· BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

'VENTE A ALEMANIA PEPE'


"Francisco. 71 años. Marchó a Alemania en 1964, se casó, tuvo dos hijos y allí se ha jubilado. Carlos. 27 años. Licenciado en Administración y Gestión de Empresas. Lleva diez meses en el paro. Acaba de solicitar en la Embajada germana uno de los empleos que ofrecerá Angela Merkel. Si todo va bien, Carlos pronto marchará a Alemania. A seguir los pasos de Francisco. Ayer y hoy de la emigración española, guardada en el cajón del olvido durante tantos años y rescatada ahora que España bate cada trimestre todas las plusmarcas mundiales de desempleo. ABC"

Roda el món i torna al Born. Ja som on érem als seixanta, enviant mà d'obra, en aquest cas qualificada a l'Alemanya de la senyora Àngela Merkel. A aquesta Alemanya necessiten molta mà d'obra qualificada, no paletes sense ofici ni benefici abandonats pel totxo amb boina i maleta de cartró lligada amb un cordill. No rieu que encara n'hi han d'aquests Allfredo's Landa's.


I aqui, que el fet d'haver estudiat una carrera no es cap garantia de trobar feina en alló que has estudiat i com a premi de consolació a tot aquest esforç pots acabar fent de menys que mileurista amb un contracte a precari, allí es recompensa amb un lloc de treball molt més ben pagat que aquí. Potser perqué allí tenen un  Govern útil que va per feina, no com els inùtils xitxarel·los de Madrid o els demagogs del Pati dels tarongers. I així ens va. ¡Que inventen ellos deia Unamuno!. 

Burru! l'Unamuno aquest....Perdoneu, pero algú ho havia de dir!.


ah! la pàgina web de l'ambaixada alemanya a Madrid per si us interessa.

SGAE - LA MÁQUINA D'ESPOLIAR

Deu fer un parell d'anys que vaig signar en contra de la llei del cànon digital que va entrar en vigor a partir de l’ù de gener de 2009. El canon digital, dit curt i ras, és una imposició intolerable a mitges entre l’Estat i la SGAE. I no ho dic pel fet que no m’entretinc a baixar-me res per Emule ni a comprar CD’s pirates. En primer lloc, tant en un cas com en l’altre hauria d’haver-hi un tipus de música que no pugués trobar en altres canals i no és el cas. De la mateixa manera que el pa el compro al forner i el tortell a la pastisseria, la música la compro a una tenda de discs i com ja no n'hi ha a Sabadell, a "el Corte Inglés".

Jo, no tinc perquè pagar ni un cèntim d’euro al Sr. Bisbal, Estopa o al Sr. Melendi per les seves cançons. Que facin concerts en directe o en el cas d’en Melendi dalt d’un avió, però del meu erari no tinc de donar-les-hi res. Si la gent s’ho baixa d’Internet, que busquin la manera de evitar-ho, i els que venen Cd’s pirates, que els agafi la policia o els Mossos d’esquadra, ben prou que estàn a la vista. Aquesta normativa ofèn a més a més perquè criminalitza a qualsevol consumidor, titllant-lo poc menys que d’estafador. 

I és que a més a més, no ho entenc, si jo registro una patent als vint anys venç i ja no és meva, passa a ser de domini públic, i en canvi uns paios com U2 treuen un disc l'any 1987 "Joshua Tree", de fet l'ùnic disc interessant de la seva carrera, la resta ha estat una iteració iterada cada vegada a pitjor i vint-i cinc anys anys més tard encara cobren drets d'autor i viuen d'aquestes rendes i de les fantasmades del seu líder.

Voldria afegir una última visió del tema. No se ara, però a finals del 70's quan anava amb el Conjunt dels Wattusi, interpretavem peces dels Beatles, Stones, Shadows i en acabar els de l'SGAE ens donaven la fulla ja omplerta amb les cançons que se suposava haviem tocat i ves per on, no eren ni Beatles, ni Stones, ni Shadows, interpretavem cançons de Quintero León i Quiroga, Augusto Algueró i altres per l'estil. Ah! i si no signaves la fulla tenies problemes per tornar a actuar en aquell poble. Vol dir que la trofaldineria els hi ve de lluny a l'SGAE abans de caure en mans d'en Teddy Bautista i la patuleia de rapinyaires que l'envolta.

De fet ni he comprat ni penso comprar res que porti gravat aquest impost, i aixó és el que hauríem de fer tots, un boicot seriós a aquests productes augmentats de preu perquè els Srs de la SGAE visquin com sàtrapes al seu nou i flamant edifici. Una cosa es regular els drets d'autor i anar en contre de la pirateria que s'havia de regular, i l'altre és que els pirates siguin els de l'SGAE i nosaltres els ciutadans els assaltats. S'hauria de fer quelcom seriós contra aquesta xacra vampírica que ens treu el suc i el bruc amb total impunitat i connivència amb l'Estat, i a sobre s'en foten de nosaltres.  I a més a més la Senyora Gonzalez Sinde que imposa amb la connivència (de qui sinó) CIu la seva controvertida llei, un altre atracament a ma desarmada. I aqui ens ho mirem impàvids sense dir res, ni cremar res. Potser ja seria hora.

EL VELL SORRUT ES FA TRAMPES AL SOLITARI



Ves per on, l'expresident Pujol a les seves vellesses i expresidencies se'ns ha tornat independentista, i si algú es pensa que desvarieja o l'ha afectat la medicació que es deu prendre, com alguns mitjans de Madrit  han insinuat, fins i tot aquest ens estrany dit lo Duran i Lleida, que en el fons es voldria cognomar Duran i Lérida ha fet el mateix, va molt errat. Té el cap clar l'expresident Pujol, més que el número dos de Convergència i secretari General que es un florero esperpèntic. 

De fet, Pujol sempre ha sabut que l''ùnica sortida possible del jou Espanyol era l'Independència, però ens ha negat el pa i la sal durant els 23 anys del seu regnat, més set de propina, i amb la cosa aquesta del peix al cove, el pactis-me, els ens hem d'explicar, ha anat marejant la perdiu amb "l'ara no toca". Vol dir que en 30 anys l'expresident Jordi Pujol i Soley ens ha fet perdre el temps. I no si val, ara a les acaballes, quan no té cap responsabilitat política ens vingui a dir que ara si toca "la independencia" Massa tard President, i vosté és massa savi per fer-se trampes al solitari; massa tard, ara si que no toca, almenys si aquesta independència l'ha d'encapçalar vosté o algún dels seus acol·lits que es passen el dia somiquejant i queixant-se de tot sense fer res, i porten ja més de 30 dies. 
Aixó del temps perdut ja ho va voler recuperar Proust, i va acabant quedant-se amb una magdalena.

