· BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

Dels homínids que maltracten i maten les dones


No veig que en general surti en les enquestes la preocupació prioritària de la ciutadania per la violència de gènere, aquesta xacra endèmica que no aconseguim superar com a societat moderna i civilitzada que se suposa som. He posat al títol homínids fent cas al professor Eudald Carbonell que ens diu que encara no som humans, tot i que alguns dels comportaments són més aviat de primats. Millor dit, tant de bo ens comportéssim com els primats que en aquest aspecte de la violència de gènere són molt més civilitzats que nosaltres. Confesso que encara no he acabat d'entendre com un home pot matar una dona, malgrat les motivacions més o menys injustificables que podria adduir, cap d'elles es capaç, d'aposentar-se al meu cap de manera que ho pugui comprendre.
Les causes són variades i si bé és cert que està estudiat el comportament del maltractador o assassí, la seva tipologia, fins i tot la possibilitat d'evitar la seva actuació, el que no s'acaba de trobar és la manera de eradicar aquesta xacra. Tants anys que portem per ací, tant que ens pensem hem evolucionat i en el fons a la que ens rasquen una mica la fina capa de civilització que duem al damunt apareix el primat brutal, la bestiota assedegada de sang, que mata, i mata per no res. Per orgull? perquè se sent humiliat? menystingut? traït?. No, mata perquè ha estat mal educat des de petit, perquè tot el seu ensenyament ha estat orientat a que ell és un esser superior al sexe contrari, perquè ningú l'hi ha explicat que la dona s'ha d'estimar, respectar i valorar en la seva justa mida. Se l'hi ha d'explicar que si una relació s'acaba, o la dona decideix acabar-la, està en el seu dret, de la mateixa manera que si és a l'inrevés ell prou ho farà. Se li ha de fer entendre que no s'ha de pegar ningú, i no és aquest un problema d'ignorància com podria semblar, es dona en totes les classes socials, tot i que si és cert que la ignorància es un factor que augmenta la possibilitat d'agressions, bé, la ignorància, les dificultats econòmiques, i més factors, factors que tot i ser variats, acaben convergent en un sol objecte d'agressió, la dona.
De vell s'ha maltractat física i psíquicament les dones, des de l'inici suposo, tot i que en general eren maltractes que es suportaven i es callaven sense sortir de l’alcova matrimonial, i així anys i panys d'humiliacions i menysteniment havien fet que aquest maltractament quedés ocult, com si no existís. És normal, fins i tot es deia, ja se sap com són els homes, etc.etc. Jo he sentit a dir a homes diguem-ne "respectables": algun assot de tant en tant els hi va bé, si en el fons els hi agrada, i coses per l'estil.
En els últims anys, és quan moltes dones s'han plantat i han dit prou, i la mà, només li han posat al damunt una sola vegada, no han donat lloc a més agressions i se n'han anat, que ja és fotut que sigui la maltractada qui hagi de marxar de casa seva. I és aquí, en aquest punt de rebel·lía i dignitat de la dona quan comencen a augmentar els assassinats, quan el mascle no suporta l'abandonament i decideix erigir-se en justicier, en un miserable déu venjador del seu honor mancillat, ell, que ni te honor ni dignitat, no suporta li plantin cara i el deixin, i enrabietat, assedegat d'ira i odi, la mata, la mata, la mata.
-
2007 - 86 -- 2008 - 90 -- 2009 (a dia d'avui)
65. Aquestes xifres de víctimes directes o indirectes de la violencia masclista, o del gènere masculi, les he tret de redfeminista, i desgraciadament són fiables, terriblement fiables.

ET FUMAS UT FUMANDIS


Aquest comentari és de l'agost de l'any 2008, i venia a voltes d'un comentari de na Júlia, i curiosament l'he volgut recuperar avui perquè el tema del tabac indirectament fa un cameo en el seu comentari d'avui sobre que el treball també mata. Abans sempre que em parlaven que el tabac matava contestava que més matava l'estupidessa i tot i ser cert, però és que abans era jove i insolent i ara ja no sóc jove, i reconec també que he girat el discurs, simplement no és cert i a més a més no tan sols no costa ni cinc a l'estat el fumador, ans al contrari aporta i molts, diners a l'erari que com tothom sap, és públic, per aixó no cal iterar. Ah Montse! no t'enfadis amb mi, jo també t'estimo.
"Parla Júlia en el seu comentari d’avui de com han donat la noticia de la malaltia d’en Paul Newmann de 83 anys, malalt terminal de càncer de pulmó, i es queixa de com recalquen que era fumador empedreït. O sigui, que és culpa seva el que li passa, clar i català, malgrat que hagi arribat a una edat en la qual molts ja firmaríem i en la qual qui no té un all té una ceba, això si hi hem pogut arribar, fumem o no. I és curiós aquest integrisme contra els fumadors, perquè el comentari de na Júlia ve donat per un altre d’en Quim Monzó ironitzant sobre la qüestió, a l’entorn d’un quadre on es mostra una dona nua, fumant. Sembla que en la seva època l’obra d’art va patir els atacs dels puritans d'aleshores i ara els dels puritans del nostre temps, però no pas per la nuesa sinó per la cigarreta que és, diuen, un mal exemple. Monzó fa broma amb el tema de la pipa de la pau dels indis, que ja no es podrà fumar, o amb la de Jacques Tati (a qui li han tret la pipa per posar-li una flor al metro de París). - Afegiria hom Humprey Bogart a la llista, o Sara Montiel i en Carrillo - .
Ara, la obsessió hipòcritament malaltissa de l’Estat vers els fumadors es gairebé paranoica. En primer lloc és el mateix Estat qui els hi ven la droga (tal com l’anomenen), en segon lloc, aquest estat ingressa cada any 3 bilions de les antigues pessetes de benefici per l’impost sobre el tabac, de tal manera que si els fumadors (que deuen ser un 35/40% de la població) deixessin tots de fumar de cop i a sobre d’agafar el cotxe enviaren a l’Estat a can pistraus, o sia a la ruïna.
El més curiós però és quan addueixen que el fumador costa diners a les arques de l’Estat. Mentida i fal·làcia on les hi hagi. Anem per pams, la gent en general té el costum de morir-se tota ella sense excepció, punt número ú, i sol fer-ho gairebé sempre de les tres ces: Cor, Càncer, Carretera, o bé de vell con en Carrillo quan ho faci que encara no.
Els fumadors doncs s’acaben morint del mateix que els que no fumen i possiblement, si el tabac és tan nociu com diuen per a la seva salut, ho fan abans, estalvi que té l’estat en despesa sanitaria per longevitat, que el personal no fumador cada dia arriba a més anys de vida convenientment drogat i atifonat de pastilles pels receptadors oficials de droga legal mèdica de l’Estat.
He vist morir abstemis de cirrosis i no fumadors de cancer de pulmó, i he vist morir alcohòlics de cirrosis i fumadors de càncer de pulm, per tant tenint en compte que el cost final de despesa pública sanitària és el mateix, però els fumadors, a sobre dels impostos que paga qualsevol ciutadà aspirant a cadàver, paga els impostos del tabac, o sia que contribueix més a les arques de l’estat que un no fumador, i la seva quitança amb la vida costa exactament el mateix, crec que s’ho haurien de fer mirar i fer pagar més impostos als qui no fumen per evitar un greuge comparatiu als fumadors."




NOTICIAS 24/7 - EL PERIODICO