una serie d'anomalies de funcionament intern, que a mesura que s'integra en la mateixa és absorvida per elles, entrant en el mateix cercle viciós. A falta de mare, els 'Coach' poden ser útils, almenys en alguns casos.


'VALIS'


Aquest escrit és el que precedeix al de Wittgenstein i Hitler que vaig publicar ahir. S'ha de llegir amb calma per pair-lo i creure's o no el que en ell s'explica, però almenys considerar-ho, car és molt interessant, o així m'ho sembla a mi. L'escrit es bifurca en diverses fonts que podeu consultar i que us he enllaçat, que de fet és el que més m'agrada d'un text, que em doni pistes per anar a parar a altres texts relacionats amb ell. Sia veritat o una fabulació, està molt ben lligat i explicat.

"Philip K. Dick no ficcionava ni delirava, en veritat va travar contacte amb el que va denominar VALIS: Vast Active Living Intelligence System - Aquestes són les seves paraules:"Experimentava una invasió de la meva ment per una ment transcendentalment racional, com si jo hagués estat boig tota la meva vida i de sobte m'hagués tornat entenimentat".

Dick va ser l'últim humà que va gosar veure i explicar la veritat, tirant-se damunt a tots els serveis secrets del seu país. Cal assenyalar que per a un humà ja és un impacte terrible accedir a la veritat, en general queda desequilibrat i deu, necessàriament, acudir a les drogues, l'alcohol o al sexe violent, imaginin si al quadre se li suma l'aguait de l'FBI i la CIA, per exemple. Però Dick era genial fins a la desesperació. Quan en 1955 va rebre la visita dels dos agents de l'FBI - uns vells coneguts nostres, aquestes pobres víctimes del Projecte Arc de Sant Martí que segueixen a Tara -, va sentir que un d'ells mereixia commiseració. Era un pobre home a qui deixaven espiant sense dissimular, dia i nit. Dick el va fer passar a casa i li va donar una xerrada. 
Aviat va advertir que no comprenia res i li va brindar la seva amistat. Fins i tot li va ensenyar a conduir el Chevrolet 1954 de Kleo, la seva esposa. És a dir, Dick s'apiadaba d'un espia estúpid, mentre una veu en la seva ment, VALIS, la que escoltava des de l'adolescència, no deixava de murmurar veritats, en llengües i dialectes que mai havia estudiat i que, tanmateix, podia comprendre. 
Aquesta veu li havia explicat el principi d'Arquimedes, gràcies al qual va poder aprovar un examen impossible, i un parell de dècades després, mentre estava veient un documental sobre les tortugues marines, la veu li va parlar d'un tal "Van Walloon, dels Estats Portuguesos d'Amèrica".

Dick s'havia interessat durant anys en la teoria del "cervell bicameral"; coneixia els treballs de Orstein (a qui li havia escrit una carta ), de Bogen, Sperry i Julian Jaynes. Aquest últim sostenia en un polèmic llibre que l'home arcaic era capaç de "sentir veus" provinents del costat dret del seu cervell, i dialogar amb "els déus" quan encara no s'havia establert el predomini de l'hemisferi racional. 
Oliverio Zacarias, en el seu moment, va estudiar aquesta hipòtesi en relació a EP, però tant Dick com el mateix Oliverio no van tenir en compte una qüestió fonamental: si bé aquesta hipòtesi pot explicar certs símptomes, com la paragnosis, la glosolalia i la onirofrenia, deixa inexplicada la font d'on s'obté informació l'hemisferi dret.

Per a aquest temps, Dick estava escrivint The Man in the High Castle, i l'ampliació de l'horitzó dels esdeveniments que li va provocar l'escriptura li va possibilitar trobar la font d'informació de l'hemisferi dret, perquè especular amb què la veu pogués provenir d'un món paral·lel.

No estava equivocat. Al meu parer, la singularitat de Dick, que va acabar de configurar el febrer-març de 1974 en la seva apoteótica crisi, resultaria idèntica a la d'EP si no fos perquè hi ha una diferència essencial: El que Dick va experimentar despert i, per dir-ho fàcil, d'aquest costat, EP ho ha viscut adormit i, a partir de cert moment, d'aquell costat, d'on vinc, per dir-ho, també, d'una manera el menys metafòrica possible. La diferència rau en un detall vital. Dick era humà i EP és un híbrid .

Els dos humans anteriors a Dick que van donar amb la veritat van ser filòsofs: Wittgenstein i Nietzsche."

LA FRIVOLITAT D'OBAMA


El president nord-americà, Barack Obama, creu que la marihuana no és més perillosa que el tabac o l'alcohol, encara que no considera que la legalització sigui una "panacea" que resolgui tots els problemes, segons una entrevista amb la revista New Yorker publicada avui. 

Aquestes declaracions del President dels EUA, m'han fet pensar en un conte del qui encara no n'he trobat l'autoria, que vaig publicar el Juny de l'any passat. Compte! els efectes del consum habitual de marihuana al contrari que el tabac, no afecten als pulmons o al cor, però si al funcionament del cervell, o aixó sembla per alguns casos de fumadors habituals de cannabis que conec. A veure si el Sr. Obama s'haurà de penedir - massa tard - de les seves frívoles afirmacions. No els hi passi als seus conciutadans com al conte que ve a continuació:

"EL VOLCÀ MIRACULÓS"

"En un futur no especificat, el Govern dels Estats Units d'Amèrica descobreix al Perú un poble singular: tots els seus habitants viuen molts anys i a més a més són feliços, sempre estan rient i de bon humor i no tenen cap maldecap. Decideixen enviar a un grup de científics per esbrinar les causes d'aquesta felicitat de la que tant necessitada n'està el cada vegada més convuls planeta, a veure si són capaços de descobrir el motiu de tanta longevitat i felicitat. En la seva estada al poble, els científics descobreixen que el motiu d'aquest estat dels habitants del poble és que beuen les aigües d'un volcà que tenen al costat mateix, i arriben a la conclusió que la ingesta d'aquesta aigua és la causa de la seva longevitat i felicitat,
Informen els científics d'aquesta causa al President i a la Secretaria d'Estat, tot i que els hi recomanen esperar un temps prudencial per analitzar més a fons el fenomen, però el President preocupat per la mala situació Mundial pren una decisió: Fer explotar el volcà amb la potencia suficient perquè la seva aigua s'escampi per tot el món i així tothom es beneficiarà de l'aigua i el món sencer serà feliç.
Posen la potent maquinària en marxa i fan explotar el volcà que escampa l'aigua miraculosa per tot el planeta i el President dels Estas Units se sent cofoi per haver solucionat un problema com el del benestar dels ciutadans que el tenia preocupat.
Mentre i quan ja ha fet explotar el volcà, arriba la conclusió dels científics que va enviar al poble: Els habitants d'aquell poble peruà, no són feliços, són beneits, car aquest és l'efecte que l'aigua produeix als seus cervells, atrofiant-los. Però ja és massa tard, l'efecte nociu de l'aigua s'ha escampat per tot el planeta . . . .(*)"

(*) Aquest és un conte que vaig llegir fa anys i que em sembla és de Stephen King, però que he estat incapaç de trobar, si algú en sap d'ell, agrairia m'ho fes saber i em digues on el puc trobar.

NOTICIAS 24/7 - EL PERIODICO