D'UN BLOCAIRE EGIPCI EMPRESONAT

Abdel Kareem Suleiman


A Egitpe, el govern ha instaurat el toc de queda a tres ciutats egípcies, El Caire, Alexandria i Suez, per fer front a una onada de manifestacions inspirades en Tunísia o Argèlia que mai no s'havien vist abans en aquest país
Aquestes manifestacions massives han col·lapsat les principals ciutats per demanar que plegui l'actual president, Hosni Mubàrak. La policia ha intentat dispersar les protestes i hi ha hagut enfrontaments. El govern hauria demanat també a l'exèrcit que faci costat a la policia per controlar la situació. Internet no funciona a tot el país i les companyies de telefonia mòbil han estat obligades a desconnectar el seu servei.

Ja deia el geni Rubalcaba que el terrorisme global és possible gràcies a Internet. La por que li tenen, per aixó l'han bloquejat a Egipte. I és curiós que les revoltes i aldarulls de la gent del carrer a Egipte, Tunissia i Algèria no han tingun cap o poca connotació islamista, ans al contrari, ha estat una revolta popular, alló de quan al personal se li inflen les pilotetes. 

Per cert que a Egipte hi ha un blogger complint 4 anys de pressó per criticar el Govern dictatorial del seu País: Abdel Kareem Suleiman. Aqui podreu saber la seva història. Ho dic, perqué tant que ens queixem, s'ha de reconèixer que aqui no ens fan ni cas, però almenys ens deixen el dret a dir la nostra sense cap mena de censura. I ja sé que serveix de poca cosa, ens fan el mateix cas que a aquells opradors que s'enfilen a Hyde Park a Londres damunt d'una caixa i ballestregen a tort i a dret, però almenys no els, ni ens posen a la pressó com a  Kareem que tampoc es que fes cap diatriba exacerbada contra el seu Govern.

UNA SENTÈNCIA QUE PORTARÀ CUA


Explicaven que en els temps de la bogeria immobiliària als Estats Units, els Bancs donàven una hipoteca al primer "espalda mojada" que acababa d'arribar al païs, encara que no tingués feina. Vosté no es preocupi - li deien - li deixem més diners dels que necessita per adquirir la casa i amb la resta es pot comprar un cotxe i buscar feina, i com en trobarà ja anirà pagant l'hipoteca mica en mica. 

Aquesta és una part de la història de las "subprimes" que fa un parell d'anys en petar la bombolla immobiliària se'n va anar tot en orris. Al Estats Units però, el qui no pot seguir pagant l'hipoteca, simplement agafa les claus, les deixa a la bustia del Banc amb una nota, se'n va i no té ja cap responsabilitat pel seu deute hipotecari amb el Banc que tan inconsciement li va concedir.

Havia pronosticat fa més de tres anys, que quan aquí anassin mal dades, els Bancs es veurien obligats a quedar-se moltes vivendes de les que la gent no podria pagar l'hipoteca, i apuntava que una de les solucions (que no han contemplat) seria que el deutor passes a ser llogater, de manera que en comptes de pagar 1200 o més euros d'hipoteca al més, en passes a pagar 500/600 de lloguer. Era una maneras que el Banc generés diner i de passada no carregar-se com els hi ha passat amb un munt de vivendes de les que no saben que fer-ne ni com ni a quin preu les podràn vendre. 

Aqui (prou ho sabeu) no pots tornar les claus, aquestes rates famolenques directament et fan fora de la teva vivenda i a més a més continúes tenint el deute al que s'hi van acumulant uns interessos que en la teva vida podràs pagar. Hi ha excepcions, pero no gaires pel que sé.

Doncs bé, avui he llegir a Ara una noticia que és molt justa, que pot sentar jurisprudència i capgirar l'afany de lucre usurer excessiu de Bancs i Caixes. 

"ARA DIGITAL - La Secció Segona de l'Audiència de Navarra ha dictat una sentència en què considera que tornar al banc un pis hipotecat és suficient per liquidar el deute adquirit encara que l'immoble hagi perdut valor per la crisi, i retreu des d'un punt de vista moral l'actitud de l'entitat financera de voler seguir cobrant part del deute a l'antic propietari. L'Audiència ha resolt un recurs d'un banc contra una sentència del jutjat de Lizarra que va considerar que no s'havia de continuar executant la hipoteca un cop l'entitat financera va embargar el pis i el va intentar subhastar, tot i que la convocatòria va quedar deserta.
El préstec era de 71.225 euros i el banc va valorar l'immoble en el contracte de préstec signat en 75.900 euros, encara que a la subhasta el seu valor va ser de 42.895 euros.
Davant aquesta diferència, el banc va voler continuar cobrant a l'antic propietari i va al·legar que la subhasta no cobria el deute perquè l'immoble havia perdut valor."

CONCERT PER A VIOLÍ I ORQUESTRA DE TXAIKOVSKY


Confesso que solc veure les pel·lícules a trossos, dificilment senceres, i com al Canal + durant el mes las van emetent a diferents horaris, aconsegueixo (a vegades) veure'n alguna de sencera, encara que sigui a terminis. 

Aquesta tarda he vist el final d'una pel·lícula que desconeixia "El Concierto" del director romanés Radu Mihaileanu. En concret he vist la llarga escena final del Concert per a violí de Tchaikovsky, emocionant centre musical de toda la trama. I a mi que ja m'agrada per se Tchaikovsky, l'escena m'ha agradat molt, tot i que era una mica ensucrada a lo Frank Capra, en el sentit de final feliç i d'aquella joie de vivre que en el fons ens agrada. 

Curiosament volia parlar avui d'un altre romanés, tot i que el es considerava apàtrida i va viure gran part de la seva vida a Paris on va morir als 84 anys. Em refereixo a Emil Michel Cioràn, de fet lùnic filòsof que realment ha conseguit interessar-me. Cioràn, parlava de la música i va deixar escrit aquest text que crec la defineix molt bé:

Només la música pot crear una complicitat indestructible entre dos éssers. Una passió és moridora, es degrada com tot allò que participa de la vida, mentre que la música pertany a un ordre superior a la vida i, per descomptat, a la mort.


VISCA LAPIEDRA!


