tag:blogger.com,1999:blog-336016242024-03-28T13:34:08.263+01:00BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓFrancesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.comBlogger9522125tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-65943736100906539362024-03-28T12:00:00.002+01:002024-03-28T12:10:31.249+01:00LA FINESTRA D'OVERTON<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO-IyGIlie1l57j6qFJKnVUSmbFAKFci-xoAIEhBPkqiDZiuTbdb4g5vQSgS0qM4RnOcz0R6-R7qfLV60sCfFbjCyGk5g1UUBVj-CXuKVDqVGWXQGU7l8808nEv46BHyOdtiHnNSP3n1D5EAraT7ME8uHX41fkUfbgtzWaoDL6ZBYU9fdPSfp3/s690/santiago-abascal-trump-montaje.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="420" data-original-width="690" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjO-IyGIlie1l57j6qFJKnVUSmbFAKFci-xoAIEhBPkqiDZiuTbdb4g5vQSgS0qM4RnOcz0R6-R7qfLV60sCfFbjCyGk5g1UUBVj-CXuKVDqVGWXQGU7l8808nEv46BHyOdtiHnNSP3n1D5EAraT7ME8uHX41fkUfbgtzWaoDL6ZBYU9fdPSfp3/s16000/santiago-abascal-trump-montaje.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Divorci, avortament, eutanàsia, ventres de lloguer, canibalisme, prostitució, desigualtat... Cada societat i cada temps atresoren els seus propis temes tabú, assumptes que no apareixen a l'agenda de polítiques públiques ni al debat social per trobar-se sota un tàcit revestiment de rebuig per part del públic. Per contra, les qüestions disponibles per al debat obert conformen el que en ciència política ha estat batejat al segle XXI com a 'finestra d'Overton', un espai estret que emmarca allò que ubiquem als límits del que és acceptable i on exigim als representants que estableixin les seves propostes. </span><span style="font-family: "Shippori Antique";">El concepte homenatja en nom seu el seu ideòleg, Joseph Overton, mort exvicepresident del Centre Mackinac, un dels més prestigiosos instituts de recerca de polítiques públiques dels EUA. En el desenvolupament d'aquesta idea, Overton va descriure com un polític només podia optar a guanyar votants -o no ser castigat per ells- si les seves polítiques romanien a l'interior d'una finestra que només apuntava allò que la societat estava disposada a tolerar en aquest moment. Els líders més hàbils, però, són capaços de forçar els límits de la finestra per introduir-hi assumptes ubicats fora del marc, considerats inacceptables per l'opinió pública perquè, un cop dins del debat, siguin percebuts com a tolerables. D'aquesta manera, el líder en qüestió podria implementar els seus plans amb la garantia que aquests no seran rebutjats de ple per la societat. A la finestra d'Overton, les idees passen de ser impensables a radicals, i per això són acceptables, després assenyades, populars, fins que finalment s'articulen en material apte per modelar polítiques.</span></div><span style="font-family: Shippori Antique;"><p style="text-align: justify;">En la política nord-americana, Trump ha emergit com a mestre més grotesc en l'ús d'aquesta eina, empenyent els límits de la finestra per introduir idees radicals com l'expulsió de la immigració, la cara positiva dels neonazis o l'acostament amb Rússia, etern enemic nord-americà. Així, des dels seus primers mesos com a president dels EUA, el magnat va començar a vincular sense complexos els atemptats terroristes que succeïen a qualsevol lloc del món amb la immigració -usant dades no sempre certes, cosa que avui coneixem com a 'posveritat'-, i trucant a països pobres "forats de merda" perquè els seus ultraconservadors plans d'immigració -la construcció del mur de Mèxic com a punta de llança- fossin tolerats per la societat. O, si més no, formessin part d'una realitat 'debatible'. D'aquesta manera, el president ha aconseguit desplaçar els límits de la finestra, introduint una idea -el mur- que abans era a l'àrea del que és impensable, fora de l'espai on es mou la política. Un altre exemple de com Trump ha desplaçat la finestra el compon la relació amb Rússia. Les seves nombroses declaracions positives sobre el president Vladimir Putin i l'acostament entre tots dos ha provocat canvis en l'opinió pública nord-americana pel que fa a l'arxienemic de la nació. El desembre del 2014, només un 8% dels republicans tenien una opinió favorable cap a Putin, però després de les eleccions presidencials del 2016 i dels missatges positius de Trump en aquesta qüestió, el percentatge va engreixar fins al 36%, segons sondejos realitzats per YouGov.</p><p style="text-align: justify;">Funciona la finestra d'Overton a la política espanyola? El meteòric ascens de Vox ho ha demostrat amb escreix, convertint el partit d'extrema dreta en l'actor que encarna millor la seva essència. Caracteritzat per una sigil·losa marxa que es remunta a cinc anys a l'escena política del nostre país, Vox no es va disparar fins a les eleccions andaluses, on va aconseguir un triomf que li va atorgar ple protagonisme en la formació del nou govern. Els 12 diputats aconseguits per la formació que presideix Santiago Abascal venen avalats per l'assumpció d'idees inacceptables fins fa poc, com la supressió de l'estat de les autonomies, la derogació de la llei contra la violència de gènere o la deportació d'immigrants legals que cometin delictes lleus. Si és una mena de partit residual dels crítics de Rajoy en ple cops de peu per la crisi econòmica, Vox s'ha transformat en una opció real per a milers de votants. La seva influència s'ha estès a la Comunitat Valenciana, Castella-la Manxa i les Balears. Però a banda de VOX, hi ha a Catalunya un nou projecte d'ampliació de la finestra de resultat incert que s'ha de lliurar als marges del sobiranisme. El permís d'entrada el demana Aliança Catalana, la candidatura que clonarà l'ideari d'Éric Zemmour a França, a la dreta del lepenisme. Aliança Catalana és fins i tot més agressiva que Vox pel que fa al seu ideari: la immigració, la delinqüència i la teoria de la “gran substitució” de la cultura pròpia a través de la islamització. Si Aliança Catalana s'asseu al Parlament, l'efecte podria ser similar al que va provocar la CUP el 2012. Arrossegueu, en aquesta ocasió cap a la dreta, del bloc sobiranista, en particular de Junts. I naturalització en el debat polític d'afirmacions i solucions que fins ara resultaven inimaginables al camp de joc secessionista. De fons, la necessària resposta sobre si també es comptarien aquests hipotètics diputats ultres per dibuixar majories secessionistes o si se'ls aplicaria, igual que es fa amb Vox actualment, un ineficaç i discutible cordó sanitari que passa, per exemple, per ni tan sols convidar-los als cims sobre la sequera. Al maig sabrem les noves mides de la finestra d'Overton catalana, si resta igual o si es reforça el projecte d'ampliació cap a la dreta.</p></span>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-31449344175697854222024-03-28T06:26:00.004+01:002024-03-28T06:26:37.627+01:00DE L'ECOLOGÍA AL 'GREENWASHING'<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR1CffWN1EgJcdlq8FaOKbnrYnjw7-ug7IBMq2crOqqoBGpKGTQ29YPILXHv-4C_RRxzRoJP2t3zjh6voSCOhyphenhyphenYh9Z0i8N25lkDC5SAO3ItS8gTgBI6jggjERF_99cFBjBk0dHv7mFb2EVyD-ZGC2eUVzF8dwpKP48VHtwnd3v6Q9SUS1X3MGuxW591Tc/s825/greenwashing-825x450.png.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="450" data-original-width="825" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgR1CffWN1EgJcdlq8FaOKbnrYnjw7-ug7IBMq2crOqqoBGpKGTQ29YPILXHv-4C_RRxzRoJP2t3zjh6voSCOhyphenhyphenYh9Z0i8N25lkDC5SAO3ItS8gTgBI6jggjERF_99cFBjBk0dHv7mFb2EVyD-ZGC2eUVzF8dwpKP48VHtwnd3v6Q9SUS1X3MGuxW591Tc/s16000/greenwashing-825x450.png.png" /></a></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Gustavo Lins, pioner de l'antropologia, va ser, a principis de segle, un dels protagonistes dels Fòrums de Porto Alegre que, en col·laboració amb l'ONU, es van enfrontar a l'explotació de l'Amazònia i van proposar un desenvolupament sostenible davant del creixement sense límits que desborda els del planeta i que amenaça la nostra existència i la de les altres espècies. Avui denuncia que aquella utopia sostenible per a la prosperitat compartida ha estat transformada per les elits extractives en trivial <b>greenwashing </b>de màrqueting per continuar explotant la Terra sense renunciar a la seva avarícia il·limitada. En una època en què hem deixat de creure en utopies, apunta, la seva –acumular riquesa i poder sense fi amb els recursos de tothom– és la nostra distòpia. I si no treballem per aconseguir la nostra, conclou, viurem per a la seva.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">El greenwashing és una pràctica de màrqueting verd destinada a crear una imatge il·lusòria de responsabilitat ecològica. Les ONG utilitzen sovint el terme greenwashing per denunciar les empreses que es preocupen pel medi ambient quan les seves activitats són perjudicials per a aquest. </span><span style="font-family: "Shippori Antique";">El greenwashing consisteix a orientar la imatge de màrqueting d'una organització o empresa cap a un posicionament ecològic, mentre que les seves accions van en contra del medi ambient. Aquesta "comunicació verda" no sempre vol dir que l'empresa sigui més respectuosa amb el medi ambient ni que hagi adquirit un compromís mediambiental. Així, el greenwashing es defineix com una comunicació abusiva i enganyosa. Menjar ràpid i greenwashing: el cas de McDonalds - Algunes empreses de menjar ràpid (fast food en anglès) utilitzen estratègies de màrqueting verd per donar la il·lusió que estan compromeses pel medi ambient. </span><span style="font-family: "Shippori Antique";">Un dels casos més coneguts és el cas de McDonalds que el 2010 va canviar el seu color original vermell pel verd per crear una imatge de marca ecològica quan avui dia segueix comprant productes (carn i soja) que alimenta la destrucció de l'Amazònia a Brazil .</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Shippori Antique";">Igual que algunes paraules com a “sostenible”, “ecològic”, “green” o “natural”, el color verd s'utilitza sovint per donar la il·lusió que un producte és respectuós amb el medi ambient. En efecte, el terme verd fa referència a la natura, al medi ambient ia l'ecologia. Així, com més sensibles siguin els consumidors al desenvolupament sostenible, més verds seran els envasos dels productes que solen consumir sense que les empreses realment ajudin el medi ambient. Tot i això, aquesta pràctica va en detriment de l'empresa si els consumidors saben aprofundir una mica més i descobreixen la veritat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Atenció a la composició dels productes - És important llegir atentament les etiquetes i disseccionar la composició del producte. L'abundància de declaracions "sense" ha d'alertar el consumidor, ja que aquesta declaració sol tenir com a objectiu distreure el consumidor de la resta de la composició del producte. Als cosmètics, una pràctica comuna és centrar-se en un ingredient actiu natural que dóna la il·lusió que el producte no està compost per altres ingredients químics nocius. Per nomenar-ne només alguns, aquests són uns dels ingredients a evitar en els cosmètics: Parabens; Silicones; Compost de Polietilenglicol (PEG); Alumini; Plom; Amoníac, etc.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Compte amb les falses etiquetes ecològiques - Les etiquetes s'utilitzen sovint per enganyar el consumidor perquè són difícils d'interpretar. Algunes marques s'autoproclamen respectuoses amb el medi ambient. Tot i això, aquestes etiquetes no tenen valor legal, ja que són creades per la pròpia empresa. De la mateixa manera, els logotips verds petits poden donar lloc a una forma de confusió amb les etiquetes oficials. Un petit full verd o un punt verd no significa pas que el producte forma part d'un enfocament de desenvolupament sostenible. Les etiquetes verdes que garanteixen un impacte limitat al medi ambient són, per exemple, l'Etiqueta Ecològica Europea (EEE) o el logotip ecològic per als aliments ecològics produïts i comercialitzats a la UE. - amb informació de la vanguardia i climateselecta.com</span></p>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-63083145149232833692024-03-27T12:13:00.005+01:002024-03-27T12:14:38.122+01:00ALGUNES DE LES BOLES SOBRE L'OBRA DE FRANCO<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4C3MgC6LTXYXKat6CKyH3GlUUAQQHVfMRk4yuB6DL-bs7gfixU38PzeTtUiT2kkg3jW5ewPx7uq5sQSRbf4TwyKO1D7CwKViIs1xp0VbOALX5RRXVlWlyqGqBF_71ASn-9vKvI_rKYJ5xuwP7xlZby1FQHy7-42-V-dKaEVp-AO-urNQ_hISR/s800/images_cms-image-000027995.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="503" data-original-width="800" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4C3MgC6LTXYXKat6CKyH3GlUUAQQHVfMRk4yuB6DL-bs7gfixU38PzeTtUiT2kkg3jW5ewPx7uq5sQSRbf4TwyKO1D7CwKViIs1xp0VbOALX5RRXVlWlyqGqBF_71ASn-9vKvI_rKYJ5xuwP7xlZby1FQHy7-42-V-dKaEVp-AO-urNQ_hISR/s16000/images_cms-image-000027995.jpg" /></a></div><span style="font-family: "Shippori Antique";">El dia 20 de novembre és una de les dates favorites dels franquistes nostàlgics: l'aniversari de la mort de Francisco Franco Baamonde. No hi ha res més que uneixi a l'extrema dreta espanyola que la figura del Caudillo, i amb la seva figura s'adjunta tota una sèrie de 'boles' (bulos). Així han creat un personatge gairebé messiànic amb una intenció òbvia: estendre un fil conductor entre la figura del dictador i moltes de les comoditats que gaudim avui en l'àmbit laboral, infraestructures, etc.</span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Una de les boles sobre Franco més recurrents és de la creació de la Seguretat Social. La realitat és que aquesta es va iniciar a través de la comissió de reformes socials del 1883, nou anys abans que el dictador hagués nascut. Tot i que no serà fins a l'any 1900 quan es comencin a aplicar aquestes polítiques sota el govern de Francisco Silvela. Va ser llavors quan es va redactar la Llei d'Accidents de Treball en el segon article del qual diu: “El patró és responsable dels accidents ocorreguts als seus operaris amb motiu i en l'exercici de la professió o treball que realitzin”. La seguretat social a Espanya es va iniciar a través de la comissió de reformes socials del 1883, nou anys abans que el dictador hagués nascut. També hem de tenir en compte que si el govern del conservador Silvela va plantejar aquestes mesures va ser, entre altres coses, perquè venien anys de molta conflictivitat social en què els sindicats obrers van pressionar en defensa dels drets dels treballadors. </span><span style="font-family: "Shippori Antique";">Va ser un altre govern conservador, el presidit per Antonio Maura, amb què la Seguretat Social va quedar institucionalitzada el 1908 a través de l'Institut Nacional de Previsió. Aquest mateix govern va crear un sistema de jubilació de caràcter voluntari, afavorit per l'Estat. Curiosa precocitat la del militar del Ferrol ja que llavors, segons els seus seguidors, amb 16 anys va institucionalitzar un recurs tan important als nostres dies.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Diversos anys després, onze concretament, es va crear el Retiro Obrero. Es tractava del primer sistema públic d'Espanya de cobertura a la vellesa. El president del Consell de Ministres en aquell moment era el liberal Álvaro Figueroa i Torres, el comte de Romanones. Per tant, no, Franco tampoc va crear el sistema públic de pensions.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Una segona bola vinculada a Franco són les construccions de pantans. Coneguts són els noticiaris del NO-DO en què es podia veure el dictador inaugurar pantans per diferents zones de la geografia espanyola. La realitat és que durant la II República, el 1933, es va aprovar el conegut com a Pla Nacional d'Obres Hidràuliques que incloïa aquests pantans, però les construccions del qual es van veure paralitzades per la Guerra Civil. </span><span style="font-family: "Shippori Antique";">Aquest pla, de fet, tindrà com a antecedents dos projectes més: en primer lloc, la Memòria que acompanyava la proposta de Llei sobre Camins i Canals del Regne aprovada l'octubre de 1820 pel govern creat poc després de l'inici del Trienni Liberal; i en segon lloc, el Pla General de Canals de Reg i Pantans aprovat a l'abril de 1902 pel govern de José Canalejas.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">La Memòria de 1820 tenia com a propòsit aconseguir un substancial augment del regadiu gràcies a l'adequada utilització del conjunt dels canals existents i previstos. A més del caràcter nacional i públic. </span><span style="font-family: "Shippori Antique";">El pla de 1902, encara que deficient en alguns aspectes “pel curt del termini” de què es va disposar, servia com a projecte. Una mena de primer apropament per orientar i proporcionar línies mestres per al seu desenvolupament posterior.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Però si hi ha una bola que frega la meravella imaginativa és la de suggerir que Franco va crear les vacances pagades. La realitat, com en els dos casos anteriors, és molt diferent de la ficció. Mal que li pesi a la Fundació Nacional Francisco Franco. Al setembre de 1918 va ser aprovat un Reial decret per part del Govern d'Antonio Maura, de manera que els funcionaris van ser els primers treballadors a qui es va reconèixer el dret. La llei establia que "tots els funcionaris gaudiran anualment d'una vacances de quinze dies consecutius, excepte quan les necessitats del servei ho impedeixin". </span><span style="font-family: "Shippori Antique";">No obstant això, no serà fins al desembre del 1931 quan es van aprovar les vacances pagades per a tots els treballadors. Es tractava de la Llei del Contracte de Treball, que afectava els treballadors establint normes obligatòries per a la seva contractació. A més, reconeixia que el dret de vaga no podia ser motiu d'acomiadament i de vacances pagades per a tots els treballadors. El ministre de Treball en aquell moment era el socialista Largo Caballero.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Tampoc els Habitatges de Protecció Oficial van ser fruit de la inventiva de Francisco Franco, ja que per al 1911 es va crear la Llei de Cases Barates. És cert que no es va començar a desenvolupar fins a la dècada dels 20, amb la intenció d'abordar el problema de l'habitatge urbà a Espanya i dignificar les condicions de vida de la classe treballadora creixent i migrant. </span><span style="font-family: "Shippori Antique";">Hi ha una notable diferència entre ser el creador de tot el que he esmentat en aquest article o aprofitar allò que ja havia estat creat per fer-ho passar per seu. La diferència que va de la veritat a la falsedat. - Jagoba Álvarez Ereño a ctxt.es</span></p><p><br /></p>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com3tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-47463564019840787792024-03-27T06:31:00.009+01:002024-03-27T06:34:17.994+01:00IDEES CONTRA LA JIBARITZACIÓ DE LA DEMOCRÀCIA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitUryBvlmpwnPqS7Gxn83j8jYpF9okRv5G744NMXpH8Ll_nNJ7MHdruA_KgeErUDpq4rut15IBjk4e3I9ETEfhL1gAY_TFMSaySpzgmhekszN4gVKqxl4HcfkjR76REP5qsXnV9dLU0hEWwF15n4sO0KBLRCHsUo51hV-Hci_6Eb3E3j85YsTY/s767/651894622f804.r_d.2555-1485-2170.