El 26 de maig de 2003, el vol UKM 4230 d'UM Air es va estavellar a Turquia prop de l'aeroport de Trebisonda amb 75 persones a bord. El passatge el formaven 62 militars espanyols, que tornaven a Espanya després de quatre mesos i mig de missió a l'Afganistan i Kirguizistan, tots ells van morir al costat de 12 tripulants ucraïnesos, i un ciutadà d'origen bielorús.
Sis anys més tard es va celebrar el judici. La sentència, no per esperada va caure com un "gerro d'aigua freda" sobre els familiars dels 62 militars morts en l'accident del Yak-42, el titular del jutjat central número tres de l'Audiència Nacional, Fernando Grande-Marlaska, va decretar el "sobreseïment lliure" de la cúpula militar de l'etapa de Federico Trillo al capdavant de Defensa, per considerar que no va existir "responsabilitat penal rellevant" en la major catàstrofe soferta per les Forces Armades espanyoles en temps de pau.
En el sumari obert per investigar les múltiples irregularitats que van envoltar la contractació de l'avió ucraïnès estaven imputats fins ara els llavors cap de l'Estat Major de la Defensa, almirall general Antonio Moreno Barberá; cap de l'Estat Major Conjunt, Juan Luis Ibarreta, cap de la Divisió d'Operacions, contraalmirall José Antonio Martínez Sainz-Rozas, el coronel Joaquín Yáñez González i el tinent coronel Alfonso Elías Lorenzo Taboada, membres del Grup de Control del Contracte amb l'agència NAMSA de l'OTAN, i el coronel Abraham Ruiz López, representant espanyol davant NAMSA.
El jutge va concloure que la causa de l'accident en què van perdre la vida els militars que tornaven de complir la seva missió a l'Afganistan va ser "la falta de preparació concreta de la tripulació per aterrar en aeroports com el de Trabzon (Turquia)", així com per reaccionar "davant situacions de risc", el que, "unit a la raonable fatiga", va fer que el pilot es desorientara i es dirigís cap a unes muntanyes. "No van ser les circumstàncies relatives a l'estat i manteniment de l'aeronau les causes, directes ni indirectes, del sinistre", conclou.
Sempre pressumptament, Federico Trillo sabia abans del funeral que es dubtava de la identitat dels cadávers, a més a més va maniobrar per evitar que el Govern Turc rebés a les famílies; varen enterrar els cadàvers barrejats sense identificar-los, tot plegat un nyap barroer que hauria d'haver produït unes quantes dimission o cessaments i sobe tot exigir responsabilitats.
I no va passar res, tothom segueix al seu lloc o similars i a Federico Trillo el tenim d'ambaixador a Londres. Tot plegat vergonyós i amb 62 militars morts a la seva consciencia, i ni tan sols han estat capaços de demanar perdó, ans al contrari, cínicament varen negar la major, Trillo i els altres responsables i aquí es va acabar tot, sobretot pels 62 militars morts inutilment. Un dany col·lateral, una desgracia que no es va poder evitar que diría cínicament Trillo.
.
Diuen que avui comença el judici del Prestige. Aquest simulacre de judici fa olor de podrit, no només perquè sembli trucat, que també, sinó perquè el temps l'ha deixat marcir sense possible recuperació.
Parlar ara de jutjar el Prestige, quan el fet va succeir fa deu anys, no sé si és per plorar o riure, però per descomptat és alguna cosa caduc, passat de moda. I més encara quan es jutja als tripulants -el capità, el primer oficial i el cap de màquines - i llevat del director general de la marina mercant -home de palla -, queden fora tots els responsables polítics. Tots els que van prendre la decisió d'enviar el vaixell mar endins, en comptes de -com totes les recomanacions assenyades dictaven - acostar-lo a la costa, ajudant a que l'infortuni fos molt més gran.
Aquest esdeveniment sembla, una altra vegada més, una cortina de fum per fer-nos oblidar les nostres greus preocupacions actuals. És clar que havia de jutjar el cas Prestige, però abans, molt abans. Una justícia tardana esdevé una injustícia per molt legal que sigui. Molt fum i poc foc. Un sumari amb prop de 300.000 folis - se'ls haurà llegit el jutge? -, Per res. Perquè ja se saben els resultats. Les quatre persones jutjades tapen a tots els responsables als que no s'han jutjat.
Si veiem que eren els responsables polítics fa deu anys, la cosa queda clara. Avui, han estat promoguts, políticament, o han quedat fora per qüestions poc exemplars.
Comencem pel ministre de Medi Ambient, que era Jaume Matas. Un personatge corrupte que ha estat condemnat per les seves activitats delictives com a president de les Illes Balears. El llavors ministre de Foment, Álvarez Cascos va donar la desgraciada i famosa ordre d'enviar al vaixell a la quinta forca lluny de la costa. Avui aquest exministre ha arribat a ser President d'Astúries i segueix tranquil · lament com a líder d'un partit fet a mida al Principat.
A més, recordem a Arias Cañete, llavors ministre i avui de nou en aquesta comesa, que va menysvalorar la catàstrofe i va anunciar als pocs dies que el desastre estava controlat -quan el dany encara era incipient- i que en uns dies s'obririen els caladors de pesca (van trigar anys).
I podem parlar de l'actual president del govern Mariano Rajoy, que en aquells moments era vicepresident i portaveu del govern Aznar i que va assumir la coordinació de la gestió de la crisi i va ser el responsable de comunicar a l'opinió pública la situació real. Bé, doncs aquest bon home, avui màxim responsable del govern serà recordat per la seva explicació mentidera i simplona quan anunci que del vaixell sortien "pequeños hilillos de plastilina en estiramiento vertical".
Van ser dies en què es va demostrar la vàlua d'aquest govern Aznar, Rajoy i els seus 'hilillos', d'altra banda Federico Trillo, ministre de Defensa en aquells temps, va comentar que s'havia estudiat bombardejar el vaixell, Fraga va voler rememorar el seu bany a Palomares i es va oferir a repetir a Muxia. L'actual director general de la Guàrdia Civil, Fernández de Mesa, en aquells dies delegat del govern a Galícia, va dir que probablement el fuel no tocaria la costa gallega o que el carburant s'enfonsaria al fons del mar i es convertiria en llamborda. No em diran que si no fos per les greus conseqüències que va tenir, no era perquè fos una història pròpia d'El Jueves.
I ara doncs, què? Res, tot sobreseït, el capità és menjarà el pollastre i la resta de rositas. Aquesta és la probitat i transparent justicia del Partit Popular. Manda güevos!
.png "English"){kind=small}
.jpg)
.jpg)
.jpg)
.jpg)