Sovint penso que el bloc on m'ho passo més bé és a Collonades, m'ho passo bé i a més a més em permet publicar noticies com aquesta que he trobat al Directe.cat:

"L'actriu eròtica catalana Maria Lapiedra té ganes de fer carrera política. Després del fracàs de la relació política amb Joan Laporta, de qui assegura que va aprofitar-se d'ella 'per guanyar popularitat', l'actriu ha revelat que es presentarà a les eleccions municipals de Les Borges Blanques amb la voluntat d'esdevenir l'alcaldessa. Per fer-ho, Lapiedra pensa crear el Partit del Desig, que amenaça de 'capgirar' el panorama polític actual. Segons informa Mediterraneo Digital, les propostes de l'actriu aniran destinades a aconseguir que la gent 'sigui feliç', i diu que lluitarà perquè 'la gent pugui masturbarse pel carrer'. De moment el partit encara no està registrat, però Lapiedra assegura que pensa treballar de valent per arribar a ser la 'Obama de les Borges Blanques', i ja ha declarat que defensarà el català i anirà en contra de l'espoli fiscal.
Les intencions de Lapiedra, que han estat revelades per Mediterraneo Digital, són treballar per guanyar les eleccions a Les Borges Blanques, transformant la localitat lleidatana 'en el lloc on es visqui millor del món', i quan ho hagi aconseguit amenaça de presentar-se a les eleccions catalanes i posteriorment a les espanyoles.
L'actriu de Mollerussa però nascuda a Les Borges insisteix en defensar la seriositat de la seva proposta: 'No seré la pallassa de les eleccions, sinó la Obama de les Borges Blanques'. En aquest sentit, assegura que té 'idees i un programa seriós', i enlloc d'identificar-se amb la Cicciolina s'identifica amb Adolfo Suárez.
De totes maneres, les propostes de Lapiedra van encarades a la polèmica, ja que aposta per 'estar en contacte amb la gent i fer-los feliços'. En aquest sentit, la única proposta que ha revelat és la de treballar perquè la masturbació al carrer no estigui perseguida. 'Si guanyo, prometo que lluitaré perquè la gent pugui masturbar-se al carrer quan ho desitgi, sempre que no hi hagi menors al davant'. 'Si la gent pogués masturbar-se al carrer, sortiria més, seria més sincera i més feliç. I a més felicitat més riquesa', ha reblat l'actriu." 

I comptat i debatut la seva proposta electoral em sembla molt millor que la del Sr. Anglada o altres subproductes que suposadament de manera seriosa es presenten a les municipals, al cap i a la fi la Senyora Lapiedra que està de molt bon veure i palpar és en el fons molt més honesta i menys obscena que el Sr. Anglada, i, mai millor dit, trempada. No ens ha de sorprendre que uns polítics que han perdut tot el seu prestigi es trobin amb competidors d'aquesta fila, en el seu pecat hi ha la penitència, com al joc de l'oca de demagogia a demagogia, de bajanada a bajanada i tiro perquè em toca. Almenys la Senyora Lapiedra atès va sempre o gairebé en pilota picada no es podrà endur res de l'erari, lo qual és ja per se un motiu per votar-la.
M'estic pensant de fer-ho si el seu partit es presenta tambè a les municipals per Sabadell, al cap i a la fi, els blocaires ja en tenim un punt d'onanistes. O no?

UN MINUT DE LUCIDESA

Aquests transeünts idiotitzats ... - Però com hem pogut caure tan baix? ¿i com imaginar un espectacle així en l'antiguitat, a Atenes per exemple? N'hi ha prou amb un minut de lucidesa aguda enmig d'aquests condemnats perquè totes les il·lusions s'ensorrin. 

EMIL MICHEL CIORAN

NO HI HA RES QUE NO HAGI SUCCEÏT ABANS



"La contaminació de l'atmosfera causaria un seriós dèficit d'aliments per a l'any 2020, obligant a passar gana a una cinquena part dels habitants del planeta. El grup intergovernamental d'experts sobre el canvi climàtic (IPCC) va opinar que l'efecte hivernacle oprimirà la producció d'aliments en la majoria dels països. A la creixent població de la Terra simplement li faltarà menjar.
El major problema que va a enfrontar el món és el difícil accés a l'aigua, les pluges menys freqüents i la manca d'irrigació en general. La producció de productes principals com el blat va a disminuir aproximadament en un 14%, la de l'arròs en un 11% i la del blat de moro en un 9%.
Els mateixos danys s'experimentaran en el sector ramader, que no comptarà amb prou gra per criar els animals. Els preus de la carn s'incrementaran en al voltant d'un 20%. El punt més important per a la solució del problema és controlar les emissions de diòxid de carboni. L'assumpte continua en discussió a nivell global fa molts anys sense major èxit. Malgrat els diversos intents de regular les emissions d'aquest gas fatal, com el Protocol de Kyoto, els líders mundials encara no han trobat una solució que els convingui a tots.
No obstant això, hi ha poques coses que podrien ajudar a afrontar el desastre. Una d'elles seria traslladar diverses plantacions d'unes zones climàtiques a altres i ensenyar a la gent a menjar més proteïnes de veces i de papa dolça, en comptes de carn. actualitat rt.com"

No es tracta d'una falta de respecte als científics que han arribat a aquesta conclusió, ni tampoc  al canvi o al climàtic, però és que ja ni ha prou de tanta bajanada en toda aquesta història o histèria d'una colla d'indocumentats. D'entrada reblar en que la collita del blat i l'arròs fluctua i depèn molt del cel, com tota la feina del pagès, pero n'hi ha de sobra com de tota classe d'aliments. Simplement el problema rau en distribuir-los o redistribuir-los, però sobra menjar, com sobra aigua arreu, i en continuarà sobrant.

D'entrada les xifres de collita de blat i arròs que donen aquests científics són falses, interesada o ignorantment, però son falses, a banda que se'n podria sembrar molt més de blat (a Espanya per ejemple) si els hi paguessin als pagesos a un preu raonable. 

No és cert tampoc que en deu anys no hi hagi prou gra per criar animals, a Ucraina sol hi ha blat de sobres i a altres llocs per fabricar pinso. En el fons és un problema dels Governs de decidir que s'ha de plantar i on per abastir a propis i forànis, car si el blat o l'arròs (com ara) s'apugen exageradament de preu, no és per que en falti, és pura especulació de la Central de Xicago, de la mateixa manera que un paio ha comprat pràcticament tota la collita de cacao i està especulant per apujar el seu preu. Aquesta és la rel del probema, els especuladors financers, els inversors en futurs de Xicago i altres mercats. 