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="465" data-original-width="767" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEitUryBvlmpwnPqS7Gxn83j8jYpF9okRv5G744NMXpH8Ll_nNJ7MHdruA_KgeErUDpq4rut15IBjk4e3I9ETEfhL1gAY_TFMSaySpzgmhekszN4gVKqxl4HcfkjR76REP5qsXnV9dLU0hEWwF15n4sO0KBLRCHsUo51hV-Hci_6Eb3E3j85YsTY/s16000/651894622f804.r_d.2555-1485-2170.jpeg" /></a></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">És estrany que a l'edat de Nicolás Sartorius i amb una biografia intel·lectual i política com la seva, un llanci un llibre que ni ajusta comptes amb el passat, ni engrandeix el mateix retrat eqüestre, ni acumula retrets contra allò contemporani i els seus joves habitants. Amb didàctica de professor, Sartorius s'atura a explicar que l'estat del benestar no és un mer producte de la guerra freda, una prevenció de les democràcies occidentals a la seva competició amb l'enemic soviètic. O no només. “La II Guerra Mundial la van guanyar els treballadors”, afirma, per això Winston Churchill perdés les eleccions immediatament després de la conflagració: “Va perdre perquè les seves idees no van guanyar la guerra”. Va recordar que els grans capitals havien finançat amb entusiasme Adolf Hitler, Benito Mussolini i Philipe Petain –qui va signar la rendició de Vichy i el sotmetiment de França al III Reich– i aquests van ser els interessos que van caure derrotats. Per això la qualitat social de la socialdemocràcia i la democràcia cristiana posteriors, com a idea guanyadora de la guerra, patrocinen l'Estat del Benestar, la gran creació civilitzatòria del segle XX. "O la democràcia s'expandeix per controlar els processos econòmics o serà jibaritzada", afirma. </span><span style="font-family: Shippori Antique;">Sartorius reflexiona sobre el fracàs de l'experiència comunista i l'atribueix a dos motius: d'una banda, la idea errada que podia aplicar-se el socialisme (o, dit altrament, podia derrotar-se al capitalisme) en el marc d'un només país. “És contrari a la tesi marxista”, subratlla, secundant la que en el seu moment va ser la tesi troskista enunciada per Lenin anys abans. I en segon lloc, la tesi de “la revolució permanent”, aquesta sí, promoguda per Troski. Sartorius ironitza amb l'error de batejar els partits defensors de la revolució com a “comunistes”, ja que a la llarga això significaria que l'eventual fracàs polític d'aquestes organitzacions derrotaria també la idea comunista en si. “És una ingenuïtat, per això no hi ha cap partit anomenat Partit Capitalista”. </span><span style="font-family: Shippori Antique;">L'Estat proposa Sartorius, ha de participar al capital aquelles empreses que són massa grans per caure, ja que si les coses van malament serà l'Estat qui pagui els plats trencats, en què operin en règim de monopoli o oligopoli, tot i que no funcionen en règim de mercat, i en les que afecten sectors estratègics, ja que són els interessos generals els que estan en joc. </span><span style="font-family: "Shippori Antique";">Nicolás Sartorius opina que desaprofitem una finestra d'oportunitat per derrotar definitivament el neoliberalisme amb la crisi del 2008, però la finestra d'oportunitat no s'ha tancat, explica, ja que “la revolució digital és contradictòria amb el capitalisme existent”, en la mesura que aquest és fill de la revolució industrial i desplega una naturalesa entròpica sobre el present, i destrueix els seus tres sostenidors: la naturalesa, la igualtat i la democràcia. </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: "Shippori Antique";">L'autor conclou que el capitalisme no ha de ser derrotat sinó superat mitjançant fórmules que en part ja coneixem i han estat provades –començant per la fiscalitat, un concepte que a parer seu transcendeix el seu valor econòmic i respon a un pacte de civilització– i que la revolució digital accelerarà en la mesura que és capaç de col·locar el capitalisme neoliberal, basat en l'escassetat i els models de producció industrials, en un marc per al qual no va ser formulat. - </span><b style="font-family: "Shippori Antique";">Pedro Vallín a la vanguardia</b><span style="font-family: "Shippori Antique";">.</span></p>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com18tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-88817746135217909102024-03-26T13:34:00.008+01:002024-03-26T13:42:45.596+01:00CIUDADANOS, LA FI D'UN PROJECTE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfQvycE_G9d2YX-d64IJjQ7asog3GHddFzUHNoWdMSOk4UUUvaurasBlobFwEAu5zOyaalxrURDDxDHtio4tFi-eZf-qy6Ycpca-7rGNyFgdc9tOURBj4Z5oKenp7_RZApfzE1IcaEQxSpaLnhQFS-IBQFj4iu1o4nZhyTvO4dJBryv-5rVj3J/s792/15920620845799.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="528" data-original-width="792" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfQvycE_G9d2YX-d64IJjQ7asog3GHddFzUHNoWdMSOk4UUUvaurasBlobFwEAu5zOyaalxrURDDxDHtio4tFi-eZf-qy6Ycpca-7rGNyFgdc9tOURBj4Z5oKenp7_RZApfzE1IcaEQxSpaLnhQFS-IBQFj4iu1o4nZhyTvO4dJBryv-5rVj3J/s16000/15920620845799.jpg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;"><span style="background-color: white; color: #222222; letter-spacing: -0.1px; text-align: left;">Ciutadans és un partit en vies d’extinció. Els dirigents i els càrrecs que encara representen els seus votants intenten guanyar-se un mínim espai, desesperat, de supervivència mediàtica. La lògica animal hauria de servir per entendre aquest procés. En l'extinció d’una espècie hi intervenen la destrucció i la fragmentació dels seus hàbitats, el canvi climàtic, la caça i el tràfic il·legal i la introducció d’espècies exòtiques. Ciutadans també desapareix perquè Inés Arrimadas, que va guanyar les eleccions amb gairebé un milió de vots, va trigar dos dies a malbaratar-los amb una incompetència de rècord Guinness. I perquè Albert Rivera va embogir d’egolatria presidenciable fins a ser el protagonista d’una autodestrucció tan exòtica com grotesca. </span></span><span style="font-family: "Shippori Antique";">L'altre dia comentava un tertulià de Rac1, a propòsit de la imminent desaparició de Ciutadans, la dificultat dels partits polítics liberals d'arrelar a Espanya, i no deixava de tenir raó, però no és aquest el cas de Ciutadans, ja que C's, no és un partit ni ho ha estat mai, sinó un projecte, un projecte d'odi cap a la llengua catalana i tot el que representa, només això. El va comandar Albert Rivera només perquè el seu nom comença amb A, que és com se'l va triar, per una mera qüestió alfabètica. Al projecte es van sumar alguns arribistes com Inés Arrimadas, ja retirada de la política igual que Rivera. Més arribistes de nivell com Javier Nart, Joan Carles Girauta, Jordi Cañas, o sia, el pitjor de cada casa. </span><span style="font-family: "Shippori Antique";">Si veiem <a href="https://blocfpr.blogspot.com/2017/10/el-pecat-original-de-ciutadans.html"><b><span style="color: #073763;">la idea fundacional</span></b></a><span style="color: #073763; font-weight: bold;"> </span>de Ciudadanos, o Ciutadans, entendreu perquè el personal es feia la pixa un embolic amb el català i castellà que feien servir indistintament gairebé sempre per provocar, entendrem moltes coses d'aquest pretès partit Liberal no nacionalista, o sigui l'únic partit que era un doble oxímoron. Perquè aquest era el primigeni i únic objectiu de Ciutadans combatre la llengua catalana. </span><span style="font-family: "Shippori Antique";">Descansi en Pau a l'infern dels abjectes.</span></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;"><span><span style="background: 0px 0px rgb(255, 255, 255); border: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="color: black;"><b>Llista de fundadors de Ciutadans (</b>posteriorment Ciudadanos,<b> </b></span></span></span>la majoria dels quals malviuen sota la síndrome de Xenius), <span style="color: black;"><a href="https://blocfpr.blogspot.com.es/2008/06/manifest-dintellectuals-en-defensa-dels.html" style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: 0px 0px; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; outline: 0px; padding: 0px; text-decoration-line: none; transition: color 0.17s ease 0s; vertical-align: baseline;"><span style="background-attachment: initial; background-clip: initial; background-image: initial; background-origin: initial; background-position: 0px 0px; background-repeat: initial; background-size: initial; border: 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="color: black;">Félix de Azúa</span></span>,</a> </span><span style="background-color: white;">Albert Boadella, Francesc de Carreras, Arcadi Espada, Teresa Giménez Barbat, Ana Nuño, Félix Ovejero, Félix Pérez Romera, Xavier Pericay, Ponç Puigdevall, José Vicente Rodríguez Mora, Ferran Toutain, Carlos Trías, Iván Tubau i Horacio Vázquez-Rial.</span></span></p>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-47116796712786498432024-03-26T06:32:00.003+01:002024-03-26T06:33:19.384+01:00L'OPORTUNITAT DE VIURE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Merriweather;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3aeD27nWGMubnWfTlARxNtncOhdr5vZHEtt9UQW2VbWIyAoAYfOVzB1NrIPJgMAMBnwHkzx2Wo5PDglHkBxLUW8iGrmb38IH_gBFfQ6nXAyLwxug4ER-tgiUBeIZf0CYzuazGg0CXwvHR7jnFo2jqnECjniFLa7djOtL4Q6NufeBJoZ7AmBryhIRW-0w/s736/660082c7acb7e.r_d.1681-1051-2798.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="465" data-original-width="736" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg3aeD27nWGMubnWfTlARxNtncOhdr5vZHEtt9UQW2VbWIyAoAYfOVzB1NrIPJgMAMBnwHkzx2Wo5PDglHkBxLUW8iGrmb38IH_gBFfQ6nXAyLwxug4ER-tgiUBeIZf0CYzuazGg0CXwvHR7jnFo2jqnECjniFLa7djOtL4Q6NufeBJoZ7AmBryhIRW-0w/s16000/660082c7acb7e.r_d.1681-1051-2798.jpeg" /></a></span></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">"Me río cuando me dicen marxista”, me dice Pepe Mujica. “No soy marxista, soy estoico”. ¿Y eso qué significa? “Es vivir liviano de equipaje, tratar de cultivar una sobriedad feliz, aplicar aquel viejo principio: nada en demasía…”.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Solo tengo que mirar a mi alrededor para ver que aplica el principio con bastante rigor. Estamos en el campo, a media hora de Montevideo, hablando en la cocina de la pequeña chacra donde vive el exguerrillero, ex-preso político, expresidente de Uruguay (del 2010 al 2015) y, a sus 88 años, abuelo predilecto de la izquierda mundial. La cocina es su sala de estar y su comedor. La única concesión al lujo, o la única excepción a la sobriedad, sería la colección de botellas de whisky, gin, ron, vodka, tequila y mezcal que adorna los estantes detrás de la silla de madera en la que se sienta.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Siga con lo del estoicismo y el equipaje liviano, le digo. “Y, en el fondo, es una cuestión de libertad, porque, si estoy sometido a la necesidad, no soy libre. El objetivo es tener tiempo para gastarlo en las cosas que a nosotros nos gustan”.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">¿Y qué es lo que a usted le gusta? “Andar en el campo. Me gusta el campo porque ahí hablo conmigo mismo.” ¿Consigo mismo? “Sí, estuve siete años en solitario en la cárcel. Sin libros. No tenía nada para hacer. Nada. Y tuve que aprender a hablar con el que llevaba adentro. ¿Y sabe qué me dijo? Me saludó mucho, me dijo que cuando era muy joven había sido muy loco. Pero lo bueno es que había leído mucho y ahí entré a rumiar en mis libros”.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">“Aprendí a disfrutar del yo interior, a entender que la única cosa milagrosa que hay para cada uno es haber nacido, vivir esta aventura de la vida. No hay nada más grande que la oportunidad de vivir. ¿Te das cuenta?”</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Y a utilizar el tiempo bien, le propongo.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">“¡Pero claro!”.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Mujica, con su aspecto de viejo oso de peluche, es animado y risueño. Le gusta conversar. Tan lúcido como cuando el vigor moral de su presidencia colocó Uruguay como nunca en el mapamundi, no habla con rencor de los años de dictadura militar que pasó en la cárcel; más bien da la impresión de que la experiencia le fortaleció. Atento a cada palabra que suelta el oráculo de la pampa, agradecido de poder compartir tiempo con él en su guarida, le propongo cambiar el tema de filosofía a política.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">“¡Dale!”, me responde.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Llevo cuatro días en su país, le digo, y lo que me asombra es la diferencia de tono con lo que vivimos en España, una jaula de locos en comparación. Uno no puede hablar de política sin que, a los cinco minutos, alguien empiece a escupir sangre contra Pedro Sánchez, o Isabel Ayuso, o Carles Puigdemont, o Pablo Iglesias, o Arnaldo Otegi, o alguien.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;"><b>“Las religiones pueden alentar el fanatismo, pero también pueden ser un freno; reconozco que es complicado”</b></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">En cambio, aquí en Uruguay, a diferencia no solo de España, pero de casi cualquier país de Occidente, sin excluir a la vecina Argentina, todo es respeto, serenidad, consenso y paz, y los hechos lo demuestran. En los rankings de la ONU y otros organismos internacionales, Uruguay queda segundo en las Américas, solo detrás de Canadá, en democracia, transparencia y seguridad. ¿Cómo han logrado distanciarse de tal manera del mundanal ruido?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">“Yo creo –dice Mujica– que en primer lugar se trata de nuestra historia. El Uruguay tuvo allá por 1910 un proyecto que, usando el lenguaje contemporáneo, llamaríamos socialdemocracia. Entró como un crucero, se quedó y se ancló. Hubo una generación de gente liderada por el presidente José Batlle y Ordóñez que modeló ciertas cosas –como las ayudas públicas, como los derechos de las mujeres– que tiñeron la historia del Uruguay, al punto que los suecos vinieron a estudiarlo y trasplantaron cosas de acá”.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">¿Me está diciendo que el celebrado modelo de democracia nórdica se inspiró en Uruguay?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">“Se llevaron cosas de acá, seguro”.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">¿Cosas que de acá nunca se fueron?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">“Salvo el período de la dictadura militar, de 1973 a 1985, no. Mirá , se impuso el consenso de tal manera que los de izquierda no podemos ser tan de izquierda porque la historia nos mediatiza. Los de derecha, tampoco. Acá llega un gobierno de la derecha y no puede abandonar las políticas sociales. Esa barbaridad que se da en Argentina, hoy: no, no; ni se les pasa por la cabeza”.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">¿Se referirá a las políticas de recorte social del presidente Javier Milei?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">“Sí, es horrible lo que pasa allá, pero es lo que ocurre cuando la gente se harta. Milei es un extremista y votar por él es un síntoma de desesperación”.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">¿Por esa economía en permanente subdesarrollo?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">“Y por una gigantesca corrupción en todos los escalones”.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;"><b>“Es horrible lo que pasa en Argentina; Milei es un extremista y votar por él es un síntoma de desesperación”</b></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">¿Pero cómo es que ustedes han evitado contagiarse del virus argentino, teniéndolos tan cerca? Y no solo respecto al caos económico y a la corrupción, sino a la feroz polarización que tienen allá, aquello que llaman “la grieta”…</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">“Es que Argentina está determinada por el fenómeno del peronismo, que no es una ideología, es una religión, una mística. El peronismo es consecuencia de una circunstancia histórica: la Argentina era un país riquísimo, pero con una injusticia social de la gran puta. Y entonces llega Perón en los cuarenta, y empieza a repartir y a repartir. Quedó como Dios, claro. Y eso no se olvida. Quedó grabado en la cultura de gran parte del pueblo argentino. Después hicieron cualquier desastre. Después pasó de todo, pero quedó ese recuerdo y ahí sigue el peronismo. Ahí sigue…”.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Hablemos de religión, le digo. Algo que me han dicho varios de sus compatriotas es que otra razón por la que Uruguay es un oasis de civismo comparado con Argentina, o con casi todo el mundo, es el ateísmo que lo define. ¿Qué opina?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">“Y, sí, junto a aquello de la socialdemocracia se instaló la idea hace más de cien años acá de la separación de la Iglesia del Estado. Hoy menos del uno por ciento de la población es practicante, de lejos el índice más bajo de América Latina. Fíjese en el presidente Batlle y Ordóñez, ahí por los años veinte del siglo pasado. Era periodista además de presidente y en sus artículos siempre escribía la palabra dios en minúscula, nunca Dios en mayúscula.”</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">¿Usted es antirreligioso?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">“Bueno, yo pienso que las religiones monoteístas le han hecho un mal a la humanidad de la puta madre. Han generado un fanatismo y una intolerancia en el fondo que se extiende al mundo político”.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">¿Pero muchos dependen del consuelo que les ofrece la religión, especialmente en los países más pobres?</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">“De acuerdo. Lo entiendo perfectamente. Hay 4.200 religiones en el mundo más o menos, y más del 60% de la población mundial cree en algo. No, no es un factor para tirarlo a la basura. No, no, no. Y, además, aunque las religiones se usaron por el poder para aplastar, también ayudaron a vivir con un poquito de esperanza a los que no sabían qué comían mañana. Reconozco que es complicado, el tema. Las religiones pueden alentar el fanatismo, pero también pueden ser un freno”.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Hemos pasado en una hora y media de la filosofía, a la política, a la religión y sus paradojas. Apago mi grabadora, me levanto, Mujica se levanta y nos despedimos. Estoy a punto de dar media vuelta y dirigirme por un sendero barroso al coche que me llevará de vuelta a Montevideo cuando exclama: “Pero, ¡hermano! ¡No te ofrecí un trago! Sentate . Elegí algo de lo que tengo acá”.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;"><span>Repaso la oferta, tan abundante como la de una coctelería neoyorquina, y señalo una botella de mezcal sin abrir. “Tiene buena pinta,” le digo. “Podés estar seguro de ello. Me la trajo el embajador de México”. </span>Abre la botella y llena los vasos. Al rato los vuelve a llenar. Disfrutamos, con la grabadora siempre apagada, de lo que él llama la sobriedad feliz. Esto es Uruguay, donde Mujica me recuerda que se celebró el primer Mundial, y buena parte de la hora y media más que sigo en su cocina, hablamos –cómo no– de fútbol, el único terreno en el que sus compatriotas pierden la calma y se comportan con el mismo desenfreno, o más, que el resto de la humanidad. - José Mujica: “No hay nada más grande que la oportunidad de vivir” - <b>John Carlin en la vanguardia.</b></span></p>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-77339672421582010602024-03-25T11:55:00.010+01:002024-03-25T17:31:46.170+01:00ABSÈNCIA DE DÉU<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV5vN1Yt6Y56QGxhtm2FKiUP1SGxQ2gS9Uc2ppNTlUS_MPtX0i_7EgdU1m9pq7HphcqsG_imA__VjGX-nUgafKc2hOLZ0rfYk3EyiiPFcQyO3TDJ0eK-l9OBftPpuUXc_WWmcb/s1600/Cr%25C3%25ADtica-Black-Mirror-White-Christmas.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Shippori Antique;"><img border="0" height="442" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhV5vN1Yt6Y56QGxhtm2FKiUP1SGxQ2gS9Uc2ppNTlUS_MPtX0i_7EgdU1m9pq7HphcqsG_imA__VjGX-nUgafKc2hOLZ0rfYk3EyiiPFcQyO3TDJ0eK-l9OBftPpuUXc_WWmcb/s640/Cr%25C3%25ADtica-Black-Mirror-White-Christmas.jpg" width="640" /></span></a><span style="font-family: "Shippori Antique";">Mustafà Mond va tancar el llibre i es va recolzar en la seva butaca ....</span><div><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Shippori Antique;"><span face=""verdana" , sans-serif">- Una de les moltes coses del cel i de la terra sobre les que aquests filòsofs no van somiar va ser això (va moure la seva mà): nosaltres, el món modern. </span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif">"Només es pot ser independent de Déu mentre s'és jove i afortunat, la independència no ens porta, segurs, a la fi.