· BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

JESUCRIST, UN INVENT DELS ROMANS



El professor nord-americà Joseph Atwill afirma que el cristianisme va ser creat com una eina de propaganda sofisticada per pacificar als súbdits de l'Imperi romà. Afirma que el Nou Testament va ser escrit pels primers aristòcrates romans del segle i tota la història de Jesucrist va ser inventada.

Explica que es va adonar de la falsificació quan estudiava l'únic relat supervivent de Judea del segle I que, segons Atwill, conté dotzenes de paral·lelismes entre la vida d'un emperador romà i la de Jesús en el Nou Testament. Tot i que per a molts erudits seva teoria sembla desgavellada, i és segur que molesta a alguns creients, Atwill considera la seva evidència concloent i confia que la seva acceptació és només una qüestió de temps .

"Presento la meva feina amb certa ambivalència , ja que no vull causar cap dany directe als cristians , però això és important per a la nostra cultura. S'ha de saber la veritat sobre el nostre passat perquè puguem comprendre com i per què els governs creen històries falses i déus falsos. Sovint ho fan per obtenir un ordre social que estigui en contra dels millors interessos de la gent comuna", afirma.

Atwill afirma que el cristianisme no comença realment com una religió, sinó com un projecte sofisticat del Govern, una mena d'exercici de propaganda usada per apaivagar als súbdits de l'Imperi romà. "Les sectes jueves a Palestina de l'època que estaven esperant un Messies - guerrer profetitzat - eren una font constant d'insurrecció violenta durant el primer segle", explica.

"Quan els romans van esgotar els mitjans convencionals per sufocar la rebel·lió, van passar a la guerra psicològica. Ells van suposar que la manera d'aturar la propagació de l'activitat missionera dels jueus era crear un sistema de creences que competissin. Va ser llavors quan es va inventar la 'pacífica' història del Messies. En lloc d' inspirar la guerra , el nou Messies propagava pacifisme i encoratjava als jueus a "donar al Cèsar el que és del Cèsar " i a pagar els seus impostos a Roma.

Hi ha molts que critiquen la teoria de Atwill. L'acadèmic James Crossley , de la Universitat de Sheffield, la va comparar amb el llibre de ficció de Dan Brown. "Aquest tipus de teories són molt comuns fora del món acadèmic i generalment s'usen en la literatura sensacionalista. Són pràcticament inexistents en el món acadèmic". Afegiria que tenint en compte que la més inversemblant de totes les teories és la versió oficial, qualsevol altra sembla més raonable. O és que té algun sentit la virginitat de Maria, la mare de Jesús?, potser aquesta altra sobre Maria i la seva maternitat, seria molt més raonable.

Aquest cap de setmana beatificaran a Tarragona a 500 màrtirs de l'església. No sé si es refereixen a màrtirs per l'església o per culpa de l'església, que en això té pràctica, mentre continuen els de la secta fent sants a individus que dubtosa reputació adduint que han fet algun miracle. Tot plegat és una farsa, una farsa fa més de dos mil anys que dura i que només als espanyols ens costa 11 mil milions d'euros, i potser seria ja arribada l'hora d'acabar amb tota aquesta comèdia.

SI VAS CALENT, RECLAMA A CANAL+


Parlava l'agost de l'any passat d'una cançó que sovint escoltava cantar al meu pare amb música de Gershwin "si vas calent, agafa un duro i ves de putes...."
Aquell dia mentre aclaria l'origen de la lletra, vàrem parlar del Canal+, que ell no en tenia, que no el podia pagar... El vaig enredar i li vaig dir que com el feia soci, durant un any no hauria de pagar res i després ja li pagaria jo. I així va la cosa, cada més el Banc em carrega dos rebuts del Canal+ de 51,02 euros. Problema doncs resolt, ara hem d'aclarir bé que s'aclareixi a quina hora i a quin canal es juga cada partit, però això ja és tasca complexa de la que no sé pas si me'n sortiré. 

Com els de Canal+ ara fan una oferta de tot el futbol a 21€, em vaig queixar, però no em varen fer cas, aleshores vaig tornar un rebut a veure si em feien cas, i, tampoc, al mes següent em varen presentar dos rebuts en un de 102.02€ i el normal del meu pare, i el meu el vaig retornar de nou. El dia que el Barça jugava el partit de Champions amb l'Ajax, al cap de cinc minuts es fon la imatge, i adéu al partit per la tele. De seguida vaig sospitar que m'havien tallat el senyal. En trucar, m'ho varen confirmar, i els vaig dir que ja em podien donar de baixa i emportar-se el descodificador i l'antena. Segons els de Canal+ si tens un deute superior a 100€, et tallen el senyal. 

