Copyrights @ Journal 2014 - fet per: Templateism

dijous, juny 28, 2012

BLOCS, BLOCAIRES, EGOS I ENDOGÀMIES

-

Deia un destacat periodista i blocaire en un dels seus comentaris fa ja un temps, què molts dels blocs de la xarxa a casa nostra que parlen de política no són de periodistes, no és l'ùnic que ho diu, i de fet és una obvietat. Afortunadament - em dic a mi mateix -, però - afegeix - cada vegada n'hi han més que si ho son i que també alguns d’aquests blocs son una referència per a molts d’aquests periodistes.
I no ho diu ell, però si d’altres que aixó dels blocs és una fàbrica d’alimentar egos i endogamies, un habitat on cadascú pot deixar-hi anar la seva amb tota impunitat i autosatisfacció. En la primera asseveració estic totalment d’acord, però és que sembla que encara no ens hàgim assabentat que ja som al segle XXI i que el concepte de la informació està canviant i molt ràpidament. Si ja a dia d’avui els diaris, com a concepte convencional no tenen cap raó de ser, que els que marquen la pauta son els electrònics i no necessariament els dels diaris considerats “patums”, tots aquests periodistes han d’anar a parar als blocs on es mouen, couen i publiquen les últimes informacions, encara que sigui per a contrastar les que ells puguin tenir. A banda, s’han de començar a buscar la vida i de passada a espavilar-se, després de tants i tants anys fen de “receptor-comunicador”, alló de: Duran i Lleida ha dit i en Mas li ha contestat, diuen de la Moncloa que, segons fons de la CEOE..,. etc. Aixó no és periodisme, d’aquesta ocupació professional en termes laborals se’n diu un “traïdor” (traeme esto o traeme lo otro). Per tant, és normal que els que pretenen o intenten ser periodistes de veritat cerquin informació cada vegada més a la xarxa i, encara que els disbarats es cotitzin a 1€ per paraula, és tanta la capacitat que te d’aglutinar-ho tot, el millor i el pitjor, que és aixó el que la fa tan engrescadora i li assegura un futur cada vegada mes cert, com incert i molt ho és el dels diaris oficials.
Quan a la segona, no ho tinc tan clar aixó de l’ego. Escriure al bloc o en un foli, segueix sent una tasca onànica, que no onírica, no crec que sigui l’ego el motiu en la majoria dels casos que porta a una persona a crear el seu bloc, el que succeeix, és que el ciutadà que més o menys està interessat en el que succeeix en el seu entorn, que està constantment bombardejat per tota mena d’informacions o més aviat desinformacions, sovint s’angoixa, voldria opinar als diaris, trucar a les ràdios o a la Tele, en definitiva, dir-hi la seva. Però no és fàcil, i el bloc és el lloc idoni on una persona mitjanament conscienciada pot esplaiar-se dient-hi el que pensa, uns amb més encert i gracia que altres, però en la majoria dels casos, penso sincerament que la cosa va per ací. No és doncs una qüestió de “ego” sinó una espècie de divan de psiquiatra on deixar anar les neures, dubtes i pors, des d’una - certa – impunitat, puig a molts blocs, qui hi escriu no hi està identificat, i aquest punt si que s'hauria de revisar, a nivell de opinador i de opinant també, puig darrera l'anonimat s'escriuen i comenten sovint autèntiques bajanades.
A banda, amb aquesta tendencia natural dels homínids i homínides (*) els blocaires ens anem agrupant en tribus que en certa manera es retro-alimenten, de fet més que aliment de egos és alló que s'en diu estar compromés en les coincidencies, i aixó que hom sàpiga no és pas dolent, tot i que pot arribar a una certa endogamia - no ho nego - 
Un clar exemple d'aquesta endogamia en serien aquests premis virtuals que es donen a un bloc que l'ha de donar a uns altres, etc, que pensava ja s'havia acabat però veig que torna a resorgir de nou, i que em recorda alló de quan rebíes una carta o un correu, i que si no l'enviaves a no se quants en un termini de temps et passaria una desgracia. 
Confesso que jo hi vaig caure amb aixó dels ego-premis, la primera vegada fa ja més de quatre anys, i llegint-ho avui dels cinc que vaig recomanar, tres ja han tancat el seu blog. 


(*) fa fe fi d'esquerra verda i políticament correcte escriure homínids i hominides, companys i companyes, o 'miembros y miembras' com va dir la exMinistra Bibiana Aido.

13 comentaris:

Lluís Bosch ha dit...

Deixem-nos estar de premis, que jo fa poc els vaig enviar una proposta conyona als cretins dels premisCats i em van respondre amb insults... anònims! i que venien a dir: ja sé qui ets i on vius.
Però t'escric per reafirmar que em sentiré content si vens a la costellada popular de Les Planes.