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><span><span style="font-family: Shippori Antique;">"Bé, doncs nosaltres tenim joventut i fortuna fins al final. ¿Que es dedueix? Evidentment, que podem ser independents de Déu. "El sentiment religiós no compensa de totes les altres pèrdues". Però és que nosaltres no tenim pèrdues a compensar; el sentiment religiós és superflu. I ¿perquè buscar un succedani dels desitjos juvenils, quan els desitjos juvenils no ens falten? ¿Ni un succedani de distraccions, quan seguim gaudint de totes les antigues bagatel·les fins a la fi?. Quina necessitat tenim de repòs, si les nostres ànimes i els nostres cossos continuen delectant-se amb l'activitat? ¿Ni de consols, quan tenim el soma? ¿Ni d'alguna cosa immutable, quan hi ha l'ordre social?</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Shippori Antique;">- Creus llavors que no hi ha Déu?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Shippori Antique;">- No; crec que molt probablement n'hi ha.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Shippori Antique;">- Per què, llavors ...?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Shippori Antique;">Mustafà Mond el va detenir.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Shippori Antique;">- Però es manifesta de diverses maneres als diversos homes. En els temps premoderns es manifestava com l'ésser que es descriu en aquests llibres. Ara ...</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Shippori Antique;">-¿Com es manifesta ara? - Va preguntar el Salvatge.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Shippori Antique;">- Bé; es manifesta com una absència; com si no existís en absolut.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Shippori Antique;">- Culpa de vostès.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Shippori Antique;">- Digui culpa de la civilització. Déu no és compatible amb les màquines i la medicina científica i la felicitat universal. Cal escollir. La nostra civilització ha escollit les màquines i la medicina científica i la felicitat. Per això he de guardar aquests llibres tancats a la caixa de cabals. Són pura immundícia. La gent s'escandalitzaria si ....</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Shippori Antique;">El salvatge el va interrompre:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Shippori Antique;">-Però ¿no és natural sentir que hi ha Déu?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Shippori Antique;">- El mateix podria vostè preguntar-se si és natural tancar els pantalons amb cremallera - va dir l'Inspector sarcàsticament -, Em recorda un altre dels antics, anomenat Bradley- definia la filosofia com la invenció d'una mala raó per al que creiem per instint. ¿Como si es cregués res per instint! Un creu les coses perquè ha estat condicionat per creure-les. Inventar males raons per al que es creu per altres males raons: tal és la filosofia. La gent creu en Déu perquè ha estat condicionada per creure en Déu. —</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;"><div>Però no és natural sentir que hi ha un Déu? —El mateix es podrà preguntar si és natural tancar els pantalons amb cremallera—va dir l'Interventor sarcàsticament—. Em recorda un altre dels antics anomenat Bradley. Definia la filosofia com la invenció d'una mala raó per allò que creiem instint. Com si tot es cregués per instint! Un creu les coses perquè ha estat condicionat per creure-les. Inventar males raons per allò que es creu per altres males raons: tal és la filosofia.</div><div>La gent creu en Déu perquè ha estat condicionada per creure en Déu.</div><div>—Però tot és el mateix—va insistir el Salvatge—és natural creure en Déu quan estem sols, completament sols, a la nit, pensant en la mort…</div><div>—Però la gent ara mai no està sola—va dir Mustafà Mond—. La induïm a odiar la solitud i arreglem les seves vides de manera que gairebé els és impossible estar sols alguna vegada.</div><div>El Salvatge va assentir ombrívolament. A Malpaís havia patit perquè ho havien aïllat de les activitats comunals del poble; al Londres civilitzat patia perquè mai no aconseguia escapar a les activitats comunals, mai podia estar completament sol. —Recorda aquell fragment del Rei Lear? —va dir el Salvatge, per fi—: “Els déus són justos, i converteixen els nostres vicis plaents en instruments amb què castigar-nos; el lloc abjecte i ombrívol on et va concebre et va costar els ulls”, i Edmundo contesta, recordi-ho, quan està malferit, agonitzant: “Has dit la veritat; és cert. La roda ha fet tota la volta sencera; i aquí estic”. </div><div>Què em diu això? No sembla que hi hagi un Déu dirigint les coses, castigant, premiant? </div><div>—Bé? —va preguntar l'interventor alhora—. Podeu permetre qualsevol nombre de plaers agradables que vulgui amb la nora, sense córrer el risc que li tregui els ulls l'amant del seu fill. “La roda ha fet tota la volta sencera; i aquí estic”. Però, on estaria Edmundo actualment? Estaria assegut en una butaca pneumàtica, cenyint amb un braç la cintura d'una noia, mastegant un xiclet d'hormones sexuals i contemplant el sensorama. Els déus són justos. Sens dubte. Però el codi legal és dictat, en última instància, per les persones que organitzen la societat. La Providència rep ordres dels homes.</div><div>—Està segur? —va preguntar el Salvatge—. Està completament segur que Edmundo, a la seva butaca pneumàtica, no ha estat castigat tan durament com el ferit que es dessagna fins a morir? Els déus són justos. ¿Que potser no han emprat aquests vicis de plaer com a instrument per degradar-lo? —Degradar-lo de quina posició? Com un ciutadà feliç, treballador i consumista de béns, és perfecte. Per descomptat, si tria com a punt de referència un altre diferent del nostre, potser pugui dir que ha estat degradat. Però vostè ha de seguir fidel a un mateix joc de postulats. No pot jugar a Golf Electromagnètic seguint el reglament de Pilota Centrífuga. —Però el valor no rau en el caprici particular —va dir el Salvatge—. Es conserva l'estima i la dignitat perquè és tan preciosa en si mateixa com als ulls de qui l'aprecia.</div><div>—Vinga, vaja —va protestar Mustafà Mond—. No li sembla que això ja és massa lluny? —Si vostès es permetessin pensar en Déu, no es permetrien a si mateix deixar-se degradar pels vicis plaents. Tindrien una raó per suportar les coses pacientment, i fer-les amb valor. Ho he vist amb els indis. —No ho dubto —va dir Mustafà Mond—. Però nosaltres no som indis. Un home civilitzat no té cap necessitat de suportar res que sigui seriosament desagradable. I quant a fer coses, Ford no vol que aquesta idea penetri en la ment de l'home civilitzat. Si els homes comencessin a obrar per compte seu, tot l'ordre social seria trastornat.</div><div>—I en què queda, doncs, la resignació? Si vostès tinguessin un Déu, tindrien una raó per a la resignació. —Però la civilització industrial només és possible quan no hi ha resignació.</div></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Cal autosatisfacció fins als límits imposats per la higiene i l'economia. Si no, les rodes deixarien de girar. —Vostè tindria una raó per a la castedat! —va dir el Salvatge, enrojolant-se lleugerament en pronunciar aquestes paraules. —Però la castedat vol dir passió, la castedat vol dir neurastènia. I la passió i la neurastènia comporten la inestabilitat. I la inestabilitat significa, alhora, la fi de la civilització. Una civilització no pot ser duradora sense gran quantitat de vicis plaents. —Però Déu és la raó per a tot allò que és noble, bell i heroic. Si vostès tinguessin un Déu... —El meu jove i estimat amic —va dir Mustafà Mond—, la civilització no té cap necessitat de noblesa ni heroisme. Totes dues coses són símptomes d'ineficàcia política. En una societat degudament organitzada com la nostra, ningú no té la menor oportunitat de ser noble i heroic. Les condicions s'han de fer del tot inestables abans que sorgeixi aquesta oportunitat. On hi ha guerres, on hi ha una dualitat de lleialtats, on hi ha temptacions per resistir, objectes d'amor pels quals lluitar o defensar, és evident, la noblesa i l'heroisme tenen algun sentit. Però actualment no hi ha guerres. Es prenen totes les precaucions possibles per evitar que qualsevol pugui estimar massa una altra persona. No hi ha la possibilitat d'escollir entre dues lleialtats o fidelitats; tots estan condicionats de manera que no poden fer res més que el que han de fer. I el que un ha de fer resulta tan agradable que es permet el lliure joc de tants impulsos naturals, que realment no hi ha temptacions que hom hagi de resistir. I si alguna vegada, per algun desafortunat atzar, passés una mica desagradable, bé, sempre hi ha el soma, que ens pot evadir de la realitat. I sempre hi ha el soma per calmar la nostra ira, per reconciliar-nos amb els nostres enemics, per fer-nos pacients i soferts. En el passat, aquestes coses només podien aconseguir fent un gran esforç i després de molts anys de dur entrenament moral. Ara, vostè es pren dues o tres rajoles de mig gram, i està llest. Ara qualsevol pot ser virtuós. Un pot portar almenys la meitat del seu moralitat a la butxaca, dins d'un flascó. El Cristianisme sense llàgrimes: això és el soma. —Però les llàgrimes són necessàries. No recorda què diu Otel·lo? “Si després de cada tempesta vénen tals calmes, tant de bo els vents bufen fins que despertin la mort”. Hi ha una història que un dels ancians indis solia explicar-nos, sobre la Donzella de Màtsaki. Els joves que volien casar-s'hi havien de passar-se un matí cavant al seu hort. Semblava fàcil; però en aquell hort hi havia mosques i mosquits màgics. La majoria dels joves, simplement, no podien resistir les picades i la coïssor. Però el que va aconseguir suportar la prova, es va casar amb la noia. —Molt bonic. Però als països civilitzats —va dir l'Interventor— es pot aconseguir les noies sense haver de cavar-hi; i no hi ha mosques ni mosquits que li piquin a un. Fa segles que ens en deslliurarem. El Salvatge va assentir. —Es van lliurar d'ells. Sí, molt propi de vosaltres. Deslliurar-se de qualsevol cosa desagradable en lloc d'aprendre a suportar-la. “En tot cas, és més noble suportar a l'ànima les pedrades o les fletxes de la mala fortuna, o bé prendre les armes contra un mar de pesars i oposar-s'hi fins al final...” Però vostès no fan ni una cosa ni una altra. Ni pateixen ni lluiten. Es limiten a abolir les pedrades i les fletxes. </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">En un moment de la conversa, Mustafà Mond li pregunta al salvatge. Vostè sap el que és un filòsof? </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;"><span>- Un home que somia amb menys coses de les que hi ha als cels i a la terra, contesta el Salvatge. </span><b>UN MÓN FELIÇ - </b><b>ALDOUS HUXLEY </b>(Fragment)</span></div>
</div>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-39466320322656747072024-03-25T06:30:00.005+01:002024-03-25T17:28:03.080+01:00PER TENIR VERGONYA DE SER ESPANYOL<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Merriweather;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjT27ea5AD_MizrBUGYDuirLgMLpgnWpByF10k0meLIfzAexfLfWAcxTme4ZVHchqJLMcwgYzvjuORGDN0JNdAXld739EHwWxn5bJ6rGDfVuTvKovJ-cU1az1vLImRoeyKfFtzQwM7aKv6pz_qownOeByQKb7iQvKY24AihJZptjLPhZXoiIjsMjqkUbzg/s788/imagen-6.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="525" data-original-width="788" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjT27ea5AD_MizrBUGYDuirLgMLpgnWpByF10k0meLIfzAexfLfWAcxTme4ZVHchqJLMcwgYzvjuORGDN0JNdAXld739EHwWxn5bJ6rGDfVuTvKovJ-cU1az1vLImRoeyKfFtzQwM7aKv6pz_qownOeByQKb7iQvKY24AihJZptjLPhZXoiIjsMjqkUbzg/s16000/imagen-6.jpg" /></a></span></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">El progressiu cinisme amb què s’abusarà de la intel·ligència artificial posarà a prova la nostra capacitat de distingir entre la veritat i la mentida. Perquè us aneu preparant, us proposo aquí, estimats lectors i lectores, un petit exercici mental. Vejam si sabeu quina o quines de les següents tres frases són fake i quina o quines són reals.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">1.- Els expresidents de govern espanyols, Mariano Rajoy, José Luis Rodríguez Zapatero i José María Aznar han comparegut en un escenari aquesta setmana per proclamar el seu repudi conjunt als insults, les mentides i la difamació en la política.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">2.- Els expresidents dels Estats Units Donald Trump, Barack Obama i George W. Bush han proclamat aquesta setmana el seu repudi conjunt als insults, les mentides i la difamació en la política.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">3.- Els expresidents de l’Uruguai Pepe Mujica, Luis Alberto Lacalle Herrera i Julio María Sanguinetti han proclamat aquesta setmana el seu repudi conjunt als insults, les mentides i la difamació en la política.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;"><span>Confio que la majoria l’heu encertada: les primeres dues són falses; la tercera és la bona. </span><span>És que acabo de viatjar a l’Uruguai, un trajecte de tretze hores cap a un món millor, un país definit per l’ONU i d’altres com el segon en democràcia, transparència i seguretat del continent americà, després del Canadà. La setmana que vaig passar a Montevideo em va oferir una visió de civilització democràtica deliciosament aliena a la barbàrie que consumeix el discurs polític a Espanya, on visc, i els Estats Units, dels quals m’hipnotitza la demència trumpista.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">La suada paraula polarització queda curta per descriure el que es viu als Estats Units i Espanya, per no parlar de la resta de l’Amèrica Llatina, en particular de l’Argentina, on fa estona que els polítics fan servir la ràbia com a mitjà preferit d’expressió. A l’Uruguai la polarització seria un fenomen desconegut si no fos que alguns llegeixen les seccions internacionals dels diaris. El que els defineix allà és el consens, virtut de la qual no paren de vantar-se.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;"><b>Als tres expresidents uruguaians els uneix la idea de cuidar la democràcia i evitar el contagi de fora.</b></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Us ofereixo com a exemple el taxista que em va recollir a l’aeroport. És un tòpic això del taxista que li explica el seu país a un periodista estranger, però el més curiós aquí va ser que va ser l’actitud del meu conductor va ser molt diferent de la dels milers amb què he conversat pel món durant anys. El més habitual són les queixes, gairebé sempre des del capitalisme pur que la solitària professió de taxista exemplifica. El que em va tocar a l’Uruguai va ser, a sobre, un exsoldat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">El més lluny imaginable a un votant de Vox, o de Trump, en Claudio em va dir que estava molt a favor de l’arribada recent al seu país d’immigrants veneçolans i cubans (“treballen de valent i aporten molt”) i es va estendre amb orgull sobre com en són de fraternals les relacions entre polítics opositors i que honest que és el sistema uruguaià. Mentre parlava i parlava em va venir al cap una frase que vaig sentir una vegada i vaig pensar: l’Uruguai deu ser un país de fanàtics moderats.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">La trobada d’aquesta setmana que va ajuntar els expresidents Mujica, Lacalle i Sanguinetti em va confirmar la impressió. No era ni la primera que celebraven tots tres en públic, ni serà l’última. Amb unes eleccions generals a la vista, que se celebraran l’octubre d’aquest any, s’han llançat a una mena de roadshow pel país. Tot i que discrepen en les receptes que proposen per al benestar general, el missatge del trio sempre és el mateix. Mujica és d’esquerres, Lacalle de centredreta i Sanguinetti està entremig, però el que tenen tots en comú és la profunda convicció que cal cuidar la democràcia uruguaiana i evitar el contagi de fora, especialment el que prové de l’altra banda del Riu de la Plata.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">“El compromís nacional va més enllà dels segells partidaris”, va declarar Mujica. “Per això som aquí, aquesta espècie de sindicat estrany que no hi ha a cap país del món: per intentar ajudar les noves generacions i que, malgrat totes les diferències, mantinguin altura i que preservin aquell capital que jo anomeno ‘nosaltres’”.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Lacalle Herrera va recomanar “als protagonistes de la campanya electoral que comptin fins a 10 abans de contestar una cosa que se’ls atribueix o una crítica”. I hi va afegir: “Els que som de l’ofici sabem que després de l’últim cap de setmana de novembre hi haurà un govern que espero que m’agradi a mi... però, tant si m’agrada com si no, és el govern, i llavors reservem-nos per ell una miqueta d’amor i respecte”.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Sanguinetti, el primer president democràtic després d’una dictadura militar que va caure el 1985, va dir que estava “totalment amb els companys”. “Per això som aquí, perquè no ens arrosseguin les marginalitats de les xarxes, les marginalitats de la política, la marginalitat de la societat, i que discutim el que hàgim de discutir, que discuteixin els candidats, que discuteixin els partits, els parlamentaris i no deixar-nos arrossegar a tots aquells debats laterals, que des de l’anonimat de les xarxes... de la viralització d’una foto que ara no sabem si és real o si s’ha fet amb la intel·ligència artificial, que no ens deixem arrossegar en el debat per aquelles forces i aquells fenòmens que hi són”.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Vaig parlar amb diversos experts uruguaians, entre ells Mujica mateix, perquè m’expliquessin com han aconseguit evitar que la política es redueixi a un joc brut sense regles en el qual la responsabilitat de governar per al bé comú esdevé, com sembla ser el cas avui a Espanya, un tema secundari, gairebé oblidat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Les respostes van ser tres: els uruguaians no s’inventen problemes innecessaris (penso en Espanya i els drames al voltant de l’independentisme català); van patentar la socialdemocràcia a l’Amèrica Llatina fa cent anys (els suecs van venir a aprendre de l’Uruguai), i viuen des de fa temps al país més ateu del continent. Com a feliç conseqüència, em van explicar, a l’Uruguai no són captius d’aquells antics hàbits mentals absolutistes, carregats d’indignació moral, que caracteritzen tants polítics espanyols, siguin creients o no.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;"></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;"><span>Ha estat refrescant l’experiència uruguaiana, i per això vaig tornar a Espanya fa uns dies com tornava del Canadà als Estats Units quan vivia a Washington: amb la sensació que tornava a la jungla. A això hi vaig afegir, des del meu costat espanyol, una trista barreja d’enveja i vergonya. - </span><span>John Carlin a la vanguardia.</span></span></p>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com15tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-4342016157891089732024-03-24T13:40:00.013+01:002024-03-25T17:29:23.018+01:00HO RECLAMO TOT!<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJiYYpQAAAuLi_L3bZW351AkzeGnz0OHwgWglr7pR6d2UPolWBakSexslAZSF0blEWytYVaJVbG2EMkKYczEW6i9LmuHeqHYikK9XLmvqSn0dW-N8m3pUVrumSWSn4HjOEW6pVmLaZvcFjW0hk9bc4IlZkoSBRbXy9HeOf9s9_DwlKEN_OplZn/s939/un-mundo-feliz.