El problema no és dur X tones de menjar a Àfrica que hi són i es poden recollir fàcilment, el problema és el cost del transport i del peatge a pagar als seus Governs rapinyaires. Em fa gràcia quan diuen aquests científics que d'ací a deu anys i per culpa de l'efecte hivernacle (s'ha de veure si serà bo o dolent a la llarga) la cinquena part dels habitants del planeta passaràn gana. S'ha d'estar bastant desconnectat de la realitat per ignorar que aixó està succeïnt ja a dia d'avui i ve de vell sense tenir la pinta d'arreglar-se, amb cavi climàtic o sense. 

No hi ha canvi ni hi ha climàtic, simplement el planeta va fent la seva aliè a la nostra estultícia, i d'aixó en fa ja una llarga temporada. De la mateixa manera que s'escalfa o reescalfa tambè es pot refredar d'ací a una altra temporada, el concepte del temps per a ell és molt diferent del nostre i la paraula pressa no és al seu diccionari. A la natura, no hi ha res que no hagi succeït abans, llevat que no hi èrem o ho hem oblidat.


Continuem pensant que sóm el melic del món i som molt poca cosa. Una poca cosa plena de científics pixant fora de test des del seu distanciament de la realitat.

ELS ACTIVISTES HAURIEN D'ANAR DESPULLATS



A la foto es pot veure l'instant de la "flashmob" protesta contra la indústria pelletera duta a terme per l'organització en defensa dels animals AnimaNaturalis ahir al centre de Barcelona, en la qual dones amb abrics de pells han estat "apallissades i espellegades" simulant la matança d'animals per elaborar abrics amb les seves pells. Enmig de la sorpresa dels ciutadans que aprofitaven el matí d'aquest dissabte per anar de rebaixes, un activista d'AnimaNaturalis ha escorxat a diversos companys, que s'han quedat així en roba interior i ensangonats, simulant la mort dels animals.
Segons aquesta entitat, cada any són capturats amb trampes 20 milions d'animals i altres 40 milions són criats en granges d'arreu del món per utilitzar les seves pells com abrics o bosses. 

Doncs amb el fred que fa, la cosa té el seu mèrit, sobretot perquè després es vestiràn i es posaràn una samarreta, jersei, caçadora, texans i unes bambes, confeccionats per menors en algun lloc d'orient, o no menors a canvi d'un plat d'arròs en un vaixell en aigues internacionals on treballen sense parar cada un dels 365 dies de l'any. Però aixó no s'ho preguntaràn ni cuestionaràn. Que importen milers d'orientals explotats perqué nosaltres poguem tenir roba i altres coses barates. Aqui el que importa són els pobres animalons criats en granges per a ser assassinats perqué la senyora "de Dallonsis" pugui lluïr un abric a l'hivern, encara que només en sigui un. Aixó és el que realment els preocupa, i se senten molt orgullosos de si mateixos fent una flashmob com la d'ahir.

Fins i tot la defensa dels animals s'ha modernitzat i posat al dia amb les últimes tendències, ves que no hi hagi alguna revista especialitzada en tendencies per a manifestacions d'activistes del tipus que sigui. De fet, si fossin activistes consequents i tenint en compte el que explicava de la roba i calçat, haurien d'anar despullats permanentment, a veure si s'encostipaven i deixaven de donar la tabarra amb la seva llauna tranuitada. 

PERQUÈ MOLTS JOVES D'AQUÍ PARLEN CASTELLÀ?


Ara que es torna a remenar el bilingüis-me en l'ensenyament i el fet de considerar el català llengüa vehicular, i sento dir tantes bajanades als quatre tocapilotes de sempre (de les tres families que demanen l'ensenyament només en castellà, dues són de ciutadans), voldria fer una reflexió el més seriosa i acurada possible sobre perquè la gent jove a casa nostra, al pati de l'escola i al carrer, cada vegada fan servir més el castellà com a llengua primera per comunicar-se.

No és perquè fa més modern, no és ni molt menys aquesta la causa. Però aquest fenomen que no és pas nou, encara no he trobat ningú que sigui capaç de donar-me una explicació raonable sobre les causes que motiven el mateix, i ja recordo n'havien parlat en tertúlies de Catradio quan encara hi havia l'Antoni Bassas.

Per si pot servir d'alguna cosa explicaré la meva experiència personal amb "X"
.
"X" parla català i castellà, i amb el seu company ho fan en castellà, ambdós són nascuts aquí, ella de pares catalans i ell de pares malaguenys. Ambdós són joves (vint i pocs) i no han acabat l'ESO, treballen i viuen junts, mentre, esperen una criatura d’ací a pocs mesos.
En diverses ocasions li he preguntat a "X" perquè parla en castellà amb el seu company i amb els seus amics. Resposta - perquè tots ells són castellans i a més a més ens és més fàcil fer-ho en castellà. I a partir d’aquí, a banda de parlar amb "X" ho he fet amb d'altres i n'he parlat amb més gent i no aconsegueixes treure'n l'aigua clara.
No es una cosa elitista (ni tan sols saben el significat de la paraula), ni perquè estigui de moda, ni per tocar els bemolls, simplement és un fet que es produeix de forma natural sense que ningú l'hagi forçat o atiat.
Tot és molt més senzill, i podria tenir potser l'origen o ser-ne una de les causes que aquesta mainada no són pas de TV3, malgrat ser socis del club Super3. La gran majoria, no els hi busqueu a "la Teva", els trobareu a Tele5 o Antena 3 i potser per aquí, en una generació de massiva cultura televisiva i nul·la literària podríem començar a estirar del fil de perquè parlen entre ells en castellà, i amb el mòbil amb k i sense vocals
És aquest un fenomen que s'ha generat de manera espontània i que sembla continuarà la seva extensió sense que es pugui aturar i afecta sobretot de trenta anys cap enrere, i és feina pels sociòlegs esbrinar el perquè. 


LA CULPA ÉS DE HASSAN II


Quan Hassan II el pare de l'actual monarca alauita l'any 1975 aprofitant-se de la mort del dictador va organitzar la marxa verda contra el Sàhara,  en aquells moments espanyol, l'Estat, va apujar el preu dels segells  de correus per ajudar a paliar el cost de la contra campanya que representava enviar-hi tropes, etc etc. Aquests diners mai més s'han rebaixat dels segells, per tant continuen vigents transformats en centims d'euro a dia d'avui. 


bitllet commemoratiu de la marxa verda
La relativament Honorable Generalitat de Catalunya via Sanitat, ens va col·locar un cèntim d'euro al combustible per païr el cost Sanitari, centim que continuem pagant i que ja no es traurà mai més, i a més a més haurem de pagar un euro per anar a visitar-nos (temps al temps) només cal que passin les municipals.