Al cap d'uns dies vaig pensar que m'havia precipitat, si havia de posar una altra antena, passar el cable etc etc per tenir Gol TV encara em sortiria més car, així que vaig pagar els 102€ i els vaig dir que no em donessin de baixa. Ah! no he explicat que: (per això em vaig emprenyar) quan una senyoreta de Canal+ em va trucar per dir que tenia un rebut retornat, em va oferir un 30% de descompte si pagava amb targeta de crèdit. 

 - Oiga señorita, que esto és al revés - li vaig dir - usted me tendria que reclamar gastos de devolución del impagado no ofrecerme un 30% de descuento. No va saber ben bé que contestar-me. 

Tornant al tema allí on l'havia deixat, un cop tornat a donar d'alta, aquest mes d'octubre només m'arriba carregat el rebut del meu pare. Bé, vaig pensar, com et vares donar de baixa i després d'alta, a lo millor arriba uns dies més tard. Doncs no, uns dies més tard em truquen al mòbil els de Canal+ que fan una promoció als clients i en comptes de pagar els 51,02 a partir d'ara en serien 30€ amb IVA inclòs durant 11 mesos, car Octubre me'l regalaven. 

Ara, tinc de trucar reclamant que m'arreglin el rebut del meu pare.


ELS PRIVILEGIS DE L'ESGLÈSIA



La Mesquita de Còrdova va ser construïda entre els anys 780 i 785 per Abderramán I. Dotze segles després, el 2 de març de 2006, l'Esglèsia Catòlica va inscriure l'immoble al seu nom en el Registre de la Propietat número 4 de Còrdova (tom 2381, llibre 155, foli 198). El tràmit va costar a penes ... 30 euros!. Aixó va ser possible gràcies a que José María Aznar va canviar la Llei Hipotecària el 1998 per permetre a l'Església apropiar-se d'edificis de domini públic, encara que siguin patrimoni de tots els espanyols: n'hi ha prou que el senyor bisbe doni fe i certifiqui que pertanyen a l'Església, sense necessitat de notari. Aixó vol dir per exemple que segons informa Ágora socialista, l'Esglèsia disposa d'un edifici de 23.400 metres al centre de Còrdova que li surt gratis. No paga l'IBI i tampoc s'ocupa de les despeses de conservació.

L'entrada a la Mesquita de Còrdova costa 8 euros per persona, a l'any rep més d'un milió de visitants. No et lliuren factura i és dubtós que els diners recaptats pagui impostos: es considera un donatiu i, com a tal, està exempt de tributació. El bisbat de Còrdova disposa de la Mesquita com la seva absoluta propietat. També decideix qui pot treballar-hi com a guia i qui no. No és estrany que hi hagi dies en què es tanqui l'accés als turistes perquè hi ha, per exemple, una convenció de sacerdots al seu interior. No obstant això, les despeses de restauració i conservació no les paga l'Església: les cobreix l'Estat.

Des de 1998, l'Església ha inscrit al seu nom centenars d'edificis, molts d'ells finançats pels veïns de cada poble o ciutat. Zapatero no va canviar la llei en vuit anys, Rubalcaba va prometre reformar-la al seu programa electoral. És improbable que tal abús l'elimini el PP però, amb una mica de sort, potser la Unió Europea obligui el Govern a cobrar l'IBI a l'Església, igual que va fer amb Itàlia. I no són pocs diners. Que l'Església estigui exempta de pagar alguns impostos, un privilegi medieval, ens costa 11 mil milions d'euros l'any, segons Europa Laica. És que tampoc paguen l'impost de successions, ni IRPF, i tampoc és que sigui l'esglèsia tan altruista, car a Caritas hi aporta només un 10% del seu pressupost, el 90% restant corre a càrrec (més diner públic) de l'Estat o ciutadans anònims.