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="629" data-original-width="939" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhJiYYpQAAAuLi_L3bZW351AkzeGnz0OHwgWglr7pR6d2UPolWBakSexslAZSF0blEWytYVaJVbG2EMkKYczEW6i9LmuHeqHYikK9XLmvqSn0dW-N8m3pUVrumSWSn4HjOEW6pVmLaZvcFjW0hk9bc4IlZkoSBRbXy9HeOf9s9_DwlKEN_OplZn/s16000/un-mundo-feliz.png" /></a></div><span style="font-family: Shippori Antique;"><p style="text-align: justify;">... Pels habitants del món feliç, la vellesa no és acceptada. Això es reflecteix quan Lenina observa de lluny un ancià a la reserva de salvatges, i quan decideixen que és preferible subministrar soma a Linda fins a matar-la perquè “no poden rejovenir-la”.</p><p style="text-align: justify;">—Vell? —va repetir Lenina—. Però… també el director és vell; moltes persones són velles; però no són així.</p><p style="text-align: justify;">—Perquè no els permetem ser així. Els preservem de les malalties. Mantenim les secrecions internes equilibrades artificialment de manera que conservin la joventut. No permetem que el seu equilibri de magnesi-calci baixi per sota del que era als trenta anys. Els donem transfusions de sang jove. Estimulem de manera permanent el seu metabolisme. Per això no tenen aquest aspecte. En part —va afegir— perquè la majoria moren abans d'assolir ledat d'aquest vell. Joventut gairebé perfecta fins als seixanta anys, i després, plas!, el final.</p><p style="text-align: justify;">- Treballs, jocs... A seixanta anys les nostres forces són exactament les mateixes que als disset. A l'antiguitat, els vells solien renunciar, retirar-se, lliurar-se a la religió, passar-se el temps llegint, pensant... Pensant!. En l'actualitat el progrés és tan gran que els ancians treballen, cooperen, no tenen temps que no puguin omplir amb el plaer, ni un sol moment per seure i pensar, i si per desgràcia s'obrís alguna escletxa de temps en la sòlida substància de les seves distraccions, sempre queda el soma, el deliciós soma, mig gram per a una tarda de festa, un gram per a un cap de setmana, dos grams per a un viatge al bell Orient, tres per a una fosca eternitat a la lluna, i tornen quan se senten ja a l'altra banda de l'esquerda, fora de perill a la terra ferma del treball, i la distracció quotidiana, passant de sensorama a sensorama, de noia a noia pneumàtica, de camp de golf electromagnètic a.... </p></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;"><span>... </span><span>La religió és el darrer sacrifici del vell món per assegurar la felicitat. Mustafà Mond, entén que els homes recorren a la religió tarda a la vida, quan temen a la mort. La religió és un substitut per la pèrdua de la joventut. Mond explica que des que la societat va erradicar la por a la mort i la ciència manté tots joves fins a la mort, la religió és innecessària. Llegeix a John passatges de La imitació de Crist de Thomas à Kempis i d'un treball del Cardenal John H. Newman per demostrar aquesta dependència amb Déu de la societat prèvia, afirmant que aquesta ja no és necessària. Mond també assenyala que les persones només creuen en Déu quan el seu condicionament ho suggereix. El Salvatge argumenta, per la seva banda, que la soledat portaria les persones a visualitzar un déu instintivament, però com que la societat ha eliminat la soledat, les persones no poden contemplar el món en els seus propis termes. John es queixa que la societat impedeix que les persones descobreixin la veritat per ells mateixos.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Mustafà i John després discuteixen sobre el significat de la vida i la recerca de la felicitat. John afirma que la felicitat és un càstig per als homes perquè s'han excedit dels seus agradables vicis. Mustafà argumenta que, segons els estàndards de la seva societat, cada home és feliç i perfecte tal com és. La discussió continua, mentre Mustafà condemna l'abnegació com a dolenta per a l'economia i oposada a la felicitat, la castedat pel camí cap a la passió i la passió com a causant d'inestabilitat. Mustafà entén que la noblesa i l'heroisme només existeixen quan regna la inestabilitat política, i per això són innecessaris.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;"><span>Doncs jo no vull comoditat. Jo vull Déu, vull poesia, perill real, llibertat, bondat, pecat...</span><span> En suma. Contesta Mond - vostè reclama el dret a ser desgraciat, sense parlar del dret a envellir, a tornar lleig, a tenir sífilis i càncer, a passar gana, a ser polsós, a viure amb el temor constant del que pugui passar demà, el dret, en fi a ser un home turmentat,</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;"><span>Reclamo tots aquests drets, ho reclamo tot, conclou el salvatge. </span><span>Mustafà Mond, arronsa les espatlles, i li diu: </span><span>Estan a la vostra disposició...</span></span></p><p style="text-align: justify;"><b><span style="font-family: Shippori Antique;"><span>- </span><span>El món feliç - Aldous Huxley - fragment.</span></span></b></p>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-213361023167802832024-03-24T06:35:00.021+01:002024-03-25T17:44:43.954+01:00HABEMUS PRESIDENT?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEAHJSXTKMmy0hB1ShpcMK5QmxrFFOumXfI9tB9JNn8S9sdmeNZXinTuTSTnA1Z3H1f_g98cmyz_JrrdSPe7zrYfdLBetwlAtQPzJuptRBNeXorDl-7DuqIkA9yTvgtB5vf3zqwBLn8X1_-fMSC6Lc5s8f0L3QQJ1zV3Jd9tEza-dB5s3bYfjr/s743/5fa3e77df2c73%20(1).jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="477" data-original-width="743" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiEAHJSXTKMmy0hB1ShpcMK5QmxrFFOumXfI9tB9JNn8S9sdmeNZXinTuTSTnA1Z3H1f_g98cmyz_JrrdSPe7zrYfdLBetwlAtQPzJuptRBNeXorDl-7DuqIkA9yTvgtB5vf3zqwBLn8X1_-fMSC6Lc5s8f0L3QQJ1zV3Jd9tEza-dB5s3bYfjr/s16000/5fa3e77df2c73%20(1).jpeg" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: "Shippori Antique";">La casualitat ha fet que les eleccions catalanes del proper 12 de maig se celebrin en un dia reconeixible per als catòlics creients, el dia de Sant Pancraç, patró dels comerciants i la figura dels quals es relaciona amb la fortuna, el treball i la prosperitat. </span><span style="font-family: "Shippori Antique";">A aquest sant es va encomanar diverses vegades el candidat del PSC a la presidència de la Generalitat, Salvador Illa, durant l'entrevista que va concedir a La Vanguardia divendres passat. Illa va fer esment en un parell d'ocasions a la coincidència de la data electoral amb el santoral, àvid que la confiança majoritària dels catalans li permeti obtenir una nova feina, la de 133è president de la Generalitat de Catalunya. Diu la llegenda que Jordi Pujol va guanyar precisament les primeres eleccions al Parlament de Catalunya el 1980 gràcies a Sant Pancraç. Aleshores el Pujol candidat es va presentar davant la societat no com un banquer sinó com una persona que rendia culte a la feina, estalviadora i sentimental. I tres mesos abans de la votació a més de descriure's, així, tal com, en un article a La Vanguardia incloïa també entre les seves credencials procedir d'una de tantes famílies que a casa seva tenien una imatge de Sant Pancràs (ara s'escriu Sant Pancraç) penjada a la paret que resava precisament “Sant Pancràs, doneu-nos salut i feina”. Illa és un home de fe i a la prestatgeria del seu despatx del carrer Pallars de Barcelona es pot veure una petita figura de sant Pancraç, davant d'un vell cartell del parc de Joan Reventós de Barcelona, fundador del PSC. </span><span style="font-family: "Shippori Antique";">Habemus President? </span><span style="font-family: "Shippori Antique";"> El país l'espera en candeletes. Amb un president de la Generalitat filòsof i catòlic seguidor de Sant Pancraç. Que pot anar malament?. El Hamster segueix donant voltes.</span></div><p><br /></p>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com10tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-72093300632205785412024-03-23T12:12:00.010+01:002024-03-25T17:30:46.500+01:00L'EFECTE MANDELA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYD7xPHL3sh7ItzttXBdLNLfMadUcF7fBo6LhBiBnT-Eo61t2A6v9TucsfeDjTi9O-EwnVHpJ6Z1Nq4KQb-YLZ2jV0djoyBHJ0o6PocUexhyWFqGepaxGVVmoaqayPOcciOCoMlapunv2A8u7KssXwAVg0mixYoZv9Ji0zYKX9R3_wqhhWTZ9F/s768/El-efecto-Mandela-y-el-social-media-marketing.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="563" data-original-width="768" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiYD7xPHL3sh7ItzttXBdLNLfMadUcF7fBo6LhBiBnT-Eo61t2A6v9TucsfeDjTi9O-EwnVHpJ6Z1Nq4KQb-YLZ2jV0djoyBHJ0o6PocUexhyWFqGepaxGVVmoaqayPOcciOCoMlapunv2A8u7KssXwAVg0mixYoZv9Ji0zYKX9R3_wqhhWTZ9F/s16000/El-efecto-Mandela-y-el-social-media-marketing.jpg" /></a></div><span style="font-family: Shippori Antique;"><p style="text-align: justify;">El nostre cervell processa i emmagatzema una gran quantitat d'informació cada dia, fins i tot mentre dormim. És un òrgan complex que ha evolucionat al llarg de la nostra història, fins i tot creixent en mida física, fins a permetre'ns entendre conceptes tan complexos com la codificació, la genètica o l'aeronàutica. Hi ha nombrosos estudis que investiguen les capacitats que aquest òrgan té i les que podria arribar a tenir, però els experts coincideixen que, fins i tot avui, el cervell és encara un gran desconegut. I un dels aspectes cognitius més intrigants és el funcionament de la memòria, el procés que ens permet retenir els coneixements i les experiències que rebem de l'entorn i recuperar-los a curt o llarg termini, voluntàriament o involuntàriament.</p></span><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">QUÈ ÉS L'EFECTE MANDELA? - L'efecte Mandela és, explicat amb poques paraules, un fals record col·lectiu. Es tracta d'una creença errònia en forma de record vívid que és compartida per un grup gran de persones tot i que en la realitat mai no ha passat o no ha estat de la manera com es recorda.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Aquesta discrepància entre realitat i memòria és un fenomen de la ment que passa perquè els records a curt termini són modificats pel nostre cervell, que completa i personalitza subjectivament la informació que percebem.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Així és com s'acaben emmagatzemat al nostre cervell dades que contenen alguns errors i que produiran errors a la nostra memòria, un succés d'allò més comú. No obstant això, es produeix un fenomen curiós quan aquests errors individuals del cervell es produeixen simultàniament en múltiples persones amb casos concrets.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;"><span>PER QUÈ PASSA? - La veritat és que no s'ha pogut estipular una causa concreta a aquest fenomen des del punt de vista dels mecanismes del cervell, i cada expert ha proposat una explicació plausible aplicada al camp. </span><span>Des del punt de vista de la psicologia es defensa que pel fet que la memòria és molt suggestionable alguns records erronis poden haver arribat a la teva ment ja modificats, fins i tot podent haver estat implantats externament de forma inconscient, tenint en compte que estem en comunicació constant amb altres individus.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">La física quàntica, en canvi, proposa que es produeixen connexions esporàdiques entre realitats paral·leles, explicant així per què diverses persones que no hi estan relacionades poden compartir un mateix record erroni.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;"><span>5 EXEMPLES FAMOSOS DE L'EFECTE MANDELA - La millor manera d'acabar d'entendre una teoria és fent servir un exemple. Per sort o per desgràcia, hi ha infinitat d'exemples de l'efecte Mandela que es comparteixen entre gran part de la població. A continuació se n'expliquen alguns: </span><span>L'home del Monopoly no porta monocle, encara que la majoria de persones ho recorden així al dibuix que apareix a la caixa del joc. </span><span>Darth Vader mai no va dir la frase "Luke, jo sóc el teu pare" que ha passat a formar part de la cultura popular. La frase real que apareix a L'imperi contraataca diu: “No, jo sóc el teu pare”. </span><span>L'home que es va plantar davant d'uns tancs durant les protestes de Tiananmen (Xina, 1989), la foto del qual ha fet la volta al món, no va ser atropellat pel tanc sinó que va aconseguir aturar-lo. Tot i això, moltes persones asseguren recordar perfectament el seu assassinat per atropellament. </span><span>En ubicar geogràficament també es pot produir l'efecte Mandela: Nova Zelanda és a la part inferior dreta d'Austràlia, i no a la part superior com moltes vegades es creu. </span><span>El cop d'estat espanyol del 23 de Febrer de 1981 es va retransmetre per la ràdio. Tot i això, moltes persones tenen el vívid record d'haver-lo vist en directe per televisió.</span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;"><span>EL MOTIU DEL SEU FAMÓS NOM - Què tenen en comú un activista sud-africà i aquest fenomen de la memòria? La resposta a aquesta pregunta és el que dóna nom a aquest efecte Mandela. El 2013, quan es va anunciar internacionalment la mort de Nelson Mandela a causa d'una greu infecció pulmonar, milers de persones de diferents parts del món van revelar estar convençudes que Mandela havia mort durant la seva estada a la presó als anys 80. Fiona Broome, una blocaire nord-americana que investiga esdeveniments paranormals, va ser la primera a comentar i indagar sobre aquest succés fins i tot anys abans d'aquesta mort. El 2009 va encunyar el terme "l'efecte Mandela" a través d'un conegut article de bloc en què comentava per primera vegada sobre la creença popular de la mort de l'activista, quan en realitat aquest seguia viu. </span><span>Aquestes observacions van despertar molta curiositat i, des d'aleshores, Broome va començar a col·laborar amb científics que proporcionaven diferents teories i perspectives del causant d'aquest efecte a la memòria col·lectiva. </span></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">A través d'aquestes investigacions van descobrir que l'efecte Mandela es produïa amb molts altres fets, esdeveniments i situacions, convertint-lo de cas aïllat a un fenomen reconegut.</span></p>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-10363848174686492052024-03-22T19:04:00.010+01:002024-03-25T17:32:30.045+01:00L'ÀLEX NO S'HA SUÏCIDAT, L'HAN SUÏCIDAT<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje2YtzdDVJ25Qg-8zk6YhXtdgiz4EqIL2wpj1yIw5KVgf4URSbkD9FhKuWAw060SOeOXM1qFbyg_0QDFkUL5Y-R_txzM_yIks33i1hv4hdK_5J6LbTicCqLsoAosmW-EvSxc73cpcPwXw_hX35ZvW_6bQuiogvMt_Pb6-p1zXIJigQF0dXKAkj/s901/7d9db1c9-babc-4abc-bcac-ddb213ed1e71-2048x1365.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="600" data-original-width="901" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEje2YtzdDVJ25Qg-8zk6YhXtdgiz4EqIL2wpj1yIw5KVgf4URSbkD9FhKuWAw060SOeOXM1qFbyg_0QDFkUL5Y-R_txzM_yIks33i1hv4hdK_5J6LbTicCqLsoAosmW-EvSxc73cpcPwXw_hX35ZvW_6bQuiogvMt_Pb6-p1zXIJigQF0dXKAkj/s16000/7d9db1c9-babc-4abc-bcac-ddb213ed1e71-2048x1365.jpg" /></a></div><span style="font-family: Merriweather; text-align: justify;"></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">Álex, un home de 70 anys, ha pagat a Sabadell el preu més alt que es pot pagar per una casa: la seva vida. El veí de la ciutat catalana, que residia amb la seva parella, va decidir dimarts 19 de març passat treure's la vida en un parc proper al seu domicili on feia 30 anys que hi residia. Els fets van passar just quan una comitiva judicial, sense presència policial, es disposava a executar el desnonament a causa de l'impagament del lloguer, segons confirmen a EL PERIÓDICO fonts dels Mossos d'Esquadra. </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">La seva dona, amb mobilitat reduïda, no es podia aixecar del llit en el moment del desnonament i ha estat ingressada a un hospital de manera provisional. A través d'un comunicat, la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca Sabadell (PACH) ha fet públics els fets i ha exigit que s'investigue "l'actuació de la comitiva judicial i dels agents de policia", a més de reclamar que "l'Ajuntament de Sabadell es personi com a acusació contra aquestes institucions "per temptativa de suïcidi sobre l'home". </span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: Shippori Antique;">En aquest sentit, l'entitat també reclama al consistori assumir els costos del funeral i que, juntament amb la Generalitat, assegurin que la dona –que ha estat ingressada en un hospital momentàniament– sigui reallotjada en un espai digne amb suport psicològic i econòmic. Des del moviment de l'habitatge de la ciutat catalana asseguren que Àlex era conegut al barri per ser un 'manetes', en el sentit que havia arreglat les cases de tot el que ho demanava i se'l recorda com una persona molt reservada però sempre oberta a ajudar els altres. "El seu estat de salut es va veure deteriorat els últims mesos i això va fer que hagués de deixar de treballar i comencessin a afrontar problemes econòmics a casa", detallen fonts de la PAHC. Àlex ha mort per no haver estat honrat i en comptes de seguir al pis i deixar de pagar el lloguer, haver ocupat un altre pis d'on ningú l'hauria fet fora, aquest és el preu que ha hagut de pagar per la seva honestedat. Un final trist, molt trist, i que es podia haver evitat.</span></div><p><br /></p>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-26578587867725156662024-03-22T14:57:00.001+01:002024-03-25T06:30:31.546+01:00ELS PINS DE FORMENTOR<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHiPtJyEtqqENk5wILibumMh1hygs3R4YO2rj_jnDekZjLno0UimjhHg-wAvOpeUTBS0MktsNYR9WWCE3gFt2rKM7r8XSzOS5CQL9hCuuF2-i3IcX4bwJpEYuQvxJoQmqZYMrtd_kePbQSVUjFh0MHu8Kq5njaesqEsrXufL86PeFIF8IsxTSX/s566/65fc47f47815d.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="379" data-original-width="566" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHiPtJyEtqqENk5wILibumMh1hygs3R4YO2rj_jnDekZjLno0UimjhHg-wAvOpeUTBS0MktsNYR9WWCE3gFt2rKM7r8XSzOS5CQL9hCuuF2-i3IcX4bwJpEYuQvxJoQmqZYMrtd_kePbQSVUjFh0MHu8Kq5njaesqEsrXufL86PeFIF8IsxTSX/s16000/65fc47f47815d.jpeg" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Al viatge de noces, potser els meus avis van veure el pi a què es referia Miquel Costa i Llobera en aquell poema que comença: “Mon cor estima un arbre més vell que l’olivera, més poderós que el roure, més verd que el taronger...”, i que jo aprendria a l’escola. Els meus avis belgues es casaren el 1950. S’allotjaren un mes a l’hotel Formentor. Inaugurat el 1929, també hi passaren Grace Kelly i el príncep Rainier. I Charles Chaplin i Oona O’Neill, i Gary Cooper, i Claudia Cardinale, i un cèlebre etcètera. - Llucia Ramis, a la vanguardia.cat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Als anys seixanta, l’hotel esdevindria fòrum literari. Seguint l’exemple de Camilo José Cela i els Papeles de Son Armadans, Carlos Barral hi organitzà reunions anuals amb editors, escriptors i crítics, en què hi participaven Josep M. Castellet, José Agustín Goytisolo, Jaime Salinas i Gil de Biedma, que va escriure: “Llegábamos, después de un viaje demasiado breve, de otro mundo quizá no más real, pero sin duda menos pintoresco”. Al mateix poema, descriu com els joves es quedaven a la terrassa encara tèbia, exaltats per la beguda, o per l’aire o la suavitat de la natura, aquell instant de la nit que es confon gairebé amb la vida. Aleshores demana, crida per favor que no hagin de tornar mai, mai a casa.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Vaig ser en aquella terrassa –com diu el poema, l’agitació silenciosa dels pins al capvespre– el 2012, quan es restablí el premi Formentor, amb el mecenatge de les famílies Barceló i Buadas, i amb Basilio Baltasar com a director de la fundació. Xerràvem amb José Carlos Llop, Biel Mesquida i d’altres –illencs i no– vora les buguenvíl·lees, sota una pèrgola i l’aixopluc dels moments memorables que encara s’hi donaven més enllà de la poesia. Els meus ulls veien el mateix que havien vist els meus avis enamorats; el perfum mediterrani, de dia el brunzit de les cigales, de nit els grills. En una altra estrofa, Costa i Llobera clama: “Arbre! Mon cor t’enveja. Sobre la terra impura, com a penyora santa duré jo el teu record”. I potser hi descobrireu un títol de Melcior Comes.