Ans ençà es pagaba un impost municipal per desgast del paviment a les ciutats dels vehícles, que després va passar a denominar-se Impost Municipal de circulació i de passada varen aprofitar l'avintentesa per introduir la zona blava, (que no és pas barata per cert). Sobre la benzina, estigui com estigui el barril del Sr. Brent es paga un 70% d'imposts, i és curiós observar que només que el barril vagi una mica cap a munt en la seva cotització, es manté la paritat de l'apujada del barril amb l'apujada del combustible (malgrat haver-lo comprat sis mesos abans a preu inferior) I en canvi quan el preu d'aquest baixa, la paritat és molt inferior (o inexistent) en el preu del combustible. 

Al rebut de la llum o de l'aigua, es paga gairebé per tot menys per la llum o  per l'aigua, i compte que la llum en els propers deu anys s'apujarà i molt, ja es veu a venir per on va la jugada amb la cosa de les nuclears i el cotxe eléctric. Podria seguir però és que em comença a bullir la sang. Només recordar a la distingida concurència, que anys ençà quan s'havia d'apujar la gasolina o el gasoil d'una pesseta, com el dia abans ja se sabia atès el consell de Menistros deia que no s'apujaria, lo qual volia dir que si s'apujaría, la gent feria unes cues enormes a les benzineres per omplir el dipossit, que comptat i debatut possiblement en gastava més fent cua que el que es podia estalviar fent aquesta cua com un pallús. 

I ara? ara, si no fos perquè aquests dies se'n parla molta gent no sap ni a quin preu va el combustible i us diré més, molts no gossen fer la conversió d'euros a pessetes per saber quan els costa, que actualment és, més o menys sobre 215 pessetes la gasolina. Reclamo tornar a l' Edat Mitjana, els delmes sortien més a compte i a més a més no hi havia Intereconomía, Punto Pelota ni el Gato al agua. Tot va començar doncs, l'any de 1975 amb la marxa verda, la culpa de tot, és de Hassan II. Com diria Forges: PAÍS!

SINDICATS, INSTRUMENT D'OPRESSIÓ CLASSISTA


Deia Joan Fuster en un dels seus aforismes, exactament el 717 el següent: "Un Sindicat que està en mans dels de dalt - siguen aquests els que siguen - serà sempre un instrument d'opressiò classista (18-X-1954)". Quan Joan Fuster el va escriure jo tenia només nou anys i no hi havia doncs uns sindicats democràtics, sinó el sindicat vertical franquista, tot i que de fet, poca o nul·la diferència hi ha entre uns i altres, els sindicats son un ens inùtil actualment, ja ho vaig escriure fa uns mesos, com els àrbitres assistens no serveixen per a res, i si hi ha alguna cosa o activitat que no serveix per a res, només per costar diners (240 milions d'Euros l'any en el cas dels sindicats espanyols) a l'erari que tothom sap és públic, millor doncs obviar-ho i deixar-ho còrrer. 


Hi penso cada vegada que veig Càndido Méndez (etern dropo a la seva poltrona), Fernandez Totxo o Coscubiela. He dit dropo í, dropo, ho diu l'Ignasi Riera al seu últim llibre i ho subscric: per a ser sindicalista s'ha de ser dropo i jo hi afegiria que bastant barrut.

A PROPÒSIT DE LES PROMESES ELECTORALS


Els polítics, en les campanyes electorals tenen sempre alguna proposta o mesura estrella amb la que pretenen decantar el vot cap a ells, sense anar més lluny la de Barack Obama era la de tancar Guantànamo ja, i avui fa dos anys que va jurar el càrrec i si no l'han tancat aquesta nit, Guantánamo continua emmagatzemant molts presoners, sense cap dret jurídic i molts d'ells segurament innocents. Deia el vell professor Enrique Tierno Galvan, que les promeses electorals estaven fetes per a guanyar les eleccions, no per a ser complertes, i ja es veu que així ha estat fins ara en el cas del Sr. Barack Obama.

Una de les propostes estrella de l'actual President de la Generalitat, el Sr. Artur Mas, va ser eliminar la obligatorietat d'anar a 80 per hora a l'àrea metropolitana. Ho farem ja, va dir en plena campanya, ja ho tenim tot estudiat. Doncs bé, es veu que no havien fet del tot els deures, o no ho tenien prou estudiat, perquè sembla ara que no es prendrà de moment la mesura per flexibil·litzar aquesta velocitat, degut a que hi ha problemes tècnics que impedeixen fer-ho. Per la boca mor el peix. Tenia raó el vell Professor. El Govern dels millors no progressa adequadament.

NO S'ACCEPTA AL CATALÀ COM ANIMAL DE COMPANYIA

Sembla ser que al Pp i mitjans afins no els ha agradat massa el fet constitucional de traduïr les llengues vernácules al castella al Senat mitjançant auticulara (que no pinganillos). Per altra banda, el déficit acumulat per la Generalitat de 10 mil milions d'euros es la meitat ede l'anomenat expoli fiscal anual. Com diria el filòsof Bernd Schuster "no hase falta desir nada más".
En Sani Girona m'ha enviat aquest correu que no tradueixo perquè els traducdtors amb aixó del Senat estàn col·lapsats. Val la pena llegir-lo.


