Explica la llegenda que quan el genial Miguel Ángel va concloure, al voltant de 1515, una de les seves obres mestres de l'escultura, el Moisès, l'artista va considerar a l'estàtua tan realista que va copejar el colós de marbre i li va ordenar: "Parla!". Els enginyers de robòtica japonesos no necessitarien dir-li res semblant a la seva última creació per demostrar la seva gran semblança a un ésser humà real, perquè aquesta, de fet, ja té aquesta capacitat.

Els científics nipons van dissenyar i van crear un robot antropomorf, complint així un dels somnis més repetits pels escriptors i directors de cinema de ciència ficció. La 'dona perfecta' sorprèn no només pel seu aspecte físic, que sembla absolutament real, sinó també per la seva capacitat de mostrar diverses expressions facials i fins i tot de parlar. A primera vista la androide, que parpelleja i articula d'una manera molt natural, amb prou feines es diferencia d'una jove humana.
És possible que amb el perfeccionament d'aquesta nova innovació japonesa s'acabi la solitud per a molts éssers humans de tot el món (especialment per a aquells que puguin permetre adquirir semblant tecnologia). No obstant això, les suposades conseqüències que poden portar aquests avenços per al futur de la humanitat segueixen sent un tema per discutir. 

Se sol dir quan un no ha entès res, que és o es comporta com un idiota, i aquest és el cas d'aquests enginyers japonesos que en intentar fabricar un androide el més semblant possible a l'esser humà, l'han dotat precisament de la part sobrant de l'esser humà, el cos. I possats a acceptar-ho, per més que ho intentin no aconseguiràn mai captar l'expressió humana d'aquest cos. Deu ser allò que en diuen l'ànima. A mi, aquest robot em fa basarda, talment com les escultures de Miguel Ángel no em diuen res.