Podemos intentar justificar a Borges diciendo, como dijo Welles, que estaba medio ciego. ¿Pero a alguien se le ocurre alguna manera de justificar la ceguera absoluta de Sartre?, publica Gregorio Luri al seu bloc. 

 Mireu si es pot dir tant en tan poques paraules, i és que Sartre va tenir l'habilitat de ser al mig de tot i no entendre res, a banda d'anar sempre al bandol equivocat. Sovint es parla de filòsofs, alguns d'ells sobrevalorats, sens dubte Jean Paul Sartre n'ès el més clar exemple.

En una entrevista (aquí, si la voleu llegir sencera) que va concedir Cioran a Hans-Jurgen Heinrichs, parlava de Sartre en aquest sentit: 

"Tinc un punt en comú amb Sartre. Sartre va dir, poc abans de la seva mort, que ell s'havia entès sempre molt millor amb les dones que amb els homes. Aquest és també, el meu cas: jo prefereixo les dones als homes. Sap vostè per què? Perquè la dona és més desequilibrada que l'home. Ella és un ésser infinitament més mòrbid i malalt que l'home. Ella ressenteix més les coses, que un home no pot ni tan sols, sentir. He observat que les dones estaven en general més a prop de la meva manera d'escriure que els homes. Vaig quedar molt impressionat quan vaig llegir que Sartre havia dit que ell preferia la conversa de les dones a la dels homes."