España debe bajar su déficit en 9,4 puntos porcentuales en la próxima década, una de las reducciones más drásticas del mundo, según el Fondo Monetario Internacional... que además pide un recorte en las prestaciones sanitarias de nuestro país para reducir la deuda.
Menudo panorama.
¿No crees que ha llegado el momento de coger el toro por los cuernos?... y
1º-ELIMINAR EL SENADO, ES UNA CÁMARA INÚTIL, DICHO POR LOS MISMOS SENADORES, NORUEGA, SUECIA, DINAMARCA, NO TIENEN SENADO, ALEMANIA SOLO
100 SENADORES, EE.UU. UN SENADOR POR CADA ESTADO. LOS GRANDES TEÓRICOS DEL DERECHO INTERNACIONAL Y CONSTITUCIONAL (DUVERGER, JELLINEC, ETC.) OPINAN QUE ES UNA CÁMARA INNECESARIA, PRESCINDIBLE Y QUE ESTÁ EN EXTINCIÓN, ¿ENTONCES POR QUÉ TENEMOS QUE MANTENER A 260 GANSOS INÚTILES
EN UNA CÁMARA ESTÉRIL, VACÍA DE CONTENIDO Y PASADA DE MODA, ¡¡ FUERA EL SENADO, YA !! DE ESTA FORMA AHORRAREMOS 3.500 MILLONES ¤ CADA AÑO.
2º-ELIMINAR LA PENSION VITALICIA DE TODOS LOS DIPUTADOS, SENADORES Y DEMÁS "PADRES DE LA PATRIA ".
3º-REVISAR LOS SUELDO DE ESTOS ALCALDILLOS DE TRES AL CUARTO QUE SE PONEN LOS SUELDOS QUE LES DA LA GANA (p.e. El actual de Calviá, Mallorca cobra más que el Presidente del Gobierno de España).
4º-CAMBIAR LAS LEYES, Y ADEMAS DE CARCEL PARA LOS LADRONES, OBLIGAR A QUE TODO EL DINERO QUE HAN ROBADO LOS POLITICOS Y DEMAS "ADJUNTOS" VUELVA A LAS ARCAS DE DONDE HAN SIDO ROBADAS. (p.e.Pachulis, Pantojas, Bonos, Juan Guerra, hija de Chávez, Camps, Matas, Munar, 3%, etc...)
5º-ELIMINAR AL MAXIMO los coches oficiales (cosa que se hizo hace 40 años en los Pactos de la Moncloa y funcionó, "no es posible que tengamos mas coches oficiales que USA").
6º-Anular TODAS las tarjetas VISA oficiales (que cada uno pague con la propia) y poner en la calle a TODOS los "cargos de confianza" (tenemos funcionarios de sobra para encargarse de esas labores).
7º-ELIMINAR los diplomáticos excepto un Embajador y un Cónsul en cada pais. ("No es posible que gastemos en esto mas que Alemania y El Reino Unido").
Con eso, y con rebajar un 30% las partidas 4, 6 y 7 de los PRESUPUESTOS GENERALES DEL ESTADO (transferencias a sindicatos, partidos políticos, fundaciones opacas y chupopteros varios) se ahorrarían mas de 45.000 millones de Euros, no haría falta tocar las pensiones y los sueldos de los funcionarios, como tampoco haría falta recortar 6.000 millones de Euros en inversión pública.
Tiene razón el FMI cuando dice que "un buen plan de ajuste podría incluso acelerar la actividad económica", pero desde luego esto no entra en los planes de Zapatero.
CON LA MITAD DEL DINERO QUE EL ESTADO SE AHORRARIA CON ESTAS MEDIDAS, SE ACABARIA LA CRISIS EN ESPAÑA ASI DE SENCILLO.

ÉS LA RESPOSTA LA QUE INCENDIA L'EDIFICI



Deia Edmon Jabes que no és la pregunta sinó la resposta la que incendia l'edifici, i és així. Quan es pregunta a la gent si és racista, la gran majoria contesten impúdicament que no ho són, a sabendes que menteixen, però ho diuen. I  - reconeguem-ho - tots som racistes, tot el que ens és desconegut produeix en nosaltres una sensació de desconcert i por, i és per això que som racistes, es tracta tan sols de procurar no exercir i tractar de comprendre l'altre. L'altre, cal no oblidar-ho, som nosaltres pel desconegut.

I d'aixó es tracta. Aquí succeeix que un negre o un moro fa gracia, queda exòtic, però cent són ja un problema i si són mil ja ni en parlem, i oblidem que fins fa quatre dies quant aquestes persones feien d'escombriaires, jardiners, cuitadors de gent gran, etc, en resum totes les feines que els rostres pàl·lids rebutjàvem dedicats al totxo o a ser funcionaris convençuts que gaudiem de la societat del benestar i consideraven que aquestes feines menors i sovint feixugues les havien de fer els nouvinguts, a meitat de preu, clar. Ara, amb la crisi ha passat el que ja estava previst i anunciat, els d'aqui volen feina, la que sigui i els immigrants que tan útils eren, ara fan nosa. No són conscients molts d'aquests ciutadans, que ells també ho són d'immigrants, llevat que sembla ho han oblidat. 

Ni bonisme, ni racisme, tot és molt més senzill: comprendre l'altre, a qui s'ha de demanar el mateix esforç de comprensió. Les regles del joc estan establertes, cal només complir-les i han de ser iguals per a tothom, pels d'aquí i pels nouvinguts.

ALDARULLS A SALT


Dotze vehicles varen cremar la nit de dissabte entre quarts de dues i les quatre pel centre de la població de Salt. Concretament van cremat cinc cotxes i set motos. Els fets van passar al centre de la població, segons han informat els Mossos d'Esquadra. La policia va trobar vidres i ampolles d'alcohol dins dels cotxes. Dos cotxes i cinc motos han quedat totalment calcinats. El lloc concret on s'han trobat els cotxes cremats són el carrer del Rec, davant el Parc Monar, els carrers Montsalvatge i passeig Països Catalans, i dos punts diferents del carrer Àngel Guimerà. Els Mossos busquen els autors dels fets. Autors que no trobaràn, ni tenen cap interès en trobar, més que res perquè són entelequies, enzes amorfes producte d'una societat en franca decadencia que barreja crisi, immigració, atur i el que faci falta, en un totum revolutum que no duu enlloc. Tot plegat un símptoma més de la decadència de tota una societat d'idiotes manada per uns que encara en són més d'idiotes, i a sobre ni tan sols en són conscients. No som encara al nivell dels aldarulls de la Banlieue, però hi estem en camí si no es posa aviat ordre i sobre tot seny.
No hi ha res a fer, i el panorama es presenta molt negre. Ni cremant-ho tot solucionarèm res, que era la vella fórmula del segle passat. El nostre destí ens ha atrapat i sucumbirém amb ell irremeiablement, de la manera més vulgar e indigne. Venen mals temps per la lírica. Els tunissians acaben de fer una revolta popular que ha expulsat al dictador del seu país, el que no sabem és que rere seu en vindrà un altre, un altre, i un altre...., tornem a ser on èrem, a l'època feudal només que en comptes de delmes, els vasalls paguen impostos directes i indirectes als Senyors del Castell de la Moncloa, i en paguem molts, de manera que la gent està ja molt farta de pagar tant i que sigui tant mal administrada.
A més a més, sembla ara que tots els mals d'Espanya venen per culpa de les autonomíes, com si l'Estat no fos una màquina de malbaratar diners amb Ministeris totalment inùtils que no tenen cap raó de ser, havent-se traspassat les seves competències. Sibil·linament o potser barroerament des de Madrid apunten a Catalunya com a causa de tots els mals i parlen d'intervenció, i un que es diu Aznar, fa ja dies que comença a treure el nas ensumant poder i control del pastís. Em temo que prendrem mal si no van en compte, per menys, en altres temps han començat les revoltes... 

