Reconec que sento una malaltissa fascinació pels poetes maleïts, dels d'abans de fet ho són la majoria, llevat d'Espriu que feia fila d'empleat de Banca o Neruda que havia estat de sempre un bon vivant i un gran fornicador, i algun altre que em deixo, o que ara no ve al cas, que de tot hi ha hagut, Dins dels poetes mañeïts, he parlat en més duna ocasió de Oswaldo Lamborghini, Fonollosa, Alejandra Pizarnik o d'Andreu Vidal i Sastre. 
Avui, afegeixo a la meva llista al poeta gallec Lois Pereiro que reuneix totes les connotacions del poeta maleït, poca obra publicada, una vida torturada,  mort als 38 anys a causa de la sida i reconegut posteriorment. He trobat un comentari sobre ell al bloc d'Elizabeth M.Lamas que recull la seva biografía i que us pot servir per saber-ne més del personatge, i a Anoarra m'he permès la llibertat de traduïr un poema seu: Tristement que el trobareu també en gallec.