Quan el director de l'Agència Tributària espanyola compareix al Congrés dels Diputats i explica que les dades recopilades gràcies a l'amnistia fiscal són la "repera patatera", és que s'en fot del mort i qui el vetlla i encara no ha estat cessat. Aquest cap d'una les hisendes públiques més tecnificades del món -segons diuen - amb aquesta expressiva descripció, defineix en un article i dues paraules la situació actual, i qui i com ens mana 'la repera patatera', o sia una pandilla d'indolents mentals, amb lapsus no tan lapsus com el de de Cospedal.
santiago menéndez repero patatero
El que Hisenda ha descobert gràcies a l'amnistia és impressionant, diu Santiago Menéndez, a partir d'ara 'el capullu bocamoll', però afegeix que cap funcionari públic pot explicar-ho amb detall, ja que cometria delicte. Sense confidencialitat no hi ha amnistia. Aflores, pagues i àpali 'de rositas',llevat que les investigacions posteriors descobreixin indicis de delicte. 
I això és el que ha passat amb Rodrigo Rato, o ha convingut que passi, o ha interessat que passi. Rato va aflorar, va pagar i tot semblava en ordre fins que es va descobrir que hi havia dades que no quadraven amb una segona declaració de béns a l'estranger. La maquinària inspectora es va posar en marxa i el Govern no l'ha parat en vigílies d'unes eleccions decisives per al futur polític del país. No l'ha volgut aturar, o no l'ha pogut aturar encara que m'ensumo que no ha volgut, hi havia pressa per encolomar el mort a Rato, que li ho diguin sinó al Fiscal anti corrupció que s'en va assabentar de tot pels mitjans.

En un viejo pais ineficiente, algo así como España entre dos guerras... civiles. Amèn i a fer la mà. Els rics també roben, encara que sigui amb targetes B.