CARRER DE SANT ANTONI o SANT ANTONHY STREET


Museu d'Història al carrer St.Antoni

El carrer de Sant Antoni a Sabadell, és peatonal, esta situat entre el Passig Manresa i el carrer de Gràcia, i en ell hi ha el Museu d'Història de la Ciutat a banda de moltes botigues. Ceràmiques a les parets reprodueixen versos nostrats que li donen un to de catalanitat. És un carrer tranquil i viu alhora i hon si un no està a l'aguait podria pensar que és a Londres, New York o L.A. pels rètols de les seves botigues, totes aquestes són dins el mateix carrer que no és que sigui molt llarg: Tea Shop, Dolce Island, Change of Escandinavia. Intecat iStore. Spy space (amb un afegitó en català) i System action. Hi a també K'prichos i K'pritxets, una Tasca, Mango i altres, però, deu n'hi do quantes n'hi ha en anglés.




Ho podeu veure, ni retolació en català ni en castellà, en anglès que és més nostrat i tothom ho entén.

Carrer de Sant Antoni

CAP LA SANTIFICACIÓ DE JOAN PAU II

A la foto, Joan Pau II amb un fervent catòlic: Augusto Pinochet
El procés de santificació del papa Joan Pau II dóna un nou pas ferm mentre que es van culminant els processos per a la beatificació de qui va ser Summe Pontífex. Mostra d'aquests importants passos per a nomenar 'sant' a Karol Wojtyla és també que s'hagin iniciat a la capella de Sant Sebastià a la basílica de Sant Pere, els treballs per a la reubicació de la tomba de l'anterior Papa que en l'actualitat es troba en les Grutes Vaticanes. El Papa carca, misògin i reaccionari suposadament serà beatificat entre abril i octubre d'enguany, de moment el procés es troba en la fase final a l'espera de la signatura del seu successor Benet XVI qui certifiqui el corresponent decret. Aquest serà presentat el dia de demà pel Prefecte de la Congregació per la Causa dels Sants, el cardenal Angelo Amato. Tot apunta que fins i tot pot agilitar ja que ha comptat amb el suport total de la Comissió la qual la integren 30 purpurats i bisbes.
Marie-Simon-Pierre, 
Aquesta institució va reconèixer com a miracle del Papa polonès,  la curació Marie Simon Pierre, religiosa d'origen francès la vida de la qual es veia afectada pel mal de Parkinson el qual venia patint des de 2001. Segons la investigació, després de la mort del Summe Pontífex a l'abril de 2005, la germana va guarir de la seva malaltia-confirmat pels experts mèdics acreditats pel Vaticà-pel que el seu cas s'ha convertit en el principal artífex per a la beatificació. Lo qual no deixa de tenir el seu que, perquè, clar, si algú s'ho creu que un mort pot curar una monja, és que està com un llum, i com de cuentistes en són un rato aquesta patoleia ves a saber el que hauràn manipulat per proposar com a  Sant a un indiviuu de dubtosa reputació durant el seu Papat, de lamentable record. 
Sembla mentida que muntin aquests shows trasnuïtats en els que no hi creuen ni ells, però s'entesten en continuar amb la seva absurda comèdia, que més que comèdia, es més aviat un vodevil, o una ópera bufa. A la foto que encapçala el comentari es pot veure a Joan Pau II  amb un gran catòlic i demòcrata com Augusto Pinochet i ves que el fet que sortís de Anglaterra en cadira de rodes i en arribar a Xile només aterrar l'avió i trepitjat terra, abandonés la cadira de rodes i miraculosament es possés a caminar, potser aqui ja Joan Pau II ens estaba fent una bestreta de la seva capacitata miraculera. Ai senyor, senyor! que n'hi ha que porten llana al clatell. 


Ah! la noticia del suposat miracle de Joan Pau II a la monja Marie Simón Pierre, la vaig publicar el març de 2007 al lloc on li correspón:  a Collonades

MATAR AL MISSATGER

Mort durant un bombardeig a Sarajevo  Juny de 1992  Foto: Gervasio Sánchez
- Parlavem amb un company de periodistes o corresponsals de guerra i de la llibertat d'informar, així com de les dificultats per dur a terme aquesta feina i el risc per la pròpia vida. Vida que varen perdre 57 periodistes que a diferents conflictes del món varen ser assassinats l’any pasat, sent Mèxic el país on n'han mort més.

Feina dura i arriscada la de corresponsal de guerra o corresponsal en zones amb guerra encoberta com seria Mèxic entre l'Estat i els narcos, o enviat espècial que es diu ara, tot i que actualment no hi ha guerres, sinó conflictes armats com es sol dir eufemísticament, encara que els morts i són igual a diferència que ara a penes moren soldats i si molts civils, que moren per alló dels danys col·laterals o fins i tot el foc amic.
I aquí, en aquest context de guerra bruta és on comencen els assassinats a aquests arriscats professionals de la informació en directe. Abans, en les guerres convencionals hi havia una sèrie de pactes no escrits ni signats però que s'acomplien, de respectar Hospitals, vehicles de la Creu Roja i periodistes que anaven convenientment identificats; entre d’altres raons, perquè aquests últims eren qui amb les seves cròniques explicaven la guerra de primera mà.
Però ara que ja no hi ha guerres, nomes conflictes. No interessa sovint que la premsa informi del que realment està passant, per aixó ja hi ha el propi gabinet que cuina i preparà les noticies com els hi convé donar-les, aspecte que per cert han copiat també els partits polítics quan estan en campanya electoral. A dia d’avui doncs, en un conflicte, un periodista independent que no serveixi a ningú i tingui per únic amo la llibertat d’expressar el que veu, molesta a les dues o més parts del conflicte, i com no hi ha ja ni pacte ni cavallers, a la que molesten, simplement els eliminen i no passa res.
El cas de José Couso demostra de manera fefaent la impunitat en la que un Exercit com els del Estats Units emparat pel seu govern i amb la connivència de la resta de països dins i fora de l’Otan fins i tot Espanya si hem de fer cas a Wikileaks "el Caso", pot sortir impune de la mort d’aquest periodista gallec, fos un error humà o no el que va causar la seva mort. Cert és també que hi ha periodistes i periodistes com el cas d’en Miguel Gil que era un eixelebrat i no tenia por a res fins se li va acabar la sort, o alguns com descrivia a Territorio Comanche en Perez Reverte que feien fotomuntatges com si fossin al front i estaven a quilòmetres d’ell, o fa uns mesos Emilio Morenatti que va perdre un peu en un atemptat, que és el que s'en podria considerar part del risc de la feina, o víctima d'un dany col·lateral.
Dura i poc reconeguda la feina i les vides vessades dels periodistes de guerra, o conflicte, gent que de la majoria no en coneixem ni el rostre. O és que potser els periodistes tenen el rostre de l’instant, de l’horror; perquè la guerra o el conflicte és abans que res l’horror, l’expressió mes brutal de l’esser humà en estat pur, capaç de matar per matar, sense raó, fonament ni tan sols ideologia. Els conflictes actuals han perdut si és que les guerres n’havien tingut, una certa èpica, una lluita per uns ideals, res d’aixó ara, els conflictes actuals són purament per interessos religiosos, económics o d'explotació de riquesa, i maten als morts i també als vius de per vida. Aixó ens porta a unes consequencies posteriors que ens acabem afectant malgrat aquestes guerres siguin lluny d'aqui. Quan ho has perdut tot, que importa assaltar una masia per robar i matar el seu propietari. Si ja estàs mort, no et pots ja morir, és el mite del “zombi” els morts en vida, morts perquè ja no tenen ànima, només instint animal de supervivència, i amb aquest panorama quin valor se li dona a la vida d’una persona o en el cas de les guerres o conflictes a la vida d'un periodista. Cap, zero, res... Aquesta de reporter de guerra o de conflicte, és d’aquelles feines que es fa perquè s’és un idealista o perquè s’està boig, que ve a ser més o menys el mateix, i tant uns com altres a sobre, solen ser menystinguts per la pròpia societat.
L’any passat varen ser assassinats a tot el món 57 periodistes, però no es pot matar el missatger, no els varen poder fer callar, en tots els casos hi ha algún algun company que ha agafat el relleu, perquè tot i que ningú se'l vulgui escoltar, perviveixi la llibertat d'informar a qui ho vulgui estar de la tragedia i l'horror, encara que aixó li costi a vegades la pròpia vida.