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Mentre estudiava a París als 70, ma mare conegué a Huelva mon pare, mallorquí. De manera que els meus avis tornaren moltes vegades a l’illa on havien estat durant el viatge de noces, fins quedar-hi definitivament. Molts estius de la infantesa passàrem el dia a la platja de Formentor, vora l’hotel on van ser feliços; tant que, explicaven, quan anaren a preguntar a quina hora seria la missa de diumenge, el recepcionista els contestà: “Avui és dilluns, monsieur ”.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Merriweather;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIh1JhjHWcn35Lnw3sv3JrFE9pDa6xNB-Y9keP6cjI2BvEIMhJLEfLWLWXtzO3ekyxbHa6gjXR_oL7K5FpJYRn4yLRzb0GQobvMfug7RvrSKvPqiUBjn5XhTSEGqp6FAprw9yX0s2xO6QahPCxAGkPtC3BjyIYsPVxHNmW8pyut1p4sw5A5dCE/s566/65fc492b80c42.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="412" data-original-width="566" height="466" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgIh1JhjHWcn35Lnw3sv3JrFE9pDa6xNB-Y9keP6cjI2BvEIMhJLEfLWLWXtzO3ekyxbHa6gjXR_oL7K5FpJYRn4yLRzb0GQobvMfug7RvrSKvPqiUBjn5XhTSEGqp6FAprw9yX0s2xO6QahPCxAGkPtC3BjyIYsPVxHNmW8pyut1p4sw5A5dCE/w640-h466/65fc492b80c42.jpeg" width="640" /></a></span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather Sans;">Delibes, Castellet, Fuster, Cela i Goytisolo, entre d'altres, al Formentor a finals dels anys quaranta LV</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Fa uns dies, el jurat del premi Formentor anunciava que el guardonat d’enguany és László Krasznahorkai. Ho va fer des de Tànger. Perquè, el 2020, el fons andorrà Emin Capital li comprà l’hotel a Barceló. La idea era modernitzar el complex i adequar-lo a un cinc estrelles per reobrir-lo com a Four Seasons, el més car d’Espanya. El projecte aprovat per l’Ajuntament de Pollença era estrictament de reforma. Però l’esbucaren sencer. Aixecaren obra nova sense llicència i sense que ningú ho evitàs. No queda res del que acolliren les habitacions durant gairebé cent anys; ni les habitacions tampoc.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">La setmana passada, el Govern balear autoritzà talar dos-cents pins al voltant de l’edifici perquè els promotors consideren que representen un perill per ser material inflamable. La periodista Elena Vallés piulava: “El cas de l’hotel Formentor és un cas de terrorisme urbanístic”. I afegesc: de terrorisme contra el patrimoni, contra la poesia, contra la suavitat de la natura i contra el “vell profeta que rep vida i s’alimenta de les amors del cel”. Aleshores deman, crid, per favor, poder tornar qualque dia a ca nostra. Conscient que ja no.</span></p>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-2932460150746763382024-03-21T20:48:00.004+01:002024-03-24T13:40:50.037+01:00ON VA NÉIXER LA TEVA CONSTITUCIÓ?<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUj-BcPw4RgFx3AGTjfDqD3yQCQIDvwA1ssL8t3q2_UzqPAaF9eIaWA5NHBgsvYfBQjfSlxBQRmtYxBqKavLuoNLJ2P0T16ykYMJCsmCbXHdgKX22WCWlaQ-ZOmsp_gBwHYE5uaojLM2Un/s1600/edificio-misterioso-goya--644x362.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="354" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgUj-BcPw4RgFx3AGTjfDqD3yQCQIDvwA1ssL8t3q2_UzqPAaF9eIaWA5NHBgsvYfBQjfSlxBQRmtYxBqKavLuoNLJ2P0T16ykYMJCsmCbXHdgKX22WCWlaQ-ZOmsp_gBwHYE5uaojLM2Un/s640/edificio-misterioso-goya--644x362.jpg" width="640" /></a>
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span>
<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Les fitxes d'escacs a la vida de Begoña Huertas estaven en ordre, quietes i posicionades sobre el tauler fins que un dia aquest equilibri es va fer miques. Li van diagnosticar un càncer de còlon i d'aquesta experiència amb la malaltia va escriure 'El desconcert'. Huertas, va morir el 2022, però abans, a banda de diverses novel·les, va escriure un article al diario.es, un article especial, que redimeix i dignifica poetes, polítics i patriotes, un article d'una enorme sensibilitat que difícilment podria haver escrit ningú que no fos dona i escriptora. Llegiu-lo si us plau.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Merriweather;">"En la calle Conde Peñalver de Madrid hay un gran edificio de ladrillo que ahora es una residencia de ancianos, pero que antes, durante la guerra civil y los años posteriores, fue utilizado como cárcel. El poeta Miguel Hernández, detenido al fin de la contienda tras haber luchado en el bando republicano, estuvo preso allí. El otro día, cuando pasaba por delante, me detuve a leer la placa que lo recuerda. El texto rememora:</span></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<ul>
<li style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;"><b>Al poeta Miguel Hernández, que compuso, en este lugar, las famosas “Nanas de la cebolla” en septiembre de 1939.</b></span></li>
</ul>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Merriweather;">Me quedé de piedra. Según aquellas palabras, cualquiera podría pensar que el joven poeta hubiera pasado por allí y en un rapto de inspiración se hubiera detenido en aquella esquina a escribir unos versos a su hijo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Merriweather;">Esa ambigüedad, o más bien ese silencio en cuanto a las circunstancias de la estancia del poeta en "este lugar" me llevó a pensar en el llamado franquismo sociológico que pervive en nuestro país, una combinación terrible de miedo a ser considerado radical y pasividad sumisa que impide homenajear a las personas que combatieron el fascismo sin ambigüedad ni tibieza.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Merriweather;">Esta semana hemos podido leer en este diario el caso de la ciudad de Melilla, donde se ha llevado a cabo la remodelación de la primera cárcel del franquismo. Al parecer se ha instalado una placa con un texto deliberadamente vago que igual puede servir para los liberales que fueron encerrados allí tras la restauración absolutista de 1814 como para las víctimas del franquismo: "Vaya nuestro recuerdo a quienes, perseguidos por sus ideales democráticos, sufrieron tras estos muros la incertidumbre de su destino y las vicisitudes del presidio". Al menos en este caso se menciona que estuvieron presos.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Merriweather;">Leo también estos días ( aquí) que el aeropuerto de Lavacolla, en Santiago de Compostela, se construyó con el trabajo esclavo de cientos de presos republicanos que, en condiciones extremas de hambre y muerte, fueron hacinados en una antigua fábrica de curtidos, hoy convertida en restaurante. Nadie lo recuerda.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Merriweather;">Las personas que defendieron el gobierno legítimo de la República y lucharon contra el fascismo parece que tengan que pedir perdón por "extremistas", como si ofendieran por su radicalismo. Entre mucha gente se da "el malentendido" de pensar que lo correcto es la neutralidad de no tomar partido. Enseguida se agita el fantasma del miedo, el comunismo, Venezuela. Y digo yo, tanto mirar a Venezuela, ¿por qué no miramos un poco más cerca? Ahí está, por ejemplo, Bolonia, casualmente el lugar hacia donde me dirigía, camino al aeropuerto, cuando pasé frente a la placa homenaje a Hernández. Bolonia, la Roja, lleva siendo gobernada por comunistas y socialistas desde hace cincuenta años (exceptuando algún paréntesis de centro-derecha) y si lo último que vi de Madrid fue ese tibio recuerdo al poeta condenado por el régimen de Franco, lo primero que me encontré al aterrizar allí fue un continuo homenaje a la gente de la resistencia.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikKsiOv7QATDRaDPdFL844yYZLbETLmAF9x-w-QElzBhQIM6FaXu-MoEU4CQVsve-tUxebe_kk32gK14pQexpn5JvUczpCnOAeQo2OzYw7NQ83iS7Qa3NlovY00dz_KIgoCG3FbFhjwN2n/s1600/IMGP7259.JPG" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Merriweather;"><img border="0" height="480" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEikKsiOv7QATDRaDPdFL844yYZLbETLmAF9x-w-QElzBhQIM6FaXu-MoEU4CQVsve-tUxebe_kk32gK14pQexpn5JvUczpCnOAeQo2OzYw7NQ83iS7Qa3NlovY00dz_KIgoCG3FbFhjwN2n/s640/IMGP7259.JPG" width="640" /></span></a></div>
<span style="font-family: Merriweather;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Merriweather;">Una guerra civil es más traumática, de acuerdo, pero en Italia los fascistas italianos no eran pocos, y la resistencia luchaba contra ellos. Había italianos en los dos bandos. La verdadera diferencia es que aquí ganó el fascismo, que Franco murió en su cama y Mussolini fusilado y colgado en la plaza mayor. Por eso perdura el miedo y ese peso de cuarenta años que los otros cuarenta aligeraron pero no eliminaron del todo.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Merriweather;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Merriweather;"><span face=""verdana" , sans-serif">Piero Calamandrei, uno de los padres de la Constitución italiana aprobada en 1947 escribió: </span><span face=""verdana" , sans-serif"><b>"Si queréis ir en peregrinación al lugar donde nació vuestra Constitución, id a las montañas donde cayeron los partisanos, a las cárceles donde fueron presos, a los campos donde les ahorcaron. Allá donde ha muerto un italiano para recuperar la libertad y la dignidad, id, oh jóvenes, con el pensamiento, porque allí nació nuestra Constitución". </b></span></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Bueno, la nuestra nació en otro sitio. Habría que ir a buscarla por los salones de quienes, como haciendo un gesto de generosidad extraordinaria, legalizaron el PCE. </span><span style="font-family: Merriweather;">El año en que se puso la placa a Miguel Hernández en la pared de la antigua cárcel, Tierno Galván estaba en el Ayuntamiento, Leguina en la Comunidad, y el PSOE en el Gobierno. ¿Tendrían miedo de parecer excesivamente radicales? Quizás ese temor es la razón por la cual no se mencionó "el detalle" de que aquel lugar donde el poeta escribió Las nanas de la cebolla era una cárcel. A consecuencia de esa tibieza sin sentido, los jóvenes que lean esa placa a partir de ahora pensarán que Miguel Hernández, en lugar de morir a los 31 años en prisión, lo hizo dulcemente en ese asilo, en compañía de cien ancianos asistidos por las Hermanas de la Caridad. - </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="color: #660000; font-family: Merriweather;"><b>Begoña Huertas - eldiario.es</b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" src="https://www.youtube.com/embed/Rtn9BJmzVhE?si=qyXUoJvVf3BW0Kcw" title="YouTube video player" width="560"></iframe></div>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-6071998100030664832024-03-21T12:35:00.000+01:002024-03-23T12:12:53.407+01:00FEIJÓO DESENCADENAT<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC_jHpEkaor-tAYjwFw6FbMI7z6j8daih_ThmR50a2mILiQKeB9DxE9eEghhp7htz-2sJ1uJnlGRmB-i6fucR-9b5MINJCWJiXtKGWgAtaZIGVFIaKgVqo-pTt-cfXBdM5FiJOBsp9iG0numhB434MVkgB7C9Ob2VvJjYHh_YqVsUonON-qnSYv0-UWaw/s566/65faf30450d4c.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="377" data-original-width="566" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgC_jHpEkaor-tAYjwFw6FbMI7z6j8daih_ThmR50a2mILiQKeB9DxE9eEghhp7htz-2sJ1uJnlGRmB-i6fucR-9b5MINJCWJiXtKGWgAtaZIGVFIaKgVqo-pTt-cfXBdM5FiJOBsp9iG0numhB434MVkgB7C9Ob2VvJjYHh_YqVsUonON-qnSYv0-UWaw/s16000/65faf30450d4c.jpeg" /></a></div><span style="font-family: Merriweather;"><p style="text-align: justify;">Juan Belmonte va confessar a Manuel Chaves Nogales que quan veia sortir el toro es creixia i oblidava el risc i la violència de l'animal. Encara més, l cap d'una li semblava un joc graciós, un divertit esbarjo del cos i de l'esperit. Solia percebre's aliè al perill, on ell i el toro es reconeixien moguts per la lleialtat dels seus instints dispars. Escoltant ahir la intervenció d'Alberto Núñez Feijóo interpel·lant Pedro Sánchez a la comissió de control del Congrés, em va semblar que devia sentir-se com Belmonte a l'arena, disposat a tot.</p><p style="text-align: justify;">Allà, al mig de la plaça de la política, es va anar creixent. La seva feina va resultar arriscada fins al punt de trepitjar totes les línies vermelles i va intentar matar la sessió a <i>'volapié', </i>amenaçant amb una investigació parlamentària i judicial la dona del president del Govern per uns suposats fets que semblen més ganes d'embrutar que una altra cosa, a relació amb la venda de la línia Air Europa. Sobretot quan l'Oficina de Conflictes d‟Interessos ha arxivat la denúncia dels populars.</p><p style="text-align: justify;">No en queda res d'aquell Feijóo moderat que va saltar a l'arena de la política fa uns dos anys, prometent abaixar el soroll i abanderar el respecte. “Tot és mentida”, va deixar anar el cap de l'oposició a Sánchez, quan aquest va exposar els èxits del seu Govern, glossats per Paolo Gentiloni, comissari d'Afers Econòmics de la UE. “El senyor Sánchez és ple de corrupció”, va bramar en un altre moment, quan el PP és un partit que ha estat condemnat per aquest motiu als tribunals, quan governava.</p><p style="text-align: justify;">Això no pararà i crec que ens farem mal. La nostra democràcia comença a tenir massa esgarrinxades. La política no és que no pugui evitar el soroll, sinó que no sap exercir-se sense l'enrenou. El debat d'idees ha estat substituït per la desqualificació permanent. Al Parlament ningú no dialoga, sinó que es desqualifica l'adversari. Els ciutadans estan farts de tants monòlegs àcids i, sovint, grollers. El PP té tantes presses per tornar al poder que no s'atura davant de res. I ni la remor és l'avantsala de la notícia, ni la maledicència és el pròleg de la veritat. Això no ha fet més que començar. I promet més sang que els bous. - Màrius Carol. Per cert, don Alberto diu que el president Sánchez està nerviós, curiós, normalment qui acusa a un altre d'això, gairebé sempre el que està nerviós és l'acusador i no l'acusat. Però d'això Don Alberto no se n'ha adonat, la seva estultícia congènita li ho impedeix.</p></span>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-2926809269128181062024-03-21T06:42:00.006+01:002024-03-25T11:57:13.153+01:00L'ESTAFA DELS 'M'AGRADA'<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiITaK7KwiglMu5DnwUkvIkSng44wk3g0gEh6EBS-m8YA8jE0SSy7fNe1o7h0L3vwT3i7PbN0YQICjlJEg5OMeQRB3UvO5swlTGV9pBNhzJFuqvM4d8G8gs3WF24DRnU09x_Lt8uYZtxsMrO3eOSWk-1Rrf9eebluomVGjT-Gnone6UdDPw02q_h9UJOGg/s729/_tonileblanc_6d50ccc9.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="410" data-original-width="729" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiITaK7KwiglMu5DnwUkvIkSng44wk3g0gEh6EBS-m8YA8jE0SSy7fNe1o7h0L3vwT3i7PbN0YQICjlJEg5OMeQRB3UvO5swlTGV9pBNhzJFuqvM4d8G8gs3WF24DRnU09x_Lt8uYZtxsMrO3eOSWk-1Rrf9eebluomVGjT-Gnone6UdDPw02q_h9UJOGg/s16000/_tonileblanc_6d50ccc9.jpg" /></a></div><span style="font-family: Merriweather;"><p style="text-align: justify;">L'estafa dels 'm'agrada' arrasa WhatsApp: “Hi ha víctimes que han perdut 18.000 euros en 48 hores”. La Policia adverteix d'una nova estafa que es reprodueix des de fa mesos en què s'ofereixen diners per 'm'agrada': “Hi pot haver centenars de víctimes”</p><p style="text-align: justify;">“La nostra empresa treballa amb empreses d'Instagram que estan disposades a pagar per una exposició més gran, per la qual cosa la nostra empresa necessita contractar un munt d'empleats. Et faré un encàrrec de prova i, un cop acabat, et pagaré cinc euros per veure si estàs preparat per a la feina. Podeu guanyar entre 50 i 600 euros o més al dia. T'interessa treballar amb nosaltres?”. És un dels ganxos que utilitza una nova estafa que està arribant a través de WhatsApp persones de tot Espanya. Segons ha pogut comprovar aquest mitjà, arriba des de números registrats al Regne Unit, Líbia, Guatemala, Bangla Desh o Togo, així com també telèfons de prepagament donats d'alta a Espanya.</p><p style="text-align: justify;">Es tracta d'un missatge a porta freda que molts usuaris no poden evitar respondre amb la senzilla prova que el ciberestafador demana per donar una recompensa: enviar una captura que mostri que han donat 'm'agrada' o 'seguir' al perfil d'Instagram o YouTube que els ha sol·licitat. Si ho fan, rebran al moment un Bizum de cinc euros, tal com es prometia. Aquest és el veritable parany que pot portar a desfalcs de fins a 18.000 euros en 48 hores, avisa la Policia Nacional.</p><p style="text-align: justify;">elDiario.es, ha passat uns quants mesos investigant aquesta estafa amb ajuda d'experts en ciberseguretat i en contacte amb la Policia Nacional. Tot i que hi ha diverses variants de l'estafa, la pràctica més habitual és que els ciberestafadors condueixin les víctimes cap a Telegram, una xarxa de la qual és més senzill fugir sense deixar rastre.</p><p style="text-align: justify;">Per això, i una vegada demostrat que la persona contactada està disposada a seguir les seves instruccions, la ciberdelinqüent (solen utilitzar noms femenins, segons ha pogut comprovar aquest mitjà) proporciona un “codi de la feina” i demana que l'usuari els ho transmeti al “comptable” que opera a Telegram. Quan l'usuari realitza aquesta petició i escriu a la comptable a Telegram, rep una contestació immediata. Aquest, a més, puja encara més els possibles guanys diaris. “Pots unir-te com a empleat oficial. Podràs guanyar 1.120 euros al dia. Et presentaré la tasca i et pagaran cinc euros després de la introducció! Gràcies per la vostra cooperació”, respon després de rebre el codi subministrat per l'usuari. A continuació, la “comptable” procedeix a informar de la manera com desenvoluparà la relació. “Tipus 1: feu clic a l'enllaç de la tasca grupal, mireu el vídeo, augmenteu les vistes del vídeo i guanyeu comissions. Tipus 2: Tasques inicials del venedor, ajuda els venedors a generar dades reals i rebre comissions”, explica. Alhora, sol·licita a l'usuari que s'uneixi al “grup de tasques” on es van publicant els diferents treballs del dia. Es tracta d'un altre canal de Telegram en què estan participant centenars d'usuaris més per informar que estan fent les tasques i rebent recompenses, segons ha pogut contrastar elDiario.es i confirmen fonts de la Policia Nacional.</p><p style="text-align: justify;">Aquest mitjà ha intentat posar-se en contacte amb alguns dels membres d'aquests grups sense èxit. Unit a les seves imatges de perfil, molt similars a les imatges de persones creades amb intel·ligència artificial, apunta que bona part dels membres d'aquests grups són falsos i estan destinats a fer creure la víctima que hi ha moltes persones involucrades a la feina.</p><p style="text-align: justify;">Tot i això, aquest canal de Telegram és un altre dels trucs que els ciberestafadors utilitzen per guanyar-se la confiança de la víctima. "En aquest canal comencen a veure que un usuari diu que ha rebut un ingrés de 500 euros, un altre que n'acaben d'arribar 600. Aleshores ells fan la tasca que els havien assignat i ràpidament els arriben els 5 euros", expliquen a aquest mitjà fonts de la Prefectura Superior d'Aragó de la Policia Nacional, la primera a avisar d'aquesta estafa.</p><p style="text-align: justify;">Un cop completada una, dues, o tres tasques senzilles i de pocs diners, els ciberdelinqüents llancen un altre ganxo. És el “tipus 2”, en què els col·laboradors guanyaran suposades “comissions”. El que han de fer és enviar sumes de diners cada cop més grans a números desconeguts, per després rebre aquesta suma més una comissió. El parany comença a tancar-se. “No escriguis a aquest número. Només fes el bizum”, va escriure un dels números desconeguts quan un dels experts de seguretat que van col·laborar amb elDiario.es per desentranyar l'estafa es va posar en contacte amb ell.</p></span><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Si la víctima accedeix a fer aquests pagaments haurà caigut a l'estafa, ja que els ciberdelinqüents ja no tornaran a ingressar-li tants diners com per tenir guanys. Si continueu confiant que ho faran el desfalc pot ser majúscul. "Tenim una denúncia en què una dona en va perdre 18.000 en 48 hores després de rebre el primer missatge", revelen des de la prefectura policial d'Aragó.