El govern espanyol en funcions, per boca del president Zapatero i de la vicepresidenta Salgado ha confirmat que no farà efectius els 759 milions d'euros que l'Estat deu a Catalunya corresponents a la liquidació pendent de 2008 segons marca la Disposició Addicional Tercera de l'Estatut de Catalunya, una llei orgànica que es deriva, precisament, de la Constitució espanyola. És el darrer incompliment de Zapatero amb Catalunya, que precisament el febrer d'enguany es va comprometre davant Artur Mas a fer efectiu aquest pagament abans no acabés el 2011.
La vicepresidenta espanyola Salgado ha justificat l'impagament pel fet que el seu govern es troba "en funcions" i per tant el conveni bilateral Espanya-Catalunya necessari per fer efectiva la liquidació quedarà en mans del nou govern de Mariano Rajoy; tot amb tot, el fins ara govern estatal ha tingut més d'un any per negociar aquest conveni i liquidar els 759 milions. I precisament el PP s'ha negat a confirmar o desmentir si el futur govern espanyol farà efectiu aquest pagament, ja que abans vol confirmar l'estat dels comptes. El govern del PSOE ha assegurat que els representants del PP els han demanat "que ho parin tot" excepte el que sigui imprescindible abans del traspàs de poders del proper 22 de desembre.
No ens hauria de sorprendre aquest nou incompliment de José Luis Rodriguez
i el seu Govern d'aquest Estat depredador i parasitari que és i ha estat de sempre Espanya. Té raó l'expresident Pujol quan continúa parlant d'espoli malgrat l'expressió no li agradi a la senyora de Gispert, i tot em duu a pensar que el nou President Rajoy quan arribi al poder el proper dia 22 tampoc afluixi els euros. Estem doncs davant d'un Estat que se'ns ha quedat els diners i a sobre els ha malbaratat de manera que no té o diu que no té ni la minsa part que ens havia de retornar des del 2008 i que marcava l'Estatut. Potser seria arribada l'hora de tancar la caixa i agafar el que es nostre, el moment amb la confusió europea potser seria el més idoni, car, entestats com estàn en els seus problemes interns no es fixarien massa en nosaltres. O ara o mai!, i és que no hi ha altra sortida si volem recuperar tot el que ens han pres, i evitar que a més a més continuïn quedant-se amb els nostres diners.