No se perqué. Segurament per haver arribat  a un bon grau de saturació: de saturació de... de tot això, no cal especificar-ho. Però és el cas que m'entren unes ganes violentes d'escriure un poema que comence així:

    Oh, Senyor, envieu-nos ja els barbars!
No ens els feu meréixer més.

Reflexionava Fuster sobre aquest tema. No ho sé, però diria que els barbars a que ell es referia eren dels nostres, no l'Islam. Ho dic perquè més endavant ho rebla: El mal d'Europa és que encara hi ha milions de jacobins per civilitzar, i aquest és realment el problema d'aquest balneari decadent en que s'ha transformat Europa.