INDEPENDENTISTES OCASIONALS


Artur Mas va refredar ahir les expectatives de les bases del catalanisme, posposant la consulta l a l'any 2016, una consulta confosa i plena de 'considerandos' lluny de la que s'havia compromés pel 2014 i per un si per un no, i prou. És a dir, en la pràctica, descartant-la. La paradoxa és que l'alternativa del president són unes suposades eleccions plebiscitàries a finals de 2016, després que el Govern hagi tingut dos anys per endreçar el país, arreglar l'economia, crear ocupació i acabar amb les retallades”. Res d'això passarà, perquè si hi ha espoli com afirmen, si hi ha ofec, no ens en podem sortir. Aquesta és una afirmació d'Artur Mas que, no sé si pretesament o no, deixa fora de joc una de les tesis principals del sobiranisme: De cop, Mas ha vist la llum i veu possible la prosperitat econòmica dins de l'actual sistema de repartiment.

O sigui que guardem al congelador l'espoli fiscal, l'asfíxia econòmica, el Madrid ens roba i tornem al peix al cove i ens passem pel folre la consulta prèvia a la independència. Si és que es veia a venir, quan deia que no eren de fiar Mas i els de CIu, no anava errat, han estat independentistes ocasionals, forçats per les conseqüències de la manifestació dels 250.000 de l'onze de setembre que els va agafar amb el pas canviat.

També és possible que aquest ajornament de la consulta pel 2014 sigui una jugada pensada per rebaixar la pressió sobre el Govern de Madrid i aconseguir algun un pacte fiscal amb cara i ulls, o sia el peix al cove de Jordi Pujol, encara que no se pas com ho vendria el Sr.Mas a la ciutadania i menys encara als seus socis d'ERC. De fet, aquesta actitud, aquesta nova situació seria la més raonable i adient a la manera de fer i obrar de CIu, o sia tornar a la puta i la ramoneta de la que fa poc en feien escarafalls, Jordi Pujol el primer.

Artur Mas ha fet que la Via Catalana deixi de ser tot l'important que podia ser, transformant-la en una manifestació pacíficament folklòrica que quedarà bé pels informatius internacionals i s'oblidarà l'endemà. Mas, ha intentat anticipar-se a les conseqüències de la Via una setmana abans que es produeixi, per evitar que aquesta el sobrepassés, i possiblement també, sabedor que el setmanari El Tiempo desvetllaria les seves trobades amb Mariano Rajoy, s'ha vist obligat a treure's la careta i mostrar-se tal com és: un fals independentista, un independentista ocasional.

Diu Tardà que li pesa la síndrome de Cambó, o els del Pp la de Companys. No!, no és això, simplement tot aquest paripé des de l'any passat, tota aquesta falsa farsa posada en escena no ha estat més que politiqueig de baixa volada, i l'únic que ha aconseguit Artur Mas amb les declaracions d'ahir és desconcertar i indignar al món independentista, i la indignació i el desconcert són a curt i mig termini imposibles de liderar, encara que passin dos anys fins que convoqui les eleccions que en diu plebiscitàries.

Molt em temo que ahir Artur Mas va cavar la seva fosa política i darrere seu la de la seva coalició. El temps ho dirà, dos anys passen molt aviat tot i la crisi i les seves dificultats, però la gent, aquesta vegada no esborrarà de la seva memòria la bruta jugada de l'encara President de la Generalitat. No cal 'Delenda és CIu', s'ha destruït tota sola víctima de la seva incongruència.

L'ÙLTIM ADÉU


Fa anys que he arribat. Em rebolco en el vestigi, o la cendra, mentre busco algun refugi cap a l'ocàs. Em sembla que el so és més proper ara... una descàrrega, un salar extens i negat. Les meves butxaques encara contenen explosius i el seu cos anestesiat s'aglutina i persevera entre els meus braços. Busquem l'altra porta, l'indici ocult després de l'erm invisible. Només emplaço la intuïció i l'ombrívol cant d'uns versos. Només oculto una paraula entre les fletxes del paper: un antic mapa requisat a la ciutat, com el premi d'un esforç, més que un sortilegi o un dubte. La recolzo sobre mi, al costat del foc. De les seves mans brollen ungles, borrissols, pell esquinçada. Torça un gest i beso cada part del seu cos. És el comiat o l'anunci cap a l'origen. És la mort que persegueix, o l'eterna vida, al costat del riu de les creus, sense cabal.

Aciro Luménics. a ultrança, 1969
NOTICIAS 24/7 - EL PERIODICO