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">“És una denúncia molt representativa de com funciona aquesta estafa”, expliquen. “Li diuen que ingressarà 500 euros aquí i que en lloc de donar-li cinc euros, li donaran 600. Ella fa el bizum i de seguida en rep un altre de 400 euros i després un altre de 200. Li diuen que com més inverteixi, més comissions tindrà. Aleshores ella segueix fent bizum als altres”, detallen els agents.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">“S'entén que el que està fent ella aquí és proporcionar aquests suposats beneficis a un altre estafat. Al final se suposa que si inverteixes 10.000 te n'emportaràs 5.000 més. El problema és que un cop has invertit els 10.000, no en recuperes 5.000. Quan comences a sumar i restar, resulta que t'han fet moltes menys transferències dels que has fet i has perdut els teus diners”, continuen les mateixes fonts policials.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">“Al final, després de fer-los una transferència gran, simplement desapareixen i t'adones que t'han estafat”. Els comptes de Telegram desapareixen i els números de WhatsApp s'anul·len. Així ha passat amb tots els que elDiario.es, ha investigat per a aquesta informació, I </span><span style="font-family: Merriweather;">ha pogut comprovar que els ciberestafadors utilitzen diferents tàctiques per guanyar-se la confiança de la víctima. Una és suplantar empreses de màrqueting reals i fer-se passar pels seus empleats. “La nostra plataforma opera de manera totalment legal i compta amb un certificat de transparència. A més, podeu trobar testimonis i testimonis de transaccions reeixides d'usuaris satisfets del nostre equip”, va assegurar una de les captadores a aquest mitjà alhora que enviava documentació de l'empresa Webpositer.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">“En el nostre cas ens vam assabentar pels mateixos usuaris que rebien aquests missatges i que ens trucaven per verificar si efectivament estàvem darrere d'aquests missatges”, afirma a aquest mitjà Iñaki Tovar, soci de Webpositer, que el va denunciar a la policia i va avisar-ne xarxes socials del que estava passant. "És frustrant veure la impunitat amb què es poden cometre aquest tipus d'accions avui dia", lamenta. Una altra de les afectades ha estat Marketinet, una agència amb seu a Madrid. “Els ciberdelinqüents han utilitzat el nostre nom per posar-se en contacte amb tercers i intentar estafar-los amb diferents excuses. De fet, el seu”modus operandi“ha consistit a crear grups de WhatsApp o Telegram en nom nostre, per després oferir als seus integrants l'oportunitat de guanyar molts diners a canvi de ”likes“, subscripcions a webs o visualitzacions de vídeos a Youtube” , han avisat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Un altre dels ganxos utilitzats pels estafadors és fer-se passar per treballadors d'Infojobs al seu primer missatge. En aquest cas, a més, el ganxo es llança a través de l'SMS, no de WhatsApp, però la narrativa és la mateixa: “Lliurament diari de 50-500 euros”.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Merriweather;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifxricQaL9x3Phr8hcinpoHdsytOHO2sqdi5sJTbMEv77jOybsBCxFfAJifE9RAduu4U8Y11VJIkoviThArNJX90h-dTVHTO8klPtBDILapvxCmToQyM2b2ufok3KKCQ117JHl48zX8dqbfqka6upUNloMoBMK8H1vjAYVVWalkMNLk5S-EUepf9_7S40/s1200/dadec264-ecae-4057-841c-536d0d74bb15_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEifxricQaL9x3Phr8hcinpoHdsytOHO2sqdi5sJTbMEv77jOybsBCxFfAJifE9RAduu4U8Y11VJIkoviThArNJX90h-dTVHTO8klPtBDILapvxCmToQyM2b2ufok3KKCQ117JHl48zX8dqbfqka6upUNloMoBMK8H1vjAYVVWalkMNLk5S-EUepf9_7S40/w640-h360/dadec264-ecae-4057-841c-536d0d74bb15_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.webp" width="640" /></a></span></div><p></p><div style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"><span style="font-family: Merriweather;">"Fa un enviament massiu indiscriminat", denuncien fonts de l'empresa a elDiario.es. "En el nostre cas, per l'alt nivell que tenim d'usuaris, més d'11 milions de currículums registrats, és fàcil que molts es vegin impactats per aquest tema", lamenten. “Fem campanyes proactives per informar-los, avisant que es donen aquest tipus de pràctiques de suplantació d'identitat. Francament, prefereixo Toni Leblanc fent l'estafa de l'estampeta, almenys tenia art i gràcia.</span></span></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" referrerpolicy="strict-origin-when-cross-origin" src="https://www.youtube.com/embed/dhWZP2vfmAQ?si=kjvli3DkkyfGfA07" title="YouTube video player" width="560"></iframe></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div><div style="text-align: center;"><br /></div>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-33263117852439296282024-03-20T09:42:00.003+01:002024-03-25T06:30:44.864+01:00LA GUERRA QUE VOSTÈ NO VEU<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRwZF1CLjtEby185U1uuWFNHAJChmdz2Nz6cAJiSARRvX00LLauyPFmGBt3IKO6ian5FosS5HQ2x1ac3ondYoVr5UAan3W2mQb805CcGB0vtkLoN_IuCCyYH9wCuASwZK_5Rdr/s1600/afga.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><span style="font-family: Merriweather;"><img border="0" height="452" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhRwZF1CLjtEby185U1uuWFNHAJChmdz2Nz6cAJiSARRvX00LLauyPFmGBt3IKO6ian5FosS5HQ2x1ac3ondYoVr5UAan3W2mQb805CcGB0vtkLoN_IuCCyYH9wCuASwZK_5Rdr/s640/afga.jpg" width="640" /></span></a>
<span style="font-family: Merriweather;"><span face=""verdana" , sans-serif"><br /><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;"><span style="background-color: white; text-align: left;">El 30 de desembre del 2023, a </span><a class="fl" data-ved="2ahUKEwiVoYaEuIKFAxWtUKQEHUPnDTcQmxMoAHoECB8QAg" href="https://www.google.com/search?sca_esv=edb2c34a13ef0733&rlz=1C1UEAD_esES981ES981&sxsrf=ACQVn09QcL53Iq5S9kVMEvndOmekPh-hlw:1710923853180&q=Londres&si=AKbGX_paaCugDdYkuX2heTJMr0_FGRox2AzKVmiTg2eQr2d-rpZZjfFSRyoAeUGxFHhrDHSYsG3QJl3TWu_fYff6hc7xV0KoF9-vZIxE6ZEwAXXX6ezaSzb0y1kqIHzTCPEOVjfe2XyiEEkkZb-mRVOR73aWCq-hZTJ9GSDYYlSNNX4AgETv5K2JnEq9xktAXcVHtFOWfRN9&sa=X&ved=2ahUKEwiVoYaEuIKFAxWtUKQEHUPnDTcQmxMoAHoECB8QAg" style="-webkit-tap-highlight-color: rgba(0, 0, 0, 0.1); background-color: white; outline: 0px; text-align: left; text-decoration-line: none;"><span style="color: black;">Londres</span></a> va morir J</span>ohn Pilger, reporter australià radicat a Anglaterra, Pilger, fou l'autor del documental "La Guerra que vostè no veu", en el qual presenta a diversos actors del camp de batalla mediàtic actuant, mentre l'espectador no s'imagina que és bombardejat amb descàrregues de mentides i manipulacions hertzianes. El documental és de 2017 pero encara que sigui com a homenatge a Pilger val la pena visionar-lo, segueix sent de rabiosa actualitat.</div></span></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span>
<span face=""verdana" , sans-serif">"La guerra que vostè no veu" és el segon llargmetratge documental de John Pilger per al cinema, en una cursa en què ha produït més de 56 documentals de televisió. Se centra en el paper dels mitjans de comunicació en la guerra. La televisió és la font principal d'informació per a la majoria de la gent. A Gran Bretanya, una gran part del periodisme de televisió està dedicat a crear una mena de mitologia de la "objectivitat", la "imparcialitat", i l'"equilibri". La BBC ha elevat aquests principis a una mena de causa noble i desinteressada, cosa que li permet transmetre visions preferides pel "establishment" vestides amb una vestimenta de notícies. Això ens permet entendre per què la propaganda en les societats lliures, com la Gran Bretanya i els Estats Units, és molt més eficaç que en les dictadures. Mentre els periodistes "professionals", especialment els organismes de ràdio i televisió, es presenten falsament com una espècie neutra, la veritat no va a tenir cap possibilitat de imposar-se. Si no hi ha flux lliure d'informació, no hi ha democràcia. Sense un públic informat, les autoritats polítiques o empresarials no poden ser obligades a retre comptes, i si no rendeixen comptes, es corrompen molt aviat.</span><br />
<span face=""verdana" , sans-serif"><br /></span>
<span face=""verdana" , sans-serif">Això segurament ajuda a explicar per què tantes persones en els mitjans de comunicació tot just podien contenir la seva fúria per les filtracions de Wikileaks: «Com s'atreveix aquest tipus que no pertany a cap dels nostres" clubs "a interposar-se en el dret que tenen els mitjans per ser utilitzats, afalagats i mentits? ». Els mitjans de comunicació no canviaran mentre no canviï la seva estructura. Un diari de Murdoch, o un dels seus canals de TV sempre reflectissin els interessos rapinyaires de Murdoch. En el fet que l'Internet proporcioni una informació alternativa sobre la guerra, això ja està succeint. La majoria dels millors reportatges sobre l'Iraq van ser publicats a la web -per part d'aquells com Dahr Jamail i Nir Rosen, i "periodistes ciutadans", com Jo Wilding. I ja està succeint on probablement és més important: en els centres mateixos del poder, on, segons sembla, gairebé tot està sent filtrat i publicat a la web, i tant de bo que això continuï per molt temps.</span><br />
</span><blockquote class="tr_bq">
<span style="font-family: Merriweather;">"Avui dia tenim notícies les 24 hores del dia. Les frases d'impacte mai s'aturen. I les guerres mai s'aturen. Iraq, Afaganistán, Palestina ... Aquesta pel·lícula és sobre la guerra que vostè no veu. Basant-me en la meva experiència personal com a corresponsal de guerra, estudiarem principalment la televisió centrant-nos en els canals més populars dels Estats Units i Gran Bretanya. La pel·lícula indagarà quin és el paper dels mitjans en les guerres de rapinya com les de l'Iraq i l'Afganistan, per què molts periodistes toquen els tambors de guerra no obstant les mentides dels governs, i com els crims de guerra han estat narrats i justificats si són crims. "John Pilger</span></blockquote>
<span style="font-family: Merriweather;"><span face=""verdana" , sans-serif">També parlen del paper de Wikileaks i Bradley E. Manning, jove analista d'intel·ligència de l'Exèrcit dels Estats Units. La seva persona ha cobrat notorietat internacional a causa que, segons els seus denunciants, hauria estat qui va filtrar en el lloc d'Internet WikiLeaks un vídeo de l'exèrcit dels Estats Units en el qual es veu com un helicòpter nord-americà mata un grup de civils a l'Iraq, entre ells dos periodistes iraquians de l'agència Reuters. És sospitós a més d'haver filtrat altres documents classificats sobre les guerres de l'Afganistan, coneguts com els Diaris de la Guerra de l'Afganistan, i de l'Iraq, així com uns cables diplomàtics de les ambaixades nord-americanes al voltant del món. Per aquesta raó va ser acusat formalment pel Pentàgon, empresonat a Kuwait i després traslladat a una presó militar en EE. UU. on encara espera l'inici d'un judici marcial.</span><span face=""verdana" , sans-serif"> -</span><b><span style="color: #990000;"><a href="http://www.expresionbinaria.com/john-pilger-la-guerra-que-usted-no-ve/"> <span style="color: #660000;">expresionbinaria</span></a></span></b></span><br />
<b style="font-family: verdana, sans-serif;"><br /></b></div>
<div style="text-align: center;"><iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/fHE_YI-3ooQ?si=9QNGKikxO_apgI5q" title="YouTube video player" width="560"></iframe></div>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com12tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-85967062231049544562024-03-20T06:31:00.003+01:002024-03-24T13:41:00.932+01:00NO HI HA DÉU (PROBABLEMENT)<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB_UU_k5fPaLWUEb-YCnKfc89d6sppuN9JmDN30tt0xBoSZLbsZCufqHpUmaolW12HaoWbyfO4j43D6PJNv4nAqRpu-DPTzHJwVupZhXJpisEinEQK_qiWqqVuA0au4xMkcGvM5iw6qsP9NMgn9oH4L5hYw_4r18-RfX5NSj8gTHTch7tfHr7ZgU8f1N0/s639/No-hay-dios-probablemente-Portada-1568x500.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="378" data-original-width="639" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiB_UU_k5fPaLWUEb-YCnKfc89d6sppuN9JmDN30tt0xBoSZLbsZCufqHpUmaolW12HaoWbyfO4j43D6PJNv4nAqRpu-DPTzHJwVupZhXJpisEinEQK_qiWqqVuA0au4xMkcGvM5iw6qsP9NMgn9oH4L5hYw_4r18-RfX5NSj8gTHTch7tfHr7ZgU8f1N0/s16000/No-hay-dios-probablemente-Portada-1568x500.jpg" /></a></div><span style="font-family: Merriweather;"><p style="text-align: justify;">A la primavera de 1961, l'astronauta rus Iuri Gagarin es va convertir en el primer home a fer un vol espacial. Expliquen que, al tornar a terra ferma, algú li va preguntar si havia vist déu en la immensitat de l'espai. La seva resposta va ser que, mirant cap a la Terra, ni havia vist cap déu ni havia pogut distingir cap nació.</p><p style="text-align: justify;">“En un instant, aquell paio havia desmuntat els dos constructes pels quals els éssers humans portem segles matant-nos: trossos de terra i déus que no existeixen”, sosté el periodista Manuel Saco (Ourense, 1947), que recull aquesta anècdota al seu llibre <b><a href="https://www.udllibros.com/libro-no_hay_dios_%28probablemente%29-T090100005"><span style="color: #0b5394;">'No hi ha déu (probablement'</span></a>,</b> publicat per l'editorial Mong i que serà presentat aquest dimecres 20 de març a les 19 hores al Teatre del Barrio (Madrid).</p><p style="text-align: justify;">L'obra és una recopilació de part de les reflexions que durant més de tres dècades Saco va anar desgranant als seus articles d'opinió. Però, segons afirma ell mateix, és també un “ajustament de comptes”, una “denúncia frontal” i descarnada d'aquests déus i pàtries inventats per la imaginació dels qui viuen i s'aprofiten de la seva administració exclusiva.</p><p style="text-align: justify;">En ser preguntat Per què aquest llibre?, Saco respon: He escrit de tot fins que vaig començar a decantar-me per les religions, que són el càncer de la humanitat. Darrere de tota guerra hi ha una religió: encoratjada directament, com passa amb el gihadisme; o bé per mitjans interposats a través de jutges, de legisladors… Les religions tot ho impregnen, tot ho embruten, són l'enemic de la societat. A l'entrada del llibre hi ha una cita de Saramago que diu “si tots fóssim ateus, el món seria més pacífic”. M'interessava indagar sobre com la humanitat s'ha deixat caure als braços de les religions, sobre com gent intel·ligent es pot manejar diàriament amb l'instrument de la raó i empassar-se un cúmul de necessitats quan arriba a l'Església. Les religions i els ultranacionalismes –que són una altra forma de religió– són dos constructes de l'ésser humà que no tenen sentit.</p></span><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Merriweather;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp81qiK3m0lzMfnX9ZB-pG0P6AcetAHBvNzeSm1TfWX9SkeQppo6xVzz6C5fH5eSfT2JrWkNPvqjbXvFI3A7SVRZ1ktl062rmnMR8NKGSE5yyGBaIXvUL7Y-y3OqBlXz01nJhIIY3MAn9YvwvbMokgmv6Z_1hSSizrqUSA3DKunjg3MpqSKxk0c6oKkeE/s1200/c2bcacd5-5cf3-421b-8ffc-b6bff4eb4246_16-9-discover-aspect-ratio_default_1091944.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="225" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp81qiK3m0lzMfnX9ZB-pG0P6AcetAHBvNzeSm1TfWX9SkeQppo6xVzz6C5fH5eSfT2JrWkNPvqjbXvFI3A7SVRZ1ktl062rmnMR8NKGSE5yyGBaIXvUL7Y-y3OqBlXz01nJhIIY3MAn9YvwvbMokgmv6Z_1hSSizrqUSA3DKunjg3MpqSKxk0c6oKkeE/w400-h225/c2bcacd5-5cf3-421b-8ffc-b6bff4eb4246_16-9-discover-aspect-ratio_default_1091944.webp" width="400" /></a></span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Només se m'acut recordar a Manuel Saco (a la foto), que un altre rus, <a href="https://www.abc.es/ciencia/abci-grigori-perelman-asegura-haber-probado-matematicamente-existencia-dios-201006091753-140252370126_noticia.html"><b><span style="color: #0b5394;">Grigori Perelman,</span></b></a> sostenia que havia demostrat matemàticament l'existència de déu.</span></p>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-84423218125331209742024-03-19T10:19:00.004+01:002024-03-24T07:38:00.095+01:00LLEI I DESORDRE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Merriweather;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfvApoCwaNWyzOXDBxVcTFwpgrkDfB05584n167Hkbs9ExFfutFbsoR47ljQb5tM23etzr-LCvYu2ZaV7ySuN0KWgHArAgjDVDbtvt8U6wT5zv-SxdQif-lWHIQo_ZvZe15RCKjyEhIOFMtIb00qwfOCFbzvlpQvnJUrfWYwfCmvoCcNvD7QJC_4G9ak4/s566/65f8557f53be2.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="377" data-original-width="566" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgfvApoCwaNWyzOXDBxVcTFwpgrkDfB05584n167Hkbs9ExFfutFbsoR47ljQb5tM23etzr-LCvYu2ZaV7ySuN0KWgHArAgjDVDbtvt8U6wT5zv-SxdQif-lWHIQo_ZvZe15RCKjyEhIOFMtIb00qwfOCFbzvlpQvnJUrfWYwfCmvoCcNvD7QJC_4G9ak4/s16000/65f8557f53be2.jpeg" /></a></span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Em perdonaran, però per més que es vagin convocant eleccions i aprovant o desaprovant pressupostos, la solució dels problemes més greus del país ni hi és ni se l'espera. És igual que els nostres polítics optin pel to apocalíptic dels profetes de l'Antic Testament o pel dels comercials d'una immobiliària; el resultat és sempre el mateix: desídia, corrupció i paràlisi acomodades entre frases grandiloqüents i estratègies de triler. - Javier Melero.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Ja poden venir després a parlar del Hard Rock i de les xafarderies sobre l'esposa de Sánchez o la parella d'Ayuso, quan a ningú sembla importar-li el deteriorament permanent de les institucions que fan que un país sigui una mica més seriós que una convenció de trumpistes després de la happy hour. Òbviament, m'estic referint a l'estat de la justícia i a la magnífica ocasió que l'aniversari de l'11-M hagués ofert a qualsevol servidor públic assenyat perquè li caigués la cara de vergonya i escometés d'una vegada per totes la seva reforma. Almenys perquè el lideratge espanyol entre els països que pomposament anomenem “del nostre entorn” no es limiti al consum de cocaïna.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Veuran. Després de l'esclat de les bombes de l'11-M, la policia va localitzar els autors de la matança en un pis a Leganés i, just quan estaven franquejant la porta de l'amagatall, una nova explosió va destrossar l'edifici i va posar fi a la vida d'un GEO i dels terroristes. Va ser de tal intensitat que va portar algun temps establir quants homes hi havia al pis i fins sis mesos després no se'n va identificar un, un algerià anomenat Allekema Lamari, que, segons la policia, havia ostentat el lideratge de la carnisseria: li deien l'Emir. </span><span style="font-family: Merriweather;">L'atemptat va ser àmpliament seguit pels mitjans de comunicació de tot el món, però un detall important, encara que summament incòmode per a les autoritats espanyoles, va passar pràcticament desapercebut. Durant el període en què va preparar i executar la matança, Lamari hauria d'haver estat tancat. Havia estat detingut i empresonat per terrorisme el 1997 i, quatre anys més tard, jutjat i sentenciat per l'Audiència Nacional a un total de 14 anys de presó.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Els seus advocats van apel·lar al Tribunal Suprem. L'any següent, el seu recurs encara no havia estat resolt i l'Audiència va advertir en un escrit que en pocs mesos Lamari faria cinc anys que estava empresonat (el termini màxim de presó sense sentència ferma) i que, si el recurs no es ventilava aviat, hauria de ser posat en llibertat. Poc després, el Suprem va resoldre i va establir, pels pèls, la condemna definitiva dins el termini màxim de cinc anys. </span><span style="font-family: Merriweather;">No obstant això, Lamari va ser alliberat. La raó va ser que la sentència del Suprem va trigar més d'un mes a trobar el camí fins a arribar a l'Audiència Nacional, tot i que aquesta és a penes a un centenar de metres, a l'altra banda de la bonica plaça de la Vila de París a Madrid. En aquest lapse, l'Audiència, ja que ja s'ha complert el termini màxim de presó provisional que corresponia a Lamari, va ordenar la seva posada en llibertat. Lamari va agafar les seves coses, es va amagar a Madrid i ningú va tornar a trobar-lo fins a Leganés. Com ho senten.