Francesc Puigcarbó ha dit...

SI NO HI HA RES DE NOU, ALLÍ ESTARÉ, JA N'ANIREM PARLANT.

Temujin ha dit...

No se en el caso de los demas, en el mio en concreto, escribo porque me da la gana. Me sirve de desahogo, de válvula de escape. A todos nos gusta que nos lean, (o eso creo yo), pero yo no renuncio a decir lo que pienso en función de la audiencia, no como de esto. Respecto a los "premios", al principio alimentan nuestro ego, pero a mi ya me dan igual. Procuro leer blogs que piensen de diferente forma y no con el animo de adoctrinar, sino con el espiritu de aprender. Sinceramente pienso que nadie tiene la verdad absoluta y encasillar, clasificar y discriminar según el origen, es cuando menos, muy atrevido.

Eulàlia Mesalles ha dit...

Ara fa uns anys, 3 o 4, em va semblar que això dels premis servia per donar a conpeixer el blog, i en certa mesura va ser així, més que no pas per l'ego...
Però ara la veritat és que això dels premis em fatiga. Ara fa poc he rebut un d'aquest liebster que dorre. Li agraeixo a qui ha pensat en mi, però no tinc ganes de seguir la cadena.

Penso que els periodistes tenen massa por -encara- dels blogs. I en canvi em sembla que es procupen poc per les serves servituds -corporatives, empresarials, etc)-que tenen: el tractament de les notícies -posem per cas Eurovegas- en els mitjans és senzillament lamentable.

(Per cert... serà un "gustàs" trobar-nos a Les Planes...)

Francesc Puigcarbó ha dit...

ando yo por el mismo camino Temujin.

Francesc Puigcarbó ha dit...

d'aquests premis s'en deien 'memes' es varen posar molt de moda fa quatre anys. Jo també vaig rebre el Liebster, però no he continuat la roda. Mo hi crec.
Ens veiem a les Planes.

Júlia ha dit...

Jo ja passava del tema però em saber greu pels dos que em van atorgar el darrer i, mira, sense sentar precedent...

Els senyors periodistes el que temen, com tothom, és que el seu xiringuito se'ls acabi si tothom fa de periodista d'opinió. Són els que més s'emprenyen quan cauen en el parany de copiar coses de la xarxa i aleshores es queixen d'internet, home, que per internet m'enredin a mi, passi, però 'a ells'!

Parlo en general, però caldria diferenciar entre les patums mediàtiques, els infants terribles del periodisme nostrat, els tertulians a sou i els pobres joves llicenciats amb contracte escombraries, ep.

Júlia ha dit...

Per cert, en alguns dels premis primigenis es cobrava alguna cosa, això fora diferent. Cert que molts van fer blog fins obtenir el premi o ser nominats i després van fer moixoni, així és el món.

Anònim ha dit...

CLAVAT XIQUET,CLAVAT¡¡¡¡¡,PERO CREC QUE LA "PEÑA",N'ESTAR FARTA DE LES TERTULIES,SEMPRE LAS MATEIXES CARA,QUE NATURALMENT DIUEN LO MATEIX,,,I BUSCAN DIR LA SEVA,EL CARRER VOL TENIR VEU.
JUGANT

Francesc Puigcarbó ha dit...

es cert que alguns blocaires (més espavilats que tu i jo Júlia) han aprofitat el bloc per promocionar-se, alguns han seguit i altres un cop assolit l'objectiu han abandonat el bloc. Com a la vida hi ha una mica de tot en aquest món virtual.

Francesc Puigcarbó ha dit...

Jugant, les tertùlies canse, sempre són les mateixes veus.

El veí de dalt ha dit...

Comparteixo el teu post plenament en relació a la posició dels egos personals dels blocaire (Qui no el té, oi?) i el pes que guanyen els "opinadors" a la xarxa. Els mitjans i els comunicadorrs s'ha d'apuntar a les noves TIC (d'aquí que el Twitter arrassi-. Pel que fa als premis en cadena, això estava bé al principi (era una manera de posicionar-se i conèixer nous blocs). Jo ja no ho faig, Però sí participo en els "Premis Cat's" (que no són el Premis.CAt del SITC) , més que per res per conèixer nous blocs, perquè al gent que ho munta són entranyables i, sent conscient que no deixa de ser una certa capelleta, serveixen per consolidar-la; de les moltes que hi ha a la Catosfera. Hi que durin!

Francesc Puigcarbó ha dit...

ah no Veí! passo de premis,la meva vocació de perdedor em diu que ho faci. Aquests premis Cat'S no se qui els gestiona, però no deixa de ser una tongada més d'endogamia, un meme a l'engrós.