SENYORETA, FACI EL FAVOR DE POSAR-SE EL SOSTENIDOR!

La cancellera alemanya, Angela Merkel, en una imatge d'arxiu.
A Alemanya, i segons la Justicia, que és aquesta entelequia que no entenen ni els mateixos que la imparteixen o pontifiquen, els caps, abans nomenats jefes o kefes, podràn exigir que la barba dels homes no sigui molt llarga, que les ungles estiguin curtes i que els cabells estiguin nets i pentinats. Aquests mateixos caps, jefes o kefes podran demanar a les seves empleades que portin sostenidor, segons ha avalat la cort de Colònia (mai millor dit lo de cort), i fins i tot podran exigir que el llarg de les ungles no superi el mig centímetre de longitud.

La cort va prendre aquesta mesura en la resolució d'un cas sobre els hàbits de vestimenta i empolainament del personal d'una empresa de seguretat aèria, els treballadors van denunciar les mesures severes dels seus superiors. Finalment els jutges han donat la raó a la companyia i podria estendre a la resta dels llocs de treball d'una de les regions més poblades del país. Segons la sentencia, els sostenidors, això sí, hauran de ser de color blanc o carn, en tot cas, ja que la cort ha especificat que en cap cas han de ser transparents. D'ocórrer això, els jutges consideren que amb una samarreta interior podria resoldre's el problema.


Segons els senyors jutges el fet que els caps es posin amb la roba interior de les dones, la longitud de les ungles o la barba dels homes, "no vulnera els seus drets individuals", lo qual té el seu que d'incongruent, atès haurien d'explicar el Sr. Jutges que atempta contra els drets individuals de les persones; perdó empleats que és una altra espécie inferior.


La noticia va acompanyada d'una fotograqria de la Senyora Angela Merkel profusament escotada, tot i que la mateixa sembla trucada atés hi ha una ratlla horitzontal un xic abans del final de collaret de diferent color. També és curiosa la mirada inquisitoria de vedella en zel i un punt flàccida de reüll, mirant segurament cap a Sarkozy. De fet a la Senyora Merkel, només li falta una ranura a l'esquena i seria talment una guardiola de les que solen tenir la mainada, plena d'euros aixó si.







LA TDT, JO, I LA MARE QUE LA VA MATRICULAR


A casa com a bons i disciplinats catalans tenim TDT, (per força, clar) Bé, en té la senyora al menjador, jo vaig amb el Canal + viat satél·lit on puc veure totes les cadenes llevat de TV3 (la seva) car només emet a TV3 internacional. Poc som de tele a casa, però a l'hora de sopar si l'engeguem, i una cosa aparentment tan senzilla, requereix gràcies a la TDT tot un ritual per part d'un servidor.

Per començar, s'ha d'apretar el botó d'engegar la tele. Després agafar el comandament (perdó "mando") a distància antic de la tele i apretar el botó d'engegar. A continuació s'ha d'agafar el comandament nou de l'aparell de TDT i fent un plié atés es a sota la tele i si no no agafa el senyal, engegar la tele. Aleshores apareix un lleó i al cap d'uns moments (de manera sistemàtica) el canal 48 que correspón a Tele 5. Un altre plié i passo al Canal 33, del 33 al 32, al 31 i finalment al 30 que a casa és TV3. Aleshores apareix el Molina que està com un llum i a més a més li han posat a Natalia Vila Dufresne que és el més anti televisiu que he vist en molt de temps, amb un riure forçat de càgati lorito. Ah! a tot aixó, apareixen a baix de la tele les lletretes del que estàn dient (suposo que per a sords, no crec sia pels cecs (aquest acudit el faria en tete Montoliu - su juro!), i au! tornem-hi, un altre plié, clicar desconnectar, deixar el comandament al sofà i a sopar.  Vaja Collonada la TD i la mare que la va matricular!

I EL NEN REIA MURRI. . . .

De geni a geni i tiro perquè em toca
. . . .I el nen reia murri, com agafat per sorpresa, com si li fes vergonya el premi, i treia la llengúa, mentre es repenjava a la tarima i parlava talment com si fos Don Alfredo DiStéfano, però amb aquesta natural humilitat que té i li han inculcat, els seus pares s'agafaven de la ma i jo crec que ja ho sabia. Diuen - diuen - que el fet que Mourinho arribés tard és que no va anar a la gala FIFA fins que li van confi9rmar que seria el guanyador al trofeu del millor entrenador.

...mira si és bona persona
No ho entenc aixó de Messi, ens passem l'any dient que Messi és el millor jugador del món i en donar-li la pilota d'or hi ha qui és deceb, si és el millor del món és a ell a qui li han de donar la pilota d'or, que és el que han fet. 
Ah! i és el segon espanyol que el guanya després de Luisito Suárez, o és que potser a Madrid no saben que té la doble nacionalitat Argentina i Espanyola. i que va jurar al seu dia la Constitució.
NOTICIAS 24/7 - EL PERIODICO