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;"><b>Els judicis rapidíssims que s'haurien de celebrar el mateix dia s'estan assenyalant per al 2025!</b></span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Sempre he defensat la integritat i l'esforç de la immensa majoria dels nostres jutges, cosa que no m'impedeix afirmar que la ineptitud i el retard són tristament típics als tribunals espanyols, saturats i infradotats des dels darrers anys del franquisme. Diversos estudis conclouen fa temps que els problemes fonamentals resideixen en la ridícula plantilla de jutges i en què els successius governs no han invertit prou diners dels contribuents en l'administració de justícia.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">La setmana passada es va fer un judici a l'Audiència de Barcelona. Les tres abnegades magistrades observaven amb impaciència la durada dels interrogatoris als testimonis quan una va prémer el micròfon i va advertir amb to compungit que, si no acabava la sessió aquell mateix dia, el tribunal no tornava a disposar d'una sala de vistes fins al mes d'octubre! Encara que això no és res: els judicis rapidíssims que s'haurien de celebrar el mateix dia s'estan assenyalant avui per al 2025!</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Amb aquest panorama no tinc els ànims per esperar res d'amnisties ni d'eleccions a les quals es presentin uns polítics dels quals no seria exacte dir que no els importi el país o els seus habitants. És només que ells s'importen molt més.</span></p>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-70684635625816809392024-03-19T06:34:00.000+01:002024-03-24T06:36:08.813+01:00NO HI HA MÚSICA A LA SALA<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXilRMOoMGtpf8PMbKq9Tq7nkD9ItP0ji3_6MLVfTNUhn5om-iFN0_oDJ3JAGTJoU4_ydt1VDGw2WnIoc55HCzgki0gDlor9iudh5At5HMoSIQCEZFPnV__LzD-zqXNguzuY6PRPg1xMUx7Ueav7pz2yA_HDSGMHriU8k_MoxpFNQ016ri0Scx/s840/f.elconfidencial.com_original_793_841_595_793841595340e9b6016c3e7c036460f9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="516" data-original-width="840" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXilRMOoMGtpf8PMbKq9Tq7nkD9ItP0ji3_6MLVfTNUhn5om-iFN0_oDJ3JAGTJoU4_ydt1VDGw2WnIoc55HCzgki0gDlor9iudh5At5HMoSIQCEZFPnV__LzD-zqXNguzuY6PRPg1xMUx7Ueav7pz2yA_HDSGMHriU8k_MoxpFNQ016ri0Scx/s16000/f.elconfidencial.com_original_793_841_595_793841595340e9b6016c3e7c036460f9.jpg" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Merriweather;">"La llum, el so, etc. només existeixen en la nostra ment, fora d'ella no hi ha llum ni so. A fora hi ha energia electromagnètica, moviment de partícules i àtoms". A continuació, el nostre cervell, en lloc de captar aquestes energies o partícules directament, "rep l'impacte d'elles i gràcies al seu treball neuronal converteix aquest impacte en il·lusions de llum, color, so, etc". Si anem a un concert on una orquestra simfònica està interpretant una melodia i pensem que la sala està plena de música, no és veritat, assegura </span><span style="font-family: Merriweather;">el científic espanyol</span><span style="font-family: Merriweather;"> </span><a href="https://ca.wikipedia.org/wiki/Ignacio_Morgado" style="font-family: Merriweather;"><b><span style="color: #0c343d;">Ignacio Morgado. </span></b></a><span style="font-family: Merriweather;">"No hi ha música a la sala, només està en la teva ment". </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Merriweather;"> "Per exemple, el tacte és una il·lusió molt pràctica. El notem a la mà i ens permet allargar-la per agafar objectes". No obstant això, és el cervell el que sent, i això se sap, per exemple, pels casos de les persones que han perdut la mà, però segueixen notant el tacte. "Per això les il·lusions del cervell són pràctiques, que funcionen i ens permeten sobreviure, aconseguir propòsits". </span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Per sorprenent que sembli, la idea que el cervell és qui genera els processos mentals és relativament nova. Els antics egipcis, el consideraven un òrgan superflu,, l'extreien pel nas dels cadàvers que embalsamaven. A la Grècia clàssica, Aristòtil va trobar motius per ubicar els processos mentals erròniament al cor. Fins i tot el filòsof racionalista francès René Descartes, entrat ja al segle XVII, creia que la ment (o ànima) era una cosa aliena al cos.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Ignacio Morgado ens submergeix en els secrets del cervell i analitza amb detall i rigor la ment humana i el món dels sentits. Qui som? De què sóc conscient a cada moment? Podem sentir-nos fora del nostre cos, ubicats, per exemple, al d'una nina? Hi ha en realitat els colors? Per què no tenim noms per als milers d'olors que podem percebre? És el mateix gust que sabor? Els sons poden evocar colors? Es correspon allò que percebem amb la realitat? El cervell humà pot entendre's a si mateix?</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Merriweather;"> Sostenint la seva idea que el món és una il·lusió creada pel cervell, <a href="https://www.perlego.com/book/2539179/cmo-percibimos-el-mundo-una-exploracin-de-la-mente-y-los-sentidos-pdf"><b><span style="color: #073763;">Morgado</span></b></a> explica que el que fa el cervell és crear unes il·lusions "pràctiques", que ens permeten sobreviure. Una reflexió per reflexionar-hi, valgui la redundància, en la línia de la <a href="https://blocfpr.blogspot.com/2022/02/la-percepcio-del-temps.html"><b><span style="color: #073763;"><span>realitat no realitat</span><span>.</span></span></b></a></span></div>
Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-56624345441098266582024-03-18T15:34:00.003+01:002024-03-23T12:13:07.619+01:00DONOSTIA CONTRA EL GENOCIDI A GAZA<div><div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqjdspHyeA4RW8wDU4pzIWX8byPArHuHxoN147lkFeAJ5yppeELyjOVDlyV7RmhpYKZ72Xvuz_2ell_KWYXjTzem3CDPHWJIKXbGLRXa7Jx0b_D-6j89Opiv7VVpQ-S9Xmr4PbJKCC_W2h-sbqRL9HoaGZeK7tznX7WdxYUSN8A3AdTu6otlEAFBPeCKo/s948/65f8124d5c436.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="465" data-original-width="948" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqjdspHyeA4RW8wDU4pzIWX8byPArHuHxoN147lkFeAJ5yppeELyjOVDlyV7RmhpYKZ72Xvuz_2ell_KWYXjTzem3CDPHWJIKXbGLRXa7Jx0b_D-6j89Opiv7VVpQ-S9Xmr4PbJKCC_W2h-sbqRL9HoaGZeK7tznX7WdxYUSN8A3AdTu6otlEAFBPeCKo/s16000/65f8124d5c436.jpeg" /></a></div><br /><span style="font-family: Merriweather;"><br /></span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">La multitudinària manifestació celebrada aquest diumenge a Donostia/San Sebastián contra el “genocidi” a Gaza ha conclòs amb una impressionant performance a la Peine del Vent, on centenars de persones han emulat les dramàtiques imatges de cadàvers apilats a la franja palestina. La marxa ha estat organitzada per representants de la cultura basca, agrupats sota la iniciativa Kulturatik, i hi han assistit, a més d'alguns dels principals creadors bascos, representants de PNB, EH Bildu, PSE i Podem.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">La multitudinària manifestació ha discorregut pels passeigs de La Concha i Ondarreta, acompanyada d'actuacions musicals i intervencions artístiques dirigides a denunciar el genocidi a Gaza. Les imatges més impactants de la manifestació, però, han arribat al final de la manifestació, juntament amb l'emblemàtica obra d'Eduardo Chillida.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Allà, bona part dels manifestants s'han estirat a terra per dibuixar una figura humana i representar així la mort de milers de palestins a Gaza. Ho han fet sota el so de les sirenes antiaèries que anualment recorden el bombardeig de Gernika el 1937 i amb una imatge del Guernica de Pablo Picasso.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">L'acte ha finalitzat amb la lectura d'un manifest en eusquera i castellà a càrrec de les actrius Itziar Atienza, Mireia Gabilondo, Aitziber Garmendia, Joseba Bengoetxea i del palestí Mohamed Farajallah, que han fet una crida a la població a "no acostumar-se" a allò que està succeint a Gaza.</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">"No volem acostumar-nos que un estat racista i criminal mati cada dia centenars de persones innocents", han assegurat, després d'això han denunciat la "tebiesa còmplice del 'món lliure i civilitzat' presidit pels EUA i seguit per la UE".</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">El manifest ha advocat per no normalitzar que a Gaza "cada deu minuts es mati i es fereixi un nen" o que "cada dia més de deu nens perdin una o les dues cames".</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">"Estem davant d'un genocidi, un apartheid sistemàtic. Per això interpel·lem els nostres dirigents i polítics que cessin totes les seves relacions comercials, militars i diplomàtiques amb Israel i aprofitem l'assistència i l'adhesió a aquesta manifestació de partits polítics que tenen responsabilitats de govern a Ajuntaments , diputacions forals, Govern d'Euskadi, Govern de Navarra i Govern d'Espanya perquè consumeixen la ruptura com més aviat millor", han indicat. - lavanguardia.com</span></div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Sobre la guerra a Gaza, podeu trobar molta informació independent a <a href="https://electronicintifada.net/"><b><span style="color: #073763;">the electronic intifada.</span></b></a></span></div></div><div style="text-align: justify;"><br /></div><div><div style="text-align: center;">
<iframe allow="accelerometer; autoplay; clipboard-write; encrypted-media; gyroscope; picture-in-picture; web-share" allowfullscreen="" frameborder="0" height="315" src="https://www.youtube.com/embed/R9CjlYi9dj4?si=Vdq32YNafL6LiokB" title="YouTube video player" width="560"></iframe></div></div>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com6tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-37178197510728486632024-03-18T12:26:00.003+01:002024-03-22T19:05:44.375+01:00ELS COTXES FÚNEBRES S'EN VAN DE PASSEIG<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyMC3-stoGA12GAUhknhyu5gHqraywvlShsVkWMh1Qp37gh1bRtie6rDG2vvb8ytWzlpe-vU6HGZ2Yfbuj-jyMtWNC7MKXiHgJPM-KYkU5W-zhLpnbOg6fTpSz08li3n2xOyGhXUJmFfiCAGEOo5AzcKq0RRMKssLhdqmTB35mIMyPavsxyWmMYR0cwNI/s566/65e9a584ba77a.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="377" data-original-width="566" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyMC3-stoGA12GAUhknhyu5gHqraywvlShsVkWMh1Qp37gh1bRtie6rDG2vvb8ytWzlpe-vU6HGZ2Yfbuj-jyMtWNC7MKXiHgJPM-KYkU5W-zhLpnbOg6fTpSz08li3n2xOyGhXUJmFfiCAGEOo5AzcKq0RRMKssLhdqmTB35mIMyPavsxyWmMYR0cwNI/s16000/65e9a584ba77a.jpeg" /></a></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">El conseller Elena ha presentat els dos cotxes fúnebres que recorreran les carreteres catalanes per conscienciar dels efectes que tenen les drogues (alcohol inclòs) quan et poses al volant. Són cotxes llargs, de color negre, amb una gran corona de flors vermelles a la finestreta posterior. A les finestres laterals, aquestes allargades per on habitualment observes el taüt que transporten, hi ha vinils vermells: “L'alcohol i les drogues causen 1 de cada 3 morts en accidents de trànsit”. A sota, l'eslògan de la campanya: “Dalt del cotxe 0,0” i els logos del Servei de Trànsit i la Generalitat.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Tant vinil i tant logotip treuen a aquests cotxes fúnebres la capacitat de glaçar l'espinada dels destinataris. Ja hom veu que tot és un muntatge publicitari. A més, diuen que “recorreran les carreteres per conscienciar”, però m'agradaria saber exactament per quines carreteres aniran. </span><span style="font-family: Merriweather;">Crec que al TN de les nit a TV3 (la seva) podrien anunciar per on circularien els cotxes fúnebres l'endemà. En cas de no ser així, poca gent veurà aquests cotxes fúnebres.</span><span style="font-family: Merriweather;"> </span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Quan els de 'Hazte Oir' passegen un autobús, avisen prèviament de la ruta perquè puguis estar a la vorera i donar-els-hi la benvinguda. Però, amb els serveis funeraris del conseller Elena, com puc saber on veure'ls? A Catalunya hi ha més de deu mil quilòmetres de carreteres. Amb què hagi sortit la notícia a la tele els han de donar per amortitzats. I a veure si no seria una joia que els traguessin els vinils publicitaris i els fessin circular amb un taüt obert. Per les finestres laterals els vianants podríem contemplar el cadàver de l'últim mort en accident de trànsit, prendre consciència del perill de conduir drogat i, evidentment, vitorejar-lo, i potser fins i tot conscienciar-se'n. Llástima que el mort no pugués saludar.</span></p>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-74790750299293183452024-03-18T06:17:00.002+01:002024-03-22T14:58:02.558+01:00EL CAS DELS NINOTS MIGRANTS<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Merriweather;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVsdrfzgRy7Yme364vgYHsH6PEizSbFm6A5sJYGH9wTgEjFwcCL0IBEQSGB_1jmmhQws1SrZm4ysOKEMkdMcEQ8EluWkwgiy_ruHFm21earbQ0QJ8v2qNL3R5NRnzCEzmHDWLvk3KFhTn-xafjWmT1RCEykn-U8ugyasGKBIlDyJYmQ1pNA9ZDzbjAee0/s948/65f467d0a6c84.r_d.2840-1894-1669.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="465" data-original-width="948" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjVsdrfzgRy7Yme364vgYHsH6PEizSbFm6A5sJYGH9wTgEjFwcCL0IBEQSGB_1jmmhQws1SrZm4ysOKEMkdMcEQ8EluWkwgiy_ruHFm21earbQ0QJ8v2qNL3R5NRnzCEzmHDWLvk3KFhTn-xafjWmT1RCEykn-U8ugyasGKBIlDyJYmQ1pNA9ZDzbjAee0/s16000/65f467d0a6c84.r_d.2840-1894-1669.jpeg" /></a></span></div><span style="font-family: Merriweather;"><br /><div style="text-align: justify;">A la foto que podeu veure en aquesta informació sembla que quatre joves subsaharians estan intentant saltar una tanca molt alta. No són persones, són ninots; i l'artista faller que ha fet la composició perseguia el que s'ha aconseguit: impactar el públic. Tant, que dissabte a la nit, un grup d'una dotzena de persones, entre elles diversos subsaharians, van intentar pujar a la tanca per baixar-los en entendre que era una burla o una escenificació inapropiada d'un drama, d'una realitat present a moltes tanques, principalment a Europa. Aquests quatre ninots estan instal·lats sobre la tanca que separa a la plaça de l'Ajuntament de València el públic de la zona de xut de les mascletàs, per seguretat. I a pocs metres de la falla municipal, una formidable oda a la pau ideada i construïda per Pere Baenas i dissenyada per Esif, un dels artistes urbans més sensibles a la crisi social. La falla està composta per dos enormes coloms i té el lema Dos coloms, una branca, és un al·legat pacifista. La dels migrants és una escena rescatada de la falla de la meditadora del 2020, la de la pandèmia que es va cremar gairebé d'amagat.</div><div style="text-align: justify;">La policia nacional va haver d'intervenir davant la possibilitat que els que es van indignar amb l'escena acabessin baixant o destrossant els ninots. Va ser la mateixa policia la que va explicar als indignats el sentit de l'obra, i aquests van comprendre que la seqüència havia estat dissenyada justament per denunciar com milers de persones intenten, moltes vegades sense èxit, fugir de la misèria, de la guerra, de la fam , cap a una terra que els tanca les portes, amb tanques de gran alçada i amb mesures repressives.</div><div style="text-align: justify;">El que va passar dissabte en aquesta falla confirma el poder de l'art faller, una forma de creativitat que va néixer fa més d'un segle i mig amb voluntat crítica, amb vocació irreverent, amb la necessitat de provocar en qui contempla els monuments fallers una reacció. Aquesta tradició s'ha mantingut amb alts i baixos, amb períodes de gran potència discursiva, com durant la República o durant la transició, i amb èpoques on l'art faller estava tan adormit com les portades dels diaris.</div><div style="text-align: justify;">L'art faller no és objecte d'admiració entre els corrents crítics del gènere, entre altres motius perquè és efímer: tot desapareix a la Nit de la Cremà, a la nit de Sant Josep, quan totes i cadascuna de les més de 700 falles – grans i infantils– són víctimes del foc que els nostres ancestres activaven per celebrar el canvi de solstici i espantar mals esperits.</div><div style="text-align: justify;">És una injustícia històrica. L'art faller ha sabut, any rere any, oferir la mirada àcida de l'actualitat política, cultural, social, econòmica, cultural i fins i tot internacional. Amb apostes vibrants com la de la falla guanyadora d'aquest any a la Secció Especial (les de més pressupost), que és l'Antiga de Campanar; una clara advertència cap als perills del canvi climàtic. Un dau: la falla guanyadora està ubicada al barri on no fa gaire va cremar l'edifici de dues torres que va provocar la mort de deu persones i centenars de damnificats.</div><div style="text-align: justify;">El que va passar dissabte a la plaça de l'Ajuntament és la confirmació de l'enorme utilitat de l'art faller, de la capacitat per generar emoció i, en paral·lel, reflexió sobre el moment que ens ha tocat viure. En una festa visitada per centenars de milers de persones cada any, que troben en aquestes falles un atractiu únic per observar la bellesa, molt barroca de vegades, de la composició monumental dels ninots i les seves històries particulars.</div><div style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">És, finalment, una victòria per als que consideren que les falles són un exemple únic al món per impactar a l'ànima dels qui les observen. En aquest cas, de quatre ninots intentant saltar una vall al cor de València. - </span><span style="text-align: left;"><span style="font-family: Merriweather;">Salvador Enguix - lavanguardia.cat</span></span></div></span><p style="text-align: justify;"><span style="text-align: left;"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="text-align: left;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlRR0GWJK4ckxkp5Kjv0RxXSWPcX5L8NvfZayD45c_iLW30nsSUfkzOAbgJaKGnFrHvmzW0eWBUuLQqYhg5w3rIg9RB8XChZ_D6UffN6KKoCCKadhrj07sipS4Z10y8dJfA6e2HGacCuY4X1jRNcrBDYI-mJypDG53xtJoOzAK79kePqPh54rD9ZW8M7Y/s1200/d4e1fac9-d985-4a9c-82ea-51a0efdaf0b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="675" data-original-width="1200" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjlRR0GWJK4ckxkp5Kjv0RxXSWPcX5L8NvfZayD45c_iLW30nsSUfkzOAbgJaKGnFrHvmzW0eWBUuLQqYhg5w3rIg9RB8XChZ_D6UffN6KKoCCKadhrj07sipS4Z10y8dJfA6e2HGacCuY4X1jRNcrBDYI-mJypDG53xtJoOzAK79kePqPh54rD9ZW8M7Y/w640-h360/d4e1fac9-d985-4a9c-82ea-51a0efdaf0b0_16-9-discover-aspect-ratio_default_0.jpg" width="640" /></a></span></div><span style="text-align: left;"><br /><span style="font-family: Merriweather;"><br /></span></span><p></p>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com11tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-30282783588608292932024-03-17T14:29:00.006+01:002024-03-21T21:07:53.100+01:00NO ENS ARROSSEGARAN A LA CRIDÒRIA SALVATGE<div style="text-align: justify;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDrZbERHpAIv7O7oSRFNaQtwYpsTNfpsqtVxK6cmfYt_Zzi1C1y-_6r5deOAMzg4Ps-hFUChBtKvhhaO8yIA-L9DqcxX5h5DDvgPQOP0HlilOc5RwipfKyps-SGCCRiCuRESOo4KJjJj2a_Bru3Q_uzAxHEr_MJg9rdn1i7Hl6QUbvConRmlhcVNoOqgs/s566/65f57014d09c0.