El 15 d'octubre de 1.888. el dia en que compleix 44 anys, Nietzsche decideix escriure una autobiografia i passar revista a la seva obra anterior. Considera que és a la meitat de la seva vida i que es arribada l'hora de fer balanç per contemplar cofoi i agrait la seva espléndida collita. Nietzsche viu a Tori, on se sent especialment alegre dins una etapa d'entusiasme i euforia malgrat les penuries económiques i la falta d'acollida als seus escrits a Alemanya. Li ho fa saber al seu mentor i un dels pocs amics que té Peter Gast, en una carta on manifesta la seva voluntat d'escriure 'Ecce Homo', o 'com s'arriba a ser el que s'és'. 
Hi ha un desig sincer de Nietzsche de mostrar-se tal qual és, fins al punt que escolleix les paraules de Ponci Pilats per presentar a Jesús 'Aqui teniu l'home' 'Ecce homo'. Nietzsche no preten justificar ni justificar-se de res del que ha fet i escrit, són els altres els que s'han de justificar, al contrari de les autobiografies corrents, Ecce Homo, és una autobiografía a reves, és una defensa i exaltació d'ell mateix. Nietzsche no concep la seva autobiografa com una confessió, com deia suara, no tracta de disculpar-se ni de justificar-se davant dels homes o de Déu. Ans al contrari, per Nietzsche, és la humanitat sencera la que té de passar comptes amb ell, i quan a Déu, parafrasejant Stendhal, la seva única disculpa és que no existeix.
Nietzsche i Zaratustra són homes superiors, però no són el superhome, Nietzsche intueix malgrat l'optimise exacerbat que presideix Ecce Homo que el superhome no sortirà del fracàs de l'home superior (ell), sap que tot i ser un home excepcional el que mai arribara a ser, ni ell ni Zaratustra, i aquest és el seu profund drama. Nietzsche, a Ecce homo, no té nostalgia del passat com la majoria d'autobiografies; Nietzsche té nostàlgia del futur, un futur, el seu, al que no sap que nomès li queden quatre mesos i escaig per embogir.... se'l pot disculpar, com Déu, Nietzsche deixa d'existir en vida, o fins i tot abans.....