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="377" data-original-width="566" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDrZbERHpAIv7O7oSRFNaQtwYpsTNfpsqtVxK6cmfYt_Zzi1C1y-_6r5deOAMzg4Ps-hFUChBtKvhhaO8yIA-L9DqcxX5h5DDvgPQOP0HlilOc5RwipfKyps-SGCCRiCuRESOo4KJjJj2a_Bru3Q_uzAxHEr_MJg9rdn1i7Hl6QUbvConRmlhcVNoOqgs/s16000/65f57014d09c0.jpeg" /></a></div><div><span style="font-family: Merriweather;"><br /></span></div><div><span style="font-family: Merriweather;">Internat en un hospital, aquest home manté breus converses amb una infermera mentre contempla la transparència de l’antibiòtic que entra, gota a gota, al seu cos com l’aigua d’una font que no té pressa per arribar allà on hagi d’arribar. Mirant per la finestra, observa com despunten les fulles noves d’un vell freixe. Com aquest arbre que, malgrat l’edat, celebra l’aire de la primavera que s’acosta, el malalt s’esforça a imaginar que no està en un hospital sinó en un passeig, davant d’una platja, en un lloc de vacances on li serveixen sucs de fruita, li fan massatges cardíacs i li deixen fer llargues cures de son.</span></div><div><span style="font-family: Merriweather;">El malalt és Adam Zagajewski, tot i que la infermera li diu senyor Zajewski. És un poeta senzill i profund, alhora. Dues qualitats molt difícils de trenar, ja que, sovint, la senzillesa esdevé simplicitat, mentre que la profunditat té tendència a caure en l’abstracció. Adam Zagajewski sap idear punts de fuga, anècdotes menudes, explicades a cau d’orella dels lectors, de les quals parteix, alhora, una fonda mirada sobre l’ofici de viure.</span></div><div><span style="font-family: Merriweather;">Dominat pels agradables pensaments primaverals, el malalt sent, de lluny, el brogit de la massa d’un estadi de futbol. Juguen els rojos contra els blaus. Mentre els càntics bàrbars i els insults s’imposen a l’estadi, el malalt descansa en la tranquil·litat i el silenci de la clínica, aferrat a la llum primaveral. Alleugerit per ser tan lluny de l’estadi, el poeta conclou: “No em ficaré en aquesta batalla”. De bracet amb ell, en aquests dies de tanta ira (la ràbia de la política, infatigable!), també ho dic jo: no ens arrossegaran a la cridòria salvatge, no, aquesta vegada no. És vomitiu. No podem més.</span></div><div><span style="font-family: Merriweather;">Per silenciar la ràbia de l’estadi, n’hi ha prou amb el refugi d’uns bons versos. Amb la visió d’un arbre amb fulles noves. Amb el goig de trobar, finalment, bassals d’aigua als camins. </span><span style="font-family: Merriweather;">- Antoni Puigverd.</span></div></div><div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQuoXvMBtXISjnTiAHE9AwwN84Mn5j2DuMPiYDJNlyYR2exqpvJc_qrxg-EN_q9y7GYqQMw3Eoz-2tvFw_GJS_RRQO3xohl1V-pBRaeSoaAiqcsqMUbKjfEjY9TfERjcms_lmGdvJ7AV7LZyHU5vv44ipHgdiXwr2wYktl2NW829mvQPQiSX3J0DaXQWgM/s1200/adam-zagajewski.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="829" data-original-width="1200" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQuoXvMBtXISjnTiAHE9AwwN84Mn5j2DuMPiYDJNlyYR2exqpvJc_qrxg-EN_q9y7GYqQMw3Eoz-2tvFw_GJS_RRQO3xohl1V-pBRaeSoaAiqcsqMUbKjfEjY9TfERjcms_lmGdvJ7AV7LZyHU5vv44ipHgdiXwr2wYktl2NW829mvQPQiSX3J0DaXQWgM/w400-h276/adam-zagajewski.jpg" width="400" /></a></div><p><span style="background-color: white; color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;"><b>CANCION DEL EMIGRADO</b></span></p><p><span style="background-color: white; color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;">En ciudades ajenas venimos al mundo</span><br style="background-color: white; border-color: rgb(229, 229, 229); color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;" /><span style="background-color: white; color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;">y las llamamos patria, más breve es</span><br style="background-color: white; border-color: rgb(229, 229, 229); color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;" /><span style="background-color: white; color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;">el tiempo concedido para admirar sus muros y sus torres.</span><br style="background-color: white; border-color: rgb(229, 229, 229); color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;" /><span style="background-color: white; color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;">Caminamos de este a oeste, ante nosotros rueda</span><br style="background-color: white; border-color: rgb(229, 229, 229); color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;" /><span style="background-color: white; color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;">el gran aro del sol</span><br style="background-color: white; border-color: rgb(229, 229, 229); color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;" /><span style="background-color: white; color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;">ardiente, a través del cual, como en el circo,</span><br style="background-color: white; border-color: rgb(229, 229, 229); color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;" /><span style="background-color: white; color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;">salta ágilmente un león domado. En ciudades extrañas</span><br style="background-color: white; border-color: rgb(229, 229, 229); color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;" /><span style="background-color: white; color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;">contemplamos las obras de viejos maestros</span><br style="background-color: white; border-color: rgb(229, 229, 229); color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;" /><span style="background-color: white; color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;">y, sin asombro, en añejos cuadros vemos</span><br style="background-color: white; border-color: rgb(229, 229, 229); color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;" /><span style="background-color: white; color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;">nuestros propios rostros. Habíamos existido</span><br style="background-color: white; border-color: rgb(229, 229, 229); color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;" /><span style="background-color: white; color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;">antes, e incluso conocíamos el sufrimiento,</span><br style="background-color: white; border-color: rgb(229, 229, 229); color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;" /><span style="background-color: white; color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;">nos faltaban tan solo las palabras. En la iglesia</span><br style="background-color: white; border-color: rgb(229, 229, 229); color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;" /><span style="background-color: white; color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;">ortodoxa de París, los últimos rusos blancos,</span><br style="background-color: white; border-color: rgb(229, 229, 229); color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;" /><span style="background-color: white; color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;">encanecidos, rezan a Dios, varios lustros</span><br style="background-color: white; border-color: rgb(229, 229, 229); color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;" /><span style="background-color: white; color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;">más joven que ellos y, como ellos,</span><br style="background-color: white; border-color: rgb(229, 229, 229); color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;" /><span style="background-color: white; color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;">impotente. En ciudades ajenas</span><br style="background-color: white; border-color: rgb(229, 229, 229); color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;" /><span style="background-color: white; color: #070707; font-family: Merriweather; font-size: 16px; text-align: center;">permaneceremos, como los árboles, como las piedras.</span></p><h1 class="gdlr-page-title" style="background: rgb(255, 255, 255); border: 0px; color: #2f2f2f; line-height: 40px; margin: 5px 15px 0px; outline: 0px; padding: 0px; vertical-align: baseline;"><span style="font-family: Roboto Condensed; font-size: medium;"> </span><span style="font-family: verdana; font-size: medium;"> </span><span style="font-family: Merriweather Sans; font-size: small;"> Adam Zagajewski</span></h1>
</div>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-33601624.post-36412798215138877142024-03-16T21:44:00.005+01:002024-03-21T13:16:47.890+01:00DESPULLATS DAVANT L'ALGORITME<p style="text-align: justify;"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSTPqD4Ffp8V3EA16dcwUKYO63CP6_3ZvRAvDgVkm_q5akHxoy8N4EQw9mNRUG-bvAn2V-IpHa2-NRhyphenhyphen5ET95gRmVoWGpg5jm9IPLm_ugpPT3XV2yuAy7rrrB29lDwMQc-7fy13LXzdN15dITVOcCxPmSVzUoTs-JeRUBtUJ1y9VjNkm0AXzbq/s927/times-square-reflection%20(1).jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="512" data-original-width="927" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjSTPqD4Ffp8V3EA16dcwUKYO63CP6_3ZvRAvDgVkm_q5akHxoy8N4EQw9mNRUG-bvAn2V-IpHa2-NRhyphenhyphen5ET95gRmVoWGpg5jm9IPLm_ugpPT3XV2yuAy7rrrB29lDwMQc-7fy13LXzdN15dITVOcCxPmSVzUoTs-JeRUBtUJ1y9VjNkm0AXzbq/s16000/times-square-reflection%20(1).jpg" /></a></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Una vegada, un missioner va retreure a un indígena la seva nuesa i aquest li va respondre, assenyalant-li la cara: “Però vosaltres també esteu nus aquí”. “Però això és la cara!” , va respondre el missioner. I aleshores l'indígena va replicar: “És que per a nosaltres tot és cara”. </span><span style="font-family: Merriweather;">Aquests dies, explica Carlos Fernandez al diario.es, jo ho he tingut més difícil que aquest indígena. Un algorisme de Youtube ha decidit interrompre una sèrie d'antropologia que estava penjant al meu espai La Filosofia a Canal, que tinc obert des de fa tres anys. Resumeixo apretadament l'estranya distòpia en què m'he vist embolicat aquestes últimes setmanes. De sobte, Youtube es va negar a acceptar els meus vídeos, tal com passa quan intentes pujar algun contingut amb drets d'autor susceptibles de reclamació.</span></div><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Em va costar molt trobar-ne el motiu, perquè quan preguntes a Youtube et contesta un algorisme de molt parces explicacions. Hi ha la possibilitat d'insistir-hi fins que aconsegueixes contactar amb una persona humana. Després de molt estirar la llengua els humans suposadament responsables, se'm va comunicar més o menys la situació següent: l'algorisme de Youtube havia considerat que al meu canal s'exhibia pornografia infantil (“imatges de menors sexualitzats o on se'ls exploti sexualment”) . Això havia provocat que se m'adjudiqués un número que tornava sospitosa cada cosa que intentés pujar, de manera que, cada vegada més, tots els meus continguts eren rebutjats. I com més insistia, més sospitós em tornava. Fins i tot alguns dels meus vídeos van passar a ser qualificats de “incitació a l'odi”. A això es va sumar que, segons sembla, ja fa anys, l'algorisme m'havia qualificat de negacionista de les vacunes, cosa que em convertia en reincident.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">He hagut de rebobinar. En efecte, he recordat que fa temps Youtube va retirar un vídeo del meu canal en què retòricament venia a dir que el més perillós del negacionisme durant la pandèmia era l'afany que es posava a negar el capitalisme i els seus terribles efectes en la indústria farmacèutica. Però l'algorisme havia entès que el que negava era les vacunes. Investigant una mica més, he arribat a entendre que el motiu pel qual se m'ha classificat d'“incitador a l'odi” és que havia pretès titular 'L'ésser humà a les escombraries' el capítol 5 de la meva sèrie d'antropologia, cosa que venia força a tomb si es considera que tot el capítol era un comentari d'un text de Claude Lévi-Strauss en què diu que “els antropòlegs busquem el nostre tresor als cubs de les escombraries dels historiadors”. I així vaig arribar a entendre també allò de la pornografia infantil. L'algorisme havia localitzat una cosa semblant a les fotos dels nambikares (homes, dones i nens) que Lévi-Strauss va incloure al seu llibre 'Tristes Trópicos', un clàssic immortal de l'antropologia, traduït a totes les llengües del món i del qual es hauran venut milers de milions d'exemplars sense que l'algorisme de Youtube se n'hagi adonat. Tampoc ha caigut en el compte, el maleït algorisme, que els nambikares de les fotos, en realitat, no estan nus, perquè porten un cordó a la cintura; i, de fet, se senten molt avergonyits de mostrar-se sense, perquè se senten nus.</span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-family: Merriweather;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimjdVI7st7SZb82QrYWfwI16mneHtXpPiGi6bY0oVmcMk_mL-7p-5HPFCLceSSRg4tLoQG46VbyxQHee0WEJUFiiGXQqFXaZ14CGtMdCuTHllGrdmgu4GU0akBRk_G6eq6IuUImO39bO1H-a8UTmO2keH4I6wYaOTsqq7HXvAgnSN_D_-XHi7Q/s792/b833b7a8-3f66-4905-86a6-f024b6287bad_16-9-discover-aspect-ratio_default_1091790.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="445" data-original-width="792" height="360" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEimjdVI7st7SZb82QrYWfwI16mneHtXpPiGi6bY0oVmcMk_mL-7p-5HPFCLceSSRg4tLoQG46VbyxQHee0WEJUFiiGXQqFXaZ14CGtMdCuTHllGrdmgu4GU0akBRk_G6eq6IuUImO39bO1H-a8UTmO2keH4I6wYaOTsqq7HXvAgnSN_D_-XHi7Q/w640-h360/b833b7a8-3f66-4905-86a6-f024b6287bad_16-9-discover-aspect-ratio_default_1091790.jpg" width="640" /></a></span></div><p></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Un gran malentès, sens dubte. Però a partir d'aquí és quan tot es torna oníric. Els humans que hi ha darrere de l'algorisme asseguren que no hi ha mitjans per intervenir en el criteri de la màquina (si és que és una màquina). L'única possibilitat seria “ensenyar-lo”, fer que canviï la seva opinió sobre mi. I no poden informar sobre com es podria fer això. Tothom sap que és un error, però no es pot fer res, no es pot dir a l'algorisme que s'ha equivocat. L'única possibilitat és ensenyar-li a canviar el seu criteri, una veritable endevinalla o potser un sortilegi que recorda els contes de fades. Finalment, després de molt meditar, hem recorregut a una mena de tractament conductista: pujar centenars i centenars de continguts per “reeducar” l'algorisme, a veure si s'acostuma al fet que sóc una persona normal. Alguns youtubers més experimentats m'han assegurat que així acaba per entendre una cosa de dos o tres mesos. Pel que fa al capítol 5 de la sèrie d'antropologia, hem recorregut provisionalment a una estratagema de les antigues: hem vestit amb fotoshop els indígenes amb uns grans calçons blancs (abans provarem a pixelar els mugrons i els culs, però l'algorisme no es va donar per satisfet).</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Parlar amb els humans de Google ha estat com estavellar-se contra un mur, perquè això dels algorismes és una mica com un “gran secret”, una mena de “pedra filosofal” que ningú sap bé com funciona i que els influencers creadors de contingut estan tot el temps intentant esbrinar (“escolta, que sembla que em va millor si la gent comenta molt, o si comparteix el link o si li donen like...”) i és tot com anar donant pals de cec. De fet, cada vegada que hi ha algun canvi en com els algorismes consideren que ets rellevant, hi sol haver una mica d'enrenou entre la gent que s'hi dedica, intentant esbrinar com en poden sortir beneficiats; i d'això sempre hi ha molta literatura i molta llegenda (que si l'algorisme de TikTok beneficia les cares de dones i el d'Instagram les d'homes sempre que siguin guapos, que si TikTok et beneficia si surts somrient o ballant... De fet, durant un temps, sortia la gent llançant missatges polítics a TikTok mentre ballava, perquè l'algorisme els donés visibilitat).</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">A mi, tot això em fa molta por. Jo recordo molt bé el que era enfrontar-se a un professor que et tenia mania a l'escola. Alguns eren sàdics diagnosticables, altres de dolents i tristos, bèsties franquistes que no tenien dos dits de front. Però mai em vaig haver d'enfrontar a algú tan rematadament estúpid com aquest algorisme generat per la imbatible Intel·ligència Artificial, la que va guanyar Kaspárov jugant als escacs. No sé què opinarà el ChatGPT sobre això.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Del que no tinc cap dubte és que és imprescindible començar a pensar a controlar políticament els algorismes. Val més fer-ho ara que encara són relativament estúpids que quan ja ens donin cent voltes. Que jo sàpiga, encara que sé molt poc, només recordo Iñigo Errejón, des de Más País, alertant sobre l'assumpte, proposant crear una Agència Estatal d'Algorismes. La cosa és gravíssima, al fons. El que m'ha passat a mi és una ximpleria, sens dubte. Però personalment, m'ha fet entendre la que s'acosta. L'algorisme ha pres una decisió errònia. Això ho saben perfectament i així ho reconeixen els qui van crear la màquina. Però, però, ells no hi poden intervenir, és impossible.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Per part meva, he hagut d'investigar com funciona i com aprèn aquesta màquina (cosa que, a més, és un secret), per intentar convèncer-la que ha comès un error. Ens trobem davant d'un ostracisme inapel·lable, en què, fins i tot sabent tots que hi ha hagut un error, no hi ha més remei que intentar convèncer aquest ens estrany i secret que és així. En aquest cas, cal ensenyar-li la diferència entre la pornografia infantil i l'etnografia. Però això és el menys important. Ja estem administrats per algorismes en massa àmbits. Un exemple significatiu és el que es pot llegir en aquesta notícia: Treball exigirà a les empreses de repartiment compartir els algorismes que utilitzen per decidir quin treballador envien a cada trajecte.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">Per descomptat, no crec que calgui demanar un algorisme perfecte, capaç de picar-nos quan es torni boig. L'important és demanar la possibilitat de sotmetre'l a un control humà. És una cosa que es repetix </span><a href="https://blocfpr.blogspot.com/2022/10/les-tres-lleis-de-la-robotica.html" style="font-family: Merriweather;"><b><span style="color: #073763;">des dels temps d'Asimov </span></b></a><span style="font-family: Merriweather;">(“Article primer: els robots obeiran els humans”) i '2001. Una odissea a l'espai'. Abans era el futur. Ara és un present distòpic que ja està en marxa. Hem creat algorismes perquè ens ajudin, no perquè se'ns respongui “no hi podem fer res, perquè ho diu l'algorisme”. Exactament la mateixa barbaritat, per cert, a què ens té acostumats el capitalisme: no es pot fer res, perquè ho diuen els mercats. Cap Parlament no s'atrevirà a portar la contrària als mercats. I se suposava que els mercats, per criminals que fossin, eren tan intel·ligents com una mà invisible. Els algorismes seran igualment criminals i, per ara, ni tan sols semblen gaire intel·ligents. Almenys pel que fa a qüestions d'interès humà. Perquè no estan administrant res que tingui interès humà. Estan administrant, com bé demostra Johann Hari al seu esplèndid llibre 'El valor de l'atenció', els incommensurables negocis que es poden fer amb la nostra atenció a la pantalla. I això, sens dubte, ho fan molt bé. Però mentrestant, no saben distingir entre un indígena vestit amb un cordó i un amulet i la pornografia infantil. Són molt intel·ligents, però no estan interessats en les mateixes coses que ens interessen a nosaltres. Exactament, el mateix que ha passat amb el capitalisme des del segle XIX.</span></p><p style="text-align: justify;"><span style="font-family: Merriweather;">I el problema no només és a Youtube, no fa gaire<a href="https://blocfpr.blogspot.com/2023/11/el-nen-del-brac-trencat.html"><span style="color: #073763;"><b> a Feisbuc, em van censurar un article</b></span></a> en què sortia un nen al qual un soldat israelià li va trencar un braç, van considerar que el contingut era violent. És clar que ho era, però no el contingut sinó l'acció del soldat israelià. Però a aixó a l'algoritme no l'importa, el que el preocupa és la foto del nen amb el braç trencat</span>.</p>Francesc Puigcarbóhttp://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.com11